Com ja s’acosta Nadal i és època d’il·lusió, em feia gràcia parlar-vos d’uns personatges sovint secundaris i sovint oblidats característiques d’aquestes dates nadalenques. Sota la premisa que ja sabeu tots que jo sóc dels Reis Mags més que no pas del Pare Noel, crec que els grans oblidats i que sempre acompanyen aquest simpàtic senyor de vermell són els Rens. Sí, sí, els rens que tiren del trineu i l’ajuden a repartir regals per tot el món.
Els originals vuit rens que ajuden al Pare Noel amb el seu trineu no han existit sempre, sinó que provenen d’un poema de l’any 1823 sota el títol “Una visita de Sant Nicolau” (“A vsit from St Nicholas” també conegut com “The night before Christmas). En un inici el poema va ser publicat anònimament, però l’any 1837 es va adjudicar la seva autoria a Clement Clarke Moore.
La idea original però prové d’encara més antic, segons diuen l’autor d’aquest poema es va inspirar en una antiga llegenda escandinava sobre el Déu Odin que muntava un cavall de vuit potes anomenat Sleipnir. Aquest cavall apareix en els primers textos escrits el segle XIII tot i que el seu origen prové de fonts molt més antigues. Les vuit potes representen els vuit vents, era de color gris i era l’únic cavall capaç d’anar per terra, mar i aire, i fins i tot podia anar i tornar de la terra dels morts.
Abans però de l’aparició dels vuit rens del Pare Noel a escena, l’encarregat de portar a Sant Nicolau era un cavall blanc anomenat Amerigo, que a més portava a Zwarte Piet o conegut també com Pedro Carbonilla. Finalment tant el cavall del Pare Noel, com Pedro Carbonilla varen desaparèixer de la tradició popular. Però la història de Pedro Carbonilla me la reservo per un altre dia.
Ara tornem de nou als rens, com ja us he dit apareixen per primera vegada l’any 1823, i en un inici seran un total de vuit: Donner (Tro), Blitzen (Llamp), Vixen (Bromista, Trapella, Juganer), Cupid (Cupido), Comet (Cometa, Veloç), Dasher (Presumptuós, Presumit), Dancer (Ballarí) i Prancer (Acròbata, Saltador).
Curiosament els rens estaven separats per mascles i femelles, de manera que els de l’esquerra són mascles i els de la dreta femelles.
De manera que queden ordenats de la següent manera:
| Dasher | Dancer |
| Prancer | Vixen |
| Comet | Cupid |
| Donner | Blitzen |
Els noms de Donner i Blitzen són d’origen alemany, mentre que els de la resta són d’origen anglès.
Dasher i Dancer eren els líders dels rens, ja que eren els que encapaçalaven la comitiva (abans però de l’aparició de Rudolph).
Prancer és el més bonic de tots, i a més gaudeix de gran resistència.
Vixen, és l’equivalent femení de Prancer.
Comet és l’encarregat de repartir la felicitat i la màgia del Pare Noel; en canvi Cupid s’encarrega d’escampar l’amor i l’alegria.
Donner representa l’esperit del tro, i Blitzen el del llamp. Aquests dos rens, originàriament s’anomenaven Dunder i Blixem, d’aquí la procedència germànica dels seus noms.
No va ser fins ben entrat el segle XX que els vuit rens es van acabar convertint en els nou que són actualment, i és que l’any 1939 Robert L May crea a Rudolph en un poema. I és així com neix el ren de nas vermell. La seva figura no es va popularitzar però fins que l’any 1949 el germanastre de May, Johnny Marks, no va adaptar el poema en format cançó.
La història de Rudolph en sí és força entendridora, i no deixa de ser l’Aneguet Lleig del rens. En Rudolph era ridiculitzat per la seva manada per tenir el nas vermell i brillant, un nas que emetia llum pròpia, i que era un fanalet que li va posar una fada. Però vet aquí que un dia de Nadal va començar una gran tempesta de neu, que impossibilitava al trineu del Pare Noel començar el seu viatge. Però el Pare Noel, va conèixer en Rudolph, el va posar al capdavant dels seus vuit rens, i amb la llum del seu nas els hi va servir de guia. Des d’aquell moment Rudolph esdevé un heroi, i sens dubte el més admirat i estimat per tots.
L’any 1947 Max Fleischer va fer aparèixer per primera vegada en moviment en Rudolph, en un petit curt d’animació.
La popularitat d’en Rudolph va créixer imparable i d’ell s’han fet: curts d’animació, contes, pel·lícules… S’ha convertit en el ren més famós, i de fet és curiós que de la resta de rens no en coneguem ni el nom, pràcticament, i hagin acabat passant a un segon pla.
Sigui com sigui, els rens del Pare Noel s’han acabat convertint avui dia en un dels elements més característics d’aquest simpàtic personatge vestit de vermell.
Il·lustracions
Abans de començar amb les il·lustracions del Pare Noel, el seu trineu i els rens que l’acompanyen sempre en els seus viatges, m’agradaria portar-vos una il·lustració del cavall Sleipnir, cavalcat pel Déu Odin.
Són moltes les il·lustracions que podem trobar sobre el trineu del Pare Noel i els seus rens, les primeres que us portaré són algunes on només apareixen els vuit rens inicials del Pare Noel.
Ara us deixo amb algunes imatges originals de la publicació del poema d’en Rudolph.
L’any 1951 Richard Scary va adaptar el curt de Fliescher en un preciós conte per nens, en el que podeu trobar magnífiques il·lustraions com aquestes:
