Si el Nadal passat hi va haver una pel·lícula de dibuixos diferent, allunyada de Disney, de Pixar i del 3D, aquesta va ser sens dubte La cançó del mar. Una pel·lícula extraordinària, feta com es feien abans i que a més d’aportar-nos unes il·lustracions fantàstiques i una imatge preciosa, ens acosta una bonica història. Una història basada en una llegenda tradicional dels països nòrdics. Una història sobre Selkies, les Selkies són uns éssers mitològics que són una espècie de dones d’aigua nòrdiques que tenen la propietat de convertir-se en foques. Però de tot plegat ja us en parlaré un altre dia. Ara deixeu-me que us expliqui l’argument de la pel·lícula en qüestió. Ens narra la història d’una família on el pare és el vigilant del far d’una petita illa de la costa d’Irlanda, té dona i un fill. I quan aquesta està esperant el segon, només al néixer els abandona i marxa per sempre més.
Passen sis anys i el pare no aixeca cap, i la nena amb sis anys encara no ha pronunciat ni una sola paraula, i el germà la odia perquè associa en aquella criatura la desaparició de la seva mare. L’àvia de les criatures se les vol emportar a viure amb ella a la ciutat, el mar és un perill constant per a ells. Però a tot plegat la nena i el seu germà s’adonaran que en realitat la petita criatura és una Selkie, i que amb el seu cant podrà desfer l’encanteri que una bruixa té damunt de tots els éssers fantàstics i imaginaris.
La pel·lícula ens narra aquesta aventura i com els dos nens es comencen a unir mica en mica.
Sé que és tard perquè l’aneu a veure al cinema, però m’he decidit a portar-vos-la, perquè ara ha sortit en DVD i és la vostra oportunitat per veure-la si no ho heu pogut fer.
