Els orígens de… EL NINOT DE NEU

9 Desembre 2013
0

“És hivern, i uns nens decideixen fer un ninot de neu, li posen un rasclet com a boca, i uns trossos de teules en forma de triangle com a ulls. I de sobte comencem a sentir la veu del ninot de Neu, que no en sap res de la vida, tot just acaba de néixer i el que li agradaria és poder caminar i calçar-se uns patins per patinar sobre el gel com ha vist que fan els nens. Però el ninot de neu, evidentment, no en té de cames i no pot fer tot el que li agradaria, és per això que resta palplantat, impertèrrit allà on l’han fet els nens, just davant de casa seva.
Sembla que ningú més pot escoltar els seus pensaments que el gos de la família dels nens, un vell mastí que li explicarà coses sobre el sol, sobre la vida, i sobre els que viuen a la casa a la que ell pertany. Li explica que quan era petit, el deixaven viure a dins de casa, i deixaven que a l’hivern s’escalfés amb l’estufa, que en aquesta època era el millor del món. El ninot de neu es preguntava si realment era tan fantàstica i tan especial una estufa.
I el gos li va dir que era justament el contrari al Ninot, negre, calenta, esvelta… I li va dir que des d’allà on estava, si mirava a l’interior de la casa, la podia veure. Va ser veure-la, i el ninot de neu va quedar totalment encisat, ja no veia res més que no fos aquella estufa negre, ni el fred, ni el gèlid temps que feia fora emblava animar-lo. Tenia la necessitat de mirar-la i remirar-la sense entendre ben bé perquè.
Va arribar la primavera gairebé sense adonar-se, i un bon dia en sortir el sol, el ninot de neu finalment es va desplomar del tot i es va fondre com ho fa la neu, entre el que en quedava hi destacava l’atiador que els nens havien fet servir com a nucli per construir el ninot de neu. És per això que el ninot sentia la necessitat imperiosa de mirar-se una vegada i una altra aquella estufa a través de la finestra, en certa manera l’un necessitava l’altre, es complementaven.”

Aquesta és la trista història de “El ninot de neu” un conte de fades escrit per Hans Christian Andersen  a Copenhage i publicat el 2 de Març de 1861. Al igual que la història de El petit avet no són uns contes especialment alegres ni amb un gran esperit nadalenc, pròpiament dit, ja que els dos ens narren tristos finals per a personatges inanimats que sovint són oblidats o queden relegats un cop ha passat el seu moment de màxima esplendor, tal com es fa a moltes cases amb els arbres de Nadal, o com passa amb els ninots de neu que s’acaben desfent.

I és que cal destacar que en línies generals, els contes d’Andersen no han estat mai especialment alegres, i sempre han tingut moments i passatges per fer-nos reflexionar. Aquest és un conte molt commovedor i líric, que juntament amb el conte de El petit avet, escrit uns quants anys abans (desembre de 1844), descriuen la visió tràgica que l’autor tenia sobre la seva pròpia vida.

Però perquè escriu Andersen un conte tan trist sobre un Ninot de Neu? I perquè ho fa 17 anys després d’escriure El petit avet? Perquè si per una banda El petit avet era una crítica a la societat en la que a Andersen li va tocar viure, El ninot de neu narrava més aviat una experiència personal, un moment vital pel qual Andersen estava passant. I és que segons molts historiadors, Andersen, quan era ja adulta es sentia atret tant per homes com per dones, i és que durant molts anys Andersen es va sentir rebutjat i condemnat a amagar la seva homosexualitat. Doncs bé, la història de El ninot de neu té el seu origen i inspiració en la relació que Andersen va mantenir amb Harald Scharff, un jove ballarí del ballet del teatre nacional de Copenhage.

Andersen i Scharff es varen conèixer el 1857 a París, coincidint amb una escala que va haver de fer Andersen per tornar a Copenhage. El jove Scharff vivia allà amb la seva parella.  Allà van visitar junts Notre Dame, però no es tornaria a retrobar fins 3 anys després a Alemanya, on va tornar a coincidir amb la parella. Varen passar junts una setmana i sembla que va ser en aquell moment que Andersen es va enamorar de Scharff segons es pot deduir del seu diari personal. Un cop es va separar de Scharff, Andersen es va sentir força deprimit i desanimat, va anar a passar els Nadals a casa d’un amic, on sembla que va recobrar una mica la il·lusió, i va ser en aquell moment, a finals de 1860m que escriuria el conte que avui ens ocupa. Un conte que ens narra una història d’amor no correspost i dolorós que era com es sentia en aquell moment Andersen.

La amistat entre Andersen i el ballarí va continuar en el temps, i finalment varen iniciar una relació l’any 1862, que duraria gairebé dos anys, i que acabaria a finals del 1863 sembla que per desencís del ballarí. Ja que el famós escriptor danès va intentar reprendre les relacions amb Scharff en més d’una ocasió.

Sigui com sigui, les seves excentricitats, la seva tràgica vida amorosa, el seu desencís amb el món, aquesta estranya sensació d’incomprensió i de solitud, la seva crítica social van ser els que varen fer de HC Andersen un autor de contes i històries tan apassionants i tan commovedores com: La sireneta, El vestit Nou de l’Emperador, El soldadet de plom, La princesa i el pèsol, L’aneguet lleig; i d’històries nadalenques com La venedora de llumins, El petit avet o aquesta que us he portat avui.

Il·lustracions
Avui us porto algunes il·lustracions d’aquest clàssic d’Andersen, un clàssic no il·lustrat tan extensament com d’altres del propi autor, però del que us puc ensenyar alguna coseta. Comencem amb aquesta imatge de l’any 1871.
Hca_ill_0094
I després una mica de varietat, algunes de més clàssiques i altres de més modernes.

the-snowman antologia_06_250 frostykids 81-7301-647-X-img NINOT DE NEU CONTE 9788466745208

Explica'm… ELS CONTES DE SEMPRE

8 Desembre 2013
0

ELS CONTES DE SEMPRE, Pilarín Bayés, Col·l. La Lluna de paper, Editorial Estrella Polar –> Aquest recull de contes és especial, per què? Doncs perquè es tracta de la reinterpretació que en fa dels clàssics la Pilarín Bayés, i per primera vegada tots aquests clàssics en un sol volum, on podrem veure les il·lustracions de la Pilarín amb La Caputxeta Vermella, Els tres porquets, En Patufet, La Blancaneu, El gat amb botes, La Ventafocs i molts més…

És un recull de contes especial, que val la pena mirar-se i remirar-se i també tenir en les nostres prestatgeries.

els-contes-de-sempre_9788490572566

El Trompeta recomana… CONTES D'HIVERN (II)

6 Desembre 2013
0

Amb l’arribada del mes de Desembre és un bon moment per portar-vos alguns contes que ens parlen d’aquesta estació, del fred, ja sigui de manera directa o indirecta. Avui dos contes molt diferents, recent sortits al mercat això sí, un català, i l’altre una traducció. Dos contes fantàstics, preciosos i sorprenents que me ve realment molt de gust acostar-vos i que passen a engreixar la llista de contes d’hivern que ja us he portat en alguna que altra ocasió.

EL PAÍS DE L’HIVERN, Xavier Blanch, Il·l. Francesc Rovira, Col·l. Capsa de contes, Editorial Baula (octubre 2013) –> Després de dedicar-li a cada estació el seu propi conte en forma de “El país de…”, Xavier Blanch dóna per finalitzada la col·lecció amb aquest quart títol anomenat El país de l’hivern. Un conte que ens parla una vegada més de com és el país de l’hivern, que comença amb moltes festes: Nadal, Sant Esteve, els Sants Innocents, l’Home dels Nassos, Cap d’Any, els Reis… Però evidentment no tot és alegria, gresca i xerinola al País de l’Hivern i és que el Rei Fred vol que el seu reialme sigui gèlid, que no hi hagi ni un bri d’herba verda als camps, i és per això que té tancada en una torre de gel a la princesa Primavera. Però evidentment, i com passa cada any, la princesa Primavera tard o d’hora acabarà escapant i començarà el seu regnat. I així es van succeint estació rere estació.

Una vegada més els textos són perfectes i les il·lustracions també, i això fa impossible que no t’agradi aquest conte, així com els seus companys d’aventures.

103385_país_hivern-e1375362487693

HILO SIN FIN, Mac Barnett, Il·l. Jon Klassen, Editorial Joventut –> Aquest conte tot justa ha sortit al carrer i només veure’l em va captivar. Té alguna cosa que el fa especial, i és que en quant vaig veure les il·lustracions vaig pensar que l’il·lustrador em sonava. “Jo he recomanat alguna cosa d’aquest home” vaig pensar. I remena que remenaràs trobo que l’altre conte que us havia portat d’ell era “On és el meu barret?” on un ós havia perdut el seu barret.

Doncs bé, aquesta vegada es tracta d’una història totalment diferent que ens narra la història d’una nena que una freda tarda d’hivern troba una capsa plena de fils de tots colors i es teixeix un jersei. Al acabar es dóna compta que li ha sobrat fil a la capsa, i li fa un jersei al seu gos. Però encara li en sobra i li fa a un jersei a un noi i al seu gos que es troba pel carrer. I així continua teixint i teixint i transformant el seu poble gris i apagat pel fred de l’hivern en un poble acolorit, on no només les persones portaran els seus jerseis, sinó que fins i tot la nena teixirà per cobrir els arbres i els edificis. Fins i tot un noble ric s’interessa per la màgica capsa de la nena a la que no se li acaba mai el fil, però el final de tot plegat no us el desvetllaré pas ara. Deixeu-vos sorprendre.

cover HILO SIN FIN.indd Extra-Yarn-4 Extra-Yarn-image1 extra-yarn-things IMG_9039 webxyrev_11

Dibuixant a… EL TRENCANOUS I EL REI DELS RATOLINS

4 Desembre 2013
0

trencanous_pk

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2013)

El conte de… EL TRENCANOUS

3 Desembre 2013
0

Versions de la història d’en Hoffmann, hi ha forces però la majoria d’elles en anglès, hi ha algunes publicades en castellà però ja feia força temps que no se’n feia una nova versió com la que us porto avui. Bonica, actualitzada i de la mà d’un gran il·lustrador.

EL TRENCANOUS, E.T.A Hoffmann, Adap. John Cech, Il·l. Éric Puybaret, Editorial Baula (2013) –> Si hi ha un il·lustrador que podia il·lustrar una història de la complexitat d’aquesta, aquest era sens dubte Éric Puybaret. Les seves il·lustracions ja em van fascinar quan vaig visitar París per primera vegada fa uns quants anys, em va semblar un il·lustrador excels amb un estil únic i especial. I va ser gràcies a la publicació d’aquest Trencanous per part de Baula que se’m va despertar l’interés cap a una història que en el meu imaginari estava pràcticament oblidada. El que sí és ben cert, que a mesura que la vaig anar rellegint hi va haver imatges que em varen venir al cap, diferents escenes; i és aquesta sens dubte una gran versió, la millor que us podeu comprar ara per ara en català i actual.

103462_Cub_Trencanous-e1375438500689

Els orígens de… EL TRENCANOUS I EL REI DELS RATOLINS

2 Desembre 2013
0

Si us parlo del Trencanous potser a molts de vosaltres us ve al cap un ballet clàssic o el nom de  Tchaikovsky, però què us semblaria que us expliqués que aquest ballet prové en realitat d’un gran clàssic de la literatura infantil? Doncs sí, i ara us en faig un petit resum de l’argument:

“La història comença la Nit de Nadal a casa dels Stahlbaum. Els més petits de la família, la Marie i el seu germà Fritz estan asseguts mirant fascinats els regals al voltant de l’arbre de Nadal. El padrí de la nena Drosselmeier, els hi regala un castell de joguines, on tots els seus habitants ballen al ritme d’una capsa de música. De sobte, la Maria descobreix d’entre totes les joguines un bonic soldat de fusta que serveix per trencar nous que la deixa totalment encisada. Tan ella com els seus dos germans comencen a partir nous tot utilitzant el brillant artilugi, fins que en Fritz acaba trencant el trencanous quan intenta col·locar-li una nou massa gran a ala boca perquè  la parteixi.
La nena l’arregla amb una cinta del seu vestit i finalment tota la família se’n va a dormir. Però la Maria que volia passar més estona amb el Trencanous va a l’habitació de les joguines i l’espectacle que presencia és totalment sorprenent: les joguines han pres vida! I estan lluitant contra un exèrcit de rates encapçalats pel seu Rei que té set caps coronat samb set petites corones d’or! La Maria es posiciona amb les joguines i finalment acaben vencent l’exèrcit de rosegadors. Però amb tot el terrabastall, la nena li dona un cop a la vitrina de vidre i queda ferida.
Perd el coneixement i mentre està al llit el Senyor Drosselmeier li explica una història fantàstica, la història de la princesa Pirliplat, de com aquesta va ser embruixada i convertida en un ésser horrorós pel rei de les Rates. Només podrà salvar a la princesa un jove capaç de partir amb les dents una duríssima nou. Passen quinze anys i després que molts nobles i valents provaren de partir la nou amb les dents sense cap resultat, va aparèixer el nebot de l’avantpassat d’en Drosselmeier , que era el rellotger del reialme, que no se li resistia mai cap nou quan provava de partir-les amb la boca. Així que dit i fet, el jove partí la nou, la princesa recuperà la seva bonica figura i qui va quedar convertit en un ésser horrible va ser el noi que havia trencat la nou. El rei, que havia promès que la seva filla es casaria amb aquell que aconseguís desfer l’encanteri,  no va voler casar la jove amb un ésser tan horrible i que aquell home el succeís com a Rei. I tot i que el rei mai no el va honrar, la gent del poble sí que ho va fer i des d’aquell moment van començar a construir trencanous de fusta honrant aquell noi convertit en aquell home tan horrible.
El padrí li arregla el Trencanous, i des d’aleshores mai més es torna a trencar. La nena se n’adona des d’aquell dia que el seu Trencanous és en realitat el nebot de l’avantpassat d’en Drosselmeier que està encantat i condemnat a viure en forma de ninot de fusta; i es pregunta què pot fer per ajudar-lo. El seu padrí li respon que l’únic que pot fer és continuar creient amb els seus somnis.
Les històries amb el ratolins, un viatge al país de les joguines i tota una sèrie d’aventures es van succeint. I finalment, la Maria i el Trencanous vencen per sempre als ratolins i al seu Rei. Els pares de la nena es pensen que tot plegat és per la febre causada per la infecció de la ferida que la nena es va fer al caure contra la vitrina de les joguines i mai se l’acaben de creure.
Passen els anys i la nena es mira el seu antic Trencanous, recorda les aventures que varen viure plegats i li diu que ella mai hauria fet com la princesa Piriplat, que ella si hauria casat. De sobte toquen el timbre, és el seu padrí que va acompanyat del seu nebot. No és un altre que el jove noi que trencava les nous amb les dents a la història de la princesa Piriplat! Quan els dos joves es queden sols, el noi li agraeix la seva ajuda per vèncer a la reina de les Rates, i que gràcies això s’havia trencat l’encanteri que el tenia dins d’aquell cos de fusta. Li va demanar matrimoni i si es volia convertir en la seva reina en el Palau de Massapà. La noia va acceptar i explica la història que al cap d’un any el jove Drosselmeier la va venir a recollir amb un carruatge d’or tirat per cavalls platejats. Es van casar, van ser molt feliços i van menjar molts anissos.”

Aquesta història que us he explicat rep per títol El Trencanous i el Rei dels Ratolins, i va ser escerita l’any 1816 per Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, també conegut per les seves inicials E.T.A Hoffman. Hoffman va ser un home sens dubte polifacètic, va ser escriptor, jurista, dibuixant, caricaturista, pintor, cantant (tenor) i compositor musical, també va participar activament del moviment romàntic de la literatura alemanya. Nascut a Konigsberg, antiga Prusia Oriental de família hongaresa i polaca la seva feina com a jurista el va portar a viure a Alemanya, on va desenvolupar tota la seva carrera.

Ara però el que ens interessa és la seva vesant com a autor de literatura, va escriure innombrables reculls de contes, la majoria d’ells fantasmagòrics i amb cert aire de misteri, i d’ell diuen que va inspirar a autors de renom com Edgar Allan Poe. No hem d’oblidar que Hoffmann va ser contemporani als famosos germans Grimm que varen publicar els seus contes entre 1812 i 1815m, només un any abans de la publicació del Trencanous, i que els famosos germans van servir d’influència a molts autors que es van iniciar en l’àmbit de la literatura infantil, suposant així una gran embranzida per aquest gènere.

Però perquè El Trencanous i el Rei dels Ratolins és el seu conte més famós? Doncs ben senzill, perquè és l’obra de Hoffmann de la que se’n varen fer més adaptacions. Però sens dubte la més important a nivell literari fou la que en va fer Alexandre Dumas (pare) l’any 1844. Alexandre Dumas va ser un conegut escriptor francès de molt renom per algunes de les seves obres com El Conde de Montecristo o Els Tres mosqueters.

Després de la revisió que en va fer Dumas, l’any 1891-1892 el conte va ser convertit a Ballet de la mà de Piotr Ilich Chaikovski. El ballet està dividit en dos actes i tres escenes, i és probablement en els països Europeus el Ballet més conegut per tothom, representat sobretot en èpoques Nadalenques.

És des d’aquell moment que el Trencanous passa a ser conegut mundialment, i a convertir-se en un dels ballets més representatius de Chaikovski, no obstant això seria injust oblidar qui va ser el veritable autor d’aquesta història que no fou altre que Hoffmann.

Una altra de les adaptacions que es varen fer de la història i del Ballet va venir de la mà de Maurice Sendak l’any 1983, quan li varen proposar dissenyar els personatges, escenaris i imatge gràfica de la nova adaptació del Ballet de Chaikovski dirigida per Kent Stowell i protagonitzada pel Pacific Northwest Ballet’s.

Però la feina de Sendak no es va quedar aquí, i és que l’any 1984 publicava una nova versió del conte de Hoffmann il·lustrat per ell mateix. Un total de 99 pàgines amb magnífiques il·lustracions que explicaven fil per randa la història tal i com la va crear Hoffmann, amb tots els personatges i escenes que posteriorment varen ser eliminades en el Ballet. I no és d’estranyar que l’autor de “Allà on viuen els monstres” fes una feina excel·lent entorn a un conte amb tanta riquesa de personatges i un imaginari tan i tan ampli.

En definitiva, El Trencanous i el Rei de les rates s’ha convertit en un autèntic clàssic de la literatura infantil, i un dels contes per excel·lència per explicar al Nadal. Un conte probablement estrany, surrealista i complicat; però una història que sens dubte no deixa de sorprendre.

Il·lustracions
D’il·lustracions sobre el famós conte de Hoffmann us en puc portar moltíssimes, des de més clàssiques fins a més contemporànies, però totes elles amb una imatge força clara sobre el trencanous i sobre com és.
3690939116_d6b1a2a5ff brock_the_nutcracker_and_the_mouse_king Cupboard port_lg flat,550x550,075,f IMG_4267  nutcracker Nutcracker3 Nutcracker and the King2

És impossible però parlar-vos del Trencanous sense portar-vos algunes imatges del Balet de Chaikovski.

nutcracker_2427202b Nutcracker 047.TIF jr_nutcracker_faruque_hirano_500

Ara però m’agradaria portar-vos l’adaptació en forma d’imatges que en va fer imatge Sendak per al Pacific Northwest Ballet’s l’any 1983.

Tree7 Nutcracker_tiger ht_pacific_nt_111221_wmain

I un any després Maurice Sendak publicaria la seva pròpia versió del conte, amb imatges com aquesta.

Nutcracker Maurice Sendak the-nutcracker_023_sq-c32a2b15fefe9d52ef63c797c36bbbe1824e5041-s6-c30 índex nutcracker-30-31_custom-c9980af7328b0b54a10c02e29995890853987940-s6-c30

I ja per acabar em feia molta il·lusió portar-vos la portada de la darrera versió del conte que ha arribat a les nostres contrades, es tracta d’un Trencanous editat per Baula, i il·lystrat per al fantàstic il·lustrador Éric Puybaret, que fa una vegada més, una feina d’il·lustració excel·lent i que li dóna una imatge nova a la història.

51nW2qg1L

Explica'm… DIVUIT POEMES DE NADAL I UN DE CAP D'ANY

1 Desembre 2013
0

DIVUIT POEMES DE NADAL I UN DE CAP D’ANY,Joana Raspall, Il·l. Ignasi Blanch, Editorial Mediterrània (2013) –> Aquest nou recull de Joana Raspall s’edita aprofitant l’any Joana Raspall i l’època de l’any en que ens trobem per portar-nos un total de 19 poemes sobre aquesta època de l’any. La majoria de poemes que hi apareixen són inèdits i estan pensats per a que la canall els reciti des de dalt de la cadira.

Tots els poemes estan acompanyats de les fantàstiques il·lustracions de l’Ignasi Blanch que fan que el llibre sigui encara més bonic del que ja ho era amb els textos de la Joana Raspall. un molt bon regal per aquestes dates nadalenques.

Cobertadesplegada.indd