Elefant Trompeta

Que bé! Després de forces llegendes i històries de les que no us he pogut portar cap conte, per fi en tinc un! Si a més a més, hi afegim que es tracta d’una rondalla catalana, el mèrit és encara més gran. I si a més us explico que teniu més d’una opció per escollir, doncs imagineu-vos. Tot un èxit. De les tres versions que n’he pogut veure, cal dir que m’han agradat molt totes, ja que es tracta d’una història molt senzilla i pensada per a nens molt menuts, però definitivament crec que em quedo amb la que us porto avui.

EL CARGOL I L’HERBETA DE POLIOL, Roser Rius, Col·lecció Petits Contes, Editorial Baula (2010) –> Aquest és un conte que forma part d’una col·lecció de contes clàssics de format quadrat, tapes toves, econòmics, amb poques planes, i un text força curt escrit amb lletra de pal.

Aquesta versió concretament està magníficament il·lustrada per la Roser Rius, que li dóna una imatge força infantil, amb diferents textures, colorista i suau. Un total de 8 pàgines que són suficients per acostar-nos una història com aquesta. Espero que us agradi haver descobert aquest conte.

No us enganyaré quan us expliqui que aquest és l’únic conte que hi ha publicat d’aquesta llegenda, però no us l’he portat només per això. Us l’he portat perquè és un conte ben editat, amb il·lustracions molt divertides i que explica amb molta tendresa i un toc d’humor una llegenda com aquesta.

LA LLEGENDA DE TORENA, Xavier Gasol, Il·l. Mercè Galí, Col·L. Vet aquí, Editorial Efadós (2011) –> Aquesta és la Lllegenda de Torena, però amb elements afegits per part del propi autor del conte, vocabulari que permetrà que conegueu diferents tipus de ramats que normalment pasturen per aquelles valls, i un final adaptat als temps que corren i una mica políticament més correcte. Però creieu-me quan us dic que és una obra esplèndida, un cotne fantàstic i sorprenent i que té unes il·lustracions magnífiques fetes per la Mercè Galí.

De contes sobre aquest simpàtic ratolí cal dir que n’hi ha moltíssims, i que per tant teniu forces opcions per escollir, jo però em quedo amb un que m’agrada especialment. Es tracta d’un conte preciós del tàndem perfecte que formen la Meritxell Martí i el Xavier Salomó. El voleu conèixer?

LA MERAVELLOSA HISTÒRIA DEL RATOLÍ PÉREZ, Meritxell Martí, Il·l. Xavier Salomó, Editorial Lupita Books –> Aquesta història ens narra una aventura més d’un dels ratolins més famosos del món, un ratolí que ha protagonitzat moltíssimes històries, i aquesta n’és una d’elles. La història d’un ratolí que un dia rep un encàrrec tan màgic que s’acaba convertint l’heroi de tots els nens. El conte és preciós, va acompanyat d’un escenari on té lloc l’acció de la història i si a tot plegat li sumem el tàndem Martí – Salomó, el resultat és un conte tendre, bonic, simpàtic i especial.

És per tot plegat, que m’he deicidit a portar-vos-en aquesta versió.

Avui no us porto un conte que ens parli de les sirenes catalanes, i és que hi ha moltes petites històries i mites entorn d’aquests màgics personatges a les nostres contrades, sovint són històries difuses i en alguns casos força curtes com per a publicar-ne alguna cosa en aquest sentit. És per això que no volia quedar-me sense portar-vos un conte de Sirenes i no us volia portar cap de la Sireneta d’Andersen, ja que això ja ho vaig fer en els orígens anteriors.

SIRENAS, Ángel González, Il·l. Valeria Docampo, Editorial Veintisiete Letritas –> Aquest conte es tracta d’un poema, una de les darreres obres inèdites escrita per Ángel González abans de la seva mort, i una petita part de l’única obra feta per a nens. Aquest poema, d’una bellesa extraordinària, va acompanyat d’unes il·lustracions amb unes imatges de sirenes allunyades de les estereotipades, amb cossos excessivament llargs, sovint desproporcionats i una delicadesa extraordinària. Pel que fa a la poesia enx explica una història de com un home va poder veure amb els seus propis ulls l’aparició d’unes sirenes i va poder-ne escoltar el seu cant.

Una bella descripció d’aquests personatges.

Quan vaig pensar en buscar un conte per aquesta llegenda vaig pensar, “Ni t’hi molestis, segur que ningú s’ha molestat en publicar-la”. Però aquesta vegada em vaig equivocar, tot i que no es tracta d’una publicació d’una editorial coneguda, ara us explico el què.

L’ESCALA DE LA DONZELLA, Francesc Belda, Il·l. Ramón Chorques, Editorial Caixa Ontinyent (2004) –> Que l’editorial d’una Caixa Local hagi editat contes i llegendes típics de les seves comarques, és si més no curiós, i tot i que potser no es tracta d’una excel·lent edició, sí que es tracta d’un conte que podem oferir als infants per a que coneguin aquesta llegenda.

EL REI CARNESTOLTES I LA VELLA QUARESMA, Núria Figueras Adell, Il·l. Andrés Cañal, Col·l. Popular, Editorial La Galera (2003) –> Avui us porto un conte no només protagonitzat per la Vella Quaresma, sinó que també hi apareix el seu més gran antagonista: el Rei Carnestoltes. Era un conte perfecte per portar-vos avui. La història ens explica el següent: “Vet aquí que en un poble ni gran ni petit ni lleig ni bonic, hi havia dos veïns que es feien la vida impossible. Si un netejava, l’altre embrutava; quan un dormia, l’altre cantava.
I és que aquells dos veïns eren les persones més diferents que hi havia hagut mai sobre la Terra.
L’un es deia Carnestoltes i era gras, barroer i pocavergonya. A tothora endrapava com un llop i el que més li agradava d’aquest món era burlar-se de tot i de tothom.”

En canvi, la Vella Quaresma com ja sabeu era ben bé el contrari. Un conte divertit, entretingut, original i diferent. Les il·lustracions són molt originals, vistoses i reflecteixen amb molta exactitud la personalitat de l’un i de l’altre. Estic convençuda que us agradarà.

EL REI CARNESTOLTES,Núria Font i Farré, Il·l. Àngels Ruiz, Col·lecció Vull Llegir, Editorial Cruïlla -> Aquesta història pretén acostar en certa manera la tradició del Rei Carnestoltes i el perquè del seu origen. Ens narra com en un país molt llunyà, hi havia un munt de desgràcies, desgràcies que es succeïen l’una rere l’altre. Hi ho feien per culpa d’un mal rei, un rei dèspota que tenia al poble ben amargat. És per això que les gents del poble varen decidir fer fora al Rei i posar-ne un de més bo i just. És per això i des d’aquell dia, que cada any celebren amb festa i disfresses que van aconseguir fer fora del seu reialme el Rei Dèspota, i es per això que fan un ninot de palla vestit de Rei del qual se’n burlen i acaben cremant a la foguera. Una versió, en certa manera diferent de l’origen real de la festa, però que serveix per acostar als infants la figura del Rei Carnestoltes.

LA LLEGENDA DEL MARINER DE SANT PAU, UN MARINER TERRA ENDINS, Joan Soler i Amigó, Txell Darné, Col·lecció Vet aquí, Editorial Efadós (2011) –> Aquest conte és un conte popular català força conegut, com a mínim, el fet d’haver estat immortalitzat per Verdaguer fa que la seva popularitat sigui una mica superior que la d’altres contes populars de les nostres terres, i això ha fet que avui tingués com a mínim un parell d’opcions de contes per escollir portar-vos. Un de l’editorial Susaeta, i aquesta nova versió feta per Efadós. Una versió que particularment m’agrada molt amb unes il·lustracions molt originals de Txell Darné que barreja il·lustracions amb fotografies reals antigues dels indrets on va a parar el mariner.

Es tracta d’il·lustracions fetes amb diferents materials, taps de suro per a les cares dels personatges que hi apareixen, també apareix escorça d’arbres, trossos de papers… El resultat és una versió de la història molt acurada i una molt bona edició.

LA COCOLLONA: UNA FIGURA SIMBÒLICA DEL RIU ONYAR, David Guàrdia, Editorial Efadós (2011) –> Aquest conte és una de les poques edicions, per no dir la única que trobem en format conte d’aquesta història. No només m’he decidit a portar-vos-la per ser l’única, sinó per la qualitat de la seva història, il·lustracions i edició. Forma part de la col·lecció Vet aquí, una col·lecció molt interessant, de la que m’agrada molt, poder-vos portar aquest títol. Un conte que no només explica la pròpia llegenda, coneguda per tots, sinó que també hi afegeix elements propis de l’autor. Pel que fa a les il·lustracions, que són de l’autor, cal dir que són molt fosques i serioses, però que pel tipus d’història que expliquen, hi encaixen perfectament.

Crec que val molt la pena que us el compreu si us interessa aquesta història.

Potser us pensareu que és un xic complicat trobar un cotne de l’Olentzero, i poder-ho fer en castellà encara més; però suposo que si no aneu a Euskadi us serà complicat poder-lo comprar. Tot i així em venia molt de gust tornar-vos-el a portar, i és que d’aquests contes ja us vaig parlar.

TODO LO QUE DEBES SABER DEL OLENTZERO, Susana Pinto, IL·L. Patxi Pelaez, Editorial Banaka Media –> Aquest conte és el primer d’una col·lecció sobre l’Olentzero que té un altre títol, el segon títol rep el nom del “Olentzero y el misterio de las cartas perdidas”, però considero que aquest que us porto és més adequat per con`peixer una mica la figura de l’Olentzero. Ens explica com és, on viu, qui són els seus amics i quina és la seva funció. Ho fa a través d’una història inventada però basant-se en el personatge original, i són contes divertits i amb unes il·lustracions que m’enamoren cada vegada que les veig.