Elefant Trompeta

A CASA, Àngels Navarro, Il·l. Aina Cordoncillo, Editorial Combel –> Aquest conte no deixa de ser un nou conte de coneixements, de vocabulari, però aquesta vegada sobre la casa. La casa vista a partir de les diferents estances que la poden conformar, i a través de cada estança anirem descobrint els noms dels objectes principals que hi podem trobar. Passarem pel menjador, l’estudi, l’habitació, la cuina… A més a cada plana hi ha diferents solapes que permetran als més menuts descobrir elements amagats dins de la casa que aniran explorant a través de les planes del llibre. Un conte que a més conté enganxines per a que els nens la puguin acabar de decorar com ells creguin.

Avui us porto un nou títol d’una col·lecció francesa, publicada també a les nostres contrades que em té el cor robat. De fet, en francès hi ha força més títols, però de moment en català ens hem de conformar amb menys. Aquesta vegada el nou títol ens parla dels transports, començant pels terrestres, després pels que van per l’aire, fins que finalment ens acosta els aquàtics. El que m’agrada d’aquesta col·lecció és que les il·lustracions, tot i que han canviat l’il·lustrador, continuen sent fantàstiques, que tenen un munt d’elements per tocar, diferents textures i teixits, i que són contes de coneixements molt complerts. En aquest cas, no es queden simplement en el cotxe, el camió, l’avió, el globus i el vaixell… És tot plegat el que fa aquesta col·lecció tan especial, a banda de ser molt atractiva, colorista i entretinguda per als més menuts.

A TOCAR DELS TRANSPORTS, Il·l. Sylvie Bassard, Col·l. A tocar, Editorial Combel –> “El cotxe, l’avió, el tren, el vaixell, el camió de bombers, la bicicleta amb rodetes… Un llibre perquè els nens i nenes coneguin tots els secrets sobre els mitjans de transport; pensat per tocar, mirar i aprendre. I a l’última doble pàgina, un circuit de Fórmula 1 per resseguir amb els dits!”

CAMÍ DEL MAR, Montse Tobella, Col·l. Capsa de Contes, Editorial Baula –> Aquest és un conte per a grans i menuts, un conte molt estiuenc i que ens fa reflexionar sobre no tan pensar en el final del trajecte com gaudir del camí, i de les meravelloses sorpreses que ens depara la vida. Tot plegat acompanyat d’un text molt poètic i ple d’imatges preciós, en el marc d’unes il·lustracions meravelloses, i de la mà d’una autora i il·lustradora com és la Montse Tobella que té una sensibilitat sens dubte especial. No podia deixar d’acostar-vos una petita meravella com aquesta. És fantàstic i no podia deixar de recomanar-vos-el.

Avui us vull portar dues magnífiques històries extretes de la col·lecció Capsa de Contes de Baula, la col·lecció sens dubte més poètica i literària, emotiva i emocional de l’editorial Baula. Normalment ens porten històries plenes de tendresa o amb gran contingut poètic o històries d’alguns dels autors contemporanis més importants de literatura infantil i juvenil. Aquesta vegada us porto dos textos de Joaquím Carbó. Els dos protagonitzats per en Miquelet, i en el fons dos textos on l’un continua de l’altre.  Dos textos en el que ens els fons sens narra una petita part de la història de la infantesa de l’autor, on es declarava com un nen molt tafaner i que es quedava embadalit amb els petits grans espectacles que et podia oferir la naturalesa. I és que quants de nosaltres no ens hem passat hores i hores contemplant els magnífics recorreguts interminables de les formigues per portar menjar fins al seu cau? O hem observat silenciosament i com si ens tractéssim d’autèntics aventurers les sargantanes que immòbils descansaven a prendre el sol, les marietes en les plantes o les abelles emportant-se el pol·len de les flors? Doncs bé, aquestes dues històries ens parlen de tot plegat:

EN MIQUELET I LES FORMIGUES, Joaquim Carbó, Il·l. Montse Tobella, Col·L. Capsa de Cotnes, Editorial Baula –> “En Miquelet, un dia que camina pel bosc, descobreix una petita pila de terra que sembla un volcà en miniatura. Pel forat, el cràter, entren i surten unes formigues.  L’observació continuada dels moviments i costums d’aquests petits insectes li fa l’efecte d’una gran representació.” Les ajudarà en Miquelet a omplir el seu rebost?

LA SELVA D’EN MIQUELET, Joaquim Carbó, Il·l. Montse Tobella, Col·L. Capsa de Cotnes, Editorial Baula –> En aquesta història trobem a en Miquelet en companyia de bestioles de totes les mides: pugons, mosquits, abelles, aranyes, marietes , cuques , caragols, sargantanes, dragons, cotorres, coloms, gavines i, fins i tot, una tortuga que acaba de despertar del llarg son de cada hivern. I el gat, que no perd de vista un ratolí. Al final descobrirem on és aquesta selva tan especial per on es mou el nostre amic.

De nou, una altra entrega d’aquesta col·lecció dels primers llibres de lectura per als més menuts. Perquè els primers? Doncs és ben senzill, perquè pel seu format, la col·lecció Lletra Lligada, deixen de ser contes pròpiament dits, però a la vegada no estan escrits en lletra d’impremta, sinó que estan en lletra lligada, i per mi són llibres que estan a mig camí entre els contes i els llibres de lectura per a nens pròpiament dits. I com que estem en plenes vacances d’estiu i els nens a vegades no saben què fer. Us proposo que els hi doneu l’opció de tenir les seves primeres lectures sols, que s’endinsin en el fascinant món de la lectura, que els pot portar a viure històries trepidants. Un cop explicat això, us convido a descobrir dos dels darrers contes publicats d’aquesta col·lecció.

LA JINJU S’ENAMORA, Lim Yeong-hee, Il·l. Amélie Graux, Col·l. Lletra lligada, Editorial Baula –> I ja comença a ser tot un clàssic que la Jinju protagonitzi una altra de les històries d’aquesta col·lecció. Si amb ella ja vam descobrir la seva nova escola, i que no li agradava quedar-se a dinar… Aquesta vegada descobrirem una història diferent. Tot comença quan un nen se’n riu dels seus ulls, li diu que són petits i estranys (ja sabem tots de la crueltat dels més menuts). Doncs bé, la Jinju fa a partir d’aquell moment tot el que se li ocorre per fer-los més grans, i com no ho aconsegueix decideix amagar-los sota un barret. Sort que el Daniel estarà allà per animar-la i fer-la sentir millor.

ON ÉS L’ESTEL, Anna Gasol, Ona Caussa, Col·l. Lletra lligada, Editorial Baula –> D’acord potser aquest no és un bon conte per ara per l’estiu, ja que es tracta d’una història de Nadal, però també pot ser una bona solució pels infants perquè el tinguin per les vacances de Nadal. M’explico, la història ens diu que com els pares dels dos germans protagonistes de la història mai tenen temps, els dos nens decideixen muntar ells tot sols el pessebre i tots els seus elements… però potser hi ha un que no troben, on s’haurà ficat?

Avui us volia portar una nova col·lecció de l’Editorial Combel que m’ha agradat especialment. Es tracta de la col·lecció Cirera, una col·lecció de contes de format quadrat, tapes i planes dures pensat per cantar, explicar, mirar i jugar amb els més menuts. Tots els llibres de la col·lecció són dolços i especials,pensats per als nens que encara no han après a llegir. El conte a més inclou un codi QR que et permetrà descarregar la música del mateix, de manera que al acabar d’explicar-lo, podràs sentir-lo cantat. A banda, són contes que permeten treballar d’una manera diferent els primers conceptes per als més menuts: el menjar, els nombres o les parts del cos.  Són una monada, un col·lecció bonica, ben treballada i pensada pels més menuts, ja que es poden treballar amb infants a partir dels 0 anys.

NYAM NYAM, Mar Benegas, Il·l. Marta Cabrol, Col·l. La Cirera, Editorial Combel

DEU ESQUIROLS, Mar Benegas, Il·l. Laurence Jammes, Col·l. La Cirera, Editorial Combel

LI POSEM UN BON BIGOTI, Mar Benegas, Il·l. lALALIMOLA, Col·l. La Cirera, Editorial Combel

Avui em fa especial il·lusió portar-vos una col·lecció de la Galera que és realment fascinant. Es tracta de la col·lecció de contes llibre-cine. Un format molt particular que pretén acostar els contes clàssics als infants amb un format diferent, innovador i divertit. Es tracta d’una capsa màgica que acompanya al conte en qüestió, on el nen, si mirà a través d’una lent podrà veure les diferents escenes del conte i que es van succeint també en les planes del llibre. La lent engrandeix les il·lustracions i elements de l’interior i permet veure amb claredat tots els escenaris i cadascun dels seus detalls. Són contes únics pensats per a infants a partir de 3 anys, on nen i adult gaudiran d’una experiència nova i diferent. De moment són quatre els contes clàssics escollits per a formar part d’aquesta col·lecció:

ELS TRES POQUETS, VVAA, Il·l. Veronika Kopecková, Col·l. Llibre-cine, Editorial La Galera

LA CAPUTXETA VERMELLA, VVAA, Il·l. Veronika Kopecková, Col·l. Llibre-cine, Editorial La Galera

HANSEL I GRETEL, VVAA, Il·l. Veronika Kopecková, Col·l. Llibre-cine, Editorial La Galera

LA BLANCANEU I ELS SET NANS, VVAA, Il·l. Veronika Kopecková, Col·l. Llibre-cine, Editorial La Galera

Avui us vull portar un conte de la llegenda que us vaig explicar dilluns. Si bé és veritat que no la podem trobar a les nostres contrades, sí que és un conte que podem trobar a França d’on és originària la història, i que si mai aneu a Cascassone i teniu un menut a la família a qui li agradin els contes, us recomano que li porteu aquest, que a banda d’entretenir-lo, li permetrà conèixer una part de la història llegendària de la ciutat.

LA (VÉRITABLE) LÉGENDE DE DAME CARCAS, Jean-PierreKerloc’h, Il·l. Sophie Miñana, Éditions du Cabardès –> Aquesta versió de la història és fantàstica i està plena de detalls, ja que t’explica totes les argúcies que es va empescar la Dama de Carcas per vèncer l’exèrcit de Carlemany, i a més una part de veritat on t’explica qui va ser Carlemany, que en realitat la Dama de Carcas no va existir i d’on prové veritablement l’origen del nom de Carcassone. Un conte sens dubte molt constructiu i enriquidor.

“La història que avui ens ocupa es remunta a l’època de Carlemany, pels volts del segle VIII. En una de les seves campanyes per Europa, el famós emperador va arribar a les portes d’una ciutat emmurallada al sud de França controlada encara pels sarraïns. En un dels atacs, el rei d’aquests, va morir, i la seva dona es va quedar al front de la situació. Era la dama de Carcas, una dona sens dubte valenta que va aconseguir mantenir a ratlla l’exèrcit de Carlemany durant cinc llargs anys.
La població de la ciutat cada vegada estava més minvada d’energies i veien en la rendició l’única solució. La Dama de Carcas però, no estava disposada a donar-se per vençuda. Tant era així que va pensar tota mena d’argúcies per dissuadir als soldats de Carlemany dels seus atacs constants. Va posar ninots de palla a les muralles perquè pensessin que el seu exèrcit era més nombrós, i fins i tot va llençar fletxes amb ballesta a l’exèrcit de Carlemany  perquè creguessin que els seus homes eren molts més dels que eren en realitat.
Cada vegada quedava menys menjar i el poble no podia abastir-se. Només quedava un porc i un sac de blat, i la Dama de Carcas va tenir una nova pensada. Va fer que el porc es mengés tot el blat que els hi quedava, i un cop ben atipat el va llençar muralla avall. Va caure tot just davant de l’exèrcit de Carlemany, i el pobre porc va rebentar per l’impacte de la caiguda. Va ser aleshores quan l’Emperador va veure que aquell porc estava molt ben alimentat. I que si les gents d’aquella contrada deixaven que els seus porcs mengessin tot el blat, volia dir que tenien aliment de sobres per plantar-los-hi cara durant molts i molts anys més.
En aquell moment, Carlemany en veure impossible la victòria, va decidir retirar-se. La Dama de Carcas en saber-se vencedora, va fer cridar Carlemany per signar-hi la pau, varen fer repicar les campanes en el poble i varen sonar les trompetes. En aquell moment algú li va dir a Carlemany: “Carcas sonne” (Carcas sona), i diuen que d’aquí neix el nom d’aquesta antiga ciutat medieval.”

Però què hi ha de veritat en tota aquesta llegenda? En realitat diuen que la Dama de Carcas no va arribar a existir mai en realitat, que va ser un personatge inventat que sorgeix amb la intenció de donar explicació al perquè del nom de la ciutat de Carcassone. Diuen que el personatge neix en antigues cançons medievals ja desaparegudes. I que la llegenda es va fent gran i es va transmetent de pares a fills de manera oral fins al moment que en el segle XVI diversos autors, entre els quals destaca Jean Dupré la recullen per primera vegada per escrit. Un segle més tard, ja en XVII William Besse i Guillaume Catel varen fer el mateix.

Però si la Dama de Carcas no existia, d’on prové el nom de Carcassonne? Es diu que deu segles abans de Crist, al lloc on avui podem trobar Caracssonne ja hi havia un assentament romà, una espècie d’emmurallat defensiu anomenat Carcaso. Carcaso prové de dues arrels: per una banda CAR, que significa pedra, roca, i per altre CAS, roure. De manera que Carcaso significava lloc rocós de roures.

I què hi ha del cert en la invasió de Carlemany? La veritat és que ben poc, ja que la ciutat ja havia estat presa de mans sarraïnes l’any 759 per part del pare de Carlemany, quan aquest només tenia 17 anys.

Cal destacar però que el personatge de la Dama de Carcas és per la ciutat una autèntica institució, part de la seva història (o si més no de les seves llegendes). És per això que el bust de la Dama de Carcas esculpit en pedra el podeu trobar a l’entrada de la ciutat per la porta de Narbona, al costat del pont llevadís. Cal destacar però que aquesta escultura és una rèplica, ja que l’original data del segle XVI i es conserva en el castell.

Imatges i il·lustracions
Primer de tot us vull portar la imatge de les dues escultures de la Dama de Carcas, la primera: la més antiga i que es conserva a l’interior del castell; la segona: la seva rèplica.

I per acabar, algunes il·lustracions de contes francesos que ens narren la història que us he portat avui.

M’agrada molt especialment aquesta nova col·lecció de Coco Books, es tracta de Literatura Mini, i es tracta d’una col·lecció de llibres de cartró, en format quadrat, força petits, i pensats per als més menuts. Es tracta de primers llibres de coneixements, que ensenyaran a l’infant certs temes, com ara les parts del cos, els nombres, les peces de vestir o els colors a través de grans clàssics de la literatura universal. Tots ells il·lustrats amb molta gràcia, i que tenen com a peculiar aquest component literari. Em sembla una idea brillant i uns contes de coneixements que van una mica més enllà dels típics contes per ensenyar els colors o els nombres. Us recomano moltíssim que hi feu un cop d’ull. De ben segur que us encantarà descobrir-los.

FRANKENSTEIN, Jennifer Adams, Il·l. Alison Oliver, Col·l. Literatura Mini, Editorial Coco Books (2015) –> Aprèn que Frankenstein no era tan terrorífic com semblava en realitat, a través d’aquest conte que es pot convertir en el primer llibre d’anatomia per als més menuts. Amb ell aprendràs les diferents parts del cos.

DRÀCULA, Jennifer Adams, Il·l. Alison Oliver, Col·l. Literatura Mini, Editorial Coco Books (2015) –> Amb aquest conte aprendràs els nombres a través de dues amigues la Mina i la Lucy i de cinc herois que intenten salvar-les. Assegura’t que duus un collaret de deu flors d’all mentre comptes llops, vaixells i taüts plens de terra a aquesta enginyosa versió de la novel·la gòtica del petit mestre Bram Stoker.

ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES, Jennifer Adams, Il·l. Alison Oliver, Col·l. Literatura Mini, Editorial Coco Books (2015) –> Segueix el conill blanc i baixa al seu cau darrere d’ell, fes un glop de l’ampolla de color lila i coneix un gat taronja, una eruga blava, un barreter boig amb un barret marró, i la Reina de Cors Vermells… tot plegat en aquesta fantàstica petita Alícia que permetrà aprendre els colors als més petits de la casa amb els mítics personatges de Carroll.

ANNA KARÈNINA, Jennifer Adams, Il·l. Alison Oliver, Col·l. Literatura Mini, Editorial Coco Books (2015) –> Introdueix al teu petit dissenyador al món de la moda clàssica de la mà d’Anna Karènina. En aquest sofisticat llibre ple de moda hi trobaràs elegants il·lustracions de vestits preciosos, d’uniformes, barrets, guants i capes, acompanyades de cites del petit mestre Tolstoi.