Sé i en sóc conscient que ja us vaig portar un conte d’un dels grans clàssics de la literatura infantil com és Hansel i Gretel, però és que aquesta vegada hi ha una novetat, un nou Hansel i Gretel que crec que valia la pena que us portés. L’altre conte que us vaig portar de Hansel i Gretel era molt diferent a aquest que us porto avui, però sens dubte ambdós són dues propostes ben diferents sobre una mateixa història. Així que ja no us faig esperar més, i us en faig cinc cèntims:
HANSEL Y GRETEL, Tina Meroto, Il·l. Iratxe López de Munáin, Editorial OQO Editora (Febrer de 2014) –> L’adaptació que us porto avui d’aquest gran clàssic, es basa en la primera versió del conte dels germans Grimm de l’any 1812, on hi ha un element diferenciador de les versions fetes a posterior, i és que en aquesta versió qui abandona a en Hansel i la Gretel són els seus pares, no el pare i la cruel madrastra com ens expliquen les versions posteriors, explicant així que la veritable causa d’aquest abandonament és l’excessiva pobresa dels pares.
Lluny del que pugui semblar aquesta versió ens mostra uns pares molt tristos i empenedits de la decisió que es veuen obligats a prendre. I en el conte apareixen sentiments com el perdó dels nens cap als seus pares, mostrant que no els guarden cap mena de rancúnia als seus progenitors.
Un cop explicades les curiositats de l’adaptació, us vull parlar de les il·lustracions de la Iratxe, fetes en gouache i llapis de colors i transmeten a la perfecció la intensitat de la història, la por dels nens, la bruixa temible.
Com sempre Oqo ha fet una feina excel·lent en la acurada edició d’aquest conte, i no podreu evitar fer-hi una ullada quan el veieu a les llibreries.
