Els orígens de… EL PARE NOEL (part 1: De Nicolau de Bari al Sinterklass)

3 Novembre 2014
0

Avui comencem uns orígens que dividirem amb tres parts i en els que us anirem desgranant la figura del Pare Noel. La primera part que comença amb Nicolàs de Bari i acaba amb la festa del Sinterklass, una segona part on s’explicarà com Sant Nicolau s’acaba convertint en Pare Noel, i una tercera part no menys interessant en la que us parlaré d’algunes de les figures nadalenques predecessores a Sant Nicolau. Aquest any el Trompeta té moltes coses nadalenques per explicar-vos i comencem ben d’hora per poder portar-vos-les totes abans del Nadal.

Els orígens del Pare Noel es remunten a molts i molts segles enrere, i és complicat parlar-ne sense parlar de molts països i moltes tradicions nadalenques que es duen a terme ja des de fa molt temps a diferents contrades.
Començant pel principi, abans de ser un personatge cristià, el conegut actualment com a Pare Noel formava part de diferents festes que s’organitzaven entorn del solstici d’hivern. Es tractava de festes paganes que tenien com a inspiració antics Déus. De fet hi ha qui diu que el Déu nòrdic Odin hi tenia certs paral·lelismes, ja que en un inici el Pare Noel viatjava damunt del seu cavall blanc, cavall de característiques similars al que utilitzava la deïtat del Nord. Ja a Roma, en l’antiguitat a mitjans de Desembre es realitzaven festes en honor al Déu Saturn en les quals els nens rebien regals i obsequis per part dels adults. I en èpoques posteriors, abans que la figura de Sant Nicolau es cristianitzés i popularitzés, en diversos indrets d’Europa hi havia festes entorn dels infants i la seva rebuda de regals, com pot ser el Tió de Nadal a Catalunya, l’Olentzero al País Basc o la fada Befana a Itàlia.
Amb l’arribada del cristianisme, la figura del Pare Noel es va lligar de manera unilateral i ja per sempre amb la figura del bisbe cristià Nicolàs de Bari, que va viure durant el segles III-IV a Anatòlia, a les Valls de Lícia (en l’actual Turquia). I d’ell us explicaré, la seva història on vida i llegenda van ben agafadetes de la mà.

Nicolau de Bari, vida i llegenda

Nikola_from_1294
Nicolau de Bari neix l’any 280 a Lícia, fill de família acomodada. La seva mare volia que fos sacerdot, com el seu tiet que era en aquell moment Bisbe de Mira; el seu pare en canvi, volia que seguís les seves passes com a comerciant naval. La pesta però va acabar amb aquest dilema, ja que el seu pare i la seva mare varen morir a mans d’aquesta malaltia, i ell va decidir donar les seves riqueses als més necessitats i anar amb el seu tiet per convertir-se en sacerdot amb només 19 anys. Al morir el seu tiet, el van anomenar bisbe de Mira.

D’ell es varen explicar moltes històries, i llegendes, i tal va ser l’admiració que aquest personatge va despertar sobre molts feligresos que va ser decretat patró de moltíssimes ciutats europees i va gaudir de gran veneració durant l’Edat Mitjana.

Parlem però de la seva relació amb els infants per poder entendre que en ell s’inspirés la figura de l’actual Pare Noel. Una de les històries explica que algú va atacar a ganivetades a un grup de nens i que el bisbe va resar amb tanta intensitat per ells que aquestes es varen curar d’immediat.

Però la seva fama de repartir regals entre les criatures es fonamenta en una altra història que ens explica que un home molt pobre no tenia dot per casar a les seves tres filles, i al no tenir dot estaven condemnades a ser solteres per la resta dels seus dies. Al assabentar-se d’això, Nicolau, quan van tenir edat per casar-se, va entregar a cadascuna d’aquestes joves donzelles una bossa plena de monedes d’or, però ho va fer d’amagat, entrant a casa de les joves noies, i posant dins dels mitjons de les noies, que estaven penjats a la xemeneia per assecar-se, la bossa plena d’or.

També fou anomenat patró dels mariners perquè en una nit de tempesta, un grup de mariners que es trobaven en alta mar lluitant contra una mort segura van començar a resar al seu bisbe perquè els ajudés, i diuen que fou aleshores quan les aigües es van calmar.

Nicolau de Bari i Nicolau de Mira són la mateixa persona, no us ha de confondre la diferència de noms, i és que Nicolau de Mira és com se’l coneix a Orient, ja que va ser el bisbe d’aquesta ciutat, però en canvi, a Occident se’l coneix com a Sant Nicolau de Bari ja que quan els musulmans varen envair Turquia els cristians van aconseguir treure de la ciutat les seves relíquies i portar-les a la ciutat italiana de Bari l’any 1087.

De Sant Nicolau de Bari a la festa de Sinterklass o Festa de Sant Nicolau
Sinterklaas Explicada la història de Sant Nicolau, és impossible continuar aquest extens anàlisi sense anar-nos cap a Holanda i cap a les celebracions que es duen a terme en els Països Baixos el dia 5 de Desembre (6 de Desembre a Bèlgica)coincidint amb el dia de Sant Nicolau. Aquesta festa rep el nom de Sinterklass, nom que va lligat a la ciutat d’Amsterdam des de l’any 343. Segons la tradició Sant Nicolau ve d’Espanya i arriba al port de la ciutat en vaixell de vapor des de l’any 1934, i un cop ha desembarcat munta damunt del seu cavall blanc Amerigo i ve acompanyat d’uns ajudants de raça negre anomenats Zwarte Pieten que llencen unes galetes anomenades “Pepernoten” a la gent, però d’ells us en parlaré un altre dia.   Aquest Sant Nicolau anirà vestit amb els seus símbols episcopals: capa vermella, una mitra i un bastó daurat.

sinterklass segle XVII

En un inici la figura de Sant Nicolau va ser venerada només a l’Est, ja que com us he explicat és on neix l’home i la llegenda, però a partir de l’Edat Mitjana es comença a venerar a la zona d’Europa central i el dia del seu Sant es converteix en una festivitat reconeguda. Fins i tot a Utrecht hi havia la costum d’omplir aquell dia les sabates de quatre nens pobres de la ciutat amb monedes d’or.

Després de la rebel·lió de les províncies holandeses contra la Corona Espanyola, els predicadors calvinistes van intentar eliminar la festivitat de Sant Nicolau perquè conservava masses elements que ells consideraven pagans, tot i estar basada tota la festa en un personatge estrictament cristià. Però no varen tenir èxit, ja que la festivitat va continuar sent extremadament popular entre tota la població.
En els Països Baixos existeix la costum de deixar la sabata ja des de del segle XV. En aquells temps, els més pobres deixaven el dia 5 de Desembre la seva sabata a la porta de l’església, i les almoines recollides per part dels més rics eren repartides a l’interior d’aquelles sabates el dia 6 de Desembre, dia en que va morir Sant Nicolau.

En el segle XVI quan la festa de Sant Nicolau es passa a convertir en una festa familiar, les sabates dels nens de la casa són deixades al costat de les xemeneies i és Sant Nicolau o el seu ajudant, de fet, que s’encarregaran d’omplir-les de dolços i joguines. Tradició que encara avui es manté ben viva.



Comentaris

Deixa la teva opinió