Els orígens de… LA SERP DE CABELLERA

2 Març 2015
0

Són moltes les històries que s’expliquen entorn les serps de cabellera, algunes d’elles sorprenents, algunes d’un indret en concret, altres d’aquí i d’allà, però sigui com sigui totes amb alguns elements en comú, el principal és l’aparició d’aquestes serps. Les serps de cabellera són animals força vells que posseeixen una llarga cabellera i una pedra o brillant que poden portar al front, enredat entre els cabells o a la boca. D’elles diuen que només es desprenen del robí per beure, i que allò que més els agrada és la llet, per la qual perden l’oremus i arriben a descuidar el seu preuat brillant. Diuen que si algú és capaç d’agafar-lo serà ric i feliç per a tota la vida. I entorn d’això, del fet de prendre-li el diamant, el robí o el brillant a la serp, són moltes les històries que s’expliquen i ho fan a indrets ben diferents.

Comencem amb la primera de les històries doncs:
“Explica la llegenda que la serpent de Manlleu era una serp que viva en el bosc de la Devesa, ben a prop del riu. La serp lluia no només una llarga cabellera sinó un diamant de dimensions considerables al mig de la cabellera. Sempre que anava al riu a beure aigua se la treia, no se sap ben bé com, i la deixava en un lloc concret per tal de recollir-la després. Un noi que volia aconseguir el diamant, observà atentament les costums de la serp i aprofità un dia que la serp bevia al riu per prendre-li. La serp, evidentment, se n’adonà i el jove manlleuenc va haver de fugir cames ajudeu-me. Va agafar el seu cavall, i perseguit per la serp va entrar a refugiar-se en una de les cases del poble. Va tancar la porta i la serp en un principi no podia entrar, però frisosa per recuperar el seu diamant va copejar amb tanta força la porta que la va fer cedir i la va poder obrir. El jove noi va tenir temps d’amagar el diamant a l’interior d’un morter de cuina posat del revés, i la serp que en seguida va detectar que es trobava allà, s’hi va enrotllar i va començar a estrènyer ben fort per intentar trencar el morter i recuperar el que hi havia al seu interior. I va prémer i prémer tant el morter que aquest no va cedir i la serp va acabar morint de l’esforç.”

Aquesta llegenda de Manlleu és una de les més importants del municipi i és per això que durant la festa Major, concretament el 14 d’Agost es celebra la festa de la serpent, on es fa un sopar davant de la Devesa i es menja entre d’altre coses el pa de serpent, que és un pa amb forma de serp. Després es representa la llegenda i es duu a terme un espectacle de llums i foc. Cal dir que fins i tot d’aquesta serp de Manlleu hi ha una cançó d’allò més antiga i que Marià Aguiló va recuperar en època de la Renaixença en el seu llibre: “Cançoner popular de Catalunya”

canco

La segona de les històries la podem ubicar a Torelló i diu així:
“Segons diuen, entre les esquerdes de les roques dels Comuns, sota el Puig de les Tres Creus, a la vora del riu Ter, hi viva una serp molt gran. Però no era una serp qualsevol, lluia una cabellera argentada, i al mig del front un diamant enorme. La serp, al igual que en la llegenda anterior, no es separava mai de la seva pedra preciosa, només quan volia banyar-se al riu i tenia por que aquesta li caigués. És per aquets motiu que la deixava damunt d’una pedra però mai li treia l’ull de sobre. Era el somni de qualsevol del poble robar-li la pedra a la serp. Més d’un home ho va intentar, i tota varen haver d’acabar fugint cames ajudeu-me.
Un bon dia, sense explicació ni motiu, la serp va desaparèixer i la gent assegura que cada vegada que bufen aires de tempesta, entre les bardisses dels Comuns, encara es pot sentir el soroll de la cua de la serp passejant-se entre els matolls.”

Una tercera història similar, que també té per protagonista una serp de Cabellera, és una mica més extensa, la podem trobar en el llibre Contes Catalans Retrobats de l’Editorial Farell:
“Ens narra la història d’en Fortià que treballava a la torneria del seu avi fent petits estris de fusta. Vivia en un poble, un poble d’on tothom coneixia l’existència d’una misteriosa serp amb una immensa cabellera d’argent i un robí al front.
Doncs bé, tornem a parlar del jove noi per dir-vos que estava bojament enamorat de la filla del batlle la Roseta, una noia presumptuosa i creguda que només pensava en tenir boniques joies i ostentar bonics vestits. La noia tenia molts pretendents i el que menys li interessava era en Fortià, ja que era el més pobre de tots i per festejar-la li regalava objectes de fusta que feia ell mateix durant hores i hores.
La noia el rebutjava dient-li que no era ric i que mai no ho seria, però el noi no es donava per vençut. Tan era així que va decidir que aniria a buscar el robí de la serp de la cabellera. L’avi en sentir les intencions del seu nét li va explicar que els més valents ja ho havien intentat i que ningú ho havia aconseguit, i que la serp perseguia a aquells que intentaven prendre-li el robí, cargolant-s’hi i prement-los fins a matar-los per després engolir-los tots sencers. Fins i tot un segador una vegada va intentar partir a la serp en dos amb la seva falç esmolada, i la serp va emetre un xiulet tan esfereïdor que es va sentir més enllà de les muntanyes i que va matar de por al segador.
L’avi també li explica al seu nét que quan una serp viu més de set anys i set dies ja no podrà morir-se. Però que la seva única opció era la llet, i és que aquests llefiscosos animals tenen una fixació peculiar per aquest producte.
En Fortià sense pensar-s’ho dues vegades, va agafar un bol ple de llet i es va encaminar cap al riu on sabia que podria trobar al serp, i espera que esperaràs la serp no va arribar a sortir.
I és que en Fortià no havia acabat d’escoltar el que li volia explicar el seu avi, les serps no surten del seu cau fins el mes de maig, que comença a fer calor i el sol escalfa les roques, i encara estaven a l’abril. És per això que en Fortià va haver d’esperar un mes per acostar-s’hi de nou al cau de la serp.
Arribat el maig, en Fortià agafa la llet i un bastó fet amb fusta d’alzina que li va donar el seu avi, i que potser podria necessitar. Va anar cap al riu, i va esperar pacient amagat, quan la serp es va treure el robí per veure una mica d’aigua del riu, en Fortià la va agafar, i quan la serp es va aixecar per atacar-lo, va deixar el bol de llet al terra i la serp es va distreure amb l’oloreta que feia. I en Fortià no va parar de córrer fins que va arribar al taller del seu avi amb el robí a les mans.
Va anar corrents a portar-li a la Roseta, i aquesta en seguida va canviar d’actitud envers en Fortià i amb ell s’hi volia casar, però el noi es va adonar que allò no el faria mai feliç ja que la noia només el volia per la joia que tenia entre les mans, així que li va contestar a la jove que ara era ell qui no s’hi volia casar, i va girar cua amb una idea fixe al cap.
La Roseta el va seguir, i el noi s’apropa al riu, va tirar el robí a dins i la serp el va recollir d’una revolada. La Roseta espantada i enfangada fins al capdamunt, va tornar a casa cames ajudeu-me.
Des d’aleshores ja mai més ningú no ha tornat a veure la serp de cabellera, però diuen que en dies de tempesta encara es pot sentir entre les bardisses els sons com d’uns cascavells.”

Aquesta tercera història neix de diverses fonts que ens permeten ubicar diferents llegendes de serps d’aquesta mena al Pirineu, a la Plana de Vic, a la Garrotxa i en terres valencianes. Històries totes elles protagonitzades per aquestes serps temibles i misterioses.



Comentaris

Deixa la teva opinió