REGÁLAME UN BESO, David Aceituno, Il·l. Roger Olmos, Editorial Lumen (octubre de 2014) –> I tres anys després de la publicació de Besos que fueron y no fueron Roger Olmosi David Aceituno ens regalen la segona entrega d’aquell recopilatori de petons on apareixen alguns dels que no hi varen caber en la primera part, alguns dels descartats, per formar de nou un catàleg de petons realment sorprentn i preciós. I és que ja em perdonareu, però sempre he pensat que el Roger Olmos és un geni il·lustrant, un d’aquells il·lustradors que és impossible que et deixin indiferent, un home amb un estil més que personal, peculiar i que o t’agrada molt o t’horroritza, no pot tenir terme mig. Una vegada explicat això parlem d’aquest recull de petons, una obra d’allò més poètica, bonica i romàntica on les hagi. Amb petons que ens entendriran, i potser d’altres que no ens fan el pes o ens horroritzen. Petons de tota mena: petons màgics, petons de conte, petons i més petons. I és que, què seria de la nostra vida sense els petons?
I ara, us deixo amb un fragment de la història perquè comprengueu la part més poètica del llibre.
“Regálame un beso para esta noche, por si me cuesta dormir.
Que sea dulce, por si hace frío y no estás conmigo.
Que sea valiente, por si acaso.
Envuélvelo como quieras: con palabras o caricias,
con una mirada o un rubor a juego con este lazo rojo que desato.
Regálame un beso que no se gaste, que pueda guardar en los bolsillos
y tocarlo con los dedos mientras paseo una tarde de invierno.
Un beso que sea un cuento de princesas con final abierto,
que me rescate de desiertos y naufragios,
que me lleve lejos y me llegue al corazón,
que me dé las buenas noches y me despierte
sin que se rompa lo que sueño.”
Evidentment aquesta no és una història per a nens, de fet és un conte per adults, però és tan especial i tan màgic que se’m feia difícil no portar-vos-el perquè el poguéssiu descobrir.
