“Diu la llegenda que en els temps que no existia encara el famós i conegudíssim estany de Banyoles, en el seu lloc hi havia un castell. Un poderós castell al bell mig de la plana governat per un cavaller al qual li pagaven tribut totes les viles veïnes. I era tan cruel que no tenint prou amb el que li pagaven els seus feudataris, feia sortides de manera freqüent amb un nombrós grup de nobles per les contrades veïnes robant tot el que se li posava a l’abast: bous, ovelles, cavalls… i apoderant-se també de totes les donzelles que es trobava al seu pas, segrestant-les i emportant-se-les al seu castell.
Tota la comarca estava consternada i fins al capdamunt del cavaller, tant era així que tothom la contrada resava a la Mare de Déu del Mont perquè els alliberés d’aquell Senyor Feudal tan cruel.
Un dia es va desencadenar una tempesta temible i ferotge: la gent es va tancar a les seves cases encenent espelmes i pregant a Déu que els lliurés de la catàstrofe que podia originar la tempesta. De sobte tot el cel s’omplí d’una claror blavosa i un llamp cargolat com si es tractés d’una autèntica serp de foc va donar pas a un tro esgarrifós que va fer tremolar el terra.
Un cop la tempesta va anar minvant, va deixar lloc al sol, un sol bell i esplèndid com no n’havien vist mai cap. Era el sol de la llibertat, i és que el llamp havia partit i destrossat sencer l’odiat castell, i en el seu lloc les gents del poble veieren un estany enorme, l’actual estany de Banyoles que en el lloc on havia estat el castell i conserva un gran engolidor.
I segons explica la llegenda, en certes nits de l’any, i si t’hi fixes molt i molt bé, encara es poden veure les runes de l’antic castell i les seves torres.”
Aquesta llegenda rep el nom de El castell enfonsat i es tracta d’una llegenda característica i pròpia de Banyoles que tot i no ser gaire coneguda passà a enriquir ja fa molts i molts anys la cultura llegendària de la comarca.
I és que llegendes que giren entorn de l’estany n’hi ha moltes, la més coneguda és sens dubte la del Monstre de Banyoles o el Drac de Banyoles, llegenda que sens dubte ha enfosquit a la resta.
Avui però us volia portar aquesta llegenda recollida per Joan Bru Sanclement, un comerciant i publicista barceloní membre actiu de l’Associació d’Excursions Catalana i present també a les primeres entitats del catalanisme polític del nostre país.
Bru va recollir aquesta llegenda l’any 1876 quan un barquer de l’estany de Banyoles li va explicar, juntament amb la llegenda d’en “Morgat”, dues llegendes que expliquen l’origen de l’estany de Banyoles segons la tradició popular i que són les primeres llegendes que s’expliquen entorn a la formació d’aquest estany. El folklorista barceloní va publicar aquest material etnopoètic al Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana l’any 1886. El material recollit per Joan Bru d’aquestes i altres llegendes de l’indret inaugurarà una tradició literària: l’estany de Banyoles com a paisatge literari, que tindrà continuïtat en diversos autors com Jacint Verdaguer, Fages de Climent i Joan Perucho entre molts altres.
L’any 1884 va fer estada a Banyoles el poeta de Catalunya Jacint Verdaguer, amb la intenció recollir algunes llegendes per tal d’incloure-les en la seva obra Canigó.
D’aquesta llegenda en podem destacar alguns aspectes, i és la devoció a la Verge del Mont i la creença amb els xucladors o engolidors que hi ha o hi poden haver al fons de l’estany.
Ara si voleu i per acabar us puc fer un breu resum de l’altra llegenda que explica la formació de l’estany de Banyoles, la història d’en Morgat:
“Morgat era teòricament el cognom del protagonista de la història que ara us explicaré, tot i que segons la història recollida per Joan Bru, d’ell només ens diu que es deia Joan i que era de Porqueres, i que antigament Banyoles i Porqueres estaven unides per una gran esplanada, però les múltiples versions de la llegenda recollides a posteriori li donen a la llegenda el nom de Morgat. Una tarda en Morgat llaurava un tros de terra amb la seva parella de bous quan de sobte va sentir una veu que li deia:
Morgat, Morgat,
agafa la llaura
i vés sota teulat.
I vet aquí que estranyat, sense saber d’on provenia la veu li va fer cas, va marxar cap a casa mentre notava com la terra tremolava sota els seus peus. I tan bon punt ell i els seus bous entraren a la Pineda del seu mas, varen veure com tot aquell pla que antigament havia unit les dues poblacions s’enfonsava i s’omplia d’aigua formant el gran estany de Banyoles.”
Aquesta història és una mica més coneguda a la comarca que la del Castell Enfonsat i explica de nou la formació de l’estany de Banyoles, com si aparegués del no res sense mai abans haver existit.
Il·lustracions
Us deixo un parell d’il·lustracions antigues de la llegenda d’en Morgat, que com ja us he dit és més coneguda que la del castell encantat, de la Mercè Carrera.
I una altra de la Cristina Losantos publicada en el Cavall Fort en una espècie de reportatge que van fer sobre l’estany de Banyoles.
