Feliços 9 anys!

11 setembre 2015
0

Avui és el novè aniversari del Trompeta, i el desè curs que enceto com a mestra, i aquesta és la segona vegada que començo a escriure aquesta entrada. EL primer esbós que en vaig fer no s’assemblava gaire al que us vull escriure ara. En ell us explicava que s’acabava el Trompeta, que havia perdut la il·lusió. Ha estat un any complicat, i un any en que sovint no m’ha vingut de gust asseure’m a escriure res en el bloc. Però m’he donat compte que no ho puc deixar, que el Trompeta és part de mi, de la meva vida i de la meva personalitat i tancar aquesta porta només em feia mal. És per això que he decidit que el que faré és seguir, però escrivint quan tingui ganes, quan em vingui de gust. Potser no amb la mateixa regularitat que abans, potser no amb la mateixa dedicació, però sí amb el mateix esperit.

Els meus Elefants ja començaran sisè de Primària si no m’equivoco i no m’he descomptat. Són i seran sempre els meus primers nens, els estimaré sempre i d’ells sempre guardaré un record especial. Amb ells va néixer tot plegat, amb ells vaig aprendre moltes coses, i és impossible no sentir com els anys van caient l’un rere l’altre quan m’imagino lo grans que deuen estar. Probablement ni em recorden, però això no és important, lo important és el que em van arribar aportar i el que em van arribar a fer créixer. Aquell va ser un any fantàstic, duríssim però del que m’enduc moltíssimes experiències, vaig tenir unes grans companyes, però una per mi va ser el millor que m’ha passat en la meva trajectòria professional. Només per conèixer-la a ella va valer la pena triar aquella Llar d’Infants, en aquell moment de la meva vida. Sé que saps que parlo de tu, de ben segur m’estàs llegint, sempre ho fas, ets una de les meves fidels seguidores, amb tu vaig aprendre a ser mestra, ets part de la meva família i t’has convertit en imprescindible. I creu-me que a la vida jo sempre he estat de tenir pocs imprescindibles, i tu ets un d’ells. Gràcies per ser-hi sempre!

Així que només això, que gràcies als que em llegiu, als que m’heu demanat consell, als que heu format part de la petita gran història d’aquest bloc, i que vostre també és aquest aniversari. Gràcies sobretot al meu company de viatge, per aguantar les meves estones mirant i remirant contes en diferents llibreries, per ajudar-me a trobar racons pel Trompeta allà on estiguem, per acompanyar-me al cinema cada vegada que vull veure una pel·lícula de dibuixos, per fer-me créixer personalment i per fer créixer aquest Elefant. Gràcies mil cops!

Així que moltes felicitats a tots, que passeu un dia esplèndid i que gaudiu de la Diada d’avui. Que no hi ha cosa que m’enorgulleixi més que tenir l’aniversari un dia com avui. FELICITATS TROMPETA I QUE EN COMPLEIXIS MOLTS I MOLTS MÉS!

I ja en sumem 8!

11 setembre 2014
0

8 anys és molt de temps per un bloc com aquest. Està clar que el “boom” dels Blocs va de baixada, ja no sóm tants els qui fem Blocs, i la veritat és que t’absorbeix tant de temps que a vegades és complicat seguir endavant. Perquè com ja sabeu, l’Elefant Trompeta neix com un lloc on explicar experiències, i acaba derivant en el “poti-poti” en el que s’ha convertit. Un espai on parlar sobretot de contes i d’infantesa, un lloc on sovint explico el que sento, i el que penso sobre el món de l’educació. Tot sigui dit que cada vegada em costa una miqueta més seguir trobant la motivació per seguir, però que quan em plantejo deixar-ho estar sóc incapaç. I és que al final, el Trompeta s’ha convertit en part de la meva vida, de la meva feina, del meu dia a dia, i jo sempre m’he caracteritzat per ser una personeta treballadora i constant, com una formiga; i deixar el Trompeta seria un gran fracàs. És per això que després d’un estiu que en lo personal ha estat una mica estrany, avui em sento molt feliç i contenta perquè ja fem 8 anys! 8 anys d’esforços, d’il·lusió, d’alegries,de llàgrimes. 8 anys en els que he madurat com a mestra, en els que he crescut com a persona; però 8 anys en els que potser he perdut part de la meva essència o de la meva il·lusió.

Però com ja us he dit, no em rendeixo amb facilitat i trobaré nous motius, noves il·lusions i energies renovades per continaur amb el Trompeta. Potser amb articles no tant freqüents, en els bons temps publicava un article per dia pràcticament, però això creieu-me que crema; em prendré les coses amb més calma i intentaré acostar-vos una part del que em fa sentir feliç, descobrir-vos nous contes i històries, parlar-vos dels orígens d’aquests…

I avui fem vuit anys amb el Trompeta, vuit anys d’aquella primera entrada, d’aquelles pors, d’aquelles inseguretats de ser mestra… I seria una falta de respecte per part meva no recordar un any més, la meva primera classe, els meus elefants. Ja faran cinquè i m’espantaré el dia en que acabin la seva etapa educativa i pensaré que aleshores m’hauré fet gran. Se’n recordaran de mi? La resposta sé que probablement és negativa, però a mi m’il·lusiona pensar que potser sí, que potser algun dia quan mirin la seva foto de quan anaven a la llar d’infants pensin: “Amb aquella senyoreta  m’ho vaig passar molt bé, vaig aprendre moltes coses”. L’any passat quan us parlava de tot plegat, ja us deia que e sentia perduda i que no sabia cap on anar amb el Trompeta, i tinc la sensació que això no ha canviat gaire d’un any a l’altre però segueixo aquí, segueixo amb les meves recomanacions, els meus contes, el meu món…

I et preguntes si realment interesses a algú, si la teva feina serveix d’alguna cosa o simplement et serveix a tu. Darrere un teclat a vegades et sents una mica sola, sort que tinc al meu Elefant sempre fent-me costat i mirant-me amb bons ulls perquè segueixi endavant. No tens feedback, no saps si algú et llegeix, si algú s’apunta els contes que recomanes o si a algú li interessa d’on neixen els contes. Et sents una mica perduda, la veritat.

Ei! Que aquest article no sembla pas un article de felicitació per fer anys, no? Doncs això ho haig de reconduir. Moltes felicitats Trompeta! Em fas molt feliç i em fas sentir una mica més realitzada a nivell professional del que sovint em sento, i això és molt bo, i només per això val la pena seguir endavant i continuar fent aquesta feina. Així que Felicitats Trompeta i felicitats a mi mateixa perquè donar-te vida ha estat una de les millors pensades que he tingut mai. I Feliç Diada!

Sendak molt present a Kalandraka durant aquest any

30 gener 2014
0

Sendak-Maurice-2Aquest any que comença serà un any farcit de novetats, com sempre a l’editorial Kalandraka, però el que avui vull fer és parlar-vos de la nota de premsa que just vaig rebre fa un parell de dies. Kalandraka s’ha decidit enguany a publicar una dotzena de títols de l’escriptor i il·lustrador nord-americà Maurice Sendak fins ara desconeguts a les nostres contrades. Sendak és l’autor d’Allà on viuen els monstres, i a casa nostra la veritat és que no coneixem gaire més de l’obra de l’autor. Al 2015 encara s’hi afegiran més títols.

ALaCuinaDeNit_cat-807x1024La primera de les traduccions serà el llibre “A la cuina, de nit”, un àlbum de l’any 1970. Un àlbum que es sumarà al ja publicat per Kalandraka “Allà on viuen els monstres”.

Aquesta primera “trilogia” es completarà amb la traducció d’“Outside over there”, de 1981, que Sendak considerava como l’obra més personal.

L’editorial també recuperarà “The nutshell library” de Maurice Sendak, una mini-biblioteca formada per quatre llibres de petit format sobre les lletres de l’alfabet, els mesos de l’any, els números i un conte amb moral.

A més a més es donarà a conèixer la faceta de Sendak com a il·lustrador de textos aliens, a través de la col·lecció “Little Bear”, de l’escriptora nord-americana d’origen danès Else Holmelund Minarik, que data dels anys 50 i 60.

És realment apassionant poder descobrir l’obra d’aquest autor, i em sembla una gran iniciativa d’una editorial que publicarà tots aquests títols no només en castellà, sinó també en català, gallec, euskera i portuguès.

Al Trompeta li desitgen un any més Bon Nadal!

25 desembre 2013
0

Sempre m’encanta rebre postals de Nadal, ja sigui via correu electrònic o per correu postal. Les del Trompeta, d’il·lustradors i editorials sempre les rebo per e-mail, i sempre em fa il·lusió compartir-les amb vosaltres, igual que les que rebem a casa ens agrada penjar-les, les que rebo on line en certa manera també. És per això que us deixo les postals il·lustrades d’aquest any.

Comencem pels il·lustradors, com en Kim Amate, l’Óscar Sardà, la Montse Tobella, la Mercè Galí, la Laura Miyashiro  i el Javier Andrada que m’han fet arribar boniques imatges.

2013 bon nadal copia DSC_0129 Imprimir Nadal2013-lmBON NADAL_feliz año_2014

I pel que fa a les editorials: Editorial Joventut, Edicions Bromera, Kalandraka, Editorial Casals i Edicions del Pirata.

A8F071F5-6657-4611-80E7-FB7435329D2B 1glsApB image006 Nadal-2013-Casals Nadal-2013-web

El 7 és un bon número! Felicitats Trompeta!

11 setembre 2013
0

És agost, i em disposava a fer un article més pel Trompeta, d’aquests que deixo preparats a l’estiu per tenir més marge de descans durant el curs, i miro la data que l’anava a publicar i penso: si és 11 de Setembre! Ja sabeu que per tots els catalans i catalanes aquest és un dia especial, però per mi encara ho és més, i és que és el dia en que faig anys! Un 11 de Setembre de fa ja set anys començava aquesta aventura, i el temps i l’experiència m’han portat fins aquí. A vegades penso que el Trompeta em roba massa temps, que l’hauria de deixar, que ja no tinc l’energia que tenia abans, però sec davant de l’ordenador, m’ho miro i m’ho remiro, i hi ha alguna cosa que m’impedeix deixar-ho estar. A un fill no se l’abandona, no? Doncs l’Elefant Trompeta és en certa i no em malentengueu, una espècie de fill per a mi. L’he alimentat, l’he fet créixer i l’he omplert de totes les meves experiències i vivències. Ell és com és perquè és un reflex de com sóc jo en realitat.

Sovint em sento una mica perduda amb el que es refereix al Trompeta. No sé cap on anar, ni com fer-lo críexe,r ni si realment li interessa a ningú el que escric. Sovint em plantejo per a qui l’escric realment? Per a mi mateixa? Per a la resta? Què n’espero? Com veig el seu futur? Suposo també que el fet d’escriure gairebé articles diaris durant els mesos que dura el curs escolar fa que et cremis més, que ja no sàpigues què dir. Però per altra banda tinc la sensació que tinc moltes coses dins del cap i que us haig d’explicar. No vull descuidar-me de portar-vos cap dels contes que m’agraden i em semblen interessants, siguin més o menys comercials, més o menys infantils, us agradin més o menys… També penso que no sempre disposaré del temps que tinc ara per fer tot plegat, i és que diuen que quan tens fills la vida et canvia, i jo en algun moment en voldria de tenir fills, i això faria que deixés el Trompeta de banda, per dedicar-me als meus menuts o menudes. No patiu, no pariré elefantets! No sé… Crec que estic escrivint tot el que em passa pel cap sense pensar-m’ho gaire.

Però bé, fets aquests aclariments sobre el futur de l’Elefant Trompeta, parlem del dia d’avui! Trompeta FELICITATS! T’estàs fent gran i cada dia més guapo!!!! Sóc molt feliç d’haver-te fet néixer ara fa set anys, però jo no ho hauria fet tota sola. Tot plegat va ser possible gràcies a la inestimable col·laboració del meu company de viatge que em va proposar d’obrir un Bloc amb les meves experiències com a docent. I des d’aleshores fins avui. Sé que en certa manera el Trompeta ha perdut la seva essència, ja no us explico el que faig a l’escola amb els nens amb tanta regularitat, però a vegades les circumstàncies fan que tot i voler ser la mestra que sempre has somiat, les teves ales com a docent sovint es sentin una mica escapçades. I tal i com estan les coses no són temps de canvis, i haig d’estar molt i molt agraïda de poder exercir del que sempre he volgut, de tenir 25 nens al meu càrrec, i de poder-los aportar cada curs un petit granet de sorra sobre la meva manera de ser, de pensar i d’entendre el món; tot i que sigui sota les directrius del centre que represento, hi ha una part de mi que sempre hi és i pretenc transmetre.

I que seria d’un post d’aniversari sense recordar-me dels meus primers nens? Dels meus Elefants que aquest any comencen Quart de Primària! Quart? Segur? Segur que no m’he descomptat? Doncs no, encara ho tinc ben clar. Comencen quart! I segur que estan tots molt alts, molt macos i que no recordaran l’etapa viscuda a la Llar d’Infants, però jo sí que els recordaré i els recordo. Diuen que amb el temps i la distància només recordes els bons moments. I potser és veritat, i jo la meva etapa a la Llar d’Infants la tinc molt idealitzada, de ben segur que sí. Però en aquell moment em sentia lliure com a mestra, podia explicar i fer les coses a la meva manera sempre i quan seguís els temes marcats en les unitats Didàctiques, la manera en com els nens aprenien depenia de mi, i creieu-me que això em va servir per aprendre moltíssim. Aprendre de les meves companyes, dels nens i de quina mena de mestra volia ser. Vaig provar de tot, activitats que varen sortir millor i altres que varen anar pitjor, però sempre creient que era el millor per als meus nens. Evidentment que amb els anys te n’adones que hauries canviat coses, que potser en aquella activitat podries haver fet aquella cosa o aquella altra. Però amb el temps mires enrere i penses que et sents orgullosa d’haver passat per aquella Llar d’Infants, d’haver tingut les companyes que vas tenir, d’haver fet el que vas fer i sobretot d’haver viscut tot el que vas viure. Avui puc dir amb el cap ben alt que la mestra que sóc és en part gràcies a aquella etapa, i que les persones que treballen en una Llar d’Infants són més mestres que ningú, sovint menystingudes, i que només qui ha treballat en una Llar d’Infants pot entendre la importància de la gent que hi treballa; i  que jo també he treballat en una Llar d’Infants!

Espero poder seguir molt temps més compartint les meves vivències, la meva manera de pensar i la meva passió pel món de la literatura infantil i educació. Moltes gràcies a tots els que esteu allà, als que m’estimeu, als que hi sou tot i que no ens coneguem i als que heu estat sempre. Aquest aniversari també és vostre, sense vosaltres no hauria estat possible!

I hem arribat a l'entrevista número 100!

16 maig 2013
0

Quan vaig començar amb la secció d’entrevistes a l’Elefant Trompeta, ara fa tot just 5 anys no m’esperava ni de bon tros arribar a aquest nombre d’entrevistats, i és que amb la darrera entrevista publicada l’altre dia de la Natalia Colombo ja en sumem un total de 100! Mare meva, es diu aviat, 100 il·lustradors i autors (sobretot il·lustradors) que ens han acostat la seva visió del món de la literatura infantil des del seu propi prisma, 100 maneres diferents de veure i viure la feina a la que es dediquen. I amb aquestes línies l’únic que volia fer és donar-los les gràcies a tots ells! Han estat moltíssims il·lustradors, alguns ja consagrats, altres de més novells, però tots ells complint una sola premisa: fan il·lustracions que ens fan somiar. A la seva manera, en el seu estil… però tots ells amb un mateix objectiu: fer possible una mica més el món dels contes.

L’altre dia quan em vaig adonar de la importància del nombre d’entrevistes publicades, vaig pensar que era un bon moment per donar les gràcies, gràcies a tots aquells il·lustradors que pacientment han respost les meves preguntes, que valoren la feina feta i que han col·laborat a formar part del cor de l’Elefant Trompeta, que creieu-me que és cada dia més gran per encabir tot allò que el fa possible. I és que el Trompeta té la sort de ser un elefant ple d’amor, amor rebut, i amor per repartir. Així que una vegada més: GRÀCIES A TOTS PER FER-HO POSSIBLE!

Un any més, el Trompeta també rep felicitacions de Nadal!

25 desembre 2012
0

Un any més el Nadal ja ha arribat carregat de força i d’il·lusió, amb energia, amb ganes d’estar envoltat d’aquells que més t’estimen, i el Trompeta també té moltes ganes de compartir amb tots vosaltres totes les felicitacions que ha rebut per aquest Nadal, dels seus amics, il·lustradors i editorials. Sempre m’agrada veure la manera com cadascú té de desitjar un Bon Nadal, i aquesta vegada no ha estat diferent.

Us sembla que comencem per les editorials. La primera de totes, l’Editorial Bromera, que sens dubte ha estat una de les que més m’ha agradat, perquè hi surt una mestra amb tots els seus menuts, i així és com em veig jo a la classe.

I de Bromera, a una de més clàssica, la de l’Editorial Joventut.

I per acabar amb les editorials, Kalandraka, que n’han enviat dues, i Edicions del Pirata.

I passem a parlar-vos dels il·lustradors que enguany, han decidit compartir les seves felicitacions Nadalenques amb mi. Em Kim Amate.

El David Pintor.

Javier Andrada.

Juan M Moreno amb una felicitació d’allò més divertida i original.

La Montse Tobella.

En Miguel Ángel Cuesta.

La Sonia Alins.

I un dels tàndems més famosos de la literatura infantil a les nostres contrades, en Subi i l’Anna Obiols.

I ara ja en tenim 6! Trompeta t'estàs fent gran!

11 setembre 2012
0

Haver nascut l’11 de Setembre és pel Trompeta un gran orgull, no ho negaré, és el dia del seu país i també és el seu dia. Probablement va ser una casualitat que el primer article del Trompeta es publiqués un 11 de Setembre del 2006, però sigui com sigui ara ja han passat 6 anys i seguim aquí amb la mateixa força o fins i tot més, que el primer dia.
El Trompeta ha crescut com a Bloc, s’ha fet gran i junts hem viscut coses fantàstiques i increïbles. Gràcies al Trompeta he descobert el món dels contes i la literatura infantil, la que s’ha convertit avui dia en una de les meves més grans passions. He conegut grans il·lustradors de les nostres contrades. I he aprés moltíssim com a mestra, he compartit experiències, he obert el meu cor, he plorat i he rigut, i tot plegat ho he fet de la millor manera de la que he estat capaç.
És gràcies a tots els que hem seguiu, a tots els que de tant en tant deixeu els vostres comentaris, a tots els que m’heu donat les vostres opinions, els que m’heu fet consultes, a tots els que heu estat sempre allà, que el Trompeta ha estat possible i ha crescut com ho ha fet aquests anys. M’he mantingut sempre ferma al meu estil, a les meves conviccions, a la meva manera de pensar i de fer, a la meva manera d’entendre, veure i viure el món de la docència, el món de la literatura infantil, l’únic criteri que he seguit ha estat el meu, encertat o desencertat, però mai m’he deixat influenciar en aquest sentit, i suposo que això és el que ha fet de l’Elefant Trompeta el que és avui.
I que sóc feliç! Que un any més puc compartir tot plegat amb vosaltres, i que un any més he pogut continuar donant-li vida a un projecte que en un inici no creia que creixés tant, no m’imaginava que seria tan important per a mi com ho és ara, que ara és part de la meva vida i que se’m faria estrany viure sense ell.
Són 6 anys i encara recordo la inseguretat del meu primer article, la por de ser mestra, d’engegar un bloc, de si funcionaria, si continuaria escrivint-lo i aquí em teniu avui, que no podria deixar de fer-lo mai (o com a mínim això espero).
I des d’aquí només puc fer que donar les gràcies a tots, tots el que heu fet possible el Trompeta tot aquest temps, els que m’heu aportat experiències, els que heu enriquit aquest particular diari, els que m’heu donat sempre suport, dir que us estimo molt i que em feu feliç!
Així que per molts anys Trompeta, que tingueu una feliç Diada i visca Catalunya!

Al Trompeta li desitgen Bones Festes!

29 desembre 2011
0

Cada any m’agrada portar-vos les felicitacions de Nadal que rebo d’il·lustradors i editorials al correu electrònic del Trompeta. Aquest any, però no n’he rebut tantes, probablement pel simple fet de que enguany no n’he tingut temps de preparar-me cap, i la veritat és que m’ha sabut molt greu. De totes maneres, us desitjo un molt Bon i Feliç Nadal a tots i totes, ple de desitjos, contes i il·lusions, un Nadal que ja ha començat i que estem en aquells dies d’impàs entre festa i festa, ens prenem uns dies de descans, per tornar a encarar el final d’any envoltats de família i amics.

És una època molt complicada, i hem d’intentar encarar l’any vinent amb energies i il·lusions renovades, amb optimisme i positivitat. Dit tot plegat, només em queda desitjar-vos el millor del món per l’any que començarem, i ensenyar-vos les felicitacions que he rebut i compartir-les amb vosaltres.

Primer, us porto la felicitació de l’Editorial Kalandraka.

 

Sd Edicions també s’han volgut unir a les felicitacions.

Editorial Joventut també ens felicita el Nadal.

La de la Montse Tobella

 

La de la Màriam Ben-Arab.

Ara us porto la del Javier Andrada.

Us deixo la d’en Pep Boatella.

L’il·lustració d’en Kim Amate.

En Miguel Ángel Cuesta també ha volgut compartir amb el Trompeta la seva felicitació.

També tenim la de l’Alba Marina Rivera.

Una de molt bonica, com sempre el gran amic Valentí Gubianas!

Moltíssimes gràcies a tots ells per fer aquestes boniques felicitacions!

I continuem sumant… JA EN SÓN 5 TROMPETA!!!

11 setembre 2011
0

Aquest post de l’11 de Setembre ja comença a ser una tradició, i és que any rere any recordo el dia en que va néixer l’Elefant Trompeta, un 11 de Setembre de 2006. I cada any resulta més complicat escriure aquest article i intentar no dir el mateix que l’any anterior.

Així que abans de començar, i sense faltar a la tradició: PER MOLTS ANYS TROMPETA!!! És molt difícil no posar-se nostàlgica, una vegada més, un any més, un curs més. I és que fa cinc anys va començar per mi una aventura, l’aventura de ser mestra i amb aquest és el sisè curs que començo com a tal. Começo a pensar que ja tinc una mica d’experiència en aquest camí que vaig escollir, i continuo pensant sovint amb els meus Elefants.

Sí, aquells nens que vaig acollir amb tanta il·lusió i que em vaig estimar tantíssim, als que vaig intentar-los ensenyar tantes coses com vaig poder, als que vaig veure créixer i amb els que vaig compartir un any sencer de les seves curtes vides. I és estrany, perquè passen els cursos, passen els nens un curs darrere l’altre, i a tots els recordes amb estima i en tens algun record especial; però sempre tens la sensació de que els teus primers alumnes estan una mica més amunt que la resta. No sé si es tracta de que el grau d’implicació emocional amb infants de Llar d’Infants és més elevat, o si potser al ser tan menuts tenen més necessitat d’afecte, o potser és perquè els aprenentatges fets durant aquell curs van ser únics tan per ells com per mi. Però la qüestió és que continuo recordant les seves carones, els seus noms, les seves mirades com si fos ahir. Potser ara ja ni els reconeixeria, o els veuria estranys, i és que amb 7-8 anyets ja no deuen recordar ni el meu rostre, però sempre tindré la sensació de que aquells nens van ser especials per mi.

Aquella Llar d’Infants va ser per mi la meva segona llar, i és que m’hi passava un munt d’hores, les companyes es van convertir en part de la meva família i amb elles vaig aprendre moltíssim.

Crec que potser aquell va ser el curs on em vaig sentir més realitzada com a mestra, o potser ho veig ara en la distància, i ho recordo amb més alegries que no pas amargors. Però també recordo moments molt durs: el període d’adaptació, el control d’esfínters, i el meu grau de cansament tan físic com intel·lectual, el munt d’hores que m’hi dedicava, el anar sempre a corre-cuita, el mal d’esquena… Era una feina que m’absorvia però a la vegada m’omplia moltíssim. No sé, a vegades resulta complicat d’explicar.

Ara per ara, puc dir que em sento més tranquil·la, més estable i més segura a la feina que en aquells moments. He crescut com a mestra i he intentat quedar-me amb les coses bones i rebutjar allò que considero inadequat. Que tot i no treballar amb un sistema que s’ajusti més al meu perfil com a mestra, faig la meva feina molt de gust, amb un intent de tenir dia rere dia les il·lusions renovades i amb ganes de crèixer i mirar cap endavant. Sempre m’enfronto al nou curs que comença amb certa mandra de posar fi a unes vacances, però amb il·lusió de conèixer una miqueta més els que seran els meus nens aquest any i pensar el que els puc aportar com a mestra.

Tornar a començar amb les primeres vocals, els primers nombres, i acabar el curs llegint algunes paraules i reconeixent i comptant els nombres. Començar fent dibuixos molt senzills, per acabar fent autèntiques obres d’art. I així mica en mica, anar-nos fent nens grans.

 

Però el cinqué aniversari de l’Elefant Trompeta, no només suposa per mi el meu cinqué aniversari com a mestra, sinó els 5 anyets d’un Elefant que m’ha acompanyat en tot aquest llarg camí. Un camí ple d’entrebancs, alegries, il·lusions, i sobretot molts contes! I és que l’Elefant Trompeta va néixer l’estiu del 2006, abans de començar el curs, quan m’estava preparant per la meva primera feina com a mestra. Una de les coses que m’havien dit era que la meva era la classe dels Elefants, i que és d’una classe dels Elefants sense la seva mascota? És així com amb un globus, un pal, un troç de drap vell, papers de diari, cola blanca i pintura va néixer l’Elefant Trompeta. És la meva titella, un company, un amic i perquè no part de la meva vida i del que sóc. Ara el pobre Elefant Trompeta ja fa quatre anys que no està amb nens, que està al despatx mirant-me i preguntant-se quin dia tornarà a entrar en acció, i estic convençuda de que algun dia, en algun lloc tornaré a tenir una classe dels Elefants, i aleshores l’Elefant Trompeta es traurà la son de les orelles i la pols de la seva trompa i tornarà a fer somriure als nous “elefants” amb els que es trobi.

 

Tots sabeu el que aquest Bloc significa per mi, les hores que hi poden haver darrere, i que ha passat alguns mals moments. I és que el Trompeta va néixer com una eina per divertir-me, explicar la meva feina, triar contes que m’agradaven, redescobrir els grans clàssics… i el dia en que deixi de trobar-li sentit a tot plegat, o em deixi de divertir fent aquest bloc, aquest dia el Trompeta dirà Adéu… Però això de moment, no tinc intenció de que passi. A vegades potser està més actiu, altres menys. a vegades hi ha seccions amb moltíssimes entrades, altres vegades es queden estancades… però el que pretenc és fer-vos conéixer la meva gran passió i compartir-la plegats.

Sé que potser pensareu que algunes seccions no tenen gaire sentit, o són inconnexes. N’estic segura que hi ha que us agraden més que d’altres, que algunes les trobeu del tot innecessàries… però és que dins de tot aquest món caòtic però organitzat de seccions, hi sóc jo, la que està darrera de tot plegat. La que estima el món dels infants i la literatura infantil, la que és una enamorada de la seva feina, la noia que somia amb un món on l’educació tingui un paper fonamental, la que creu en que en algun lloc deu existir l’escola perfecte en la que alguna vegada hi treballarà, la que no deixa de creure en que les coses es podrien fer una mica millor amb els nens, la que creu que són el futur i que amb ells està ajudant a escriure part de la història del nostre país… Una mestra de la que ho coneixeu pràcticament tot; una persona de la que ignoreu bona part dels seus somnis.

 

Un any més GRÀCIES! Gràcies a tots els que seguiu les quatre línies d’aquesta mestra que un dia es va enamorar del món dels contes, GRÀCIES per fer possible tot plegat, pels vostres comentaris, per les vostres lectures, per les vostres ganes de conèixer i estimar la literatura infantil. GRÀCIES per estar al meu costat un any més! GRÀCIES I FELICITATS PER VOSALTRES TAMBÉ, PERQUÈ AQUEST ANIVERSARI ÉS TAMBÉ VOSTRE!

<