Elefant Trompeta

La història de com Sant Nicolau passa a convertir-se en Santa Claus
Als voltants de l’any 1614, varen començar les primeres migracions d’holandesos a la costa dels actuals Estats Units, i varen fundar així la ciutat de Nova Amsterdam, que va rebre aquest nom a partir de 1626 (la actualment coneguda com a Nova York quan va ser reconquerida pels anglesos l’any 1664), varen portar amb ells les seves tradicions, festes, folklore i costums, entre elles el Sinterklass.

L’any 1809 l’escriptor Washington Irving va escriure una sàtira, anomenada Història de Nova York, en la que va deformar el nom de la festa Sinterklass amb la pronunciació angloparlant de Santa Claus. Més tard el poeta Clement Clarke Moore, l’any 1823, va publicar un poema en el que va acabar de donar forma al ”Santa Claus” mencionat per Irving per primera vegada, dient que es tracta d’un home prim i petit que regala joguines als nens la Nit de Nadal i que es transporta en un trineu tirat per vuit rens (la història dels rens ja us l’explicaré en un altre article).

L’any 1863 serà quan adquirirà la fisonomia per la qual és reconegut arreu del món de gros, barbut i bondadós. Això serà possible gràcies a l’il·lustrador alemany Thomas Nast que va dissenyar aquest personatge per a les seves tires nadalenques a Harper’s Weekly. Va ser en aquestes tires on es va crear la vestimenta característica del Pare Noel, i que segons diuen, l’autor es va basar en les vestimentes característiques que portaven els bisbes anys i potser segles enrere.

A mitjans del segle XIX, el Pare Noel nord-americà va passar a Anglaterra, i d’allà a França on es va acabar fusionant amb la figura autòctona del Bonhomme Noël. També arribava d’igual manera als Països Baixos, on Sant Nicolau, competeix contra la versió americana d’ell mateix anomenada Santa Claus. I és que en moltes llars holandeses encara intenten conservar la tradició de Sant Nicolau i la seva festa el Sinterklass. A finals del segle XIX, degut a una campanya de publicitat de la marca Lomen Company (del sector dels frigorífics) es va acabar creient i estandarditzant que el Pare Noel provenia del Pol Nord, així com van acabar d’agafar rellevància els rens com a mitja de transport per al Pare Noel.
A principis dels segle XX, l’any 1902, l’escriptor L. Frank Baum (autor del Mag d’Oz) va escriure el conte The life and Adventures of Santa Claus, on neix la història de com Santa Claus esdevé immortal, i de com es guanya també el seu títol de Sant.
Igualment ja en el segle XX, concretament l’any 1931, l’empresa Coca-Cola va encarregar al pintor Habdon Sundblom que remodelés la figura de Santa Claus per fer-lo més humà i creïble. De fet hi ha una llegenda urbana, que no és més que això, que assegura que el Pare Noel abans de fer-se la campanya de Coca-Cola vestia de verd, i que va ser gràcies a la imatge generada per aquesta marca comercial que va passar a vestir de vermell. Res més lluny de la realitat, ja que a Sant Nicolau sempre se l’havia representat amb els colors eclesiàstics dels bisbes de l’època, que eren el vermell, el blanc i alguns detalls en daurat. Tot i que cal considerar i tenir en compte, que entre els anys 1800 i 1900 no hi va haver fixat un color estàndard i marcat per ser utilitzat pel Sant Claus americà, sent el verd un dels més utilitzats. De manera que el que sí podem afirmar és que Coca-Cola va contribuir a que el vermell fos el color definitiu i únic de Santa Claus. Ja que les seves campanyes amb les imatges de Habdon Sundblom varen durar més de 30 anys, des de 1931 a 1966.
A partir de tot plegat, la llegenda actual diu que Santa Claus viu al Pol Nord, o a la Lapònia Finesa, la Lapònia Sueca o fins i tot a Groenlàndia acompanyat de molts nans que l’ajuden a fabricar les seves joguines, amb un telescopi amb el que espia els nens que es porten bé i els que no, amb la seva dona Mama Noel, amb els seus rens… I que entra a través de les xemeneies de les cases.
Actualment hi ha diversos països que han engegat certes campanyes en contra del Pare Noel, en un intent de recuperar les figures nadalenques pròpies com el verdader Sant Nicolau de Bari, els Reis Mags o altres personatges nadalencs d’origen paga i més antic; sembla però una tasca complicada degut a que en el fons el fenomen de la globalització i de la comunicació i xarxes mundials impliquen aquestes coses. També és considerat un símbol purament comercial utilitzat per les principals marques comercials per augmentar els seus ingressos en èpoques nadalenques, allunyant-se així del veritable significat originari dels Nadals.

Il·lustracions
És molt fàcil trobar milers i milers d’il·lustracions sobre el Pare Noel: contes, postals… Noves, antigues, vintage… Però aquí no us en portaré d’aquestes, de fet em feia gràcia portar-vos les campanyes que va anar fent Coca-Cola any rere any durant més de 30 anys, ja que crec que Coca-Cola és la firma comercial causant de la imatge que el Pare Noel té actualment, i mentiria tot aquell il·lustrador que en el fons no s’hagués inspirat en les imatges que va crear Habdon Sundblom per al refresc més famós de tots els temps.

Campanya Nadalenca de Coca-Cola de l’any 1931