“La història que avui ens ocupa es remunta a l’època de Carlemany, pels volts del segle VIII. En una de les seves campanyes per Europa, el famós emperador va arribar a les portes d’una ciutat emmurallada al sud de França controlada encara pels sarraïns. En un dels atacs, el rei d’aquests, va morir, i la seva dona es va quedar al front de la situació. Era la dama de Carcas, una dona sens dubte valenta que va aconseguir mantenir a ratlla l’exèrcit de Carlemany durant cinc llargs anys.
La població de la ciutat cada vegada estava més minvada d’energies i veien en la rendició l’única solució. La Dama de Carcas però, no estava disposada a donar-se per vençuda. Tant era així que va pensar tota mena d’argúcies per dissuadir als soldats de Carlemany dels seus atacs constants. Va posar ninots de palla a les muralles perquè pensessin que el seu exèrcit era més nombrós, i fins i tot va llençar fletxes amb ballesta a l’exèrcit de Carlemany perquè creguessin que els seus homes eren molts més dels que eren en realitat.
Cada vegada quedava menys menjar i el poble no podia abastir-se. Només quedava un porc i un sac de blat, i la Dama de Carcas va tenir una nova pensada. Va fer que el porc es mengés tot el blat que els hi quedava, i un cop ben atipat el va llençar muralla avall. Va caure tot just davant de l’exèrcit de Carlemany, i el pobre porc va rebentar per l’impacte de la caiguda. Va ser aleshores quan l’Emperador va veure que aquell porc estava molt ben alimentat. I que si les gents d’aquella contrada deixaven que els seus porcs mengessin tot el blat, volia dir que tenien aliment de sobres per plantar-los-hi cara durant molts i molts anys més.
En aquell moment, Carlemany en veure impossible la victòria, va decidir retirar-se. La Dama de Carcas en saber-se vencedora, va fer cridar Carlemany per signar-hi la pau, varen fer repicar les campanes en el poble i varen sonar les trompetes. En aquell moment algú li va dir a Carlemany: “Carcas sonne” (Carcas sona), i diuen que d’aquí neix el nom d’aquesta antiga ciutat medieval.”
Però què hi ha de veritat en tota aquesta llegenda? En realitat diuen que la Dama de Carcas no va arribar a existir mai en realitat, que va ser un personatge inventat que sorgeix amb la intenció de donar explicació al perquè del nom de la ciutat de Carcassone. Diuen que el personatge neix en antigues cançons medievals ja desaparegudes. I que la llegenda es va fent gran i es va transmetent de pares a fills de manera oral fins al moment que en el segle XVI diversos autors, entre els quals destaca Jean Dupré la recullen per primera vegada per escrit. Un segle més tard, ja en XVII William Besse i Guillaume Catel varen fer el mateix.
Però si la Dama de Carcas no existia, d’on prové el nom de Carcassonne? Es diu que deu segles abans de Crist, al lloc on avui podem trobar Caracssonne ja hi havia un assentament romà, una espècie d’emmurallat defensiu anomenat Carcaso. Carcaso prové de dues arrels: per una banda CAR, que significa pedra, roca, i per altre CAS, roure. De manera que Carcaso significava lloc rocós de roures.
I què hi ha del cert en la invasió de Carlemany? La veritat és que ben poc, ja que la ciutat ja havia estat presa de mans sarraïnes l’any 759 per part del pare de Carlemany, quan aquest només tenia 17 anys.
Cal destacar però que el personatge de la Dama de Carcas és per la ciutat una autèntica institució, part de la seva història (o si més no de les seves llegendes). És per això que el bust de la Dama de Carcas esculpit en pedra el podeu trobar a l’entrada de la ciutat per la porta de Narbona, al costat del pont llevadís. Cal destacar però que aquesta escultura és una rèplica, ja que l’original data del segle XVI i es conserva en el castell.
Imatges i il·lustracions
Primer de tot us vull portar la imatge de les dues escultures de la Dama de Carcas, la primera: la més antiga i que es conserva a l’interior del castell; la segona: la seva rèplica.
I per acabar, algunes il·lustracions de contes francesos que ens narren la història que us he portat avui.
