“La història que us porto avui ens explica que fa molts i molts anys a l’Illa des Vedrà, cap allà al segle XIX, hi havia estranyes aparicions, les aparicions d’una nena vestida de blanc. Una espècie de fantasma, una ànima sense rumb que vagava per l’illa. De fet diuen que des del moment en que aquesta història va començar a córrer per l’illa d’Eivissa són molts els que van atansar-s’hi per intentar veure-la. També diuen que és tradició que els recent casats a l’illa, anessin a la cova on suposadament va fer les seves aparicions la Dama Blanca, per deixar-hi una ofrena en forma de flors.”
Aquesta és la llegenda de la Dama Blanca des Vedrà, una altra de les històries que s’expliquen entorn aquest illot, aquest agrest paratge, aquests dos enormes rocs que antigament havien format part de la costa eivissenca. Però aquesta vegada el que sembla prou clar, és que les aparicions de la misteriosa dama vestida de blanc vingueren de la mà del mossèn lleidatà Francesc Palau. Un sacerdot que va ser exiliat a Eivissa per ser el fundador de l’anomenada Escola de Virtut, on no només feia sermons sobre la seva religiositat, sinó que a més tractava temes actuals, com els moviments ideològics de l’època (protestantisme, associacions, sindicats, comunisme). Les autoritats del moment buscaven un cap de turc per la revolta obrera que es va produir l’any 1854 i varen decidir no només prohibir l’Escola, sinó que també el van desterrar a Eivissa.
Va ser durant la seva estada a l’illa, entre 1854 i 1860, quan varen començar les seves estranyes estades a l’illot des Vedrà. El sacerdot sovint hi acudia per meditar-hi. És en aquell moment quan el sacerdot va començar a veure les estranyes aparicions de la Dama Blanca des Vedrà, que ell un cop tornava a l’illa explicava a tothom que era la verge que se li havia aparegut. El pare no només ho feia saber als seus devots, sinó que a més en prenia nota sobre les aparicions d’éssers lluminosos. I ja comprendreu que l’aïllament i la falta d’aliment podien ser algunes de les causes per les que al religiós se li apareguessin tota aquesta mena d’esperits. És de tot plegat que neix la llegenda de la Dama Blanca des Vedrà, de la que es creu que encara avui es pot veure passejant per l’illa.
També diuen que anys més tard, quan els submarinistes feien immersions per la zona, sentien estranys i peculiars sorolls provinents de l’illot; mariners i pescadors que asseguren haver vist objectes estranys i llums passar per sota de les seves embarcacions quan s’acostaven a la illa… Altres misteris que s’expliquen entorn d’aquesta illa són que en època de coloms missatgers, aquests perdien el nord i es perdien un cop sobrevolaven la illa. Un altre dels misteris que envolten aquest paratge és que els instruments de navegació es tornen bojos quan s’acosten a la zona, ja que es tracta d’un espai amb un fort magnetisme. I és que segons diuen l’Illa des Vedrà, juntament amb el Penyal d’Ifac, i la costa sud-oest de Mallorca formen l’anomenat triangle del Silenci, que vindria a ser un Triangle de les Bermudes però a la balear. Es parla d’ovnis, de desaparicions…
Actualment, i llegendes al marge aquest és un enclavament perfecte per les aus marines. Tant és així que es va crear la reserva Natural des Vedrà i es Vedranell, i ha estat declarada zona d’especial protecció per les aus.
Sigui com sigui, el que sembla prou evident és que trobar dues immenses roques que emergeixen de l’horitzó i que sembla que en el moment més inesperat podrien allunyar-se tot navegant com icebergs o vaixells de pedra cap a qualsevol punt de la Mediterrània, és si més no un paratge digne de ser observat. Un indret màgic i misteriós, un d’aquells llocs que a mi m’agrada denominar com “indrets de llegenda”.