Elefant Trompeta

La història d’aquesta marca de joguines és digne de ser explicada, i ho faré de la millor manera possible. La creadora d’aquesta marca Samantha Morshed es muda a Bangla Desh a l’abril de 2004 i hi crea una entitat sense ànim de lucre que es diu Hathay Bunano per intentar ajudar a la gent i sobretot a les dones d’aquelles contrades. A través d’aquesta entitat i d’una ONG local ofereix feina a 12 dones que aniran a casa seva a aprendre a teixir i començar a crear així els productes que després es comercialitzaran sota el nom de la marca Peeble. Amb els diners que les dones guanyen poden pagar l’escola dels seus fills, i poden ajudar als seus marits en l’economia familiar en una societat en que la dona no té un paper gens senzill. De manera que comprar aquesta marca de joguines no implica només que siguin boniques, sinó que ajuden a famílies que viuen molt lluny de les nostres contrades, a petits artesans, sabent que així aquelles dones tenen una ocupació regular, sostenible i flexible i poden oferir als seus menuts una vida millor. Us deixo amb el vídeo que us permetrà descobrir aquesta història una mica millor.

Els seus productes s´no una autèntica delícia, tots fets a mà i tots fets a crochet. Els productes es poden dividir en diferents categories: sonalls, joguines en forma de menjar, personatges de conte, animals i amics i productes per a nadons. M’he decidit portar-vos una petita mostra dels seus productes. Jo els vaig descobrir a una tenda escocesa preciosa que es deia That cute little Highland shop. No és una tenda pròpiament de joguines, és més aviat una tenda de regals que es trobava en un petit poble que vaig tenir la sort de visitar i que es deia Fort Augustus, ben a la vora del llac Ness. Allà vaig trobar Peeble i no em vaig comprar res de la marca en qüestió perquè no tinc cap menut que ho pugui gaudir.

Koala Dream és una marca de joguines de fusta Australiana que es produeix a la Xina. La marca en qüestió la vaig descobrir a Copenhague, i és que en les nostres contrades no l’he vist mai. I us la porto perquè tot i tenir pocs productes, els que tenen m’agraden moltíssim. Tenen dues gammes molt marcades, per una banda els instruments musicals de fusta, i per altra tota una sèrie de productes de cuineta que permeten als infants crear el seu propi sandvitx, kebab o frankfurt. Són productes de qualitat, molt acolorits i que de ben segur us encantaran.

Avui és el novè aniversari del Trompeta, i el desè curs que enceto com a mestra, i aquesta és la segona vegada que començo a escriure aquesta entrada. EL primer esbós que en vaig fer no s’assemblava gaire al que us vull escriure ara. En ell us explicava que s’acabava el Trompeta, que havia perdut la il·lusió. Ha estat un any complicat, i un any en que sovint no m’ha vingut de gust asseure’m a escriure res en el bloc. Però m’he donat compte que no ho puc deixar, que el Trompeta és part de mi, de la meva vida i de la meva personalitat i tancar aquesta porta només em feia mal. És per això que he decidit que el que faré és seguir, però escrivint quan tingui ganes, quan em vingui de gust. Potser no amb la mateixa regularitat que abans, potser no amb la mateixa dedicació, però sí amb el mateix esperit.

Els meus Elefants ja començaran sisè de Primària si no m’equivoco i no m’he descomptat. Són i seran sempre els meus primers nens, els estimaré sempre i d’ells sempre guardaré un record especial. Amb ells va néixer tot plegat, amb ells vaig aprendre moltes coses, i és impossible no sentir com els anys van caient l’un rere l’altre quan m’imagino lo grans que deuen estar. Probablement ni em recorden, però això no és important, lo important és el que em van arribar aportar i el que em van arribar a fer créixer. Aquell va ser un any fantàstic, duríssim però del que m’enduc moltíssimes experiències, vaig tenir unes grans companyes, però una per mi va ser el millor que m’ha passat en la meva trajectòria professional. Només per conèixer-la a ella va valer la pena triar aquella Llar d’Infants, en aquell moment de la meva vida. Sé que saps que parlo de tu, de ben segur m’estàs llegint, sempre ho fas, ets una de les meves fidels seguidores, amb tu vaig aprendre a ser mestra, ets part de la meva família i t’has convertit en imprescindible. I creu-me que a la vida jo sempre he estat de tenir pocs imprescindibles, i tu ets un d’ells. Gràcies per ser-hi sempre!

Així que només això, que gràcies als que em llegiu, als que m’heu demanat consell, als que heu format part de la petita gran història d’aquest bloc, i que vostre també és aquest aniversari. Gràcies sobretot al meu company de viatge, per aguantar les meves estones mirant i remirant contes en diferents llibreries, per ajudar-me a trobar racons pel Trompeta allà on estiguem, per acompanyar-me al cinema cada vegada que vull veure una pel·lícula de dibuixos, per fer-me créixer personalment i per fer créixer aquest Elefant. Gràcies mil cops!

Així que moltes felicitats a tots, que passeu un dia esplèndid i que gaudiu de la Diada d’avui. Que no hi ha cosa que m’enorgulleixi més que tenir l’aniversari un dia com avui. FELICITATS TROMPETA I QUE EN COMPLEIXIS MOLTS I MOLTS MÉS!

Copenhague és una ciutat de disseny, al igual que la resta de països nòrdics, Dinamarca té una especial cura del disseny dels seus productes, ofereixen dissenys molt nòrdics, línies rectes i sòbries, colors clars… I la seva passió pel disseny l’apliquen en diferents àmbits. Un d’ells és el disseny de joguines i roba per a nens, i és en aquest sentit en el que avui us vull portar la botiga The Little Things. Una botiga de joguines boniques i roba per a nens. Les joguines són de marques europees i daneses, però les marques de roba són totes de Dinamarca, i en elles es pot apreciar clarament l’estil del disseny nòrdic. La botiga és una monada i us recomano que entreu a la seva web per entendre quin tipus de productes ofereixen i quin és el seu estil.

La podeu trobar a:

THE LITTLE THINGS

Vesterbrogade 161, Copenhague.