Els orígens de… LES LLEGENDES DEL CASTELL DE MONTSORIU (part 1)

16 Març 2015
0

Són moltíssimes les llegendes que s’expliquen entorn del castell de Montsoriu, i és que és un indret com pocs i per això ha generat incomptables llegendes. Només passejar per les seves runes us adonareu del perquè entre aquestes s’expliquen històries de dames, cavallers, d’amor, de bruixes, d’encantades, túnels amagats, bèsties fantàstiques, tresors per descobrir…

De llegendes del castell de Montsoriu, hi ha entorn a diversos temes: sobre l’origen del castell, sobre les guerres, sobre bruixes i encantades, sobre tresors ocults… De totes elles, us en portaré les més significatives.

Sobre l’origen del castell
Diu la llegenda que un dia un general francès anomenat Maüs després d’una batalla, va ser abatut i va fugir entre els boscos, i s’hi va perdre. Va pujar dalt del cim del turó, i hi va encendre una foguera amb l’esperança que algú dels seus el pogués trobar per tal de salvar-li la vida. El seu criat, en veure la foguera s’hi va atensar i el va trobar. És en aquest indret on el general decideix fer construir un castell, el castell de Montsoriu.
Encara avui a Arbúcies es recorda a aquest general, que hi té un carrer al poble amb el seu nom ja des del segle XVIII.

Sobre els moros
Hi ha un parell de llegendes que parlen de l’època de la invasió islàmica a Catalunya, i del setge d’aquests sobre el Castell de Montsoriu, la primera de les històries fa així:
“Una vegada el Rei Moro assetjava el Castell de Montsoriu pensant que el seu senyor i tots els seus servents s’acabarien rendint davant la presència de l’exèrcit islàmic, Així va passar ben bé un mes, fins que el senyor del castell el va convidar a dinar dalt del castell. Entre els plats que li varen servir al Rei Moro hi havia peix fresc de la riera, que era pescat i pujat al castell a través d’un túnel subterrani. El cabdill moro en veure tal prodigi va desisitir el seu atac, i se’n va tornar al seu país.”

L’altra de les llegendes és una mica més cruel i diu així:
“Fa molt de temps, els Moros s’havien fet amos i senyors del castell de Montsoriu, i cada any demanaven una paga a la vila d’Arbúcies. Aquesta paga consistia en l’entrega de la donzella més bonica de totes les del poble. Un any li va tocar a la Pepa, una noia delicada i fina, i que quan el Rei Moro la va veure, va quedar bocabodat de tanta bellesa, i la va voler perpetuar per sempre més tot embalsamant-la. La noia en saber de les intencions del Senyor va arrencar a plorar tot sanglotant una cançó que deia:
-Per què em plores, Pepa -li diu son galant.
-Jo ploro pels meus pares perquè quan
ho sabran en buscaran la Pepa i enlloc
del  món, del món la trobaran.
Tot i els plors de la jove, el Rei Moro va fer realitat el seu caprici, la va embalsamar i la va fer seure sobre un bugader de fang ple de diners, en una mina secreta a prop dels Hostalets”.
Romàntiques: La Dama Roja
Diuen que a la mitjanit de la nit de Sant Joan apareix cada any, a la torre de l’Heura, treu el cap la Dama Roja despentinada i nua portant a la mà dreta una llanterna encesa i a l’esquerra un corn de caça. Fa tres tocs de corn, aleshores li respon amb un sol toc de corn des de l’altra banda del Coll de Castellar el seu amant, un cavaller vestit de negre muntant un cavall de foc. La recull a dalt de tot de la torre, la Dama Roja hi munta i tots dos desapareixen en la foscor de la nit.

Alguns autors relacionen aquesta llegenda amb uns fets reals que varen succeir amb l’atac Felip l’Ardit, , quan el castell fou lloc de refugi de la vescomtessa de Cabrera, de nom Marquesa, i dels seus fills. La vescomtessa esperà en el castell el retorn del seu marit el comte d’Empúries, que havia anat a la guerra contra els francesos per defensar les seves terres empordaneses.

Sobre tresors amagats
Són moltes les llegendes que ens parlen de cambres secretes i de tresors amagats dintre aquest castell. Una de les més conegudes és la que us explicaré a continuació:

“Diu la llegenda que cada any, la Nit de Sant Joan, quan el campanar de Breda toca la primera campanada, la porta del graner del castell de Montsoriu s’obre, no és més que una cambra plena de blat i segó. Però aquell que hi entri, omplí un sac ple de blat i segó, i hi surti abans de la darrera campanada tindrà una gran recompensa. Tot plegat, però no és tan senzill, qui hi entri ho ha de fer sota unes premisses: ha de portar una calavera a la mà, un ciri encès del revés i caminant d’esquenes. Amb el sac ha de córrer fins creuar la riera sense mirar el que hi porta a dintre, si ho aconsegueix, el gra s’haurà convertit en or i plata; però si li pot la curiositat i mira abans d’hora, el segó es convertirà en sorra i el blat en pedres. D’altra banda si no ha pogut sortir del castell abans de la darrera campanada, s’haurà d’esperar fins l’any següent per fer-ho.”

Una altra de les llegendes de tresors amagats ens explica que en una de les coves de Montsoriu hi viuen tres serps que porten un diamant a la boca que només perden de vista quan van a abeurar-se a la font. Aquell que aconsegueixi robar-los les pedres precioses seria ric i feliç per sempre més.

Entorn a les tres serps també s’explica una altra història que diu que dins la seva cova i amaguen tres bugaders que estan plens de monedes encantades, i que aquell que vulgui trencar l’encanteri ha d’anar durant la nit de Sant Joan, a la primera campanada, tot portant pa sucat amb llet per distreure a les serps i aigua beneïda. Qui ho aconsegueixi, aconseguirà el tresor.

Història que ens recorda moltíssim i de manera molt evident a la de les serps de Cabellera que us vaig portar fa unes setmanes.

Sobre els sorolls del bosc
Hi ha una altra llegenda, que aquesta vegada té lloc quan un caçador estava sentint missa al peu de l’ermita de Santa Fe del Montseny acompanyat pels seus gossos de caça. El caçador just en el solemne moment de la consagració, va veure passar una llebre, i el caçador, que marxà corrents a empaitar el pobre animal bosc endins. Com a càstig per aquesta irreverència, ara diuen d’ell que caça eternament a l’interior d’aquests boscos. I que fins i tot algunes vegades es poden sentir els lladrucs dels seus gossos que provenen de l’interior dels boscos del voltant del castell de Montsoriu.



Comentaris

Deixa la teva opinió