Elefant Trompeta

Avui em fa moltíssima il·lusió portar-vos una nova entrevista. Després de forces mesos des del nostre darrer contacte, vaig poder recuperar el contacte amb la Sonia Alins recentment, ara que ha tingut una miqueta més de temps, i no només m’ha regalat un Trompeta fantàstic, sinó que a més, ha decidit invertir part del seu temps responent a les preguntetes que ja feia temps que li havia enviat. I la veritat és que tot plegat em fa molta il·lusió, i em ve molt de gust que coneixeu una mica més a la Sonia. La Sonia és una il·lustradora infantil de Lleida, que ha treballat sobretot amb llibres de text, però que també ha anat intentant obrir-se un lloc en el món de l’àlbum il·lustrat. I va començar en e món de l’àlbum il·lustrat entrant per la porta gran, i és que el seu primer àlbum, El drac i la princesa, va ser premiat amb el premi Junceda 2011 al millor àlbum infantil il·lustrat. D’ella us en podria explicar moltes més coses, però prefereixo que llegiu l’entrevista i que sigui ella mateixa qui us les explica.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Va ser un camí natural ja que des que vaig començar la carrera de Belles Arts m’encantava el dibuix i sobretot la il·lustració i realment molts professors de la Facultat em van animar perquè prengués aquest camí. Miguel Ángel Pacheco, dues vegades premi nacional d’il·lustració, va ser el meu professor d’il·lustració i de fet va ser qui em va presentar als responsables editorials de l’Editorial Anaya just en finalitzar els estudis universitaris. De seguida vaig començar a treballar de forma professional.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Perquè?
Crec que del meu primer àlbum il·lustrat El drac i la princesa. Perquè ha estat la meva primera experiència com il·lustradora d’àlbum infantil i perquè a més l’esforç i l’afecte que vaig posar en aquest projecte es va veure recompensada amb el premi Junceda del 2011 al millor àlbum infantil il·lustrat.

– Quin ha estat el projecte que més maldecaps t’ha portat?
Un projecte de llibre de text del qual vaig haver de repetir més de 100 pàgines perquè la línia va resultar massa gruixuda segons el criteri de l’editorial. Després del moment crisi inicial, vaig optar per treballar de valent per resoldre el problema i finalment va quedar fantàstic. De fet, a partir d’aquell moment l’editorial va confiar en mi encara més.

– Ja fa un temps vas publicar La fantàstica llegenda de la Princesa i el Drac, t’agradaria encaminar la teva carrera com a il·lustradora en aquest àmbit?
M’encanta fer àlbums il·lustrats i estic segura que cada vegada en faré més. De fet, ara mateix estic plantejant diversos projectes.

– Il·lustrar una llegenda popular catalana tant important com aquesta resulta molt complicat? O és senzill perquè ja hi ha molts referents al respecte?
Em va resultar molt senzill perquè tots els catalans tenim molt present la llegenda des de la nostra infància. Només es tractava de plantejar-la des d’uns paràmetres conceptuals i estètics diferents.

– Què és el que creus que fa diferent la teva versió de la Llegenda de Sant Jordi de la resta?
Que ofereix una perspectiva gràfica totalment nova i original basada en un tractament conceptual de cada pàgina i un llenguatge gràfic reduït però potentíssim basat en 3 únics colors, que simbolitzen la sang (vermell), el mal (negre) i la salvació (plata).

– Has publicat forces il·lustracions per a llibres de text, és un àmbit en el que et sents còmode o en el que resulta una mica més fàcil poder publicar?
Per a una il·lustradora com jo, que sóc molt ràpida dibuixant, que puc oferir un gran ventall de possibilitats estilístiques i a més tinc un caràcter adaptable, sempre ha estat molt fàcil publicar en projectes educatius i llibres de text. Amb el transcurs dels anys, m’he convertit en una il·lustradora molt especialitzada en aquest àmbit i són les editorials les que em truquen per proposar projectes educatius.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Tinc molta facilitat per imaginar les escenes i moltes vegades gairebé ni necessito esbós previ. Si les il·lustracions són per llibre de text o similar, sovint dibuixo directament amb tinta o retolador i després escanejo i faig el treball de color a l’ordinador. Si es tracta d’il·lustrar per àlbum il·lustrat començo fent una gran quantitat d’esbossos fins a aconseguir trobar la imatge i  la composició desitjada.

– Com definiries el teu estil a l’hora de dibuixar?
Tinc moltes línies gràfiques, però crec que el meu punt fort és l’expressivitat dels personatges.

– Il·lustrar és…
Imaginar un món

– Sinó fossis il·lustradora series…
Artista plàstica o directora de cinema

– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
M’encanten tants! … però en aquest moment, si hagués de triar un nom, possiblement seria el de Mary Blair, perquè la seva obra fusiona les arts plàstiques i la il·lustració. Em sembla que és senzillament genial.

– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
La Ventafocs. Perquè m’imagino com podria il·lustrar-lo, ho tinc al cap des de fa temps i podria ser realment fantàstic.

– Si fossis un personatge de conte series…
En patufet. M’encanta perquè no s’enfronta a personatges malvats. És un personatge que viu un munt d’aventures i perills però amb valentia i alegria desbordants.

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
M’agradaria arribar a l’excel·lència. Crear una obra duradora i obrir nous camins creatius.

– Un país amb bona literatura infantil és…
El Regne Unit

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Millorable sens dubte. Cal incentivar molt més la lectura en cada nova generació per formar millors persones i perquè el nostre país sigui més culte i millor.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
En el terreny de la il·lustració educativa tinc especial interès a continuar amb les meves col·laboracions amb l’acadèmia d’art xinesa Artspire, situada a Xangai (són projectes que serveixen per a explicar les peculiaritats creatives dels grans pintors occidentals del segle XX als nens xinesos). Pel que fa a àlbum il·lustrat, ara mateix estic il·lustrant diversos àlbums amb el meu germà, Jordi Alins, que és escriptor. Finalment, estic en plena fase de creació d’obra gràfica per a una propera exposició en una galeria d’art de Lleida, al costat de l’artista Mentxu Fernández.

Avui us vull portar a en Pere Virgili. En Pere és un il·lustrador que no és esctrictament de l’àmbit infantil, ide fet ha il·lustrat per a premsa, publicant de manera habitual al diari El País; ha treballat com a dissenyador gràfic; i també en l’àmbit de la pintura ha fet les seves incursions. En Pere va començar i es va dedicar durant molts i molts anys a compaginar il·lustració i disseny gràfic, de fet ha treballat per a importants marques en aquest àmbit. Va començar a dedicar-se a ambdós camps des dels anys 60, i no va ser fins l’any 1997 que va decidir abandonar del tot el món del disseny gràfic i dedicar-se únicament a la il·lustració. El seu treball per al diari li va donar certa difusió i li va permetre fer-se un lloc en aquest complicat món. Jo el vaig conèixer a través del conte Descobrir Barcelona, i em va fascinar la seva peculiar visió de l’arquitectura, la seva aparent facilitat per dibuixar tota una ciutat, que la reconeguis i sàpigues quins són els edificis que hi ha representats, tot i que doni la sensació que estan molt simplificats, com ell bé explica, es tracta d’intentar trobar els elements més significatius i donar-li la teva pròpia essència.

Però ara ja no us avanço res més d’aquest il·lustrador i us deixo amb la seva entrevista, espero que us agradi:

– Com vas decidir començar en el mon de la il·lustració ?

Jo havia treballat molt de temps com a dissenyador gràfic i il·lustrador alhora
Però quan em vaig fer autònom, la majoria de treballs que em van encarregar van ser il·lustracions, potser per que publicava dibuixos al diari “el País” i això em donava una gran difusió, la qüestió es que em va anar molt bé i vaig acabar deixant de banda el disseny gràfic.

– Quan temps fa que t’hi dediques ?

Com et deia, des de sempre he combinat el disseny gràfic  amb la il·lustració, però em dedico de manera exclusiva a il·lustrar des de l’any 1997.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?

No ho sé, com en tot, suposo que es una qüestió de la qualitat del teu treball de saber-lo vendre bé, del factor sort i per descomptat treballar molt

– De tots els teus projectes, de quin et sents mes orgullós? Per què?

N’hi ha molts dels que n’estic satisfet.
Però n’hi ha un de disseny gràfic,  la marca d’aigües de Barcelona,  que pel seu disseny i difusió n’estic especialment content. En quant a la il·lustració.
potser les dues campanyes que vaig fer per la botiga “Gales” els anys 61-62
perquè van ser els primers dibuixos que vaig publicar.

– I quin va ser el mes difícil?

La dificultat dels projectes depenen de diversos factors. En els treballs pels diaris el temps es basic, nomes tens unes hores des de que t’envien l’article fins a l’hora d’entrega del la il·lustració, has de pensar la idea i dibuixar-la abans que tanquin la redacció.

– Dissenyador gràfic i il·lustrador. Dos àmbits molt allunyats o més propers del que semblen?

Penso que no molt diferents, tenen moltes coses comunes, els dos treballen amb la imatge.

– Has il·lustrat per a contes, revistes i tota mena de publicacions. En quin de tots els àmbits et sents mes còmode?

No hi  trobo diferències, la tècnica és la mateixa, la dificultat depèn més del tema que del suport en que s’edita.

– Un dels teus darrers  treballs com a il·lustrador infantil el podem trobar en el conte Descobrir Barcelona i he vist que també has publicat diversos productes amb imatges d’edificis emblemàtics de la ciutat, així com algunes il·lustracions on sovint apareixen edificis. Et consideres un especialista dibuixant elements arquitectònics de la ciutat?

Tant com especialista no, però reconec que és un dels temes que més m’agraden.
Des de el punt de vista del dibuix trobo molt mes interessant el paisatge urbà que el de la natura.

– És molt complicat poder plasmar els detalls d’un edifici en un dibuix?

Si vols fer un dibuix realista, no és difícil, només has de tenir prou tècnica, però si vols fer un dibuix mes personal, has de buscar aquells detalls que el fan diferent, és com fer com una caricatura del edifici, buscar allò que el fa especial.

– Quins son els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració?

Depèn de cada il·lustració, algunes requereixen una documentació prèvia, en d’altres el mes difícil es trobar la idea.

– Il·lustrar és…

Una definició fàcil, seria posar imatges a un text, però crec que és més que això, és suggerir més coses del que el text explica o fer-ho per un  mitjà visual.

– Sinó fossis il·lustrador series…

Crec que faria alguna altre activitat relacionada amb les arts plàstiques: disseny… pintura….gravat.

– Com definiries el teu estil?

Això em costa molt de respondre, de fet hi he pensat alguna vegada i no  he trobat una resposta clara. Crec que son els altres que ho han de jutjar.

– El teu il·lustrador preferit és… Per què?

Aquesta sí que és una resposta que tinc clara. Des de que vaig veure els seus dibuixos i parlo dels anys 60, estic atrapat per l’obra de Saul Steinberg. Saul Steinberg és un referent per qualsevol dibuixant, tan si es dedica al dibuix d’humor, al dibuix satíric, al còmic o a la il·lustració. En la seva obra preval la idea per sobre de tot i és perfectament capaç de dibuixar un soroll, un so, un gust, un tacte, per mitjà de metàfores gràfiques. Però també m’agradaria citar-ne d’altres com: Ronald Searle, Sempé, Jan Lenica, Tomy Ungerer, i la llista podria ser mes llarga.

– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Per què?

La veritat es que no tinc cap preferència, no hi he pensat mai.

– Si fossis un personatge de conte series…

No ho sé, n’hi han alguns que em semblen atractius i divertits però no sé si m’agradaria ser-ne cap

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?

M’agradaria aconseguir l’or i la gloria, però tocant de peus a terra em conformo en que a algú li agradi i valori el meu treball

– Un país amb bona literatura infantil és…

Em sembla que  Anglaterra, Alemanya,  i en general els països centre europeus tenen molt bons escriptors i també il·lustradors, tant ara com històricament.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil?

Crec que va agafant cada vegada més força i es publica cada cop més, però no en tinc informació directe.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?

Seguir dibuixant i publicant il·lustracions. Ara estic treballant en un conte per l’any que ve i també tinc previst  publicar per una editorial dels Estats Units però el principal objectiu és seguir dibuixant i il·lustrant que és el que més em satisfà.

Una nova il·lustradora engreixa la meva llista d’il·lustradors entrevistats. Aquesta vegada us porto l’Emma Schmid, una il·lustradora formada a la Massana en Disseny gràfic que va trobar en el món de la il·lustració infantil, la seva manera de viure. La seva feina és sens dubte molt colorista, les seves il·lustracions sense línia són part del seu estil, i ha publicat un munt de contes i il·lustracions per al món de la il·lustració infantil. Des del recull de contes”Cuentos de todos los colores” fins a “Jo nyam, nyam”, un abecedari dels aliments; passant per les seves il·lustracions per al conte-cançó “Cargol treu banya” o les il·lustracions per a trencaclosques d’Eureka kids. Jo ja fa força temps que la vaig descobrir i té un estil fascinant, així que no puc fer altra cosa que animar-vos a que la coneixeu una miqueta més tot llegint les respostes a la seva entrevista.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Des de la Massana, on vaig estudiar disseny gràfic, i després, vaig tenir la sort d’envoltar-me de grans professionals il·lustradors i grafistes, la seva feina i aquest entorn de moltíssima creativitat i personalitat em van motivar a buscar sempre un treball personal i que a poc es va anar enfocant cap a la il·lustració.

–  Quant temps fa que t’hi dediques?
Una pila d’anys!!!

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Em sembla que és important ser un mateix, guiar-se pel propi instint creatiu, pels propis gustos i sensibilitat, defugint de modes i tendències.
I després ser perseverant..

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
Estic molt orgullosa de “Jo estimo Nyam Nyam, l’abecedari dels aliments.”
Aquest llibre parteix de la idea de Mar González, amb qui a més d’amistat compartim altres projectes. Va ser un projecte nostre, apassionant en la seva gestació.. Està publicat amb l’Editorial Cruïlla. És un divertit abecedari que pretén empatitzar amb els aliments des de els jocs de paraules, rimes, etc.. el pes de imatge i llenguatge visual són molt importants i per tant vaig gaudir-hi moltíssim!

– I quin va ser el més difícil?
…mmm, no sabria concretar..suposo que als començaments de dedicar-me a la il·lustració vaig patir amb més d’un projecte..

– Has il·lustrat en diversos àmbits: contes, publicitat, premsa… En quin àmbit de tots ells et sents més còmode?
Sempre m’ha agradat la diversitat de projectes, formats i llenguatges diferents.. Tot i així m’he dedicat molt més a la il·lustració infantil, els contes i la fantasia són molt agraïts…

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Sempre començo esbossant, esbossant.. aproximant-me cap a un camí que encara no conec, treballo d’una manera molt intuïtiva. Després sovint el projecte m’atrapa, és obsessiu en el sentit totalment positiu de la paraula, i em deixo portar..

– On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
No em plantejo “arribar”, em plantejo seguir treballant i evolucionant  i anar obrint portes a nous resultats, noves propostes, nous reptes..

– Il·lustrar és …
traduir llenguatges, i transmetre emocions…

– Si no fossis il·lustradora series …
M’haurien agradat les arts escèniques, attrezzo, escenografia, vestuari..m’atrau també el treball d’equip, la feina de l’il·lustrador , per contra, és molt individual.

– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
En són molts, des de Hanna Barbera, conegut estudi de dibuixos animats americà dels anys 50, passant per molts referents dels anys 60 i 70, que tenen una gràfica molt definida, de síntesi i tintes planes, contundent i Naïf , que crec que va marcar molt la infància de la meva generació..
M’agraden autors molt diversos com Sasek, Richard Scarry, Charles Harper, Paul Rand, Jim Flora.. també admiro la feina de moltíssims autors actuals.

– Has il·lustrat la Llegenda de Sant Jordi, sens dubte una llegenda molt popular i amb moltes versions a les nostres contrades. El fet d’intentar donar una altra imatge a una llegenda amb un imaginari tan present per a tots els nens i nenes és un repte o facilita la feina a l’hora de fer-ne una pròpia versió?
Em sembla un repte captivar l’interès amb una nova representació sense decebre expectatives.. tots tenim imatges predefinides de les llegendes populars i els seus personatges, inclús el públic més menut, que és el més exigent i estricte.. a la vegada de nou tot ha de coincidir amb el guió!

– Has il·lustrat la cançó Cargol treu banya, una cançó molt popular entre els més menuts. Quina diferència hi ha entre il·lustrar un text o la lletra d’una cançó? Resulta més complicat o més senzill?
No em va semblar diferent, cançó o narració, si de cas inicialment em va semblar poc text per recrear-ne un món, ja que la cançó és molt curta, però després el Cargol treu banya va donar molt de sí!

– Si fossis un personatge de conte series …

Moltes vegades m’han dit que semblo un personatge dels meus dibuixos, això passa sovint amb els il·lustradors, ens dibuixem a nosaltres mateixos o ens mimetitzem amb els nostres dibuixos.. escolliria un personatge aventurer, viatger..

– Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
De totes totes, La Bella dorment D’Arthur Rackham, un autor anglès de finals del s.XIX principis del s. XX, que em segueix semblant deliciós, editat en català el 1975 , les il·lustracions són en blanc i negre, com una escenografia d’ombres xineses.. segueix sent un llibre referent i molt entranyable per a mi.

– Un país amb bona literatura infantil és …
La bona literatura infantil em sembla el reflex d’una societat sensible a la cultura i molt implicada en l’educació des de la creativitat i la imaginació.

– Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Hi ha propostes per a tots els gustos..però la tendència editorial és sovint molt comercial i poc arriscada. Jo sóc partidària de que les bones idees i ben editades agraden sempre i a tothom.

–  Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
És interessant, s’ha diversificat molt els darrers anys  amb nous segells editorials, que aposten amb caràcter i més valentia.. lamentablement la crisi actual afecta molt durament aquestes editorials.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Sempre hi ha projectes sobre la taula, llibretes amb idees esbossades.. per treballar, per proposar ..i per motivar noves experiències.

Avui us porto una il·lustradora que m’ha agradat moltíssim poder entrevistar. Es tracta de la Sonja Wimmer, afincada a Barcelona i dedicada al món de la il·lustració de manera plena fa un parell d’anys. La vaig descobrir amb una història que em va captivar, que és colpidora, d’aquelles que no deixa indiferent a ningú “El cielo de Afghanistan”, una història que parla de com un país devastat per la guerra intenta sortir-se’n. La pròpia il·lustradora defineix el seu estil com una espècie de poesia curiosa, jo us en diria que es tracta d’il·lustracions amb sentiment, que els personatges senten coses, i ser capaç de transmetre això en el món de la il·lustració és sens dubte molt important. Ara ja no us explico gaire més d’aquesta il·lustrdora, i us deixo amb les seves respostes que de ben segur us agradaran.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Antes hacía Diseño Gráfico y me gustaba mucho, pero siempre me quedé con las ganas de dibujar y pintar más. Y así, cuando hace algunos años me puse a viajar durante algunos meses, y llegué a Barcelona, decidí de presentarme para los estudios de ilustración.

– Quant temps fa que et dediques a la il·lustració?
Hace dos años y medio ahora, que me puedo dedicar completamente a ilustrar.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Bueno, fácil no es, ya que hay muchos muy buenos ilustradores. Pero con buena voluntad y persistencia, muchas ganas de ilustrar y un poco de suerte se puede conseguir.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
Creo que, aunque ahora lo haría un poco diferente, más orgullosa me siento de “La coleccionista de palabras”, porque fue el primer libro que hice como proyecto final de mis estudios, y donde no realicé sólo las ilustraciones, sino también escribí la historia. Es una alegría, que después realmente llegó a publicarse con la editorial “Cuento de Luz” y que incluso ganamos dos premios con él.

– I quin va ser el més difícil?
No podría decirte. Hasta ahora he tenido mucha suerte con los proyectos que me llegaron a ilustrar, y he disfrutado y aprendido algo nuevo con cada uno de ellos.

– Recentment has publicat el conte El cielo de Afghanistan, un conte que és més aviat un cant a l’esperança després d’una guerra. Resulta molt dur i complicat il·lustrar històries així?
No, al contrario. Me encantó este proyecto. Me he documentado y leído bastante sobre la situación actual y cultural en Afghanistan, para poder ilustrarlo de una manera autentica, con imágenes que transmiten fuerza y esperanza. Fue un reto porque es un tema muy actual y delicado y al mismo tiempo me hizo muy feliz poder aportar humildemente un poco de luz a través de mi trabajo.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Empiezo por hacer pequeños bocetos de composición y en cuanto he encontrado una que me gusta, realizo el dibujo en tamaño final. Si tengo tiempo suficiente (lo que normalmente no es el caso;) ) hago algunas pruebas de color y de técnica, y finalmente lo pinto (o dibujo y escaneo para trabajarlo en el ordenador, depende de la técnica que quiero aplicar).

– On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
Lo veo más bien como un camino, donde uno va aprendiendo y mejorándose constantemente, de empezar cada proyecto con nuevo entusiasmo y de intentar de dar lo mejor posible.

– Il·lustrar és …
La oportunidad de contar historias enteras con imágenes, de aportar un poco de luz a la gente, de hacerles reír, conmoverse, reflexionar y soñar.

– Si no fossis il·lustradora series …
Narradora de historias y cuentos.
(lo hago cuando puedo en mi tiempo libre)

– Com definiries el teu estil?
No sé. Tal vez, como una especie de poesía curiosa.

– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
Oh, hay muchos, que me gustan. Pero si tengo que decir unos pocos:
Ana Juan, porque me encantan sus personajes y composiciones,
Shaun Tan, porque tiene muchos registros diferentes e inventa caracteres muy curiosos,
Joe Sorren, por las atmósferas mágicas que crea con sus colores
y Joanna Concejo, porque me encanta su manera suelta de dibujar y la poesía que transmite.

– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, què t’agradaria que fos? Per què?
“El traje nuevo del emperador” de Andersen, porque me encanta el mensaje, como los adultos muchas veces no vemos lo evidente o no nos atrevemos decir la verdad- por miedo de lo que piensan los demás, en vez de ser sinceros y auténticos.

– Si fossis un personatge de conte series …
Mary Poppins

– Quin és el conte que més t’agradava que et comptaran quan eres petita?
Pippi Calzaslargas

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
Me gustaría que mis ilustraciones lleguen a gente por todo el mundo, y de poder aportar algo positivo a quien las contempla.

– Un país amb bona literatura infantil és …
Francia (visto de punto de vista de la ilustración)
– ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Creo, que sería bueno dar un poco más valor al trabajo de los creadores (tanto ilustradores como autores). Eso beneficiaría a todos, ya que a nosotros se nos hace más fácil vivir de nuestro arte y nos permite realizar proyectos con realmente buena cualidad.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil?
Creo, que hay mucha literatura infantil buena, y con los ipads cada vez hay más cosas digitalizas.
Igualmente estoy convencida, que no se perderá el libro tradicional,  porque el hecho de tener un libro en la mano, de tocar el papel y no estar pendiente de un aparato técnico para leer, no tiene precio.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
En los próximos meses estaré trabajando en tres cuentos:
Uno muy poético para Cuento de luz sobre un niño llamado Juan, que en lugar de hablar se expresa solo silbando.
Luego habrá otra historia para OQO, que explica a los niños de una manera divertida, que Papa y Mama se quieren, y que a veces necesitan estar solos en su dormitorio de noche.
Y la tercera será para Editorial Parramon sobre seres fantásticos del agua.

Carles Ballesteros va néixer a Badalona l’any 1977, es va Llicenciar en Belles Arts, i des que té memòria es recorda amb el llapis a la mà. Li van pagar la seva primera il·lustració als 14 anys amb 3€ i un vídeo, anècdota si més no curiosa; però no va ser fins l’any 2006 en que va estudiar un postgrau d’il·lustració a l’escola Eina fins que no es va decidir a dedicar-se d’una manera més professional. Combina la seva feina com il·lustrador, amb la de docent. Fa cosa d’un any que va marxar a viure a Xile des d’on continua treballant d’allò que més li agrada, la il·lustració. Pel que fa a les seves il·lustracions són fresques, modernes, coloristes i pensades per al públic infantil. Jo el vaig descobrir amb una col·lecció de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb el títol Els Reis d’Orient, em va agradar moltíssim el seu estil, és per tot plegat que em vaig animar a fer-li l’entrevista que us porto avui.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Mai ho he decidit d’una manera conscient, s’han anat donant les circumstàncies. Des de petit que m’agrada dibuixar, i tots els passos que he anat fen han sigut en la mateixa direcció. Així que al final va ser com sumar dos més dos.

– Quan temps fa que t’hi dediques?
La primera il·lustració que em van pagar va ser per un senyor que tenia una parada de llibres i pel·lícules  al mercat de St. Antoni de Barcelona. Editava una mena de revista que mai vaig arribar a veure. Jo tenia uns 14 anys i em va pagar 3 euros i una pel·lícula VHS. Va ser tot una mica estrany…
De manera regular i exclusiva m’hi dedico desde l’any 2006 tot i que sempre ho alterno amb la docència. Abans havia fet coses d’il·lustració però sempre dins del disseny gràfic.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
No et sabria dir, en el meu cas no gaire. Sempre he tingut un projecte entre mans. Suposo que  deu ser com en qualsevol altra àmbit; treball, esforç, dedicació i una mica de sort.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Per què?
Un cop acabats, de cap. Només miro com millorar pel proper.
Mira’t amb perspectiva però me’n sento una mica de tots. Cadascun m’ha suposat un petit pas per poder fer el següent projecte.

– I quin va ser el més difícil?
El primer projecte editorial. Era un llibre de text per La Galera. Va ser difícil per la inexperiència del moment; molts dubtes, poc acostumat als temps d’entrega, no tenia clar l’estil,… Van tenir paciència.

– Has il·lustrat per a contes, revistes infantils, llibres de text, fins i tot vinils per a decorar la casa… En quin de tots els àmbits et sents més còmode?
M’hi sento bé en tots. Ara  també estic fent aplicacions app i publicitat i la manera d’afrontar el projecte és la mateixa. Són diferents aplicacions d’una mateixa feina.

– Un dels contes que has publicat és un conte que il·lustra una cançó per a nens molt petits. És molt diferent il·lustrar un text i una cançó? Per què?
Cap diferència. L’il·lustrador dibuixa una idea, un concepte. Aquest pot ser un text, una cançó, un article, etc…

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Començo per llegir els cops que faci falta l’encàrrec fins que em quedi clar. Si el projecte ho requereix em documento. Faig uns primers dibuixos a mode d’esbós de les primers idees que em vénen al cap. Això pot ser estirat al sofà, fent un cafè o allà on m’agafi la idea. Aquesta part de creació és la més divertida i interessant. Amb el temps me’n adono que aquestes primers idees sovint són les que acabo utilitzant com a definitives.
Un cop ja he decidit la idea la treballo primer a llapis per acabar-la a l’ordinador.

– Il·lustrar és…?
Divertir-se.

– Si no fossis il·lustrador series…?
Músic, sens dubte!

– Com definiries el teu estil?
Complicat definir-se un mateix. És un buscar constant. El meu estil és el que sóc  i el que m’agradaria fer. Quan coincideixen és fantàstic!

– El teu il·lustrador preferit és… Per què?
Difícil dir-ne un de sol. De casa sempre m’he fixat amb autors com Cesc, Pilarin Bayés i bona part dels que il·lustraven a Cavall Fort. Són la meva infantesa i els que em van fer entrar en aquest professió. Actualment em fixo amb Miguel Gallardo i Alexis Rom. De fora m’agrada Richard Scarry però tinc preferència per autors francesos: Chamo, Delphine Durand, Marc Boutavant, Benjamin Chaud,… Tots tenen una manera molt especial d’explicar les coses.

– Quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar? Per què?
Acabo d’il·lustrar una versió de la Blancaneus i els set nans per l’Editorial Amanuta i m’ho he passat molt bé.
Si n’hagués de fer un altre m’agradaria Les set cabretes i el llop. Em diverteix dibuixar animals.

– Si fossis un personatge de conte series…
En Patufet.

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
Estic en un punt on m’agrada ser. Treballant del que m’agrada i em diverteix.
Per demanar m’agradaria poder fer només els meus propis projectes o aquells que m’interessen.

– Un país amb bona literatura infantil és…
…fantàstic! França per exemple.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil a les nostres contrades?
A nivell d’autor la situació és molt bona. A Catalunya sempre hi ha hagut grans dibuixants i bones idees. Falta que la remuneració per la nostra feina s’actualitzi.
A nivell editorial hi ha de tot, molt bons llibres i altres de no tant. Però penso que falta obrir mercat més enllà del llibre.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
D’aquí poc sortirà publicat un llibre amb text de María José Orobitg.
Estic acabant uns llibres de cançons per nens i posant en marxa alguns projectes personals que tenia al cap fa temps.

Avui us porto una nova entrevista amb Juan Ortega, més conegut en el món de la il·lustració infantil com a Juanolo i d’ell us en puc dir que va néixer al Planeta Terra a mitjans del segle XX. Curiosa manera per parlar-vos d’una data de naixement, no? És així com comença la seva biografia el propi autor a la seva web. Un il·lustrador que compatibilitza la seva feina com a il·lustrador amb la de professor de dibuix de secundària, a més de 3 fills i certes aficions com ho pot ser el Taekwondo. D’ell podem dir que és un il·lustrador fresc, colorista i d’estil divertit i desenfadat. I ja sense desvetllar-vos gaire més d’ell, us deixo amb les seves respostes.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Per casualitat. De fet abans d’il·lustrar vaig estar molts anys fent gravat.

– Quan temps fa que t’hi dediques?
Podríem dir que oficialment des de 2002 que és quan van aparèixer els meus primers llibres, la col·lecció de 6 títols “Quin cos!”, però extraoficialment, podríem dir que des de l’adolescència quan ja feia dibuixets per revistes i còmics amb els amics.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Sí. Actualment hi ha molta gent fent coses mooolt i mooolt bones.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Perquè?
Em resulta difícil escollir un, però podria dir-te la col·lecció “Quin cos!” i especialment el llibre de “Culs”. Va sortir a 2002 encara me’l demanen.

– I quin va ser el més difícil?
Cada projecte és un món, però també podria dir-te “Culs”. No era un tema fàcil de resoldre.
En general, potser els llibres que van destinats als lectors més petits són els més complicats. Has de fer-los amb molt de carinyo hi has de tenir en compte molts petits detalls.

– Ets també professor de dibuix de secundària. Difícil de compatibilitzar una feina i l’altre?
Difícil no… dificilíssim.

– Com és l’experiència com a docent en l’assignatura de dibuix?
M’estimo més no parlar-hi.

– Consideres que sovint aquesta és una assignatura menystinguda?
Bé, no podem oblidar que és considerada una de “les tres Maries”, la caca, la merda i la porqueria. Una llàstima.

– Has il·lustrat per a contes, revistes i tota mena de publicacions. En quin de tots els àmbits et sents més còmode?
A mi personalment m’agrada molt il·lustrar contes. El fet de que sigui una historia sencera m’engresca especialment.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Quan treballo sobre un text meu sóc una mica anàrquic i vaig escrivint i dibuixant a la vegada. Quan és un text d’un altre escriptor, el llegeixo dos-centes-mil vegades i quan finalment ho tinc clar, començo a plantejar-me i esboçar per on aniran les il·lustracions.

– Il·lustrar és…
Una meravella.

– Sinó fossis il·lustrador series…
Astronauta, evidentment.

– Com definiries el teu estil?
Dibuixos simpàtics?

– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
En tinc tants de preferits que no sabria per quin començar.

– Estàs preparant unes il·lustracions per un recull de 12 contes clàssics. Què ens pots explicar d’aquest projecte?
Es un encàrrec de la Fundación CNSE . Serà un llibre de contes clàssics il·lustrats amb un parell d’il·lustracions cadascun. El llibre sortirà amb un DVD amb tots els contes narrats en llengua de signes.

– De tots ells, quin t’ha agradat més?
Potser podria dir-te “El flautista d’Hamelí”.

– Hi ha algun clàssic que encara no has il·lustrat i que et faria especial il·lusió? Perquè?
“La llebre i la tortuga”. Trobo que és una faula fantàstica, lenta però constant.

– Si fossis un personatge de conte series…
Una barreja entre una llebre i una tortuga.

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
A poder dedicar-me a il·lustrar el 100% del meu temps.

– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país amb bona gent.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil a les nostres contrades?
Ppfff…. M’agrada que em facis aquesta pregunta…

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estic acabant un còmic sobre un Astronauta, i uns personatges per una APP.

Amb una afirmació com la que encapçala el títol d’aquesta entrevista, el que us puc explicar de la Marta Altés és que és una enamorada de la seva feina. Va néixer a Barcelona l’any 1982, ja de ben petita li agradava dibuixar, però abans de llençar-se de cap al món de la il·lustració, era dissenyadora gràfica. Va treballar com a tal durant 5 anys a The Original Cha Chá. Va estudiar també un postgrau d’il·lustració creativa a l’Escola Eina.

Va deixar la feina i casa seva per demanar un préstec i marxar a Anglaterra a estudiar un curs d’il·lustració infantil, durant any i mig que va durar el curs, la Marta no va parar de dibuixar, i es va adonar que el que volia a part d’il·lustrar era explicar les seves pròpies històries.

D’aquí als seus primers títols  publicats, jo personalment em vaig enamorar de El meu avi, una història tendre i dolça, d’aquestes que t’arriben al cor. Crec que tot el que us pugui explicar d’ella, ja estaria de més i que ja va sent hora de que comenceu a llegir les seves respostes, us deixo amb la Marta:

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Des de petita sempre m’havia agradat dibuixar. Però no va ser fins fa uns anys que vaig decidir llançar-m’hi de cap. Vaig estudiar disseny Gràfic i un postgrau d’il·lustració creativa a Eina.  Després de treballar com a dissenyadora gràfica a The Original Cha Chá durant 5 anys on vaig aprendre un munt, vaig decidir deixar-ho tot per provar sort amb la il·lustració. Vaig demanar un crèdit i me’n vaig anar a Anglaterra a fer un curs d’il·lustració infantil. Va ser una de les decisions més difícils de la meva vida… però va valer la pena! Vaig dibuixar com mai havia dibuixat en l’any i mig que durava el curs… i allà vaig descobrir que m’apassionava escriure històries i il·lustrar-les.

– Quant temps fa que t’hi dediques?
Quan treballava de dissenyadora gràfica, vaig fer alguns projectes, sobretot per agències de publicitat i estudis de disseny, però em dedico a la il·lustració a temps complert des de que vaig acabar el curs… Ara farà 2 anys…

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Crec que sí… MOLT complicat… Jo vaig tenir moltíssima sort. Després d’haver enviat molts pdfs a moltíssimes editorials amb un dels projectes del curs (“No!”), finalment la editorial Child’s Play va publicar-me el meu primer àlbum. Els hi he donat les gràcies mil vegades per haver-me donat la meva primera oportunitat. Em sento MOLT i MOLT afortunada de poder dedicar-me al que m’agrada.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
mmmm… Difícil… Crec que del llibre “My grandpa” perquè és una història molt personal. Va ser el resultat del trobar a faltar el meu avi i recordar els últims dies amb ell i el veure els meus dos nebodets que no entenien el que li estava passant al seu avi. S’estava fent gran i patia una mica d’alzheimer. Se’m trencava el cor quan veia que no s’acostaven per abraçar-lo perquè notaven que alguna cosa no anava bé…

– I quin va ser el més difícil?
Crec que el més difícil ha estat l’últim llibre “I am an Artist” que surt al febrer. Ha sigut un procés molt llarg de molt diàleg amb la editorial. Però estic moooooolt contenta de com ha quedat!

– Has il·lustrat per a diversos projectes: àlbums il·lustrats, llibres de lectura, guies, revistes… En quin àmbit et sents més còmode?
Una altre pregunta difícil! No ho sé… Intento divertir-me el màxim amb tots els projectes que faig. Quan més em diverteixo, més còmode em sento : )

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Com que estic començant, la veritat és que no tinc un mètode molt marcat… Més o menys, el primer que faig és apuntar idees a la meva llibreta. Després faig els esbossos i quan l’esbós m’agrada, el passo a net. Depenent del projecte, el faig amb aquarel·les, llapis o digital…

– On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
M’agradaria seguir escrivint i il·lustrant llibres! Ara mateix estic vivint un somni fet realitat. No m’acabo de creure que sóc il·lustradora…

– Il·lustrar és …
Divertir-se!

– Si no fossis il·lustradora series …
Suposo que dissenyadora gràfica… Però de voler, voler… seria ballarina!

– Com definiries el teu estil?
No ho sé pas…

– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
N’hi ha taaaaaaantíssims que m’encanten… entre molts… Beatrice Alemagna, i Max perquè són fantàstics!

– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, què t’agradaria que fos? Per què?
“James i el préssec gegant”, perquè la història és una bogeria! : ) M’agraden les coses una mica surrealistes.

– Si fossis un personatge de conte series …
El patufet

– Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
He hagut de preguntar a la meva mare, perquè no recordava el títol, “La lluna que va perdre el seu camí” d’Enric Larreula, il·lustracions PRECIOSES de Montse Ginesta. És d’una col·lecció de contes preciosos del 1983.. : ) de la editorial Teide.

– Un país amb bona literatura infantil és …
França

– ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Aquestes preguntes són molt difícils ja que jo fa molt poquet que m’hi dedico… Per la poca experiència que tinc, crec que potser li sobra el de vegades pensar massa en el “si els nens ho entendran o no”… els nens són molt llestos!
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que s’estan fent coses molt maques. Hi ha moltes editorials noves que estan creixent i treballant amb projectes molt interessants.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estic treballant en el meu proper àlbum il·lustrat i alhora també estic preparant un còmic que em fa moltíssima il·lusió! Mai abans havia treballat en format còmic i m’encanta! M’encanten els còmics!

Avui us presento una nova il·lustradora, la Leire Salaberria. No va dubtar ni un segon en respondre unes preguntetes per al Trompeta, i ho fet amb tota la amabilitat del món. Abans de deixar-vos amb l’entrevista, us en vull fer cinc cèntims d’ella, de quina és la seva trajectòria i de com es va fent mica en mica un lloc en el món de la literatura infantil. Va estudiar Belles Arts a Bilbao i es va especialitzar en pintura, tot i que la il·lustració sempre havia estat present en la seva trajectòria. Es va anar a viure a Itàlia on va ampliar els seus estudis en il·lustració, per després venir a estudiar un postgrau d’il·lustració a Barcelona. Tot aquest moviment va acabar l’any 2011 quan finalment va començar la seva carrera com a il·lustradora, i la veritat que amb aquests dos anys no li ha anat gens malament. Ha publicat ja tres àlbums il·lustrats i un parell més sortiran a la llum ben aviat, ha participat en un munt de concursos i premis d’il·lustració; i sens dubte la seva és una carrera ascendent i de ben segur que va créixer dia rere dia. Jo personalment us puc explicar que la vaig descobrir amb el llibre Cuando llueve publicat per Faktoría K de Llibros, i em va semblar que tenia un estil molt personal i interessant i que valia la pena portar-vos-la. Ara ja no m’estenc més i us deixo amb les seves respostes:

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
En la carrera de Bellas Artes me especialicé en pintura, pero también di algunas asignaturas de ilustración. Siempre me intereso aunque lo dejaba en un segundo plano, después de la pintura. Cuando terminé la carrera estuve viviendo en Italia, y mi espacio de trabajo se redujo a un pequeño piso compartido donde no tuve más remedio que cambiar el lienzo por el papel. Así me enganche cada vez más a la ilustración hasta que decidí trasladarme a Barcelona para hacer un postgrado de ilustración.

– Quant temps fa que et dediques a la il·lustració?
En el 2010 termine el postgrado de ilustración, y en el 2011 hice otro de diseño. Diría que seriamente, desde que termine el segundo postgrado. Dos años. Ahora que lo pienso no hace tanto.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Supongo que sí, yo aún estoy haciéndome mi hueco. Hay que mover el culo y trabajar duro. Somos muchos y hay buena calidad, pero no hay tantos libros publicados al año para toda la gente del sector.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
De “Pescar un corazón de piedra”. Es un álbum en el que llevo trabajando todo este año que ha escrito Jon Juarez. Me siento muy implicada emocionalmente con este cuento y con los dibujos. Soy muy  “yo”  en estos dibujos y los estoy creando con mucho mimo, creo que trasmite mucho amor este álbum. Todavía no lo hemos movido, tenemos que buscarle un buen editor… Tendréis que esperar a que salga a la luz algún día.

– I quin va ser el més difícil?
De momento no tengo ninguno que pueda decir que fue difícil. Pienso que si no disfruto de mi trabajo no tengo que hacerlo, así que, solo intento pasármelo bien y creo que eso al final se trasmite.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Si es una única ilustración, pienso el tema, hago un mini boceto esquemático (muy pequeño, odio bocetar…) para organizar la composición, pienso en los colores y las texturas y empiezo a pintar y a pegar. Para un álbum, es lo mismo solo que organizo una maqueta de todas las hojas del libro, en general, para jugar con el ritmo. Me gusta hacer dibujos finales y soy bastante impaciente, así que intento escaquearme siempre de los primero pasos. Para mí lo más importante es visualizar bien la imagen en mi mente para luego hacer algo parecido en el papel añadiendo las sorpresas del camino.

– Il·lustrar és …
contar algo.

– Si no fossis il·lustradora series …
diseñadora de moda. A lo mejor algún día lo intento.

– Com definiries el teu estil?
Para mí el estilo es la expresión de tu ser. Puedo cambiar de técnica pero siempre mantendré ese estilo, si soy fiel a mí misma. Podría decir que todos mis trabajos, utilice la técnica que utilice, tienen un punto naif mezclado con humor. La unión de mi apariencia y el fondo de mi ser.

– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
Aquí me has pillado. Soy bastante veleta, voy cambiando de ilustrador cada nada…Este año he descubierto a Brecht Evens gracias a un regalo que me han hecho y simplemente es genial.

– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, què t’agradaria que fos? Per què?
Caperucita roja. Porque haría al lobo menos lobo y a Caperucita más loba.

– Si fossis un personatge de conte series …
El lobo con piel de Caperucita roja.

– Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
La verdad es que no he tenido muchos libros de pequeña y no tengo el recuerdo de que me contaran muchos.  Me los cuentan ahora que soy un poco más grande. Mis padres me cantaban mucho, y me acuerdo de varias canciones tradicionales vascas y de las historias que se contaban en ellas. Sí recuerdo un libro muy viejo del patito feo que me daba mucha pena leerlo.

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
Más que llegar a ningún lado, me gustaría disfrutar mucho de cada proyecto, y por ahora lo estoy haciendo.

– Un país amb bona literatura infantil és …
un lugar lleno de imaginación y creatividad, donde esos niños que algún día serán mayores podrán hacer frente a cualquier problema con ocurrencia, optimismo, y sin miedo a crear cosas nuevas.

– ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Le sobra gente que solo quiere hacer dinero, le falta más gente que crea en la magia de un libro.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil?
Creo que la literatura infantil está en un momento muy bueno por la calidad de libros que se están haciendo y me da mucha pena pensar que una crisis creada por cuatro avariciosos pueda estropear el hecho de que la cultura se convierta en algo exclusivo y no esté al alcance de todo el mundo.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estoy haciendo un álbum para Kite Edizioni, que saldrá también con Éditions passepartout en Italia y en Francia escrito por Davide Cali, y no diré mucho mas aún…Otro álbum  escrito por  Pep Bruno, del que menos aún puedo hablar… y varios proyectos personales… Creo que he hablado demasiado…

La Laura Miyashiro fa 10 anys que va aterrar a Barcelona, i va començar en el món de la il·lustració gairebé per casualitat. I és que sempre li havia agradat dibuixar però mai s’hauria plantejat poder viure de la il·lustració. Però les casualitats de la vida la portaren a apuntar-se a l’Escola Massana, tot i que els seus interessos estaven més dedicats al món del disseny gràfic i multimèdia. i és que en un inici aquesta era la seva profesió, i de fet si va dedicar de manera exclussiva fins al 2008, on va començar a fer les seves primeres passes en el món de la il·lustració. Però no va ser fins l’any 2010 en que es va decidir a abandonar definitivament la seva feina com a dissenyadora gràfica per dedicar-se únicament al món de la il·lustració. D’ella en podríem dir forces coses, té un estil particular, molt ben definit i és que els seus personatges tenen quelcom peculiar que els fa reconeixibles. Els nassos dels seus personatges sovint són triangulars i vermells, i en les seves il·lustracions juga molt amb el blanc en les cares, i fons i tot fa il·lustracions que sovint no tenen més de dos o tres colors. Jo vaig descobrir la seva feina gràcies al conte de El gegant del pi, on il·lustra de manera magnifica i original aquesta bonica cançó, i d’ençà d’aleshores no em vaig poder estar d’entrevistar-la. Us deixo amb les seves respostes.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
La verdad es que fue un poco accidental. Cuando me vine para Barcelona, ya hace más de 10 años, me apunté a un curso de ilustración en la Escola Massana para poder tener la visa de estudiantes. Si te soy sincera, me apunté porque era el más económico que encontré. Siempre me ha gustado dibujar, pero nunca lo había pensado como un oficio al cual dedicarme. En aquella época mi interés estaba más enfocado al diseño gráfico y multimedia.

– Quant temps fa que t’hi dediques?
Aproximadamente en el 2008 comencé a colaborar con la revista infantil “Tretze Vents”, pero aún tenía mi trabajo como diseñadora gráfica. Y hace 2 años, lo dejé para dedicarme full time a dibujar y apostar por este mundo. Me costó bastante tiempo tomar esta decisión.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Me parece que sí. Yo recién me estoy asomando, así que te podrás imaginar que aún me queda muchísimo por recorrer.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
Ahora estoy desarrollando una novela gráfica pero es para adultos. Y es éste, sin duda alguna, el proyecto personal más grande y más difícil que he hecho hasta ahora. Lo más complicado de todo es hacer el guión. Aunque las ilustraciones queden bonitas, si no hay un buen guión… todo pierde sentido. Tengo la suerte de tener unos amigos que me están ayudando muchísimo.

– I quin va ser el més difícil?
El año pasado hice un libro de texto, en el cual tenía que dibujar muchísimo y con un tiempo bastante ajustado. Durante dos meses, sólo dibujaba y dibujaba sin parar. Me resultó duro, porque soy un poco lenta. Pero finalmente, lo logré!

– Has il·lustrat per a diversos àmbits: contes, revistes infantils, còmics per a un públic més adult… En quin àmbit et sents més còmode?
Me gusta la variedad y hacer cosas distintas. No te sabría decir. Cada proyecto es un nuevo desafío. Te diría que la comodidad más que ver con el formato, depende del tema a tratar, si me es más inspirador o no.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Lo primero de todo para mi es pensar en el concepto, en la idea que quiero o que se necesita comunicar. Luego realizo varios bocetos en pequeño, hasta que veo el más adecuado y entonces lo empiezo a trabajar poco a poco. Muchas veces hay que documentarse, así que también le dedico tiempo a esta parte. A veces empiezo a trabajar por la forma, otras por los colores. Hago bastantes pruebas hasta dar con el bueno. Me encanta ver el proceso… ver como el dibujo va evolucionando.

– On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
Me encantaría poder vivir tranquilamente de este oficio y poder hacer todos los proyectos personales que tengo en mente. Pero sobretodo, que mis dibujos puedan llegar de verdad a la gente, que les sirva de inspiración o que los emocione o que sonrían o que se lo cuelguen en la pared….

– Il·lustrar és …
Ilustrar es para mí una forma de expresión auténtica, no puedo forzar nada, no puedo engañar, lo que sale es simplemente lo que es.

– Si no fossis il·lustradora series …
Bueno, también soy diseñadora gráfica y a lo largo de mi vida me he visto involucrada en diferentes campos de la creación. Pero si tuviera que elegir algo completamente diferente, sería relacionado con la psicología o astrología. Siempre me ha interesado poder entender cómo funciona nuestra mente y como el mundo simbólico nos ayuda a conocer más sobre nuestro inconsciente, es decir, sobre nosotros mismos.

– Com definiries el teu estil?
Uy! no tengo ni idea. Siempre pienso que hago cosas muy diferentes, pero mis amigos me dicen que siempre se ve una misma línea. Lo que sí tengo claro, es que tengo una tendencia al minimalismo… prefiero e intento decir mucho con poco (aunque no siempre se pueda).

– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
Si nos referimos al mundo infantil, me encanta Tove Jansson, la creadora de los “Moomins”. El mundo que creó es fascinante, tan ligado a la mitología escandinava. Ella hizo visibles los espíritus de la naturaleza y los convirtió en personajes entrañables. Para su época era una moderna. Además la ingenuidad de su humor te llena el corazón.
Otra ilustradora que descubrí hace poco es Kitty Crowther, con su libro “Dans moi”. Me parece ESPECTACULAR!!! Es de una profundidad increíble. Hacía tiempo que nada me conmovía tanto.
Admiro también el trabajo de Marc Boutavant. Sus dibujos me parecen divertidos, tiernos… transmiten mucha vida!

– Has il·lustrat una cançó catalana molt popular com és El Gegant del Pi, és complicat il·lustrar amb imatges una cançó tan coneguda degut a que ja és molt present en l’imaginari col·lectiu? O aquest fet ho facilita?
Para mí fue un poco difícil. Porque al no ser de aquí, no la tenía incorporada. Quería que tuviera su punto de originalidad, pero que también se pudiera reconocer fácilmente.
– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, què t’agradaria que fos? Per què?
Igual mi respuesta no es muy original. Pero la caperucita roja me parece que es el que daría más juego a la hora de dibujar. Pero al mismo tiempo, creo que es el cuento más versionado que hay.

– Si fossis un personatge de conte series …
Algún mago/a capaz de enseñarnos que existen otras realidades además del mundo que percibimos con los cinco sentidos.

– Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
Cuando era pequeña mi favorito era el “Patito feo”… me flipaba este cuento. Además tenía una colección que venía el libro más el vinilo… era fantástico. Siempre me he sentido diferente, sobre todo por el hecho de nacer un país donde tu cara no coincide con el contexto. Así que imagino que inconscientemente ya me sentía identificada con la historia.

– Un país amb bona literatura infantil és …
Un país mucho más rico, donde los niños pueden desarrollar su sensibilidad y creatividad con más facilidad. Y el día de mañana, poder ser adultos con la mente abierta para poder estar conectados consigo mismos y no tan condicionados por el sistema social. La cuestión es que para muchos estos temas son tonterías.

– ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Que la gente vea en ellos un medio para enriquecerse, para aprender, para disfrutar, para compartir. En los tiempos que vivimos, todo va a muy rápido, el ritmo se ha acelerado. Y justamente el libro ilustrado nos pide lo contrario.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
La verdad, es que no tengo mucha información al respecto. Hay editoriales que están publicando unos libros preciosos, como la editorial del Zorro Rojo, A buen paso, Kalandraka o Media Vaca. Editoriales que apuestan realmente por proyectos interesantes.
Tengo la sensación que con todo el cambio al libro electrónico y nuevos soportes como el ipad, éste tipo de publicaciones quedarán como un objeto de lujo, para un público muy especializado. Serán los padres, los adultos, los encargados de transmitir el valor de la lectura en el libro como tal.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Como te comentaba antes, la novela gráfica que estoy haciendo. De momento no te puedo adelantar más.

L’Eva Sans va néixer el 7 de Gener de 1972 a Igualada, tot i que ja fa forces anys que viu a Vilafranca del Penedés, enamorada de la muntanya, de la música, dels infants i de dibuixar. I és aquesta darrera gran passió que la va portar a cursar Belles Arts, i després a cursar estudis d’Il·lustració a l’Escola de la Dona.

Durant anys va compatibilitzar la seva feina com a docent amb la il·lustració, però va acabar abandonant les aules per dedicar-se únicament i de manera professional a la il·lustració, i sembla que no li ha anat gens malament. Ha publicat alguns àlbums il·lustrats, llibres de text, cartellisme…i tot plegat amb un estil molt propi i característic.

Com a curiositat, l’Eva és una enamorada de la Caputxeta, conte que la fascina i l’ha fascinat sempre, per ella és sens dubte el seu conte estrella i un dels grans referents en el món de la literatura infantil de tots els temps, i és a aquest personatge al qual li dedica nombroses il·lustracions i amb el que porta algun que altre projecte de futur. Un conte que com bé ens explica l’Eva pot ser un conte tan per a nens si l’ensucrem ben ensucrat com per a adults, i és que té múltiples lectures, i jo com l’Eva, també penso que tot plegat el fa un conte especial.

M’ha encantat poder conèixer com pensa una il·lustradora tan complerta, veure com és i com veu el món de la il·lustració i quins són els seus plans de futur. Estic convençuda que pels que no la conegueu serà un plaer descobrir-la amb aquestes preguntetes i amb les seves il·lustracions.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
– No sabria dir-te ben bé com i quan em va venir la idea al cap, només recordo que em passava el dia dibuixant i que afortunadament i després d’un atac de bogeria que em va portar a voler fer la llicenciatura d’informàtica em vaig escapar cap a Belles Arts amb la idea de poder fer il·lustració.

– Quant temps fa que t’hi dediques?
– Professionalment m’hi dedico des del 2007 tot i que ja havia fet alguna cosa abans.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
– No et sabria dir-t’ho. De fet des de que m’hi dedico que no he deixat de tenir feina, tot i que fer-te un nom sempre és complicat en qualsevol feina o ofici. Requereix moltes hores de feina i moure’t molt. Les feines no venen soles si t’estàs assegut a la cadira mirant el sostre.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
– Fins ara he anat fent projectes que em venien donats. Aquest any amb una amiga escriptora, la Núria Pradas, volem presentar dos projectes de col·leccions de contes i novel·les per nens  i jo a més a més m’he animat a tirar endavant un projecte personal sobre la caputxeta i el llop. Si surt serà el meu projecte preferit ja que en les històries hi ha part (molt o poc) de vivències personals.

– I quin va ser el més difícil?
El primer, tot i que mirat ara no ho és gens. Però  per a mi va suposar molt de neguit i por. Era la primera vegada que m’hi posava i no sabia si sortiria bé o no i com que era digital tenia un pànic terrible a que em quedés pixel·lat.
De fet però cada feina és un repte.

– Has il·lustrat per a diversos àmbits: contes, llibres de lectura, llibres de text… En quin àmbit et sents més còmode? Perquè?
– En el del conte. De fet m’atreviria a dir que és el que ens agrada a tots o gairebé tots els il·lustradors. El conte et permet crear, construir, inventar un món a partir de la història i tot hi que suposa molta més feina és molt més enriquidor i subjectiu. El llibre de text és objectiu i mecànic.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
– Primer em llegeixo el conte i vaig anotant en un racó les idees i imatges que em passen pel cap. És una primera aproximació a la història. A partir d’aquí vaig rellegint-me la història fins a tenir una visió general de les imatges que vull fer i del que vull explicar en elles.
Després faig un muntatge en petit, com un storyboard per veure com queda muntat i per alternar imatges (primers plans, plans generals…). O sigui per no fer-ho tot igual.
I després a fer-ho en gran i en net. M’agrada dibuixar en gran.

– On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
– Sempre havia pensat en dues coses: poder publicar col·leccions amb els meus dibuixos (i sembla que ja s’ha mig acomplert) i poder estar a Barcelona signant llibres amb altres il·lustradors (això ja va per llarg).
I sobretot gaudir de la feina. El dia que no m’ho passi bé em plantejaré què fer. De moment em sento afortunada.

– Il·lustrar és …
– Una passió. És posar davant dels altres, nens i adults, el que ets, el que penses i el que sents.

– Si no fossis il·lustradora series …
– No ho sé, no m’ho he plantejat. De fet estic intentant fer alguna cosa en animació. Vés a saber, potser…

– Com definiries el teu estil?
– Quin estil? Em moc en tants estils que no sabria dir-ho. En general sóc més pictòrica que dibuixant, tot i que quan dibuixo per mi i espontàniament el dibuix té molta més força.

– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
– En tinc uns quants però si n’haig de triar un et diria que l’Anne Herbauts (belga). M’agrada moltíssim com dibuixa, el seus contes no han perdut la frescor dels dibuixos dels nens. És com si estiguessis mirant una història pensada per un nen amb un dibuix fresc i espontani de nen però amb el coneixement i la tècnica de l’adult. Una passada! N’estic enamorada!

– Normalment pregunto quin clàssic infantil t’agradaria il·lustrar, però veient que ets tan fan de la Caputxeta, suposo que la pregunta perd tot el sentit. De totes maneres, m’agradaria conèixer el perquè de la teva fascinació per aquest personatge i pel seu conte.
– La caputxeta… és una passada.
És un conte que m’ha fascinat sempre  per les possibilitats té. Tan pot ser un conte per nens amb tot el sucre que li vulguem posar com un per adults ben picat i atrevit. La psicologia els personatges dóna per molt i per tant a l’hora de dibuixar-lo et permet recrear-t’hi i passar-t’ho pipa. De fet crec que és el conte amb més interpretacions que hi ha a part de les versions clàssiques dels germans Grimm i de l’Andersen.
És un conte que t’obre tot un món al teu davant.

– Si fossis un personatge de conte series …
– La Caputxeta, evidentment: desobedient, atrevida, llençada, optimista i feliç. Que viu en el seu món, però que té molt clar què vol.

– Un país amb bona literatura infantil és …
– Hi ha molts països amb bona literatura infantil. El problema no és el país, el  problema està en les famílies i en tenir present que un bon conte i un bon àlbum il·lustrat és molt important perquè els nens aprenguin a descobrir un món de fantasia en la literatura i no només en les sèries i les pel·lícules.
Però si te n’haig de dir un, et parlaria de França: allà hi ha un ventall enorme de llibres, bons, no tan bons però molts llibres i pocs lligats a la televisió.

– ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
– Li falta que la gent cregui en ell, que valori l’àlbum il·lustrat com un llibre més per llegir i no com un llibre de “oh! Que bonic!” i que es queda abandonat a l’estanteria. I li sobra… Per mi, res.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
– Tirant a trista. No vivim en un país on es potenciï  (família i escola) el conte. Els contes són molt més que un grapat de fulls per passar l’estona.
Els contes serveixen per identificar les nostres pors i angoixes, les nostres vivències, els nostres sentiments… És important que els nens puguin identificar-se en uns personatges i en unes històries.
A casa nostra hi ha massa llibres de l’estil: la meva primera gibrelleta, el primer dia d’escola, quan vaig venir de Rússia, tinc dues mares… No és que no sigui important tractar aquests temes, però no podem fer-ho des d’una història de fantasia, des d’una aventura?
Un dia vaig il·lustrar un llibre que al final una fàbrica de fum de colors donava feina a tot un poble. Em va agradar ser políticament incorrecte en un món ple de contes massa políticament correctes. Era divertit transgredir les normes: a la vida no ho som sempre, de correctes, i els contes ho han de reflectir, ja serà feina dels pares treballar el tema de si el que ha fet el protagonista és o no és correcte.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
– Ja te’ls he dit al principi: Engegar dues col·leccions de contes amb la Núria Pradas, tirar endavant l’estimadíssima caputxeta i el llop i vull fer una animació amb titelles. D’això últim en tinc moltíssimes ganes des de fa anys, ara finalment sembla que estic arrencant el projecte i espero que arribi a bon port.