Elefant Trompeta

Com ja sabeu, el Trompeta no és un Elefantet gaire sociable, sempre s’amaga darrera del seu ordenador, i poquet el podeu treure del seu petit món, per anar a veure altres coses. Però aquest matí m’he decidit anar d’excursió a Sant Cugat, amb trajecte als “Ferrocatas” (encara se’n diu així?) inclòs per anar a veure la presentació del darrer treball d’en Xavier Salomó: Off. L’acte es feia a El pati de llibres, un espai on l’amor pel conte infantil és bestial i això es respira en cadascun dels seus racons. De l’àlbum en sí, us en vull parlar en un súper RECOMANA que li penso dedicar aquesta setmana o la vinent a molt tardar, per tant no us en vull desvetllar gaires coses, simplement comentar-vos que el llibre és un llibre sense text publicat només a França, i que probablement només el podeu aconseguir comprant-lo al Pati de Llibres, que els tenen “exportats”. Un llibre que parla sobre un tema força controvertit en el país francès, com és el tema de l’energia nuclear.

Explicat això, cal dir que l’espai s’ha quedat petit per acollir els amics que hem anat a veure a en Xavier. Sí i dic amics perquè en Xavier és un il·lustrador que per l’Elefant Trompeta és més que això, quan el coneixes saps que és una persona especial, una persona d’una sensibilitat i un talent espectacular, una persona que estima profundament la seva feina i que és capaç de donar a les seves obres una tendresa que fan que els seus no siguin un conte més, sempre tenen alguna cosa més a dir, sempre van una mica més enllà. Jo em declaro fan incondicional de la seva manera de ser, de fer, de treballar, d’il·lustrar i de transmetre. És sens cap mena de dubte l’il·lustrador que més he regalat o que en més cartes de Reis de casa meva han arribat als menuts de la meva família i amics: un parell de “El país del 260 clons”, alguna “Illa de les 160 diferències”, 4 o 5 “Valsets”, una “Caputxeta Vermella” de la col·lecció mini-pops per la més menuda de la família; i alguns més per mi. Si algú em pregunta per un il·lustrador, per un bon llibre, sempre responc que el millor tàndem són la Meritxell Martí i en Xavier Salomó.

Ara sí, que m’he enrotllat com una persiana, la presentació ha començat primer de tot amb unes paraules de la propietària de El pati de llibres, per després donar la paraula a un Xavier que abans de començar ens ha demanat que cadascú de nosaltres fes una lectura en silenci del llibre, per que abans d’explicar-nos-el ell, en féssim la nostra pròpia lectura. I la veritat que ha estat un moment molt xulo, i és que el que m’agrada d’àlbums com aquests és que tothom en pot fer la seva pròpia lectura.

Després ha donat la paraula a l’editora francesa del llibre, que en Xavier ha tingut l’amabilitat d’anar-nos traduint.

I després en Xavier ens ha parlat de com va néixer el llibre, ens l’ha explicat i interpretat, i ens ha parlat de la influència que en ell han tingut les catàstrofes nuclears al llarg de la seva vida, i com tot plegat ha fet néixer una història així. Hem descobert moltes petites anècdotes del llibre, que en un inici havia de ser un llibre amb desplegables, que el protagonista era primer un nen, les influències mangues, la importància de la paleta de colors en el relat, i que en seguida es va adonar que era un llibre sense necessitat de text, al que no li calien les paraules… Ha estat realment fascinant escoltar-lo, i ha estat una trobada d’allò més agradable.

LA PETITA ORQUESTRA, Cançons populars il·lustrades amb instruments per construir, Agnès i Anna Aran, Il·l. Judit Canela, Música Raimon Fransoy, Editorial Cruïlla –> Aquest és un conte que em va agradar molt quan el vaig veure. No és un conte en sí, ja que no explica una història, de fet, es tracta d’un recull de cançons infantils populars. La gràcia del conte és que el que pretén és acostar la música al món dels infants d’una manera divertida i activa. Cada cançó està acompanyada de:

– Il·lustracions que ajudaran els més petits a comprendre el que canten.
– Instruccions per fabricar-vos els vostres propis instruments per tocar cada cançó.
– Un enllaç per descarregar-vos les cançons i escolar-les tantes vegades com vulgueu.

La veritat és que personalment em va semblar una proposta prou atractiva, original i diferent d’introduir les cançons de sempre. El fet de poder construir un instrument amb cada cançó és també molt atractiu pels nens i fa que es familiaritzin en certa manera amb el món dels instruments musicals.

I aquesta és la tercera presentació que us porto aquesta setmana, una presentació sens dubte fantàstica i que em fa especial il·lusió. Primer perquè és del meu amic Xavier Salomó, i segon perquè es tracta de la presentació d’un àlbum que és una autèntica obra d’art: “Off”. Es tracta d’un àlbum sense paraules que ens parla dels perills de les nuclears, un àlbum en una paleta de colors fosca, un àlbum personal. Doncs bé, és un àlbum publicat a França, però que aquesta setmana la llibreria Pati de Llibres presentarà en el seu espai destinat a presentacions.

L’acte tindrà lloc aquest dissabte 7 de Febrer a les 12h a la llibreria Pati de Llibres (C/Xerric 22, Baixos, a Sant Cugat del Vallés). L’acte anirà a càrrec d’en Xavier Salomó i de Justine de Lagausie. I us recomano molt, moltíssim que si no teniu compromisos us hi acosteu!

Tobar és una marca de joguines del Regne Unit que té produeix joguines sota el nom de diferents marques, avui però el que ens interessa d’ells i de les joguines que fan (i és que en fan de tota mena) són les joguines de fusta, joguines pensades per a nens més menuts que es caracteritzen per tenir molt bona qualitat. Com a curiositat, us puc comentar que aquesta marca són especialistes en joguines d’aquestes que els hi dones corda i caminen o roden. A banda tenen petits trencaclosques molt bonics, vehicles de tota mena, construccions de ciutats o fins i tot una granja…

I també el proper Dijous 5 de Febrer a les 19:30h tindrà lloc una altra presentació. Es tracta de la presentació d’una de els darreres novetats de Kalandraka: “Les tres princeses pàl·lides”. L’acte tindrà lloc a la Llibreria Abracadabra Llibres (C/general Álvarez de Castro 5, Barcelona), i comptarà amb la presència de la seva il·lustradora Carole Hénaff, i Cristina Concellón de l’Editorial. El conte és una autèntica delícia. Un conte d’aquests d’inspiració clàssica, un reialme, un rei, tres princeses, i una estructura repetitiva. Crec que pot ser una presentació d’allò més interessant!

“Diu la llegenda que en els temps que no existia encara el famós i conegudíssim estany de Banyoles, en el seu lloc hi havia un castell. Un poderós castell al bell mig de la plana governat per un cavaller al qual li pagaven tribut totes les viles veïnes. I era tan cruel que no tenint prou amb el que li pagaven els seus feudataris, feia sortides de manera freqüent amb un nombrós grup de nobles per les contrades veïnes robant tot el que se li posava a l’abast: bous, ovelles, cavalls… i apoderant-se també de totes les donzelles que es trobava al seu pas, segrestant-les i emportant-se-les al seu castell.
Tota la comarca estava consternada i fins al capdamunt del cavaller, tant era així que tothom  la contrada resava a la Mare de Déu del Mont perquè els alliberés d’aquell Senyor Feudal tan cruel.
Un dia es va desencadenar una tempesta temible i ferotge: la gent es va tancar a les seves cases encenent espelmes i pregant a Déu que els lliurés de la catàstrofe que podia originar la tempesta. De sobte tot el cel s’omplí d’una claror blavosa i un llamp cargolat com si es tractés d’una autèntica serp de foc va donar pas a un tro esgarrifós que va fer tremolar el terra.
Un cop la tempesta va anar minvant, va deixar lloc al sol, un sol bell i esplèndid com no n’havien vist mai cap. Era el sol de la llibertat, i és que el llamp havia partit i destrossat sencer l’odiat castell, i en el seu lloc les gents del poble veieren un estany enorme, l’actual estany de Banyoles que en el lloc on havia estat el castell i conserva un gran engolidor.
I segons explica la llegenda, en certes nits de l’any, i si t’hi fixes molt i molt bé, encara es poden veure les runes de l’antic castell i les seves torres.”

Aquesta llegenda rep el nom de El castell enfonsat i es tracta d’una llegenda característica i pròpia de Banyoles que tot i no ser gaire coneguda passà a enriquir ja fa molts i molts anys la cultura llegendària de la comarca.

I és que llegendes que giren entorn de l’estany n’hi ha moltes, la més coneguda és sens dubte la del Monstre de Banyoles o el Drac de Banyoles, llegenda que sens dubte ha enfosquit a la resta.

Avui però us volia portar aquesta llegenda recollida per Joan Bru Sanclement, un comerciant i publicista barceloní membre actiu de l’Associació d’Excursions Catalana i present també a les primeres entitats del catalanisme polític del nostre país.
Bru va recollir aquesta llegenda l’any 1876 quan un barquer de l’estany de Banyoles li va explicar, juntament amb la llegenda d’en “Morgat”, dues llegendes que expliquen l’origen de l’estany de Banyoles segons la tradició popular i que són les primeres llegendes que s’expliquen entorn a la formació d’aquest estany. El folklorista barceloní va publicar aquest material etnopoètic al Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana l’any 1886.  El material recollit per Joan Bru d’aquestes i altres llegendes de l’indret inaugurarà una tradició literària: l’estany de Banyoles com a paisatge literari, que tindrà continuïtat en diversos autors com Jacint Verdaguer, Fages de Climent i Joan Perucho entre molts altres.

L’any 1884 va fer estada a Banyoles el poeta de Catalunya Jacint Verdaguer, amb la intenció recollir algunes llegendes per tal d’incloure-les en la seva obra Canigó.

D’aquesta llegenda en podem destacar alguns aspectes, i és la devoció a la Verge del Mont i la creença amb els xucladors o engolidors que hi ha o hi poden haver al fons de l’estany.

Ara si voleu i per acabar us puc fer un breu resum de l’altra llegenda que explica la formació de l’estany de Banyoles, la història d’en Morgat:

“Morgat era teòricament el cognom del protagonista de la història que ara us explicaré, tot i que segons la història recollida per Joan Bru, d’ell només ens diu que es deia Joan i que era de Porqueres, i que antigament Banyoles i Porqueres estaven unides per una gran esplanada, però les múltiples versions de la llegenda recollides a posteriori li donen a la llegenda el nom de Morgat. Una tarda en Morgat llaurava un tros de terra amb la seva parella de bous quan de sobte va sentir una veu que li deia:
Morgat, Morgat,
agafa la llaura
i vés sota teulat.
I vet aquí que estranyat, sense saber d’on provenia la veu li va fer cas, va marxar cap a casa mentre notava com la terra tremolava sota els seus peus. I tan bon punt ell i els seus bous entraren a la Pineda del seu mas, varen veure com tot aquell pla que antigament havia unit les dues poblacions s’enfonsava i s’omplia d’aigua formant el gran estany de Banyoles.”

Aquesta història és una mica més coneguda a la comarca que la del Castell Enfonsat i explica de nou la formació de l’estany de Banyoles, com si aparegués del no res sense mai abans haver existit.

Il·lustracions
Us deixo un parell d’il·lustracions antigues de la llegenda d’en Morgat, que com ja us he dit és més coneguda que la del castell encantat, de la Mercè Carrera.

I una altra de la Cristina Losantos publicada en el Cavall Fort en una espècie de reportatge que van fer sobre l’estany de Banyoles.

Aquesta setmana tinc tres presentacions interessants que portar-vos, comencem amb la primera. Es tracta de la presentació del nou llibre de l’Anna Llenas: T’estimo (quasi sempre). L’acte tindrà lloc el dia 5 de Febrer a les 19h a la llibreria La Casa del Llibre (Passeig de Gràcia 62, Barcelona). És un conte molt bonic que ens parla de les relacions i personalitats. Una nova bonica obra de l’Anna Llenas.