El Trompeta recomana… CONTES SOBRE NENS GELOSOS

10 Octubre 2014
0

La gelosia i l’enveja són sentiments molt recurrents en els nens menuts. Tenen enveja de germans, de cosins, de parents, de companys de classe. I és que bàsicament el pensament infantil és egocentrista, i en aquestes edats no veuen més enllà de les seves pròpies necessitats, cosa que és del tot normal, però que per altra banda és feina de l’adult fer que els nens canalitzin correctament aquests sentiments. Avui us porto dos contes molt diferents, però que tracten d’aquest tema per tal de fer reflexionar als infants sobre els seus comportaments o actituds envers el seu germà petit, el seu company, veí o cosí.

MEU! NO SEMPRE ÉS FÀCIL COMPARTIR, Sally Anne Garland, Col·l. Miau, Edicions Jaguar –> El cosí petit de la protagonista d’aquesta història ve de visita, i la veritat és que no li posa gaire fàcil a la seva cosina gran: saltironeja al seu voltant, l’empipa, li pren les joguines, la imita, es fica pel mig… A la pobre conilleta protagonista d’aquesta història li costarà una mica encaixar-ho, i és que ella no vol compartir les seves joguines, no vol que ningú en faci res de les seves coses. El conte en qüestió tracta el tema de compartir, de les enveges i ho fa d’una manera prou dolça i bonica, amb unes il·lustracions fantàstiques.

meu image7_2000 image4_2000 image3_2000 image2_2000 image1_2000

EL CANVI, Jan Ormerod, Il·l.. Andrew Joyner, Trad. Isabel Olid, Ed. Ekaré (2014) –> El germanet de la Carolina Cocodrila sempre està bavejant, però la mare Cocodrila només és capaç de veure i repetir una vegada i una altra lo preciós que és el seu fill menut. I la Carolina això ho porta realment malament, està molt gelosa i no ho pot controlar. És per això que es decideix anar a la botiga de bebès i canviar el seu germanet per un altre de nou. En trobarà algun que li faci el pes?

Tot i el surrealisme de la història en qüestió, tracta un tema de fons que és del tot real, més d’un nen o nena canviaria el seu germanet o germaneta petita per gelosia. De fet, hi ha qui fins i tot el tornaria a la panxa de la seva mare, creieu-me que això m’ho ha manifestat més d’una criatura que acabava de tenir un germanet en més d’una ocasió. Nens que voldrien tornar a la situació d’abans on ells eren els reis de la casa, on no tenien ningú amb qui competir.

Pel que fa a l’àlbum en qüestió, cal dir que les il·lustracions són genials, amb uns colors i una manera d’estar pintats que tenen cert estil retro o vintage i que a mi m’ha entusiasmat. L’il·lustrador té un estil que s’allunya una mica de excessivament infantil, amb un punt de comiquero molt interessant.

La història és divertida, entretinguda i evidentment amb un final feliç que no us vull desvetllar.

TheSwap_PB_Cover2 andrew-joyner-ekare-el-canvi-jan-ormerod-a TheSwap_p1RGB TheSwap_p3RGB andrew-joyner-ekare-el-canvi-jan-ormerod-b The Swap_BookShopRGB andrew-joyner-ekare-el-canvi-jan-ormerod-c TheSwap_p15RGB andrew-joyner-ekare-el-canvi-jan-ormerod-d andrew-joyner-ekare-el-canvi-jan-ormerod-e

Benjamin Chaud

8 Octubre 2014
0

En Benjamin Chaud és un il·lustrador francès nascut a Briançon (al sud de França) l’any 1975. Va estudiar il·lustració a l’Escola d’Artts aplicades de París, i també ho va fer a Estrasburg. Va viure durant 9 anys a Marsella tot i que actualment viu i treballa a París. És l’il·lustrador d’innombrables àlbums infantils i té un estil que l’han fet inconfusible i reconeixible arreu del món. Potser pel nom no tingueu clar de qui es tracta, però si us parlo d’un dels seus perosnatges més il·lustres, estic convençuda que tots aquells que us dediqueu al món de la literatura infantil sabreu enseguida de qui es tracta. El personatge en qüestió és en Pomelo. Sí aquell minúscul elefant de trompa llarguíssima que ha protagonitzat incomptables aventures.

PomeloBegins PomeloColor POMELO-ET-LA-GRANDE-AVENTURE

Doncs a banda d’en Pomelo i totes les seves seqüeles, en Benjamin Chaud també ha il·lustrat una sèrie de contes protagonitzats en aquest cas per un ós. Es tracta de contes d’aquests en que passen mil i una històries en cada plana, d’aquests de mirar i remirar. A les nostres contrades de moment ha arribat “La canción del oso” (només en castellà) i em va semblar realment fascinant, tot i que com ja us he dit en d’altres idiomes hi ha més títols.

lelivre_grosplan BearsSong

A banda, també ha publicat altres contes o àlbums infantils, alguns amb un estil més de còmic, degut a les influències que ha tingut en aquest aspecte; però tots ells amb el seu traç i estil inconfusible.

9fd37686 1006776-gf DidntDoHomework

Jugant a… SKIP HOP

5 Octubre 2014
0

L’altre dia vaig descobrir una marca de joguines amb la que no m’havia fixat mai. Voltava per l’Abacus i vaig veure unes joguines que em van agradar moltíssim, es tracta de la marca Skip Hop. Una marca que neix d’uns pares que tot just aterren al món de la paternitat i que buscaven una bossa de maternitat per al seu petit, d’aquelles que portes al cotxet amb un munt de coses, i no trobaven cap que els entusiasmés. Tan va ser així que varen decidir crear-ne una de nova, començant des de zero. I partir d’aleshores i des de l’any 2003 han anat creant i inventant centenars de productes per als nadons que ara venen arreu del món sota el seu segell.

Tenen de tot del món del nadó i l’infant, com ja us he dit les bosses de maternitat, però també coses pel bany, coberts, pitets, motxilles, mòbils, roba de llit… I sobre tot joguines. Joguines de roba, d’aquestes multi-activitats per als més menuts, de fusta, els primers peluixos… Una mica de tot i tot amb un disseny i una qualitat sorprenents. No he pogut evitar enamorar-me d’alguns dels seus productes, sobretot algun que altre elefantet. A veure què us semblen a vosaltres:

 

El Trompeta recomana… CONTES D'ANIMALS AMB PLOMES

3 Octubre 2014
0

Avui us porto dos llibre sobre ocells, tots dos ben diferents, amb dos enfocaments diferents però que van més enllà d’un simple conte de coneixements. Són contes especials, que a través d’una mica d’humor o d’originalitat ens acosten al món dels ocells, un món que per les seves plomes, colors, perquè poden volar… Un món que ha fascinat sempre a grans i menuts.

NIDOS, Pepe Márquez, Il·l. Natalia Colombo, Editorial Kalandraka –> Aquest és un conte per a nens força menuts i pre-lectors que ens acosta diferents aus estrafolàries, diferents nius i diferents maneres que poden tenir les aus de viure en família. Tot plegat li servirà a l’infant per aprendre conceptes com la diversitat o la fauna. Es tracta d’un conte de frases breus, en majúscules on el seu autor ens porta la singularitat de cada espècie d’ocell i els seus nius: construïts en llocs elevats o baixos, petits o grans, sofisticats o humils… Un llibre que ensenya als infants que tot i ser tots ocells, tots poden ser tan diferents, però a la vegada compartir similituds.

Pel que fa a les il·lustracions, es tracta d’imatges amb textures, tècnica sovint utilitzada per la Natalia Colombo, i que aquesta vegada utilitza amb una paleta de colors molt vius i intensos, amb molta llum.

És d’aquells contes que quan els descobreixes per primera vegada no pots evitar obrir, mirar i remirar.

Sin t’tulo-1  nidos01nidos02

PLUMA, Isabelle Simler, Editorial Océano Travesía –> Contràriament al que pogueu pensar el protagonista d’aquesta història és un gat, un gat que es diu Pluma. I és que tots sabeu que els gats són l’enemic natural dels ocells, oi? I aquest gat es mostra una mica inquietant tot el llibre, està mig amagat, a cada plana apareix darrere d’algun dels ocells… Tan és així que al final ens fa la sensació que tard o d’hora se’n menjarà algun, però no! No patiu, resulta que en Pluma es diu així perquè li encanta col·leccionar plomes d’ocells. Viu a la recerca de trobar la ploma més bella i bonica de totes. I és a través de la seva “col·lecció” que anem descobrint diferents tipus d’aus. És un conte sense text, de fet no del tot, l’únic text que hi apareix és el de les diferents aus que hi van sortint.

Les il·lustracions són precioses, sobre un fons blanc, el gat negre… Tot plegat genera una composició molt harmoniosa on el més important i el que més destaca acaben sent els ocells, que és això del que es tracta.

Cpluma C b1DEfG 62383 17 VDEF 11_DEF     62381

EVA SANTANA: "Un país amb bona literatura infantil és un país que està convençut que els grans lectors es converteixen en grans persones."

1 Octubre 2014
0

foto-2L’Eva Santana va néixer a Badalona l’any 1972 i és la il·lustradora i escriptora infantil que em fa molta il·lusió portar-vos avui. Ja de ben petita li ha encantat llegir i inventar històries. El 1994 va publicar la seva primera història, però no va ser fins fa 5 o 6 anys que es va começar a endinsar en el món de la il·lystració. Sempre li havia agradat dibuixar però mai tenia la sensació que se li dongués del tot bé, i per això va decidir formar-se al respecte. És aleshores quan comença a il·lustrar i escriure a la vegada, i ara li seria molt complicat escriure una història sense pensar en les il·lustracions que l’acompanyaran. A banda d’haver publicat llibres per a nens amb força èxit és a més la directora de la revista dels Súpers, feina que compagina amb la seva verdadera passió la d’escriure i il·lustrar les seves pròpies històries. M’ha encantat descobrir-la, i conèixer-la una mica més, i em fa molta il·lusió que vosaltres també la conegueu una miqueta:

cotxe4– Com vas decidir començar en el món de la literatura infantil?
No és una cosa que decidís. M’hi vaig trobar. Suposo que sentia la necessitat d’explicar coses i el que en va sortir, l’any 1994, va ser una història, la meva primera història, sobre una nena que començava a fer-se gran i no acabava de trobar el seu lloc. Aquest va ser el primer llibre que vaig publicar, després en van venir d’altres i molt més endavant, vaig començar a il·lustrar.

– Quant temps fa que t’hi dediques?
Fa 20 anys que vaig començar a escriure i ho he fet des d’aleshores. Els primers anys de manera poc regular i cada vegada amb més dedicació. Fa uns 5 o 6 anys, estava molt avorrida amb la feina que feia i vaig decidir matricular-me a un curs d’il·lustració. Sempre m’havia agradat dibuixar però no me’n sortia gaire bé perquè no n’havia après. Va ser en aquest moment que vaig començar a barrejar la literatura i les imatges i ara, em costa separar totes dues coses. Quan penso una història, ja hi veig els dibuixos.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Penso que, com tot, és una qüestió de dedicació i de trobar els camins adequats. Pots ser el millor il·lustrador o escriptor del món però si no t’atreveixes a trucar a portes, no aconseguiràs mai entrar. Se n’ha de saber però també s’ha d’estar convençut del que fas i no tenir vergonya d’ensenyar la teva feina. Sempre hi ha coses per aprendre i sempre ho podem fer millor però hi ha un moment en el que t’has de llançar a la piscina. Per mi, una de les millors maneres per entrar-hi és a través dels premis literaris o d’il·lustració. Els premis et permeten publicar, cosa que és dificilíssima enviant els teus originals directament a un editor. I preparar-se per presentar-te en un premi és, en sí mateixa, una feina molt interessant: saber adequar el teu treball al que demanen, pensar quins dels teus treballs són més apropiats, preparar el material en els formats requerits, tota aquesta feina és una pràctica perfecta pel futur.

els-malsdecaps-de-l'Emi-Pi– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
En realitat sóc una persona molt crítica amb la feina que faig i generalment, quan ja he publicat un llibre deixa d’agradar-me, li trobo pegues, penso que ho hagués pogut fer millor, que ara canviaria això o allò, per tant, veure el que he fet en la distància em costa molt. Si hagués de triar, però, potser triaria el primer llibre que vaig publicar, Els maldecaps de l’Emi Pi, quan tenia 19 anys, per l’esforç que hi vaig dedicar i per l’empenta que vaig tenir quan el vaig presentar al premi que vaig guanyar. Crec que independentment de si el llibre està millor o pitjor, el valoro pel que significa. I igualment per a la il·lustració, el primer llibre que vaig publicar va ser a Brasil, perquè vaig tenir la força d’agafar els meus dibuixos i anar a la Fira de Bologna, on vaig conèixer una editora brasilera que me’l va comprar. A nivell tècnic, no serà el millor que he fet i espero encara avançar molt, però per a mi té un valor que potser no tindran els posteriors.

– I quin va ser el més difícil?
El meu primer llibre il·lustrat va ser molt difícil! Jo havia venut el projecte, text i il·lustracions, a aquesta editora brasilera, una de les més importants de Brasil, però no havia fet cap il·lustració! Li vaig vendre el text i un esborrany de les imatges fetes a mà, uns guixarots, vaja! No tenia ni idea de com pintaria les il·lustracions, quina tècnica faria servir, com quedarien. En algun moment em vaig pensar que no ho aconseguiria però al final, si insisteixes, sempre acabes veient la llum!

– Escrius i il·lustres històries infantils, escrius per a revistes… En quin àmbit et sents més còmoda?
Per mi és una feina diferent. Quan escric i il·lustro són històries que jo he pensat, que em surten de dins. Dic el que vull dir. Quan treballo per revistes (Súpers, Ara Kids) escric dins una línia editorial ja marcada i explico les històries que em demanen. És un repte diferent i són dues feines que no tenen res a veure, però em sento còmoda amb totes dues.

– Dirigeixes la Revista dels Súpers, com és dirigir una revista d’aquesta mena? Quines són les teves tasques com a directora de la revista?
Dirigir la Revista dels Súpers no és com dirigir qualsevol altra revista. La línia editorial la marca el canal Super3, per tant no és res que decideixi jo ni la direcció de l’editorial. Els personatges són els del Super3 i la meva feina no és decidir què publiquem sinó portar sobre el paper el que vol explicar el Super3 a tots els súpers, coordinant les diferents persones que fem la revista i prenent decisions sobre una part petita dels continguts.

GOSsalsitxa– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
En general, quan treballo, tant si escric com si dibuixo, sóc bastant caòtica. Em costa fer un plantejament de la història o fer molts esborranys. Generalment ataco la feina directament partint d’una idea que tinc al cap i després vaig adaptant la història o les il·lustracions depenent dels resultats i de l’humor. Potser no és la manera més ortodoxa però el resultat final és més espontani i més emocional.

– Il·lustrar és …
Explicar una història amb imatges, en paral·lel i amb el mateix pes que hi dóna el text. Significa donar una nova dimensió al text. Aportar al text una visió pròpia, dotar-lo d’un imaginari personal, que serà diferent depenent de l’il·lustrador.

– Com definiries el teu estil?
Penso que potser el que em caracteritza és l’humor que intento transmetre en cada imatge. A nivell tècnic, de moment em sento més còmoda amb l’acrílic tot i que m’agrada barrejar tècniques (i també passar les imatges pel Photoshop) i estic provant coses noves. Em queda tant per aprendre que m’estresso només de pensar-hi!

105010_MamaJuguem__2 (1)-1_Page_06– Una de les darreres col·leccions en l’àmbit més infantil en la que has participat ha estat “I per què no?” de l’Editorial Baula. Una col·lecció que tracta problemes o situacions de la vida quotidiana familiar i intenta donar-li un enfocament positiu. Com neix aquest projecte?
El primer llibre de la col·lecció, que es diu “Mama, juguem?”, el vaig imaginar un dia que tota l’estona li deia al meu fill que no podia estar per ell. Vaig sentir la necessitat d’explicar-li per què no podia estar per ell. Quan ho vaig ensenyar a l’editor va proposar fer-ne una col·lecció. La meva idea és que siguin llibres on tant els pares com els nens s’hi sentin identificats i que facin que els uns es posin també al lloc de l’altre.

– Si fossis un personatge de conte series …
La Pippi Langstrum

caputxetaHivern– Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
La Caputxeta Vermella o Les set cabretes, perquè tots dos tenien llops horribles que acabaven amb les panxes tallades amb unes tisores. Imaginar-me aquesta escena era molt estimulant!

– Un país amb bona literatura infantil és …
Un país que està convençut que els grans lectors es converteixen en grans persones i que sap que els grans lectors es gesten durant la infantesa. La bona literatura també va lligada a inversió estatal, bones biblioteques, plans de foment de la lectura, dotació de premis literaris…

– ¿Què li falta i què li sobra al món de la literatura infantil?
Li sobra la gent que creu que per escriure per a nens i nenes no cal saber-ne tant, o que els petits no tenen criteri i se’ls pot enxufar tot. Li sobra la gent que es pensa que escriure o dibuixar per nens és un tema menor i que els nens es conformen amb qualsevol cosa.

horadelte– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Penso que es fan coses molt boniques i molt interessants però que no es valora prou la feina dels il·lustradors i escriptors. I també crec que es publica molta porqueria.  Trobar llibres amb errades ortogràfiques, per exemple, comença a ser tristament habitual, sense mencionar les publicacions que dèiem abans, d’editorials que creuen que als nens i nenes se’ls pot enxufar tot.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Actualment estic atacant el quart volum d’una col·lecció que està a punt de sortir, de novel·la juvenil. L’he escrita per a Baula i l’ha dibuixada en Jaume Bosch, donant al text unes imatges increïbles que faran riure a qualsevol. Sortiran els dos primers volums a principis d’octubre i la resta aniran venint. Com a projecte més personal, m’he proposat, aquest any, fer un pas endavant amb el tema de la il·lustració, intentar fer un canvi, explorar tècniques noves. Sempre s’ha de seguir aprenent, i aquest any, a més a més de treballar en les feines que tinc, em dedicaré una mica a aprendre coses noves.