EL DIA QUE LES CERES DE COLORS VAN DIR PROU, Oliver Jeffers, Andana Editorial (2014) –> Avui el conte que us porto és un conte que es mereix ser recomanat ell tot solet, perquè em sembla brutal. Haig de reconèixer que tinc certa debilitat per l’Oliver Jeffers, sempre m’ha semblat molt bo i les seves històries espectaculars, dolces, divertides, curioses. El seu estil és molt característic i tot plegat fa que àlbum rere àlbum em sorprengui cada vegada més. Aquesta vegada ens regala un conte amb un títol súper llarg i espectacular. És molt divertit, i és que us deixo amb la sinopsi de l’editorial perquè us en feu cinc cèntims de què va la història.
“Ha esclatat la revolució a la capsa de ceres d’en Duncan. La vermella es queixa d’explotació laboral; la blanca creu que li fan el buit; la negra pateix una crisi d’identitat; i les ceres groga i taronja han signat una pau armada, enfrontades per quin és el color del Sol.
¡Així no hi ha manera! En Duncan vol pintar allò que li agrada però també vol que les seves ceres de colors estiguin contentes.
¡Ja n’hi ha prou de camions de bombers vermells, elefants grisos i cels de color blau! Quan en Duncan es trobi la capsa de ceres plena de cartes, amb les peticions i suggerències que fa cada color, es plantejarà la seva faceta artística i començarà a veure la vida amb altres ulls.”
Aquest és un conte que convida a imaginar, a somiar amb coses de colors impossibles, a potenciar la creativitat, a aprendre a veure les coses amb colors diferents dels que ens ofereix la natura. Cada plana està formada per una de les cartes que escriu un color, i està dibuixat com si ho hagués fet el propi Duncan. De fet, aquesta és la gràcia i el conte em va semblar tan brillant, tan adient, tan divertit que ja n’he comprat dos exemplars per regalar. Us deixo amb algunes imatges del conte, a veure què us sembla.
