Elefant Trompeta

“La història que us porto avui ens explica que fa molts i molts anys a l’Illa des Vedrà, cap allà al segle XIX, hi havia estranyes aparicions, les aparicions d’una nena vestida de blanc. Una espècie de fantasma, una ànima sense rumb que vagava per l’illa. De fet diuen que des del moment en que aquesta història va començar a córrer per l’illa d’Eivissa són molts els que van atansar-s’hi per intentar veure-la. També diuen que és tradició que els recent casats a l’illa, anessin a la cova on suposadament va fer les seves aparicions la Dama Blanca, per deixar-hi una ofrena en forma de flors.”

Aquesta és la llegenda de la Dama Blanca des Vedrà, una altra de les històries que s’expliquen entorn aquest illot, aquest agrest paratge, aquests dos enormes rocs que antigament havien format part de la costa eivissenca. Però aquesta vegada el que sembla prou clar, és que les aparicions de la misteriosa dama vestida de blanc vingueren de la mà del mossèn lleidatà Francesc Palau. Un sacerdot que va ser exiliat a Eivissa per ser el fundador de l’anomenada Escola de Virtut, on no només feia sermons sobre la seva religiositat, sinó que a més tractava temes actuals, com els moviments ideològics de l’època (protestantisme, associacions, sindicats, comunisme). Les autoritats del moment buscaven un cap de turc per la revolta obrera que es va produir l’any 1854 i varen decidir no només prohibir l’Escola, sinó que també el van desterrar a Eivissa.

Va ser durant la seva estada a l’illa, entre 1854 i 1860, quan varen començar les seves estranyes estades a l’illot des Vedrà. El sacerdot sovint hi acudia per meditar-hi. És en aquell moment quan el sacerdot va començar a veure les estranyes aparicions de la Dama Blanca des Vedrà, que ell un cop tornava a l’illa explicava a tothom que era la verge que se li havia aparegut. El pare no només ho feia saber als seus devots, sinó que a més en prenia nota sobre les aparicions d’éssers lluminosos. I ja comprendreu que l’aïllament i la falta d’aliment podien ser algunes de les causes per les que al religiós se li apareguessin tota aquesta mena d’esperits. És de tot plegat que neix la llegenda de la Dama Blanca des Vedrà, de la que es creu que encara avui es pot veure passejant per l’illa.

També diuen que anys més tard, quan els submarinistes feien immersions per la zona, sentien estranys i peculiars sorolls provinents de l’illot; mariners i pescadors que asseguren haver vist objectes estranys i llums passar per sota de les seves embarcacions quan s’acostaven a la illa… Altres misteris que s’expliquen entorn d’aquesta illa són que en època de coloms missatgers, aquests perdien el nord i es perdien un cop sobrevolaven la illa. Un altre dels misteris que envolten aquest paratge és que els instruments de navegació es tornen bojos quan s’acosten a la zona, ja que es tracta d’un espai amb un fort magnetisme. I és que segons diuen l’Illa des Vedrà, juntament amb el Penyal d’Ifac, i la costa sud-oest de Mallorca formen l’anomenat triangle del Silenci, que vindria a ser un Triangle de les Bermudes però a la balear. Es parla d’ovnis, de desaparicions…

Actualment, i llegendes al marge aquest és un enclavament perfecte per les aus marines. Tant és així que es va crear la reserva Natural des Vedrà i es Vedranell, i ha estat declarada zona d’especial protecció per les aus.
Sigui com sigui, el que sembla prou evident és que trobar dues immenses roques que emergeixen de l’horitzó i que sembla que en el moment més inesperat podrien allunyar-se tot navegant com icebergs o vaixells de pedra cap a qualsevol punt de la Mediterrània, és si més no un paratge digne de ser observat. Un indret màgic i misteriós, un d’aquells llocs que a mi m’agrada denominar com “indrets de llegenda”.

Avui us portaré una bonica marca de joguines que em va captivar quan la vaig descobrir, la vaig veure a la Central del Callao a Madrid, i es tracta de la marca Uncle Goose. Es tracta d’una empresa que es dedica a fer blocs de fusta per a nens amb un format antic i retro. Les fan a mà i com es feien fa molts i molts anys, utilitzen unes tipografies com molt antigues, i tot plegat li dóna a la marca un aire de qualitat i un gust excel·lents. A més, els blocs amb lletres amb els que els nens poden formar paraules sempre m’han semblat eines d’aprenentatge fantàstiques i sorprenents, maneres divertides d’aprendre l’abecedari, i fins i tot a escriure i llegir. Jo quan tingui menuts, m’encantaria que tinguessin blocs d’aquesta mena, i aquesta marca és sens dubte una boníssima opció, perquè estèticament són preciosos, perquè són útils, didàctics, educatius i de fusta. Els ingredients perfectes per ser una bona joguina!

Us deixo amb les imatges dels seus productes perquè veieu com són!

Ja fa uns quants mesos que us vaig parlar d’aquesta col·lecció de l’editorial Combel. Doncs bé, em decideixo a fer aquesta nova entrada perquè sapigueu que la mateixa editorial ha publicat un nou títol de la col·lecció. Per refrescar-vos una mica la memòria us he enllaçat l’article anterior sobre la mateixa col·lecció unes línies més a munt, però si voleu us puc explicar de nou en què consisteix la col·lecció i per a quin públic està destinada. Es tracta de llibres sonors, format quadrat i força gran, tapes i planes dures, colors molt vius, dibuixos senzills i coloristes que ens descriuen diferents sons dels animals. Cada llibre tracta un tipus d’animals diferents, i el que us porto avui té un títol d’allò més suggerent, us el deixo a veure què us sembla:

ELS SONS DE LA NIT, Caterpillar Books Ltd., Emily Bolam, Col·l. Els sons dels animals, Editorial Combel (Tardor 2013) –> Si els primers títols d’aquesta col·lecció varen ser obvis i força evident. Animals de la selva i animals de la granja són un tema ja força passadet, aquesta vegada la tercera proposta de la col·lecció és una mica més arriscada i ens parla dels animals que viuen de nit. En cada plana trobarem un element sonor per poder escoltar a aquests animals, i a més aquests són llibres també per tocar amb tactes diferents que permeten a l’infant experimentar a través de diversos sentits els diferents animals que apareixen en el conte.

Avui he trobat una autèntica perla, una joia per “El conte de…” totalment diferent al que us acostumo a portar. I la veritat que estic molt contenta d’haver-ho trobat, ja que em veia una setmana més amb la impossibilitat de portar-vos un conte de la llegenda que us acostava. Aquesta vegada però, crec que us agradarà el que he trobat.

EL TARLÀ, App per tablets iOS d’ERAM (Escola Universitària) –> Avui no us porto un cotne pròpiament dit, sinó una aplicació per a Ipad sobre el Tarlà de Girona. Aquesta aplicació ha estat creada per ERAM, una escola Universitària adscrita a la Universitat de Girona i que imparteix cursos i formació d’Audiovisulas i Multimèdia. Doncs bé, aquesta aplicació ens porta la llegenda del Tarlà en format de conte interactiu per a nens, per tal que aquests descobreixin de manera divertida i diferent una de les llegendes més populars i conegudes de la ciutat de Girona. Passo a copiar-vos les característiques de l’aplicació i les habilitats que l’infant desenvolupa a través de la descripció feta pels propis creadors de l’app.

– Característiques –

12 pantalles amb escenaris diferents i 1 joc “de vestir”
Escenaris inspirats en la ciutat de Girona
Guió adaptat de diferents fonts (s’assimila a la realitat però és una adaptació)
Gran varietat d’animacions i sons
Navegació intuïtiva i pensada per l’exploració dels nens
Possibilitat de llegir els textos en lletra de pal o lletra lligada
Idiomes: Català i castellà
Il·lustracions i gràfics molt maques pensades per els més petits
Clica als objectes i troba les 8 interaccions amagades a cada pantalla
Botó d’ajuda per trobar les 8 interaccions
Menú inferior per navegar per les diferents pantalles
Inclou 1 joc per vestir a en Narcís i la Júlia amb diferents combinacions de roba i accessoris

– Habilitats bàsiques –

Conèixer part de la cultura història de la ciutat de Girona
Iniciar-se en la lectura de lletra de pal i de lletra lligada a través dels textos de les narracions.
Identificar elements representatius de la ciutat de Girona
Desenvolupar les seves habilitats motrius amb les interaccions sonores i animades.
Explorar i reconèixer escenaris inspirats en la Girona medieval.
Realitzar associacions causa/efecte a través de diferents interaccions.

A tot plegat jo vull afegir que les il·lustracions emprades en tota l’aplicació són divertides, senzilles, acolorides i atractives per als més menuts. Que em sembla un gran encert que el conte es pugui llegir en lletra de pal i en lletra lligada i que em sembla una iniciativa realment molt interessant i molt divertida a l’hora de ser tinguda en compte per tal de donar a conéixer als infants aquesta història.

El preu de l’aplicació (només disponible per a Tablets d’Apple, l’únic error de l’aplicació segons el meu parer) és de 1’79€.

El proper dijous 6 de Febrer a les 19:30h tindrà lloc a la llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5, Barcelona) la inauguració de la nova exposició que ens presenta aquesta llibreria. Es tracta d’una exposició sobre el darrer treball de la il·lustradora Cristina Sitja Rubio “Etranges Créatures”, sobre el seu procés de creació, i les il·lustracions utilitzades per fer aquest àlbum il3lustrat. Un àlbum editat per l’editorial francesa Notari.

L’exposició la podreu visitar des del dia de la presentació fins a finals de febrer, una bona oportunitat per descobrir el treball d’aquesta desconeguda il·lustradora a les nostres contrades.

“La història que us explicaré va succeir fa molts i molts segles a la ciutat de Girona, concretament al carrer Argenteria. I és que segons s’explica pels volts de l’Edat Mitjana, Catalunya així com la resta del vell continent, es va veure assetjada per constants brots de pesta. Aquesta greu malaltia també va arribar a la ciutat de Girona, que la va viure nombroses vegades, un dels brots que més es recorda és el que es va viure al carrer Argenteria. Carrer on, com el seu nom indica hi havia els obradors dels argenters. Una d’aquestes pestes va ser tan important, i tan localitzada en aquest carrer, que la ciutat va decidir posar en quarantena tot el carrer i tancar-lo de principi a final per tal d’evitar possibles contagis. Es varen fer unes tanques amb canyes que barraven l’entrada i la sortida al carrer, així com també es varen col•locar en portes i finestres perquè es creia que així s’impedia la transmissió de la malaltia.
Varen ser dies molt i molt tristos per als que vivien en aquell carrer, obligats a quedar-se allà i a no sortir als altres barris de la ciutat. Dies molt llargs i hores que no passaven, però com sorgit de la màgia o del propi avorriment, va aparèixer un personatge, anomenat Tarlà, que era una espècie de pallasso o acròbata de circ, que es dedicava a fer acrobàcies pel bell mig del carrer, i arrencar un gran somriure a tots aquells que passaven dies de tristesa tancats en aquell carrer.
És així com, per homenatjar la figura d’aquest personatge tan estimat i tan important pels gironins del carrer Argenteria, amb els anys es va construir un ninot de fusta i palla, que vestit amb robes divertides, fou penjat d’una barra giratòria que es feia girar, tot imitant els moviments que el seu antecessor havia fet temps enrere. Aquest ninot es penjava al carrer Argenteria un cop a l’any, durant les festes del barri de l’Argenteria, per Sant Agustí, el 28 d’Agost, per tal de commemorar i recordar pels segles dels segles la figura del Tarlà.”

Aquesta bonica història que us he explicat és la del Tarlà de Girona o més conegut com el Tarlà de l’Argenteria, un personatge que curiosament va transformar a algú de carn i ossos en llegenda.
Però del Tarlà i de la veridicitat d’aquesta història us en puc explicar encara moltes coses.

Els fets i les epidèmies de pesta que van haver a Catalunya, ens porten a pensar que tot plegat va succeir entre els anys 1348 i 1654 quan la pesta era una de les pitjors malalties que podia assolar una ciutat. I per tant, tot ens fa pensar que en certa manera un personatge com el Tarlà, sí que és probable que existís, el problema és que tot plegat no es`ta documentat ni per escrit, i l’únic que ens queda de tot plegat, és la representació que any rere any es fa d’aquest personatge, i la seva aparició a Girona.

En un inici, i per commemorar els fets, per les festes del carrer Argenteria, cada any s’escollia una persona en un concurs per tal de representar el paper del Tarlà. Aquest era passejat durant les fetes damunt d’un carro i acompanyat sempre del seu tabaler, que anava anunciant el seu pas per allà on anava. La paraula “tarlà”, significa el boig, el tarambana, ximple, borinot, pallús; algú que es dedicava a fer tonteries o bogeries; i això és precissament el que feia qui era escollit Tarlà era això, fer tantes bagenades com li fos possible i transmetre l’alegria a tots aquells que l’envoltaven durant tot el temps que durava la festa. Era tractat com un Rei o una autoritat, i anava a tots els actes de la festa. Era una espècie de Rei Carnestoltes.

Anava vestit de manera grotesca, amb un barret de dues puntes del qual penjaven borles i flocs, amb robes llampants, medalles, galons, cintes i bandes, per tal de transmetre aquest cert aire d’autoritat. L’elecció d’aquest personatge fa molts i molts anys que va caure en desús, i als volts del segle XVIII va se substituït per un ninot de palla vestit segons la moda de cada època penjat agafat per les mans per una barra que travessava de banda a banda el carrer Argenteria penjada entre dos balcons, a l’alçada del primer pis de la casa del clavari. Per mitjà d’unes cordes es feia voltar fins a donar una volta de campana, això ho faciliten els seus braços rígids però articulats per l’espatlla. Als peus del personatge, encara podem veure el tabal que repica mentre el Tarlà giravolta. Pel que fa a les seves vestimentes, com ja us he dit han anat canviant, però ja fa molts anys que va vestit com una mena de joglar amb picarols o campanetes a les puntes.

El Tarlà actualment també és conegut com El Xató, i sobre això n’hi ha dues teories al respecte. Us explico les dues, tot i que té més credibilitat la segona, ja que hi ha els fets que ho demostren. Segons diuen alguns se l’anomena així perquè el darrer Tarlà de carn i ossos que va actuar com a tal era xato. D’altra banda, i segons diuen fons fidedignes, el ninot de fusta amb els anys va viure continus desperfectes, i és que les caigudes o cops que s’emportava eren força grans i més quan no estava perfeccionat el sistema per a fer-lo giravoltar. Un bon  dia una d’aquestes caigudes es va produir i el pobre Tarlà va rebre un fort cop de cara i es va trencar el nas, d’aquí que es passà a dir El Xato, i els nens i nenes de la ciutat mentre el van seguint al ritme del tabal i la comparsa van cantant i cridant “Visca el Xato!”.

La figura antiga i xata de fusta va ser substituïda per una reproducció en fibra de vidre, mentre l’original reposa cansat i sense nas al museu de la ciutat. I al igual que el Tarlà s’ha actualitzat, la manera en com han anat passejant al personatge al llargs dels anys pels carrers de la ciutat també ha anat canviant, i la darrera vegada que va sortir de passeig ho va fer en cotxe descapotable.

Però els temps canvien, i les festes de Sant Agustí, es varen deixar de celebrar al carrer Argenteria, això però no va fer que s’arribés a perdre aquest personatge, ni la seva llegenda ni tradició, i és que actualment el Tarlà es penja a la ciutat per les festes de la Primavera de la Rambla i l’Argenteria que se celebren pels volts de Sant Jordi en la famosa penjada del Tarlà. Aquesta penjada va precedida d’un cercavila presidit per un Tarlà de carn i óssos que va fent acrobàcies i peripècies pels carrers de la ciutat per després ser substituït pel ninot que es penjarà en el balcó. L’acte marca el tret de sortida de les Festes de la Primavera de Girona.

Un personatge molt estimat i respectat pels gironins i gironines que veuen en ell sinònim d’alegria, festa i disbauxa, i molt conegut per tots els nens i nenes que, com a mínim una vegada a la seva infantesa han pogut pujar al balcó des del qual es fa giravoltar, i fer-lo donar voltes com un autèntic acròbata.

Imatges i il·lustracions
Primer de tot us vull portar algunes imatges de la Penjada del Tarlà i del cercavila que el precedeix.

Ara algunes representacions gràfiques antigues, i un gravat en pedra que data de l’any 1348.

Ara us deixo un parell d’imatges gràfiques modernes en les que ha estat utilitzat el Tarlà, una d’elles per tal de fer el cartell de les Festes de la Primavera, i l’altra creada per una agència de publicitat gironina per tal de fer una campanya per potenciar el comerç de la ciutat.

I per acabar una de les imatges d’una Aplicació per a tablet inspirada en la llegenda del Tarlà de Girona. Un personatge que sens dubte amb els anys s’ha anat modernitzant i convertint en un autèntic símbol.

Nimio és una empresa espanyola que es dedica a la fabricació de mobles de fusta, mobles de disseny, amb línies molt nétes i molt senzilles. L’empresa la funda un italià afincat a Madrid, però el que suposo que us debeu estar preguntant és què té a veure tot això amb el món del joc. Doncs bé, és força senzill. Nimio ha creat un parell de productes pensats per a nens.

Per una banda una càmera de fotos de fista per a nens que inclou una pissarra darrera per tal que els infants puguin immortalitzar la instàntanea presa. És un producte molt divertit i original a la vegada que senzill. Cada càmera té una cinta per penjar-te-la del coll diferent. És un producte artesanal, fet a mà i amb fusta molt resistent.

I per altra banda, l’empresa ha creat una cadira -corre-passadissos- capsa dels tresors única i exclusivament per la botiga madrilenya “¡Glück! Niños con suerte”. Una cadira per a nens a partir d’un any, amb la que poden seure, pintar, amagar coses, anar amunt i avall…