Els orígens de… ES GEGANT DES VEDRÀ

27 gener 2014
0

“Hi havia una vegada dos germans que vivien a Eivissa i que eren molt i molt pobres, es tractava d’en Joan i En Toni. Un dia el seu pare es va posar molt malalt, i no es podia curar amb cap dels remeis casolans que li oferia la seva dona. Aleshores varen decidir anar a veure la curandera del pobre, i aquesta els hi va dir que l’home només es podria curar amb un pegat de fonoll marí de l’illa des Vedrà. La cara de tots en sentir aquella notícia fou d’espant i molta desesperació, ja que per tothom era sabut que en aquell illot a pocs metres de l’illa hi vivia un gegant temut i temible que no deixava que ningú atraqués a la seva illa. Però els dos germans s’estimaren tant al seu pare que varen decidir embarcar-se en el seu llaüt i remar cap a l’illa resant perquè el gegant no els descobrís.
Per desgràcia, i com semblava prou evident el Gegant els va descobrir, i els va capturar. Així que tenia als dos germans captius, a en Toni retingut i al Joan caçant-li pops tot el sant dia, ja que els pops era el menjar predilecte del gegant, ja que si no ho feia d’aquella manera l’amenaçava en menjar-se al seu germà. Un bon dia que en Joan va pescar molts pops, va tenir una pensada brillant, va decidir posar un bogamarí (una espècie d’eriçó de mar) dins de cadascú dels pops que havia pescat, i portar-li al gegant. Com cada dia el gegant agafà els pops i se’ls cruspí pràcticament d’una sentada, però en seguida va començar a sentir uns mals de panxa terribles i se n’anà a dormir amb molt malestar. Els dos germans van aprofitar el moment per lligar-lo de mans i peus, agafar el fonoll marí per sanar al seu pare, agafar de nou la seva barca i tornar per curar-lo.
Al final els germans salven la vida del seu pare i del gegant ja mai més se n’ha sabut res.”

Aquesta és la història de Es gegant des Vedrà, una història procedent de la tradició oral de l’illa d’Eivissa. La història és atribuïda originàriament a Joan Castelló Guasch, el folklorista de les Pitiüses més important del segle XX, que és que va recollir aquesta i altres històries de la memòria col·lectiva de Ses Illes i les va recuperar en certa manera perquè ens poguessin arribar als nostres dies.

El perquè aquesta història neix a l’illot des Verdà resulta força clarificador. Es Vedrà és un illot salvatge, agrest i escarpat que té 382 metres d’alçada i 60 hectàrees, es troba a dos kilòmetres de la costa occidental eivissenca, davant de Cala Hort, i el seu aspecte així com el fet de que gairebé sempre es troba envoltat de boira han provocat l’aspecte màgic i misteriós que se li dóna a l’Illot i el fet que se li hagin atribuït sovint històries com les que avui ens ocupen.

Ara però anem a analitzar una mica més la història que us he portat. I és que segons alguns estudiosos, la història del Gegant des Vedrà té molts paral•lelismes amb el relat d’Homer d’Ulisses contra el ciclop Polifem.
Sembla que en les dos històries els protagonistes són conscients dels perills que suposa acostar-se a l’illa, tan Ulisses com en Joan i en Tonet, però en els dos casos ho acaben fent, els uns per intentar guarir al seu pare i l’altre per conèixer nous indrets. En els dos casos les illes estan habitades per un gegant temible, que es menja tot el que se li posa pel davant. I en els dos casos els gegants també viuen en una cova situada a l’illa. Un altre dels paral·lelismes importants entre l’una i l’altra història, és que en els dos casos, els protagonistes hauran d’empescar-se una solució enginyosa per acabar amb el captiveri del gegant, els dos saciaran el gegant d’alguna manera, els uns ho fan amb el vi, els altres amb els pops, la debilitat del gegant.

Així que els paral·lelismes i les similituds resulten força evidents, tot ens fa pensar que El gegants des Vedrà bé podria ser en certa manera una adaptació que els habitants d’Eivissa varen fer de la història d’Ulisses, per explicar aquell aire misteriós de l’illot, el caràcter misteriós de la seva climatologia, la boira que sempre l’envolta… Sigui com sigui, aquesta és sens dubte una història fascinant que avui m’ha agradat acostar-vos perquè així descobriu un secret més de les illes Balears que són uns paratges amb un imaginari molt ric i variat.
Aquesta però no és l’única llegenda que s’explica de l’Illa des Vedrà, hi ha alguna que altra història, una d’elles ens parlen d’una Dama Blanca, però aquestes ja són figues d’un altre paner i us les explicaré un altre dia.

Imatge
Us deixo amb una imatge de l’Illa perquè us feu una idea del perquè esdevé un indret tan màgic.

ibiza_es_vedra_03-9651f



Comentaris

Deixa la teva opinió

<