Avui els contes que us porto no són dos contes qualsevol, són dos històries boniques, dos contes espectaculars, dos contes que probablement mereixerien una entrada a part, però és que em va semblar tan relacionada la temàtica i els vaig trobar els dos el mateix dia que vaig pensar que seria una llàstima no fer-ne un article amb els dos. Dos contes amb una temàtica molt concreta: la paternitat. Dues històries d’un pare i un fill que al final s’acaben trobant per moltes coses que hi haguessin entre ells. Són molt diferents, il·lustracions totalment diferents, estils també però el rerefons és el mateix: la importància de la relació entre un pare i el seu fill, i el més important de tot lo fàcil que a vegades és dir simplement un t’estimo o saber que sempre és tindran l’un a l’altre.
QUIN CAOS D’HABITACIÓ!, Xavier Salomó, Editorial Cruïlla (2014) –> Dir-vos que només em feia una mica d’il·lusió portar-vos aquest conte seria mentir. Ja des del primer dia que en Xavier va començar a anunciar via Bloc i Facebook que ja estava a la venta, desitjava poder-me escapar a una llibreria per tenir-lo a les meves mans i quan per fi ho vaig fer, no em va decepcionar gens. Al contrari, com sempre el Xavier Salomó aconsegueix superar-se en cada llibre, en cada història…
Aquesta vegada la història ens narra com el Francesc és un nen força desendreçat, i a cada plana la seva habitació es va convertint dia rere dia en un autèntic desordre, en un autèntic caos. A tot plegat s’hi suma la constant veu del seu pare que li demana que endreci l’habitació. I a cada plana els joves lectors hauran de buscar a més diferents objectes que se’ls hi va proposant, fent-ho més i més complicat cada vegada.
A grans trets, i explicant només això, tot ens fa pensar que és un conte de buscar, d’aquests de trobar mil i un objectes entre les il·lustracions, però és molt més que això, i és que quan arriba el dissabte el nen dins del llit, el pare exclamant que ja n’hi ha prou, i en les dues darreres planes desplegables, després d’una aferrissada lluita de coixins, i tot el desordre que sembla desdibuixar-se per acabar pare i fill damunt de la pila d’objectes i que el nen acabi dient un simple “T’estimo molt!”. Hi pot haver alguna cosa més tendra, més dolça i més sincera que això? La veritat que és d’aquells contes que te’ls mires, pàgina per pàgina, intentant evitar que se t’escapi cap detall, i que quan arribes al final t’ho mires, somrius i t’adones del perquè en Xavier Salomó és un d’aquells autors-il·lustradors que tan admires. Perquè no es limita a fer contes i prou, intenta anar més enllà, intenta buscar quelcom diferent i ho fa amb un màgia especial, una màgia que en tenen ben pocs.
LA BALENA, Benji Davies, Andana Editorial (Setembre 2014) –> En Noé i el seu pare viuen en una solitària casa a la vora del mar, el seu pare és pescador i cada matí es lleva ben d’hora per anar a pescar i el nen es queda sol amb l’única companyia dels seus sis gats. Un matí, després d’una gran tempesta, en Noé es troba a la sorra de la platja, una petita balena que hi ha quedat atrapada, i decideix emportar-se-la a casa, posar-la dins de la banyera i tenir-ne cura. En Noé, vol manternir-ho en secret i no li vol explicar al seu pare que ´te una nova amiga a la banyera. De fet, el pare arriba i en Noé aconsegueix passar l’estona de sopar sense que el seu pare el descobreixi. Però el seu pare finalment ho acabarà descobrint tot, i s’adonarà de fins a quin punt el seu fill es sent sol que és capaç de portar-se una balena a casa i amagar-li, per tal de trobar així una mica de companyia.
Un conte on al final el més important és el recuperar la relació d’un pare i un fill que semblava mig oblidada, força distant, és el detonant que fa adonar-se al pare d’en Francesc que el seu fill es sent sol i que està reclamant a crits, tot i que no diu res, una mica d’atenció per part seva.
Les il·lustracions són fantàstiques i el seu autor tot i ser novell, és força prometedor, i si segueix en aquest línia pot arribar a fer molt bons àlbums il·lustrats i crear històries especials com aquesta.
