ROCIO BONILLA: "Per a mi la il·lustració és creativitat, felicitat, patiment, diàleg, emoció…"

15 Octubre 2014
0

13-1024x804La Rocio Bonilla va néixer a Barcelona l’any 1970. Es va llicenciar en Belles Arts sense tenir gaire clar cap a on encaminaria la seva carrera professional. Va treballar en diverses disciplines, sobretot en pintura mural; però va acabar treballant durant 12 anys en el món de la publicitat com a directora de càsting per a televisió. Va ser el naixement dels seus fills el que va fer que li dongués un tomba a la seva carrera professional i decidís l’any 2009 tornar a la seva carrera com a il·lustradora, encetant de nou el camí de la pintura mural.

Va començar a publicar en l’àmbit de la literatura infantil farà uns 3 anys, i ha anat encadenant un projecte darrere un altre, i mica en mica s’ha anat fent el seu propi lloc en el món de la literatura infantil.

Ha estat un plaer descobrir-la una mica, i us convido a tot a que ho feu a través de les seves paraules en aquesta entrevista.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Em vaig llicenciar en Belles Arts sense tenir massa clar quin camí seguir. Tot i que aleshores ja m’atreia molt la il·lustració, em va fer mandra seguir estudiant i ho vaig deixar córrer. Vaig treballar en diverses disciplines, sobretot en pintura mural, fins arribar casualment al món de la publicitat, on m’hi vaig quedar 12 anys fent direcció de càsting per a TV, res a veure!!!
Crec que va ser el naixement dels meus fills el que va marcar un canvi de rumb definitiu en la meva trajectòria. Vaig tornar a la pintura mural (aquest cop infantil) i a jugar amb els llapis, fins que un dia, una editorial que havia vist la meva feina per casualitat em va encarregar un llibre…  i així va començar tot!

– Quant temps fa que t’hi dediques?
Des que vaig començar a publicar, 3 anys.  Il·lustració aplicada a mural,  un parell més.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
La veritat és que, en el meu cas, l’entrada al món editorial va ser relativament fàcil, sempre dic que vaig estar al lloc adequat en el moment adequat.
Malgrat això, després cal mantenir-se, i no hi altre secret que no parar de treballar i ser molt perseverant. En aquest sentit (toco fusta), les coses m’han anat bastant rodades, un projecte m’ha dut a un altre i, en relativament poc temps, m’han publicat 14 àlbums com a il·lustradora i 2 de propis.

p6-PETITA-1024x712– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
Home, sempre t’encarinyes més dels projectes propis, és a dir, aquells en què crees el text a més de les il.lustracions.
En aquests moments,  em sento particularment orgullosa de l’àlbum il·lustrat que tot just he acabat, “La montaña de libros más alta del mundo”, no només per la satisfacció d’haver concebut el llibre tant a nivell de text com d’il·lustracions, sinó perquè ha implicat un procés creatiu molt intens i personal i, sobretot, perquè en veure el resultat, se’m fa evident un salt qualitatiu important respecte al projecte anterior, tant a nivell tècnic com plàstic, i això resulta molt gratificant.

– I quin va ser el més difícil?
Sens dubte el primer, perquè anava absolutament venuda, sense cap tipus d’aprenentatge específic en l’àmbit de la il·lustració editorial. Però me’n vaig sortir! Aquests primers llibres els recordo com un gran stage d’entrenament.

stjordi3– Un dels teus àlbums il·lustrats és una reinterpretació de la llegenda de Sant Jordi, una versió diferent. Va resultar complicat il·lustrar una versió d’una història tan interioritzada al nostre país?
Al contrari!  Els autors havien fet una versió tan i tan divertida, “disparatada” i diferent a l’original, que de seguida van sorgir les idees, els personatges… Va ser molt estimulant!!!
12-1024x56822-892x1024– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Depèn del tipus d’il·lustració i on va dirigida. De vegades, la imatge em ve al cap en el precís moment que llegeixo el text, d’altres li he de donar més voltes, buscar documentació o referències que m’inspirin, objectes, persones, paisatges… Normalment amb una gran tassa de cafè amb llet, música i una espelmeta (la meva musa).
Quan es tracta d’un àlbum, el primer que faig és fer esbossos dels personatges i planificar l’ “storyboard” per a valorar el llibre en el seu conjunt, en quant a coherència, riquesa i equilibri. Acostumo a fer bastants esbossos previs, i prou elaborats. D’aquesta manera, quan m’encaro amb el dibuix definitiu ja tinc una idea bastant clara del que vull fer, tot i que, de vegades, el propi dibuix flueix i et demana canvis sobre la marxa.
Quan es tracta d’un projecte propi, les idees poden sorgir en el moment menys pensat i la qüestió és atrapar-les. De vegades la història precedeix les il·lustracions i d’altres, una imatge pot desencadenar una història. Hi ha molta més espontaneïtat.
– Il·lustrar és…
Uf… Per a mi la il·lustració és creativitat, felicitat, patiment, diàleg, emoció… I molta gratitud, per poder guanyar-me la vida fent el que m’agrada.

– Si no fossis il·lustradora series…
Doncs no ho sé. Potser veterinària? Cantant? Ballarina de clàssic?

02– Com definiries el teu estil?
A nivell tècnic, absolutament manual,  m’encanta el llapis, em recreo amb el traç i tinc una gama de color bastant controlada. Treballo bàsicament amb l’aquarel·la però li estic agafant el gust a les textures.
A nivell creatiu, em diuen que els meus dibuixos són dolços però, alhora, molt expressius i dinàmics. Tinc alguns tics, com el de vestir els meus personatges amb ratlles. M’agrada dibuixar nens d’època pre-consola, com en Carrasco, el protagonista del meu primer àlbum “Cara de pardal”. Últimament, el “control” està cedint territori a un grau de “desmadre” i espontaneïtat una mica més alt, cosa que em complau i diverteix.

– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
En tinc molts, i encara n’estic descobrint de meravellosos, però si hagués de dir només un… mmmm… A nivell nacional, ara mateix m’encanta tot el que està fent l’Adolfo Serra. A nivell internacional, sempre he tingut una gran predilecció per Oliver Jeffers, no només per la seva obra sinó també pel personatge en sí, em fascina la figura d’artista global i mediàtic en que s’ha convertit.
D’altres que admiro: Quentin Blake, Benjamin Chaud, Isabelle Arsenault, Gabrielle Vincent, Emilio Urberuaga…

caperucita-opt3– Quin clàssic de la literatura infantil t’agradaria il·lustrar? Perquè?
La Caputxeta vermella. En faig col·lecció…

stjordi6– Si fossis un personatge de conte series …
No sé… potser la princesa-xef guerrera de la versió esbojarrada de “Sant Jordi a la cova del drac”.

– Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
M’encantava el “Tom-tit-tot” de la “Enciclopedia de los niños” que teníem a casa.

– Un país amb bona literatura infantil és …
Un país més ric i que té més eines per a progressar adequadament.

– ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Crec que, en ocasions,  falta criteri i una mica d’ofici. Ah, i no estaria malament que es valorés una miqueta més la tasca de l’il·lustrador…
Si li sobra alguna cosa, ara mateix, i suposo que provocat pel moment econòmic que estem vivint, és que de vegades els criteris de caire comercial i econòmic tinguin més pes que els aspectes relacionats amb la pròpia creativitat del projecte a l’hora de prendre decisions i arriscar.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Parlant amb un editor fa uns dies, em comentava que cada cop fan tirades més petites i cada cop costa més vendre-les.
Tot i això, jo sóc optimista de mena. Evidentment que sempre podríem estar millor, per suposat, en tot! Però de res serveix quedar-se aturat, queixant-nos. Hem de seguir lluitant i treballant, amb alegria i entusiasme, encomanant els qui tenim a prop i, en el cas dels il·lustradors, continuar transmetent aquesta màgia. És l’única fórmula, estar sempre en moviment i endavant!

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Ara mateix he acabat el cartell de la IV Trobada d’il·lustradors. Acabo de començar les il·lustracions d’un text nou de l’Editorial Baula i tinc dos contes propis més al cap, esperant un moment de repòs per a sortir. Per cert, un d’ells és una versió lliure de la Caputxeta… 😉



Comentaris

Deixa la teva opinió