9a FESTA PER AL JOC I LA JOGUINA EN CATALÀ

30 novembre 2012
0

Demà mateix es realitzarà a Arc de Triomf una bonica Festa que no coneixia i que ja celebra la seva novena Edició, es tracta de la Festa per al joc i la joguina en català, i enguany m’he assabentat de l’acte gràcies al vell amic del Trompeta en Valentí Gubianas, que enguany ha realitzat el cartell de la festa, i a més hi participarà dels actes, tot realitzant un mural gegant a les 11 del matí. Jo si tingués nens, m’agradessin els jocs i defensés la llengua i la cultura catalanes, no dubtaria en acostar-m’hi.La festa comptarà a més a més amb tallers, ludoteca, la presència de diversos patges reials que estaran encantats de recollir les cartes dels nens i les nenes, i una gran fira amb diverses empreses del sector i en la que es vendran jocs i joguines en català, que és del que tracta bàsicament aquesta gran festa, acostar la joguina en català al públic i evidentment, als nens i nenes!

Us en faig memòria, la festa tindrà lloc el dissabte 1 de Desembre a partir de les 11h del matí, al Passeig Lluís Companys (Arc de Triomf). La festa durarà tot el dia i estarà plena d’activitats, que podeu veure a continuació, ja que us adjunto el cartell de la festa i la programació de les activitats.

El Trompeta recomana… CONTES DE NADAL (VII)

30 novembre 2012
0

Preparats per la setena entrega de contes de Nadal? No ho puc evitar, m’encanten aquestes Festes que ja s’acosten, i tot i que sovint s’han acabat convertint en unes festa d’àmbit purament comercial, per a mi i per a moltíssima gent representen molt més enllà que tot plegat. Es tracta de les festes per reunir-se amb la família, plenes de màgia i il·lusió, les festes dels nens i de tots aquells que somiem en ser-ho algun dia. El Nadal és la millor època de l’any, la més especial i la que visc amb més il·lusió. És per tot plegat que un any més us porto les principals novetats en l’àmbit de la literatura per als més menuts relacionada amb aquesta fantàstica època de l’any. El fred, la calor de les llars, les festes, costums i tradicions, la família… per no parlar-vos de l’imaginari Nadalenc: els Reis Mags, el Caga Tió. Doncs de tot plegat ens en parlen amb molta il·lusió i de manera molt diferent, els contes i històries que us porto avui. Preparats?

ARA VE NADAL, VVAA, Col·lecció Petits Móns, Editorial Baula (Octubre de 2012) –> Aquest és potser el conte més seriós dels que us porto avui. Com ja sabeu la col·lecció Petits Móns ofereix als nens petits els seus primers llibres de coneixements i ho fa amb lletra de pal, textos curts, i vocabulari senzill. Tot plegat va acompanyat de fotografies i imatges que poden ser properes a les experiències dels propis infants. Aquesta vegada, en aquest títol, ens parla de l’hivern, de les llums que engalanen els carrers, dels pessebres, del Tió, dels menjars típics per a les festes nadalenques, del Cap d’Any i evidentment de la màgica Nit de Reis. Una passejada per les Festes Nadalenques de manera senzilla i amb imatges.

LA CARTA ALS REIS, Anna Gasol i Teresa Blanch, Il·l. Eva Sans, Col·lecció Contes d’Ara, Editorial Baula (Octubre 2012) –> Aquesta és una de les més noves col·leccions de Baula, i és que aquest és tan sols el número 2 de la col·lecció, i el primer es va publicar per la castanyada. La col·lecció Contes d’ara és una col·lecció adreçada als primers lectors escrita amb lletra lligada, i que narra les històries protagonitzades per dos bessons, la Paula i en Marc, que ens expliquen a través de la seva pròpia vivència una tradició tan típica per a molts nens i nenes de les nostres contrades, com és escriure la Carta als Reis Mags. Però el problema de tot plegat és quan els dos bessons van a entregar la carta al patge reial, però resulta que s’ha oblidat de posar l’adreça a la que han de ser entregats els regals! Mare meva, quin error més greu! Com s’ho faran per fer arribar als Reis abans del dia 6 de Gener la seva adreça? Si ho voleu descobrir, no cal que feu res més que llegir aquesta fantàstica història. Una història divertida i diferent que ens parla sobre els Reis Mags i la famosa carta que cal enviar-los per a rebre regals.

Aquesta col·lecció conté a més al final de cada llibre dos apartats. Un d’ells ens parla dels personatges protagonistes de les històries de la col·lecció, els bessons i el seu millor amic, en Michael, ens els descriu i ens explica com són. El segon apartat és força més interessant, i és que sota el títol de “Descobreix!”, ens parla en aquest cas dels Tres Reis Mags, qui eren, d’on venien, curiositats, el menjar típic del dia de Reis, i d’un altre personatge que també forma part d’aquesta llegenda.

Personalment aquesta em sembla una col·lecció molt complerta, ja que no només ens porta una història, sinó que a més, tota una sèrie d’informació i coneixements que hi ha darrere dels personatges o tradició en la que es troba situada. Sens dubte un producte molt ben acabat, i amb unes fantàstiques il·lustracions de l’Eva Sans.

CANÇONS D’HIVERN, Noè Rivas, Il·l. Montse Tobella, Col·lecció Cantem, Editorial Baula (Octubre de 2012) –> I una vegada més l’editorial Baula aprofita per treure un nou títol d’aquesta collecció relacionat amb l’època en que ens trobem. No és la primera vegada que us els presento, i és que els contes recull de cançons, amb les lletres, il·lustracions i CD amb les músiques, és un format que sempre m’ha semblat molt interessant.

Aquesta vegada, amb les Cançons d’Hivern, trobem tota una sèrie de temes relacionats amb l’època, algunes de les cançons són populars com: Caga Tió, Ball Rodó Disposen, ara Ve Nadal, El Rei Herodes, Els Reis de l’Orient, Ara arriba en Carnestoles, Carnestoltes quinze voltes, Vés-te’n hivern o La cançó de les mentides; i altres de nova creació com L’hivern o L’home dels nassos.

Tot plegat il·lustrat aquesta vegada per la Montse Tobella.

VET AQUÍ UNA NIT DE REIS, Carles Arbat, Il·l. Carles Arbat, Col·lecció Contes esbojarrats, Editorial Baula (Octubre de 2012) –> No ho puc evitar! La meva debilitat amb Carles Arbat les confessat més d’una vegada en molts sentits i de mil maneres diferents, és d’aquells il·lustradors que et deixen ensimismada la primera vegada que veus una de les seves il·lustracions, d’aquells que publiquin el conte que publiquin, no et cal només que mirar la portada i ja saps que és un conte seu, per l’estil, per la màgia dels seus personatges, per la manera de fer… pel que sigui o per tot plegat. I això és el que em passa sempre amb en Carles! Aquesta vegada, la seva nova història forma part de la col·lecció Contes esbojarrats, una col·lecció divertida, de contes amb certa ironia i un toc d’humor, contes peculiars, diferents, que no ens relaten les coses tal i com sembla que han de ser.

Aquesta vegada, el conte és escrit pel propi Carles i és realment un relat divertit. Està escrit amb rodolí i ens explica un greu problema que pateixen els Reis Mags, poc abans de la màgica Nit de Reis, i és que resulta que el Rei Melcior s’ha posat malalt, i en Gaspar i en Baltassar busquen un Rei que el pugui substitur. Es presenten a Palau un munt de candidats, però cap d’ells acaba de ser prou bo per ser per una Nit, per una vegada el Rei Melcior. I finalment acabaran prenent com a substitut el que per molts és el seu rival més temut. Us imagineu de qui es tracta? No us ho desvetllaré, però sens dubte aquest és un relat divertit i entretingut, una bona alternativa als clàssics de sempre, i als contes més típics.

LES TRES REINES D’ORIENT, La història secreta dels Reis d’Orient, Teresa Duran, Il·l. Lluís Farré, Editorial La Galera (Novembre 2012) –> Si abans parlàvem d’un títol original i d’una història diferent a les més tradicionals. Aquest és sens dubte un altre novetat d’enguany que segueix el mateix camí, i és que la història és sens dubte divertida i diferent, i comença així: “La història va anar més o menys així: a Orient hi havia tres reialmes petits i veïns. Els tres reis eren savis, mags i amics,i les tres reines eren amigues, eixerides i generoses. Tot hauria anat com una seda si no fos perquè aquells tres matrimonis no tenien fills i això els entristia una cosa de no dir.”  I una nit varen veure un estel que brillava al cel, i tots tres marxaren cap a Betlem, a corre-cuita i sense dir res de res a les seves dones, que es quedaren esperant intrigades. I al tornar és quan els Tres Reis expliquen a les seves dones el perquè del seu viatge, una història màgica i increïble que avui dia encara s’explica.

És en el fons la mateixa història que tots coneixem dels Tres Reis, però vista des d’un prisma totalment diferent, amb una visió més femenina, i unes Reines que donen el toc d’humor i trenquen una mica amb tota la cerimònia tan solemne de la història de com els Reis Mags varen portar els seus regals al nen Jesús.

Lluís Farré es surt una vegada més amb unes grandíssimes il·lustracions i un conte que crec que al igual qu l’anterior són dos contes molt diferents a tenir en compte per aquests Nadals. Si us voleu allunyar una mica del més clàssic, aquesta és també una bona opció.

CELEBREM EL NADAL, Il·l. Anna Clariana, Editorial Barcanova (Setembre 2012) –> Aquest ja és sens dubte un conte molt més clàssic, també pensats per a nens més menuts que els títols anteriors. Tot de cartró i format quadrat, amb tapes i planes dures, i molt més senzill. Ens parla també de totes les tradicions d’aquesta època: el pessebre, el Nadal, el Tió, la cavalcada de Reis… Un conte més senzill, però no per això poc adient, ja que penso que els nens més menuts el poden gaudir molt.

L’AUCA DE NADAL, Estel Baldó, Rosa Gil, Il·l. Marta Montañá, Editorial Barcanova (Octubre 2012) –> Aquest és un cotne pensat per a primers lectors en format d’auca i escrit en dos formats de lletra: lletra de pal i lletra lligada. De manera que facilita la lectura pels infants que tot just estan aprenent a llegir amb lletra de pal, i s’han de començar a familiaritzar amb la lletra lligada.

La història pren el Caganer com al personatge que porta el fil narratiu del relat, que evidentment està ambientat en el Nadal, i en el que els personatges que hi apareixen van a comprar l’avet, figures per al pessebre, canten nadales, fan cagar el Tió…

EL TIÓ DE NADAL, Anna Canyelles, Il·l. Roser Calafell, Editorial La Galera (Novembre 2012) –> Una altra vegada ens trobem amb textos rimats, però aquesta vegada per parlar-nos d’un dels meus personatges preferits del Nadal: el Tió. Ens parla no només de la tradició de fer cagar el Tió, sinó que ens explica des del moment en que el Tió arriba, com cal cuidar-lo, alimentar-lo, i de com finalment de tant menjar, el Tió acabarà cagant. Sí, tradició escatològica com la que més, però ja em perdonareu però el Tió m’encanta, em sembla molt propi i característic de les nostres contrades, i una festa que no hauríem de perdre mai. És per tot plegat, que aquest conte és una molt bona manera d’explicar aquesta festa als més menuts.

Conte va! Va de contes

29 novembre 2012
0

Avui us vull parlar d’una iniciativa molt interessant que s’està portant a terme a Vilanova i la Geltrú, i és que fa poc s’ha creat l’Associació pel Foment de la Literatura Infantil Judit Sendra Garcia, amb l’objectiu de promoure la literatura infantil a la zona, és per això que s’està treballant en diversos actes, un d’ells es tracta d’un concurs de contes per als nens i nenes de la zona, es tracta del Conte va! Va de contes. Us en deixo el cartell, però si en voleu veure les bases, només cal que cliqueu en aquest link.

A més s’està preparant una fira de contes i moltes més activitats que es duran a terme el 11 de Maig de 2013 i de les que espero poder-vos portar més detalls d’aquí uns mesos.

Espero que us hagi resultat interessant.

Dibuixant a… LA LLEGENDA DEL CRIT

28 novembre 2012
0

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2012)

SONJA WIMMER: "Me gustaría poder aportar algo positivo a quien contempla mis ilustraciones"

27 novembre 2012
0

Avui us porto una il·lustradora que m’ha agradat moltíssim poder entrevistar. Es tracta de la Sonja Wimmer, afincada a Barcelona i dedicada al món de la il·lustració de manera plena fa un parell d’anys. La vaig descobrir amb una història que em va captivar, que és colpidora, d’aquelles que no deixa indiferent a ningú “El cielo de Afghanistan”, una història que parla de com un país devastat per la guerra intenta sortir-se’n. La pròpia il·lustradora defineix el seu estil com una espècie de poesia curiosa, jo us en diria que es tracta d’il·lustracions amb sentiment, que els personatges senten coses, i ser capaç de transmetre això en el món de la il·lustració és sens dubte molt important. Ara ja no us explico gaire més d’aquesta il·lustrdora, i us deixo amb les seves respostes que de ben segur us agradaran.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Antes hacía Diseño Gráfico y me gustaba mucho, pero siempre me quedé con las ganas de dibujar y pintar más. Y así, cuando hace algunos años me puse a viajar durante algunos meses, y llegué a Barcelona, decidí de presentarme para los estudios de ilustración.

– Quant temps fa que et dediques a la il·lustració?
Hace dos años y medio ahora, que me puedo dedicar completamente a ilustrar.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Bueno, fácil no es, ya que hay muchos muy buenos ilustradores. Pero con buena voluntad y persistencia, muchas ganas de ilustrar y un poco de suerte se puede conseguir.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
Creo que, aunque ahora lo haría un poco diferente, más orgullosa me siento de “La coleccionista de palabras”, porque fue el primer libro que hice como proyecto final de mis estudios, y donde no realicé sólo las ilustraciones, sino también escribí la historia. Es una alegría, que después realmente llegó a publicarse con la editorial “Cuento de Luz” y que incluso ganamos dos premios con él.

– I quin va ser el més difícil?
No podría decirte. Hasta ahora he tenido mucha suerte con los proyectos que me llegaron a ilustrar, y he disfrutado y aprendido algo nuevo con cada uno de ellos.

– Recentment has publicat el conte El cielo de Afghanistan, un conte que és més aviat un cant a l’esperança després d’una guerra. Resulta molt dur i complicat il·lustrar històries així?
No, al contrario. Me encantó este proyecto. Me he documentado y leído bastante sobre la situación actual y cultural en Afghanistan, para poder ilustrarlo de una manera autentica, con imágenes que transmiten fuerza y esperanza. Fue un reto porque es un tema muy actual y delicado y al mismo tiempo me hizo muy feliz poder aportar humildemente un poco de luz a través de mi trabajo.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Empiezo por hacer pequeños bocetos de composición y en cuanto he encontrado una que me gusta, realizo el dibujo en tamaño final. Si tengo tiempo suficiente (lo que normalmente no es el caso;) ) hago algunas pruebas de color y de técnica, y finalmente lo pinto (o dibujo y escaneo para trabajarlo en el ordenador, depende de la técnica que quiero aplicar).

– On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
Lo veo más bien como un camino, donde uno va aprendiendo y mejorándose constantemente, de empezar cada proyecto con nuevo entusiasmo y de intentar de dar lo mejor posible.

– Il·lustrar és …
La oportunidad de contar historias enteras con imágenes, de aportar un poco de luz a la gente, de hacerles reír, conmoverse, reflexionar y soñar.

– Si no fossis il·lustradora series …
Narradora de historias y cuentos.
(lo hago cuando puedo en mi tiempo libre)

– Com definiries el teu estil?
No sé. Tal vez, como una especie de poesía curiosa.

– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
Oh, hay muchos, que me gustan. Pero si tengo que decir unos pocos:
Ana Juan, porque me encantan sus personajes y composiciones,
Shaun Tan, porque tiene muchos registros diferentes e inventa caracteres muy curiosos,
Joe Sorren, por las atmósferas mágicas que crea con sus colores
y Joanna Concejo, porque me encanta su manera suelta de dibujar y la poesía que transmite.

– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, què t’agradaria que fos? Per què?
“El traje nuevo del emperador” de Andersen, porque me encanta el mensaje, como los adultos muchas veces no vemos lo evidente o no nos atrevemos decir la verdad- por miedo de lo que piensan los demás, en vez de ser sinceros y auténticos.

– Si fossis un personatge de conte series …
Mary Poppins

– Quin és el conte que més t’agradava que et comptaran quan eres petita?
Pippi Calzaslargas

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
Me gustaría que mis ilustraciones lleguen a gente por todo el mundo, y de poder aportar algo positivo a quien las contempla.

– Un país amb bona literatura infantil és …
Francia (visto de punto de vista de la ilustración)
– ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Creo, que sería bueno dar un poco más valor al trabajo de los creadores (tanto ilustradores como autores). Eso beneficiaría a todos, ya que a nosotros se nos hace más fácil vivir de nuestro arte y nos permite realizar proyectos con realmente buena cualidad.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil?
Creo, que hay mucha literatura infantil buena, y con los ipads cada vez hay más cosas digitalizas.
Igualmente estoy convencida, que no se perderá el libro tradicional,  porque el hecho de tener un libro en la mano, de tocar el papel y no estar pendiente de un aparato técnico para leer, no tiene precio.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
En los próximos meses estaré trabajando en tres cuentos:
Uno muy poético para Cuento de luz sobre un niño llamado Juan, que en lugar de hablar se expresa solo silbando.
Luego habrá otra historia para OQO, que explica a los niños de una manera divertida, que Papa y Mama se quieren, y que a veces necesitan estar solos en su dormitorio de noche.
Y la tercera será para Editorial Parramon sobre seres fantásticos del agua.

Els orígens de… LA LLEGENDA DEL CRIT

26 novembre 2012
0

“Aquesta llegenda que us portaré avui, la podem situar fa molts i molts segles, pels volts dels segles XVI, XVII i XVIII. Segles on els saquejos de pirates i corsaris eren el més habitual en les costes catalanes. Ara ja us he situat l’època en que ens trobem, però no pas el lloc on passa tot plegat, ens anirem cap a la Costa Brava, concretament a Mont-ras, davant les Illes Formigues, entre Palamós i Palafrugell. Allà trobem una preciosa i pràcticament verge cala, que s’anomena el Crit avui dia. Però ara el que coneixerem és el perquè d’aquesta història.
En aquella època, a causa duna intensa boira, un vaixell de pirates es va haver de refugiar a la Cala Font-morisca també a Mont-ras, per tal d’esperar que la boira escampés i poder així tornar a navegar. Els pirates però, que no eren éssers precisament gaire innocents, sempre estaven atents de trobar algun mas o casa solitària que poder saquejar, prendre els seus habitants com esclaus i emportar-se les seves principals riqueses. I de sobte sentiren el cant d’un gall, que delatà que hi havia un mas proper a la zona, així que es van acostar allà on el gall havia cantat, es tracta d’un mas anomenat Cal Gall Peric.
Entraren a la força a la casa, saquejaren el mas i de les dues filles dels amos de la casa s’emportaren a la més bonica, que evidentment oposà resistència al seu captor. Quan ja arribaven a la platja, la noia mossegà ben fort el dit del seu captor, i aquest enrabiat del dolor que li havia infligit la noia, va treure la seva espassa i la va matar allà mateix. Diuen que el crit que va fer fou tan ensordidor que es va sentir a diversos kilòmetres a la rodona. Els familiars de la noia empresonats, el mas cremat foren el definitiu resultat de tan cruel atac. Els assassins aconsegueixen fugir impunes i arribant al seu vaixell deixant darrera seu un cos mort al mig de la sorra.
 I des d’aleshores que la Cala s’anomena la Calal El Crit en record als terribles fets que succeïren en aquell indret segles enrere. Diu la llegenda que encara avui, l’aniversari en que varen succeir els fets, any rere any es pot sentir l’estrany i fort crit de la noia.”

Aquesta llegenda que us he explicat avui és la Llegenda del Crit, una tràgica història que dóna nom a aquesta cala, i que segons conten algunes versions de la mateixa, també serveix per donar nom a la cala bessona de la mateixa que hi podem trobar just al costat, la Cala Fontmrisca, cala en la qual estava atracat el vaixell dels corsaris barbarescs on hi havia una font d’aigua dolça natural de la qual varen veure abans de fugir i que es diu la Font Morisca, i d’aquí el nom de la cala i de la pròpia font.

Una llegenda popular que al igual que moltes altres llegendes de les nostres contrades ens parlen de l’època de pirates i d’invasions barbaresques a les nostre terres o a les Balears, i ja nombroses llegendes que se’n fan ressò. Algunes de més romàntiques, altres de molt més cruels, com és aquesta que us he portat avui.

Una llegenda de la qual se n’han explicat i escrit moltes versions diferents, però que si fa no fa, totes són molt simi lars i totes acaben de la mateixa tràgica manera. Algunes de les versions són un xic més sàdiques i expliquen que tota la família de la noia va ser assassinada i la manera en com van anar-los matant a tots, i  altres versions una mica menys cruels expliquen que van prendre tota la família com a esclaus i se’ls van emportar a tots menys a la noia rebel que va acabar morta a la platja.

El que no sabem del cert, com bé passa amb totes les llegendes, és si aquest fet va succeir en realitat, i és que pels detalls que en dóna, l’època en el que està situat i els fets que succeïren en aquella època, és més que probable que els fets que narren la llegenda, foren certs del tot. O si més no, moltes històries similars succeïren en aquella època.

Sigui com sigui, aquesta cala, a part de ser un magnífic indret preciós, petit i de difícil accés per a turistes i banyistes, és un lloc que amaga una trista llegenda al darrere, i això a tota mena d’indrets sempre els hi dóna cert caire màgic i misteriós.

 Imatges
Com no he trobat cap il·lustració de la Llegenda que avui ens ocupa, us porto una bonica imatge de la Cala on va ser assassinada la jove i bonica noia.

Explica'm… PRINCESES DE RONDALLA

25 novembre 2012
0

PRINCESES DE RONDALLA, Germans Grimm, Charles Perrault, HC Andersen i Wendy Jones, il·l. Su Blackwell, Editorial Cruïlla (Octubre 2012) –> Una novetat sortida al mercat fa cosa d’un mes és aquest fantàstic recull de contes de princeses. Es tracta d’un recull de contes publicat en llengua estrangera i traduït recentment per Cruïlla. El conte destaca per portar-nos set contes tradicionals de princeses adaptats per a ser llegits per als més menuts. Entre les set històries trobem els següents títols: La Ventafocs, Les dotze princeses Ballarines, El príncep granota, La princesa del pèsol, La Blancaneu, La Margarideta i La Bella Dorment.

Com a curiositat d’aquest recull us en puc destacar una de molt clara, la manera com està il·lustrat el recull. I és que lluny de portar-nos les tradicionals il·lustracions, aquest recull té una imatge totalment moderna i innovadora. Es tracta de magnífiques fotografies que recreen els escenaris de la història creats amb figures de paper, que a la vegada, són pàgines de contes clàssics.

Un recull de contes molt bonic, amb grans històries i molt original.

Jugant a… WALTER TOYS

24 novembre 2012
0

I sembla que de marques alemanyes va tot plegat en aquesta secció en les darreres setmanes, avui us porto Walter Toys. Unes joguines que estan fetes de matèries primeres naturals, resistents i adequades per als nens. Són joguines òptimes per a que l’infant pugui observar i comprendre el seu entorn ja des del primer any de vida. Joguines ben dissenyades i amb colors prou agradables i cridaners per convidar a l’infant a jugar, tocar, experimentar i sobretot imaginar.

Les joguines de Walter Toys són joguines de fusta i són bàsicament joguines per a que els nens millorin les seves habilitats cognitives i motrius: estiradors, sonalls, joguines per millorar a l’hora de caminar, “tentetiesos”…

Us deixo amb algunes imatges per a que hi feu un cop d’ull.

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ ELS MEUS LLIBRES D'IMATGES PER TOCAR

23 novembre 2012
0

Avui us porto una col·lecció de dos contes per a nens molt menuts que em va agradar molt, i és que en aquestes darreres setmanes us estic portant i us portaré contes per a nens molt menuts, perquè crec que sovint són els grans oblidats en el món del conte i l’àlbum il·lustrat. És per això que en les meves recerques llibreteres, estic mirant molts contes per a nadons, i aquesta setmana us porto un parell de contes de llibres de vocabulari en imatges per tocar i aprendre paraules.

Són llibres de cartró, de planes gruixudes, resistents, un format quadrat i força petit, amb diferents textures per poder tocar i descobrir no només amb la vista diferents paraules relacionades amb la seva quotidianitat i el seu dia a dia.

Us els presento…

JO DORMO, Amélie Graux, Editorial Joventut –> Diferents paraules relacionades amb el moment d’abans d’anar a dormir, tot plegat il·lustrat amb unes boniques imatges. Contes pensats per a nens a partir de 6 mesos i fins a 18, nens molt menuts que tenen amb aquest tipus de contes els seus primers aliats per començar a familiaritzar-se amb els contes i el seu format, i aprendre amb ells no només el que hi surt, sinó l’hàbit de mirar contes, passar les pàgines amb compte i tenir certa autonomia per anar-los mirant i tocant.

JO MENJO, Amélie Graux, Editorial Joventut –> En aquest títol de la col·lecció podem trobar el vocabulari relacionat amb tot allò que el nen necessita per menjar, el pitet, la trona, la cullera… El mateix format però amb un tema diferent i de nou amb textures diferents.

"AMICS PER SEMPRE" arriba a Verdi Kids

22 novembre 2012
0

Em complau anunciar-vos una nova estrena del Format Verdi Kids, un format del que ja us vaig parlar fa uns quants mesos i que porta als més petits pel·lícules infantils no comercials. Aquesta vegada l’estrena és sens dubte espectacular. Es tracta de la pel·lícula “Amics per sempre”dirigida per Jesper Moller i Toni Loeser, i que arriba als cinemes el proper 30 de Novembre.

La pel·lícula està basada en els contes de l’escriptor i il·lustrador alemany Helme Heine, un dels autors més llegits a tota Europa amb els seus llibres: Els Tres amics, El cotxe de carreres i Un cas pels tres amics.Un autor que ha fet d’aquests animals de granja els protagonistes d’innombrables aventures, amb un estil molt adaptat als més joves però que narra grans temes com l’amor, l’amistat, la tristesa. Sensible i amb humor les seves il·lustracions són realment especials. Pel que fa a l’adaptació cinematogràfica de les seves il·lustracions, sembla una molt bona adaptació, caldrà veure-ho als cinemes per corroborar-ho.

El film es basa en els llibres de l’autor i narra les aventures i desventures que viuen els habitants d’una granja molt particular, que reben un nou inquili, un ratolí molt particular que es convertirà en l’heroi i epicentre de la granja, a través de les aventures i històries que explica de temps passat. Aventures però que haurà de demostrar que són veritat en el moment que l’ovella de la granja és segrestada, i ell, el gall i el porc emprenen una aventura per tal de rescatar-la. És aquest moment en  que el ratolí haurà de demostrar la seva heroïcitat.

<