Elefant Trompeta

Ahir com ja sabeu es va celebrar la 9a Festa per al joc i la joguina en català, enguany cambiava d’emplaçament i es situava a Arc de Triomf, i va ser tot un èxit de convocatòria. I és que segons el comunicat de Platafroma per la Llengua, als actes organitzats al llarg de tot el dia d’ahir hi van assistir milers de persones, que no van fer gaire cas del fred i van decidir anar a viure una jornada diferent. És gràcies als organitzadors que us puc acostar algunes fotos de l’acte ja que jo no hi vaig poder anar, així que us les deixo perquè si enguany no hi heu anat, l’any vinent de ben segur que us animareu a assistir-hi.

CALENDARI 2013 PER A TOTES LES EDATS, Elena Ferro, Il·l. Subi, Editorial Baula (2012) –> Avui us porto el millor regal per aquests Nadals, una bona manera de començar un any nou ple de coses positives i fer-ho amb energia, és fer-ho gràcies a aquest bonic i esplèndid calendari. Es tracta del nou calendari publicat per l’editorial Baula per aquest Nou Any i que ens convida a descobrir les festes i tradicions més importants de tot Catalunya i fer-ho mes a mes. Tot plegat és gràcies al Follet Sebastià Panarra, i il·lustrat per en Subi que podreu descobrir aquestes Festes. Les fantàstiques il·lustracions van acompanyades a cada plana per l’explicació de les principals i més importants Festes del mes, així com les tradicions més significatives. Els dies Festius estan marcats amb vermells, i les festes i tradicions amb blau. Una vegada més em trec el barret amb la bonica edició, els textos sempre acurats de l’Elena Ferro i les sempre dolces i mag´nifiques il·lustracions d’en Subi que em tenen el cor robat!

Demà mateix es realitzarà a Arc de Triomf una bonica Festa que no coneixia i que ja celebra la seva novena Edició, es tracta de la Festa per al joc i la joguina en català, i enguany m’he assabentat de l’acte gràcies al vell amic del Trompeta en Valentí Gubianas, que enguany ha realitzat el cartell de la festa, i a més hi participarà dels actes, tot realitzant un mural gegant a les 11 del matí. Jo si tingués nens, m’agradessin els jocs i defensés la llengua i la cultura catalanes, no dubtaria en acostar-m’hi.La festa comptarà a més a més amb tallers, ludoteca, la presència de diversos patges reials que estaran encantats de recollir les cartes dels nens i les nenes, i una gran fira amb diverses empreses del sector i en la que es vendran jocs i joguines en català, que és del que tracta bàsicament aquesta gran festa, acostar la joguina en català al públic i evidentment, als nens i nenes!

Us en faig memòria, la festa tindrà lloc el dissabte 1 de Desembre a partir de les 11h del matí, al Passeig Lluís Companys (Arc de Triomf). La festa durarà tot el dia i estarà plena d’activitats, que podeu veure a continuació, ja que us adjunto el cartell de la festa i la programació de les activitats.

Avui us vull parlar d’una iniciativa molt interessant que s’està portant a terme a Vilanova i la Geltrú, i és que fa poc s’ha creat l’Associació pel Foment de la Literatura Infantil Judit Sendra Garcia, amb l’objectiu de promoure la literatura infantil a la zona, és per això que s’està treballant en diversos actes, un d’ells es tracta d’un concurs de contes per als nens i nenes de la zona, es tracta del Conte va! Va de contes. Us en deixo el cartell, però si en voleu veure les bases, només cal que cliqueu en aquest link.

A més s’està preparant una fira de contes i moltes més activitats que es duran a terme el 11 de Maig de 2013 i de les que espero poder-vos portar més detalls d’aquí uns mesos.

Espero que us hagi resultat interessant.

El cap de setmana vaig poder veure un reportatge a tv3 dedicat a la revista per a nens Cavall Fort, i no me n’he pogut des d’aquí estar de retre’n el meu petit homenatge a aquesta gran publicació per a nens. De Cavall Fort se n’ha de dir i s’ha de tenir molt en compte l’e`poca en la que va ser creada i va néixer com a revista. Estem parlant de l’any 1961, moment de gran repressió i de persecució de tot el que feia pudor a català. Atrevir-se aleshores de crear una revista en català per a nens, va ser del tot agosarat, un atreviment, i fins i tot van haver de distribuir-se’n els seus exemplars en la més absoluta clandestinitat. Tots els nens de l’època en els que a casa seva es parlava en català, desitjaven frisosos poder llegir aquesta revista o que els hi deixés algun amic per fer-ho, i és que per fi podien llegir amb la llengua que es parlava a casa.

Des de que va néixer Cavall Fort ha tingut un objectiu ben clar divertir als infants i enriquir els seus coneixements a través de contes, jocs, concursos, historietes, tires còmiques, passatemps… I tot plegat ho han fet sempre i des de sempre en els seus més de 1000 números.

La revista no només ha estat una eina per al divertiment dels infants, sinó una gran manera per autors i il·lustradors de les nostres contrades de donar-se a conéixer i aportar el seu granet de sorra a la família de Cavall Fort. Entre els autors més il·lustres del génere de la literatura infantil i juvenil que han participat hi podem destacar noms com Joaquim Carbó, Josep Vallverdú o Pep Albanell. Però per Cavall Fort també han passat moltíssims autors que han escrit per al públic adult com Salvador Espriu, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Tísner… Entre els il·lustradors trobem grans de tots els temps com Cesc (que s’ha encarregat de fer cada any des del seu naixement de totes les portades del número especial de Nadal), Picanyol, Fina Rifà, Pilarín Bayés, Llucià Navarro, Carme Solé o Maria Rius; i altres de més actuals com Pep Brocal, Mercè Canals o Montse Ginesta, entre molts i molts d’altres als que Cavall Fort ha donat l’oportunitat d’obrir-se un petit forat en aquest àmbit tan complicat de la il·lustració infantil.

Però parlar de noms i més noms no és significatiu ara, perquè estic segura que els que de petits hem llegit el Cavall Fort, no recordem el nom d’autors i il·lustradors, però sí que recordem el ja mític Ot El Bruixot, o les aventures de d’en Jep i Fidel o fins i tot en Massagran! A part recordem haver llegit per primera vegada i en català grans clàssics del còmic belga, bressol del còmic europeu per excel·lència com en Lucky Luke, Sergi Grapes o La patrulla dels Castors. I és que a les nostres contrades el còmic belga va encaixar a la perfecció.

Un reportatge sens dubte preciós, us deixo el link per a que el pugueu veure íntegre al TV3 a la carta.

Avui no us porto cap conte en concret, ni cap origen ni us recomano cap història. Més aviat em venia de gust explicar-vos la meva pròpia experiència llegint Peter Pan. Haig de confessar-vos que de petita mai vaig llegir els clàssics de la literatura infantil, i que tot i haver-ne llegit fragments, Peter Pan era un deute que tenia amb mi mateixa. Me’l van regalar l’any passat o l’altre, i no és fins que arriba l’estiu en que trobo estones, moments per a llegir. És gràcies a aquests moments en que em dono petits homenatges, i en aquest ca l’autohomenatge d’enguany ha estat llegir Peter Pan, de la mateixa manera que deu fer un parell d’estius vaig llegir l’Alícia al País de les Meravelles.

Doncs bé, de Peter Pan no us vull explicar ben bé les diferències que hi ha amb la versió Disney format pel·lícula que es va fer ja forces anys, ni vull entrar a criticar si és fidel a l’original o no, ni ens els detalls o descripcions dels personatges. De fet no és una mala versió la que en fa Disney, però omet molts aspectes que per mi canvien totalment l’objectiu amb el que JM Barrie va escriure aquesta obra.

Peter Pan i Wendy és una novel·la de l’any 1911 adaptada de l’obra de teatre anterior (1906) i narra la història com tots sabeu de Peter Pan, el nen que no volia créixer i de com aquest va a casa de la Wendy a emportar-se-la a ella i als seus germans, per tal de tenir una mare. Argument relativament senzill però ple de matissos, i és que en la novel·la parla de la societat de l’e`poca, una època on l’afan d’aparentar cert nivell social estava per damunt de la resta de coses, un clar exemple d’això que us explico és que la família de la Wendy, els Darling, vivien en una zona on tothom tenia mainadera per als seus nens, però com ells no se la podien permetre pas una mainadera humana, tenien una gossa per a fer les mateixes funcions.

Un altre aspecte que m’ha cridat molt l’atenció de la novel·la és la crítica de l’autor que fa a la figura dels nens, que tatxa d’éssers egoistes i cruels, que no pensen en res més que sí mateixos, i és aquests egoísme el que porta a la Wendy i als seus germans a marxar de casa i no tornar durant mesos sense pensar en cap moment en com es deuen sentir els seus pobres pares. I quan tornen l’únic que esperen és rebre una abraçada, i que els estiguin esperant amb els braços oberts sense queixes ni renys.

Una altra crítica força gran, o si més no, he interpretat així, és la crítica que fa l’autor a la societat maternal del moment, a les mares que renuncien a una vida més enllà dels seus fills, on el seu únic paper és cuidar del marit, de la llar i de las criatures, l’autor les observa amb certa llàstima i compassió.

I què dir-vos d’en Peter Pan, el teòric heroi de la història que no és res més que un nen cruel, cregut i vanitós, que no veu més enllà dels seus propi nas i que es creu per damunt de la resta, un nens que en el fons està perdut, que no sap el que és tenir mare, que ja no recorda ni com és la seva, però que és incapaç de créixer, de madurar, de fer-se gran i d’assumir les responsabilitats que la maduresa comporta.

No sé, és una manera de veure o de fer una segona lectura d’una història que té tot el que ha de tenir per ser un gran clàssic de la literatura infantil: un món fantàstic on els pirates, indis, sirenes i els Nens Perdut hi conviuen en cert equilibri i viuen innombrables aventures i desventures. Ha estat sens dubte, una gran lectura per aquest estiu, i m’ha encantat la manera en com està narrada la història on al lector se’ns fa partícips i protagonistes en més d’un moment del que està passant en el llibre.

Aquest post és un petit apunt d’una campanya en la que tots i totes encara esteu a temps de participar-hi. Jo ja ho he fet. Es tracta d’una campanya engegada per Danone i 8tv amb el nom de “Per Sant Jordi, un llibre per cada nen” que té per objectiu que tots els nens i nenes puguin rebre el dia de Sant Jordi el seu propi llibre.

La idea consisteix en que Danone recollirà tants llibres com pugui i els repartirà entre les diverses associacions que treballen amb els menors d’edat per tal de poder potenciar així l’hàbit de lectura per als més joves.

Teniu de temps fins al 15 d’Abril per portar el vostre llibre a la Casa Danone de Plaça Francesc Macià (Barcelona). A més a més rebràs a canvi una degustació dels productes Danone que allà ofereixen en forma de iogurt natural o iogurt gelat amb el topping que tu vulguis. Un acte solidari que té una petita recompensa ben bona i saludable.

Avui us porto un curt d’animació fantàstic, preciós i sorprenent. Es tracta d’un film de 15 minuts creat l’any 2011 i dirigit per William Joyce i Brandon Oldenburg, i produïda pels estudis Moonbot. Un curt que en aquesta passada edició dels Óscars va guanyar el guardó al Millor Curtmetratge d’Animació, i m’he posat a veure’l i m’ha semblat poc més que fascinant, sorprenent, deliciós…

La història ens explica com Morris Lessmore es troba al balcó de casa escribint les seves memòries, quan de sobte es veu atrapat enmig d’un tornado que l’arrossega ben lluny, mentre ell s’aferra desesperadament al seu llibre.

Quan tot ha passat, el seu món està devastat, tot ha perdut el seu color i s’ha tornat blanc i negre. I el seu estimat llibre ha perdut tot el text que hi havia a les seves pàgines. Està totalment en blanc. Recull el seu llibre, i comença a caminar pels voltants de la zona on es troba, quan de sobte veu un grup de llibres voladors que estan subjectats per una fina cinta que porta una bonica noia que té el poder de volar. La noia envia cap a baix un dels seus contes, el d’en Humpty Dumpty, i a partir d’aquell moment tot en la vida d’en Morris comença a canviar…

I no us n’explico més perquè considero que aquest film és una autèntica delícia que cal que veieu amb els vostres propis ulls, 15 minuts d’una història d’amor cap als llibres i la lectura.

El protagonista està inspirat en l’actor de cinema mut Buster Keaton, i l’escena del tornado s’inspira en el mític clàssic El Mag d’Oz, i també en la devastadora catàstrofe de l’Huracà Katrina. Però inspiracions a part, només us demano una coseta, seieu davant del vostre ordenador, prepareu-vos un cafè o un bon “colacao” i dediqueu 15 minuts del vostre valuós temps en mirar-vos-el. Crec que no us defraudarà.

Avui us porto un racó curiós, especial, diferent, que estic ben segura que us agradarà. No es tracta d’una llibreria ni d’una jugueteria. De fet no acostumo a portar-vos botigues de dolços però aquesta és molt especial. Es tracta de la nova botiga oberta a Londres d’M&M’s World. Una autèntica bogeria d’aquests cacauets recoberts de colors. Hi podeu trobar de tot: tasses, samarretes, souvenirs de tota mena, M&M’s de tots els colors imaginables o més…

És una autèntica passada, pràcticament una atracció turística, són 4 plantes dedicades a aquests especials i famosos dolços.  No deixeu d’entrar-hi a ser una mica nens, per molt que no us agradin els M&M’s, estic ben segura que fins i tot us vindran ganes de comprar-ne.

La botiga la podeu trobar a la següent adreça i el seu horari és aquest:

M&M’S WORLD LONDON

10 Wardour Street, Leicester Square

Hr. De Dilluns a Dissabte de 10 a 24h

Diumenge de 12 a 18h

Us deixo amb algunes de les fotos que hi vaig fer.

Avui us vull descobrir un personatge del que em vaig enamorar en la meva visita a Londres, es tracta de l’Osset Paddington, un simpàtic osset protagonista d’un munt d’històries, aventures i desventures.

Abans d’explicar-vos-en més coses, m’agradaria parlar-vos del seu autor Michael Bond. Nascut a Berkshire, Anglaterra, l’any 1926. Va començar a escriure l’any 1945, de fet, aquest autor mai havia pensat a escriure per a nens, però després d’escriure uns quants relats breus i algunes obres per la ràdio. La casualitat el va portar a fer néixer el seu personatge més cèlebre: l’Osset Paddington.

Tot plegat va ser força curiós i entendridor, i és que la nit de Nadal de l’any 1956, en Michael va comprar un osset de peluix en una botiga de Londres. El va veure sol en un prestatge una nit tan màgica com aquella i no va poder evitar emportar-se’l a casa. Li va regalar a la seva dona Brenda i ella va decidir-ne el nom: Paddington. I és que en aquella època vivien a prop de l’estació amb el mateix nom.

A partir d’aleshores va començar a escriure unes quantes històries on l’ós n’era el protagonista. Més per diversió que per tenir el pensament real de publicar-les. Va enviar el llibre a la seva editora, i aquesta se’n va enamorar i va intentar vendre el producte a diferents editorials. Finalment, va aconseguir que William Collins & Sons (ara Harper Collins) s’interessés pel producte i li encarregués a la il·lustradora Peggy Fortnum.Fou així com l’any 1958 es va publicar “A bear called Paddington”

Fortnum va ser la primera il·lustradora de l’Osset Paddington, però no pas l’única. El seu estil era en absolut blanc i negre, fent en ploma i tinta. Un estil molt vàlid per a novel·la, però que potser no acabaria de funcionar pel futur que li deparava a aquest ós.

Posteriorment, quan l’osset va passar a protagonitzar contes realment pensats per a nens menuts, es va haver de canviar d’il·lustrador, per aconseguir un estil molt més detallat i ja en color, així que el següent en il·lustrar a aquest petit osset fou Fred Banbery, que ho va fer per primera vegada l’any 1972.

El 1975 l’osset Paddington va fer el gran salt a la TV, protagonitzant una sèrie pròpia. Produïda per FilmFair i que combinava imatges d’un osset de peluix real que n’era el protagonista amb fons il·lustrats en dos dimensions.

Als anys 80, fins i tot un il·lustrador molt conegut, David Mckee (autor i il·lustrador d’Elmer) també va il·lustrar una sèrie de contes per a joves lectors de l’osset.

Finalment, les darreres mans i sembla que les definitives, per les que ha passat l’osset són les de R.W. Alley, que fins i tot ha redibuixat alguns dels llibres més antics.

Sigui com sigui una llarga i extensa història la de Michael Bond i aquell osset de peluix que va decidir adoptar aquella nit de Nadal, un osset que li portaria més alegries de les que s’imaginava en un inici.

Però ara ja us he parlat del seu autor, de les múltiples imatges que ha tingut aquest ós, i suposo que el que voldreu és conèixer la seva història, com comença el seu conte. Doncs bé, l’osset Paddington és un osset del Perú que es queda orfe a causa d’un terratrèmol i se’n va a viure amb la seva tieta. Aquesta però es va fent gran i decideix anar a viure a una Residència per a jubilats a Lima. És per això, que envia al seu nebot a viure a Anglaterra, ensenyant-li primer de tot l’idioma. L’ajuda a amagar-se en els bots salvavides d’un vaixell i després d’un bon temps viatjant, acaba arribant a l’estació de Paddington. Sinó d’on li podria vindre a un osset com aquest un nom tan curiós? És allà on el senyor i la senyora Brown el van conèixer.

El senyor Brown el va veure al damunt d’un munt de maletes, de camí cap a objectes perduts i no va poder evitar agafar-lo, l’osset només duia un barret, i una cinta al coll amb una nota que posava: “Si us plau, cuida d’aquest ós. Gràcies”.

Evidentment se l’emportarà a casa seva, a viure amb la seva dona i els seus dos fills.

I és així, com comença tot plegat, a partir d’aquell dia, aquest bonic osset ha viscut un munt d’aventures i desventures. Un osset molt especial que m’ha enamorat!

Si en voleu saber molt més, no dubteu entrar a la seva web, us hi podeu perdre una bona estona i descobrir tot allò que volgueu saber d’en Paddington. Jo penso cuidar molt bé el meu osset Paddington i tu?