Avui us vull portar una llegenda de la que s’expliquen moltíssimes versions. Tan és així, que no puc determinar quina és la més famosa i coneguda, així que us les explicaré totes, us les aniré enumerant i després us comentaré coses de cadascuna de les versions. La història en qüestió és la història del Drac del Coll de Canes. Comencem doncs:
1. En el costat Est del Coll de Canes, mirant cap a Riudaura, hi ha una cova anomenada el Forat del Drac. De fet la cova està conformada per diverses cavitats, però segons expliquen el drac s’apareixia en l’inferior. El Forat comunicava amb Ripoll o amb Riudaura segons qui ho expliqués. I sembla ser que en temps molt remots varen fer un presoner de guerra. Aquest per salvar la vida, ja que estava condemnat a mort, va proposar-los que mataria el drac a canvi de la seva llibertat. Va demanar un gran mirall, una llança i un cavall. Va col·locar el mirall davant la sortida de la cova, i la bèstia en veure’s reflectida en el mirall va creure que es tractava d’un altre drac i va envestir el mirall. Aleshores el soldat va clavar la llança al coll del drac i el va matar. Segons diuen l’esquelet del drac es troba a Ripoll i la seva pell en l’ermita de Sant Eudald.
2. En el Coll de Canes hi havia un drac, una espècie de lluert, que es menjava a tot el món. Varen posar davant de la cova del lluert un mirall, el drac en veure-s’hi va quedar com hipnotitzat, aprofitaren aquest moment per matar-lo. Qui el va matar havia promès la pell del drac a Sant Eudald si aquest es protegia. Un cop morta la fera, la van escorxar i van portar la pell a l’Hostal de Sant Eudald, a la parròquia de Sant Bernabé de Tenes, entre Ripoll i Sant Julià de Vallfogona. Segons diuen es pot veure encara el lloc on vivia la fera, ja que hi ha un profund sot al terra.
3. Varen matar al Drac del Coll de Canes amb un mirall, la fera es va espantar en veure’l i la van ferir de gravetat. L’animal però encara va poder sortir volant en un intent de fugir i va anar a morir cap a l’Hostal de Sant Eudald. És a l’indret on va morir el drac que van construir una parròquia en honor a Sant Eudald, ja que era a aquell Sant al que s’havien encomanat abans d’anar a matar a la temible fera.
4. Fa molts i molts anys en Coll de Canes hi vivia un drac ferotge que havia vingut de l’Àfrica. Era un drac d’ales recobertes d’escames i tenia cinc boques. El va matar Sant Jordi davant de la cova del propi drac. El motiu pel qual Sant Jordi va anar a matar a la temible fera és que un dia es menjar trenta del seus homes d’un cop. El narrador d’aquesta història afegeix també que en el monestir de Ripoll està representat Sant Jordi matant el drac.
5. Corria l’any 1251 quan va tenir lloc aquesta història. Aquesta fera, que per alguns va ser un tigre, per d’altres una tarasca (espècie de serp o drac, monstruós i de boca molt gran) i que la tradició coneix sota el nom de Lluert, causava veritable por i temor. La seva cova estava al Coll de Canes i va ser el terror de la comarca durant molts anys. Foren també nombrosos i incomptables els intents per acabar amb la bèstia, fins que per fi ho va aconseguir el famós cavaller Dolcet, sota la protecció de Sant Eudald, que va oferir les restes del drac a l’església del Sant.
6. Totes les persones que gosaven acostar-se al Coll de Canes eren agredides per un lluert que tenia a tots atemorits. Tots aquells que varen intentar vèncer-lo, van acabar morts. Però vet aquí que un fill de Ripoll anomenat Dolcet, i que va acompanyar a Jaume I en la conquesta de Mallorca, va invocar a Sant Eudald i després de grans esforços va aconseguir matar al drac. Va esquarterar la bèstia, va oferir la pell al seu sant (de fet diuen que fins al primer terç del segle XIX encara es podia veure a l’església en qüestió).
7. Aquesta és la darrera versió que us explico i la transcriuré tal i com la va escriure el seu autor Joan Amades.
“Cova del lluert de Coll de Canes. – Es troba en terme de Riudaura. Era habitada per un terrible lluert o llangardaix que desolava el país i empestava l’aire amb el seu alè pudent i que tenia el do de poder caminar, volar i nedar. Segons unes versions, fou vençut per Sant Eudald, i segons altres per un cavaller que es vestí amb tot de miralls i en presentar-se-li al davant, el monstre es veié emmirallat moltes vegades, i tement que tenia al seu davant una gran quantitat d’animals ferotges com ell, s’espantà i es deixà batre sense resistència. Una altra versió diu que aquest cavaller era de Ripoll i s’anomenava Dolcet i havia anat a Mallorca amb el rei Jaime. Morta la bestia, féu ofrena de la pell, tret el cap, a Sant Eudald, i fins a la primeria del segle passat encara es conservava al Coll de Canes»
Explicades aquestes set versions, les podem dividir en dos grans grups: les quatre primeres són recollides directament de la tradició oral de la mà de José Romeu Figueras l’any 1948 quan va decidir publicar un estudi sobre aquesta llegenda; i les altres tres van ser publicades en diverses obres.
Les primeres estan transcrites tal com les van explicar els narradors, respectant tots els detalls i algunes incongruències.
1. La primera de les històries que us he portat va ser recollida a Sant Julià de Vallfogona i explicada per Justo Basseganya Prat, natural d’aquell poble.
2. Recollida a Sant Joan de les Abadesses de la mà de Juan Sala Capdevila.
3. Recollida a Ripoll per el Dr. Don Ramón Roquer.
4. Recollida a Gombrén per Juan Orriols, natural de Sant Joan de les Abadesses.
Parlem ara de les altres tres, ja publicades en paper en diferents obres.
5. José María Pellicer i Pagès en el llibre “Santa Maria del monasterio de Ripoll” (1858, pàgs. 138-139)
6. General Ginestà i Punset. “Tradicions de les comarques ripolleses i Vall de Ribes” a “Catalunya Artística” (1901)
7. Joan Amades, Folklore de Catalunya Rondallística (1950)
Tot plegat sembla molt complicat, però totes les versions com a mínim estan ubicades geogràficament en el mateix indret.
Les versions però es diferencien en molts altres aspectes, un d’ells i força significatiu és la bèstia en qüestió. Hi ha versions que afirmen que es tractava d’un drac, però en la majoria pareix el nom de lluert entenent com a lluert una espècie de llangardaix.
Un altre dels aspectes a destacar és que en la majoria de versions s’afirma que hi havia un mirall de pel mig per tal d’aconseguir la mort del drac, fet que relaciona aquesta llegenda amb una altra llegenda on el drac pren un paper significatiu, la de El drac de Vilardell.
La pell del drac en la majoria de versions és enviada a l’Ermita de Sant Eudald, i és que segons diuen el matador de la bèstia s’encomana a aquest Sant per fer-ho.
Un altre aspecte en que les versions varien és en l’autor de la mort del Drac, per una banda en les versions orals és un cavaller anònim, per altra banda es confon una història i altra i es diu que l’heroi és Sant Jordi, i en d’altres versions sembla que pren força el nom del Cavaller Dolcet.
A tot plegat i tenint en compte totes aquestes versions i variables, amb els anys s’ha anat creant una versió popular, una versió que les gents dels pobles de la zona on es troba la Cova del Drac del Coll de Canes s’han fet seva i que sembla han interioritzat com l’autèntica. Aquesta que us deixo ara és la versió popular:
“Al terme de Riudaura, al Coll de Canes hi ha una cova que estava habitada per un lluert o llangardaix que desolava tot el país. Tenia el do de poder caminar, volar i nedar.
Segons unes versions, fou retut per Sant Eudald, i, segons altres, per un cavaller que es vestí amb tot de cristalls i en presentar-se-li al davant el monstre es veié reflectit tantes vegades, que tement que tenia al seu davant una gran quantitat d’animals ferotges com ell, s’espantà i es deixà batre sense resistència. Aquest cavaller anomenat Dolcet (altres versions diuen que era el baró de Coll) era de Ripoll i havia pres part a la conquesta de Mallorca amb el rei En Jaume. Morta la bèstia féu ofrena de la pell, tret el cap, a sant Eudald, que hom conservà molts anys a Coll de Canes.”
Un cop analitzades totes les versions i explicades les versions orals i escrites, podem concloure que a Catalunya el nombre d’històries on un drac que té atemorit un poble i un valent cavaller que el venç és sens dubte una de les temàtiques més prolíferes de les nostres contrades. Tenim la més famosa de totes elles: La Llegenda de Sant Jordi, i després moltes altres de no tant famoses com és el Drac de Na coca de les Balears, El Drac de Malmercat o fins i tot la cosina germana d’una història com la que us he portat avui, la de El Drac de Vilardell, on el drac al igual que en aquesta història és vençut pel joc de miralls.
Imatges
Com d’il·lustracions d’aquesta llegenda en qüestió no n’he trobat gaire cosa, m’he decidit a portar-vos una imatge d’una de les Bèsties de Foc dels Diables de Ripoll, EL lluert del Coll de Canes, bèstia inspirada en la llegenda que us he portat avui.
