PEQUEÑO CATÁLOGO DE INSTANTES DE FELICIDAD, Lewis York, Il·l. Roger Olmos, Editorial Lumen –> El text de la contraportada d’aquest fantàstic àlbum il·lustrat diu així:
“Érase una vez un instante diminuto, pequeño y precioso escondido en un libro de cuentos.
Érase una vez una mirada fugaz, intensa como una mañana en el desierto.
Érase una vez una brisa de verano, una rayo de sol reflejado en un espejo, un nombre en un teléfono…érase una vez un instante minúsculo como una galaxia.
Tararea una canción, dobla una esquina, en algún lugar espera un instante de felicidad perfecto.
Ten cuidado, que no se te escape, es caprichoso y delicado como las alas de una mariposa.”
I és de tot plegat del que va el conte que avui ens ocupa, un fantàstic àlbum il·lustrat que recull instants de felicitat, moments de petits plaers. I és que la vida està plena de moments així, estones plenes de somriures quotidians, de moments insignificants que compartir amb els qui més t’estimes, o moments de solitud dels que poder gaudir. Cadascú coneix els petits plaers de la seva vida, petits moments en que es sent la persona més feliç del món, com entra la llum per la finestra els dissabtes al matí abans de despertar, els esmorzars del diumenge amb el suc de taronja i les torrades, passar-se tot el dia en pijama fent el ronso, veure com es desperta el dia mentre vas a córrer, el sol sortint darrere del campanar del teu poble, trepitjar la sorra freda de la platja descalç, la platja a l’hivern, l’olor a dolç dels pastissos recent fets… Cadascú té els seus propis moments, els seus propis instants de felicitat, els que us he enumerat són alguns dels meus… però és que el conte en qüestió em recorda també a una pel·lícula que el meu marit adora i a la que jo encara no li he trobat la gràcia, però on hi ha un tros on la protagonista passa a enumerar alguns d’aquests petits plaers, és Amelie i parla de trencar el sucre cremat de la crema catalana, o de posar la ma dins d’un sac ple de llegum seca… petits moments, per cadascú diferents però per cadascú especials.
Doncs bé en aquest conte segur que molts us sentiu identificats amb alguns dels moments que va narrant, i és això el que el fa especial. Si a tot plegat afegim també que el Roger Olmos no només és un gran il·lustrador si no que a més té un talent espectacular a l’hora d’escollir les històries o textos que il·lustra, el resultat és simplement espectacular. I és que quantes coses més us podria dir d’en Roger? És un il·lustrador diferent, per mi està una línia per damunt de tots els il·lustradors infantils, el seu estil va més enllà, és poc infantil però potser això és el que el fa especial. Les seves il·lustracions no les podria intentar copiar ni imitar qualsevol, té un talent inhat, descarat, irreverent, particular, trenca esquemes i això és el que el fa únic…
