Elefant Trompeta

Demà mateix, 4 de Desembre a les 19:30h tindrà lloc a la llibreira Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5) la presentació del darrer treball de Lucía Serrano Un elefante rosa de Narval Editores. L’acte anirà a càrrec de la pròpia autora i a més comptarà amb la presència d’Ignasi Blanch.

Avui de nou començaré uns orígens que dividiré en diverses parts, es tracta dels Ajudants de Sant Nicolau, d’aquells personatges que en diverses cultures l’han ajudat a repartir regals entre els nens del món, o pel contrari l’han ajudat amb aquells que no es porten del tot bé.

Els acompanyants de Sant Nicolau han estat diversos al llarg de tots els temps, i canvien en funció del país europeu en el que ens referim, la majoria de personatges els podem trobar en els diferents països de parla germànica. Es tracta de personatges que esdevenen els antagonistes del propi Sant Nicolau, personatges que el que s’encarreguen és d’emportar-se les joguines o els regals d’aquells nens que no han estat bons.

En general es tracta de personatges foscos, que van vestits de negre, o porten barbes i cabells foscos, o que fins i tot tenen la cara negre, poden arribar a tenir fins i tot un aspecte sinistre. Tot i així algunes versions antigues representen a aquell que acompanya Sant Nicolau com una còpia de sí mateix però vestit de negre.

Sigui com sigui, en funció del país aquest acompanyant rep diferents nom i té aspectes també molt diversos. Rep el nom de Knecht Ruprecht a Alemanya, Krampus a Àustria, Belsnickel a Pensilvània, Schmutzli a Suïssa, Zwarte Piet a Holanda, Le Père Fouettard a França, i a la República Txeca va acompanyat d’un àngel i un dimoni.

Avui el que vull és parlar-vos dels més destacats de tots ells, la seva aparença, funció, origen…

Zwarte Piet
En diferents i antigues imatges medievals, Sant Nicolau era representat amb una espècie de Dimoni encadenat que havia estat vençut pel Sant i que estava obligat a servir-lo, aquest dimoni coincideix en la versió germànica de l’ajudant de Sant Nicolau, tot i que en la cultura holandesa que és la que ara ens ocupa, entre els segles XVI i XIX aquest personatge va anar transformant-se prenent una forma gairebé humana, i transformant així el diable en un simple esclau o servent del propi Sant Nicolau. Al segle XIX, la figura del diable encadenat va tornar a ressorgir i va acabar prenent la forma d’un “moro”. El naixement o aparició d’aquest personatge es deu a que sovint era el propi Sant Nicolau el que havia de ser sever i intransigent amb els nens que no havien estat bons, i per això, per tal de suavitzar i millorar la imatge del propi Sant Nicolau, qui acaba prenent aquestes característiques és en Zwarte Piet. De fet, finalment, els dos personatges acaben compartint les tasques difícils i tan l’un com l’altre poden castigar a un nen que no s’ha portat bé, diuen que fins i tot els que no es porten bé se’ls poden endur dins d’un sac fins a Espanya, lloc on Sant Nicolau viu fora de temporada; i si només ha estat una mica entremaliat els hi pot deixar carbó o uns branquillons de fusta en comptes de regals.

Va ser a partir de l’any 1850 el moment en que en Zwarte Piet apareix per primera vegada de manera escrita en tot l’entorn de Sant Nicolau, en un llibre escrit per un professor de Primària d’Amsterdam Jan Schenkman, que rep el títol de Sint Nikolaas en zijn Knecht (Sant Nicolau i el seu servent). El llibre el descriu com un jove servent de procedència mora del qual no ens diu el nom. També introdueix tota una sèrie de mites que acaben convertint-se en establertes a nivell nacional, i és que és també a partir d’aquell any en que s’afirma que Sant Nicolau prové d’Espanya i arriba a Holanda en vaixell de vapor. A la versió de 1850 el servent de Sant Nicolau va vestit de blanc amb rivets vermells, tot i que en edicions posteriors, el personatge va vestit amb molts més colors i una vestimenta que recorda al tipus de roba que es portava a Espanya durant aquella època, vestimenta que encara avui dia utilitza.

El llibre va ser reeditat en nombroses ocasions, i es va estar republicant un segle després. No va ser però fins l’any 1891 en que el servent va rebre per primera vegada nom, va ser el nom de Pieter, d’aquí a Zwarte Piet (Pere el negre). Fins als anys 1920 va haver una sèrie de llibres i publicacions que van estar atorgant-li altre noms, i el seu nom i aparença van anar canviant al llarg dels anys.

És a partir dels anys 20 i 30 quan la festa del Sinterklass i la figura de Zwarte Piet prenen gran rellevància com a festa Nadalenca, i el Zwarte Piet acaba convertint-se en l’afable ajudant de Sant Nicolau que va carregat amb un sac, però no pas per emportar-se als nens, sinó un sac carregat de dolços. I és que l’encarregat a Holanda de portar els dolços als infants és ell. Amb els anys, els ajudants negres de Sant Nicolau es van anar multiplicant, i fins i tot cadascú té diferents funcions, un de portar el llibre de Sant Nicolau on anota els nens que s’han portat bé i els que no, l’altre que és el cap dels Zwarte Piet, i així successivament.

Ben entrat el segle XX, es va buscar una explicació diferent al perquè la seva cara era negre, i és que van acabar explicant que es tracta d’un escura-xemeneies espanyol, per això que té la cara embetumada.
Actualment és molta la controvèrsia creada entorn aquest personatge, ja que molts l’acusen de tractar-se d’una tradició molt racista, i s’està intentant canviar una imatge que ara per ara està força malmesa dintre de les tradicions del Sinterklass holandès.

Sigui com sigui el Zwarte Piet aliè a totes les polèmiques que ocorren al seu país, continua repartint la nit del 5 de Desembre “Pepernooten”, “Kruidnoten” i “Strooigoed” que són les galetes típiques holandeses que reparteix durant la seva desfilada i que s’encarrega de deixar a les cases dels nens i nenes holandesos, també els reparteix caramels i és molt típic que a cada nen li deixi una lletra de xocolata que sigui la inicial del seu nom.

Il·lustracions
Per acabar us volia portar algunes imatges d’en Zwarte Piet, conegut com a Pere El Carboner i en castellà Pedro Carbonilla. Són il·lustracions i imatges que us serviran per entendre l’evolució que ha viscut aquest personatge al llarg dels anys. Fins avui dia on en alguns indrets ja no es pinta la cara de negre, i pot ser fins i tot una dona.