El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ PETITES SORPRESES

26 desembre 2014
0

Avui em fa gràcia portar-vos una nova col·lecció de Combel que em va semblar molt bonica. La col·lecció en qüestió es diu Petites Sorpreses i són contes en format dur, quadradets, per a nens a partir d’un any i amb unes il·lustracions dolces i coloristes. Es tracta de contes amb llengüetes que els infants podran estirar per descobrir les sorpreses que amaguen els protagonistes dels contes. Són contes pensats i dissenyats per a les mans menudes dels nens, i on apareixen els amics de la Tina i en Buba. Les històries són força senzilles, i les pregunte si els personatges que han de buscar a cada pàgina esdevindran els elements perfectes per captar l’atenció dels petits de la casa.

EL PETIT BUBA HA PERDUT EL SEU ELEFANT!, Nosy Crow, Il·l. Jannie Ho, Col·l. Petites Sorpreses, Editorial Combel (Setembre de 2014)

Buba

LA TINA JUGA A FET I AMAGAR, Nosy Crow, Il·l. Jannie Ho, Col·l. Petites Sorpreses, Editorial Combel (Setembre de 2014)

Tina PicklePop_sp3_colour

Jugant a… LES MISTINGUETTES

24 desembre 2014
0

Com precissament és temporada de joguines, avui em fa gràcia portar-vos una nova col·lecció de la marca de joguines franceses Les Déglingos, que es diuen Les mistinguettes. Les Mistinguettes són una col·lecció de nines de peluix i roba que estan pensades per a nenes de 2 a 6 anys. Són tovetes i suaus i ens arriben directament de París amb alegres colors i molt estil. No es tracta d’unes nines convencionals.

La col·lecció la formen en total cinc nines: Colette, Francette, Paulette, Odette i Lucette, totes elles divertides, sofisticades, amb el seu propi estil i amb la personalitat força marcada. Cada nina quan la compres et ve amb una etiqueta lligada al voltant del coll que t’explica, no només el seu nom, sinó et parla de la seva personalitat i el seu estil. Cada  nina està feta amb tipus de teixits diferents, i són 100% rentables, això sí, amb aigua freda.

Us deixo unes quantes fotos de les nines en qüestió que provenen del seu facebook oficial que us encantaran. Si les voleu comprar, jo les he vist a la llibreria Abracadabra Llibres.

58433_575757649181903_37331806_n 156979_580174458740222_2132225339_n 998319_528452253912443_1500821837_n 1094681_513287752095560_699779538_o 1266200_514117752012560_323812615_o 1266309_514117872012548_2121933380_o 1269427_514117912012544_1251538521_o 1272389_514117908679211_760885169_o1 1274322_511454665612202_2110812236_o 1292229_514117768679225_1851445781_o1 1398199_528447340579601_844519672_o 1656250_577161395708195_1183340495_n1 10700092_718538458237154_738062482344261484_o

Els orígens de… ELS AJUDANTS DE SANT NICOLAU (part 3: Père Fouettard, Belsnickel i els Elfs Nadalencs)

22 desembre 2014
0

Père Fouettard
Z_89668A74-F408-6035-7000878CF4913A05Père Fouettard és un personatge que acompanya Sant Nicolau el dia 6 de Desembre i que s’encarrega de portar als nens dolents trossos de carbó i/o propinar-los fuetades amb el seu fuet (d’aquí el seu nom), mentre que Sant Nicolau els hi deixa regals a aquells que s’han portat bé. És sobretot conegut a la part nord-est de França, i en alguns indrets del sud de Bèlgica. Es tracta d’un home de cara sinistre, vestit amb robes fosques de cabell descuidat i llarga barba. Porta un fuet, un bastó llarg, i fins i tot pot arribar a portar un sac o bossa amb la que emportar-se els nens. Té la cara fosca, en algunes ocasions, hi ha qui diu que és perquè va néixer d’una efígie cremada, altres en canvi diuen que és pel sutge de les xemeneies per les que entra amb Sant Nicolau. En d’altres representacions Père Fouettard és igual al Zwarte Piet holandès. Altres representacions d’aquest personatge el descriuen exactament igual que Sant Nicolau però amb robes fosques.

Els orígens d’aquest personatge es remunten forces segles enrere, pels volts de l’any 1150. La història diu que un hostaler (en algunes versions un carnisser) captura tres nens rics que anaven camí de l’internat. Juntament amb la seva dona els maten per robar-los les seves pertinences. Una versió més cruel de la història explica que droguen els nens, els hi tallen el coll, els fan a trossets ben menuts i els fan servir per a l’estofat. Sant Nicolau descobreix el crim i ressuscita als tres nens. Després d’això en Père Fouettard es penedeix i es converteix en l’acompanyant de Sant Nicolau. Una altra versió d’aquesta mateixa història explica que va ser Nicolau el que va obligar a Père Fouettard a convertir-se en el seu ajudant com a càstig per tots els crims que havia comés.

Un altre de les llegendes entorn aquest personatge és una mica més recent, data de l’any 1552, any en que es va dur a terme el setge a la ciutat de Metz. Durant aquella època els pelleters van  cremar una efígie del Rei Carles V i  a partir de les cendres d’aquesta  van crear un personatge grotesc que anava armat amb un fuet i lligat amb cadenes que castigava als infants. Els fets en que la ciutat va ser alliberada i la crema de l’efígie coincideixen amb el temps en que Sant Nicolau va passar per la ciutat i el temible personatge creat pels pelleters es va assimilar en la figura de Père Fouettard, d’aquí a que es converteixi en el seu homòleg.

Caps als volts del 1930 la figura de Père Fouettard apareix als Estats Units sota el nom de Father Flog o Spanky (Pare Fuetejador). I tot i que es tracta del mateix personatge, aquest està totalment desvinculat del Nadal i es tracta simplement d’un espantamainades, que té la seva còmplice femenina, i que tots dos castiguen als nens dolents.
Belsnickel
belsnickel-pa-dutch-christmas El Belsnickel és un ésser característic del folklore de la regió del Palatinat (al sud-oest d’Alemanya, ocupant bona part de l’estat Federal de Bundesland), de Sarland i de Baden-Württemberg. Curiosament aquest personatge també és present més enllà d’Europa, i el podem trobar a Pensilvània (entre els emigrants germànics sobretot), Santa Catarina (Brasil) i a les zones de les praderies Canadenques. El Belsnickel arriba a les llars una o dues setmanes abans de Nadal, i genera cert temor entre els nens de les cases d’aquests indrets, ja que misteriosament sempre sap i coneix quins són els nens que es porten malament.

Físicament, acostuma a portar robes fetes amb pells velles, brutes, esquinçades i trencades, i porta un fuet o unes branques amb les que pegar als nens dolents. Porta una màscara i d’aquesta a vegades en surt una llarga llengua. Normalment els nens sempre en surten il·lesos i en la majoria dels casos es comprometen a ser nens bons per por al que els hi pugui passar. A diferència de la resta d’acompanyants de Sant Nicolau, Belsnickel actua ol i pot arribar abans que ho faci Sant Nicolau.

A Pensilvània és el personatge que visita als infants abans que arribi el Nadal per tal de comprovar si el seu comportament està sent l’adient. Ell truca a les portes o finestres de les llars on hi ha infants i els nens han de respondre correctament allò que els hi pregunta o bé cantar-li alguna cançó. A canvi en Belsnickel els hi llença caramels al terra. Tot i que si els nens es llencen massa de pressa i de sobte damunt dels caramels, en Belsnickel els hi pegarà amb el seu fuet o branquillons. Tot i que pugui semblar un personatge especialment dur, la tradició del Belsnickel és totalment inofensiva i divertida pels infants d’aquestes contrades.

En Krampus i en Belsnickel són dos éssers totalment diferents, mentre que un té una aparença totalment antropomòrfica, l’altre és pràcticament un diable, un té un caràcter i una tradició molt més amable, i en contrapartida el Krampus és molt més salvatge i controvertit. El conte i la tradició del Belsnickel ha passat de generació en generació entre els germànics que varen emigrar a Amèrica, sobretot a Pensilvània.

La procedència de Belsnickel i de Sant Nicolau, segons l’Etenisme (o neopaganisme germànic) prové del Déu Wodan en el seu paper de Déu Cercador, i és que segons explica la llegenda aquest Déu s’apareixia en forma de rodamón, uns dies abans del Yule i anava per les cases preguntant tant a adults com a infants preguntes amb respostes d’allò més complexes, amb la finalitat d’avaluar la saviesa d’aquells qui anava visitant. De manera que aquells que donaven les respostes correctes quedaven absolts d’haver de passar algunes probes físiques, i els que erraven tenien la possibilitat d’esborrar el seu error tot superant alguna mena de probes físiques, i en cas de no superar-les havien de fer alguna actuació en la que havien de cantar alguna cançó, o demostrant alguna habilitat.

A la meitat del Yule, el Déu Wodan retornava en el rol de “concededor de desitjos” (com a Sant Nicolau) i premiava a tots aquells que havien superat amb garanties les probes plantejades per ell en els dies precedents.

Els elfs Nadalencs
I per acabar, el darrer personatge que acompanya a Santa Claus ja són els Elfs Nadalencs, personatges provinents de la tradició nord-americana de Santa Claus, tot i que poden derivar de la cultura Escandinava dels Tomtens. De fet en el poema de Clement Clarke Moore de 1823 “A Visit from St. Nicholas” ens descriu a Santa Claus com un vell follet grassonet i rodanxó, aquesta descripció és prou evident que deriva de la influència escandinava on el seu Pare Noel no tenia mida ni proporcions humanes, i és que dels Tomtes ja us en vaig parlar en l’article del Pare Noel.

Els Elfs Nadalencs apareixen per primera vegada l’any 1850 en un llibre anomenat Elfs Nadalencs escrit per Louisa May Alcott i que mai s’arriba a publicar. Posteriorment tornen a aparèixer en la revista Godey’s Lady’s Book l’any 1873 on ens els ensenyen mentre treballen amb Santa Claus en la portada del número nadalenc de la publicació, i com es tractava d’una revista molt influent, l’aparició dels Elfs Nadalencs va fer que es popularitzessin i acabessin formant part de la tradició nadalenca del país.

Actualment als països de parla anglesa: Estats Units, Canada i Anglaterra aquests petits Elfs són els que s’encarreguen de construir les joguines que el Pare Noel entrega als nens i nenes d’arreu del món, i ho fan a la casa que aquest té al Pol Nord. Físicament són menuts, vestits de verd amb alguns detallets en vermell i amb orelles punxegudes.

El Trompeta recomana… CONTES DE NADAL (IX)

19 desembre 2014
0

I ja són forces les recomanacions nadalenques de contes, i aquest any no podia se rmenys. Cada any les editorials se les empesquen per intentar treure al mercat contes de Nadal diferents, que si els Pastorets explicats diferent, que si més contes del Tió… Sigui com sigui, a mi el Nadal i els contes nadalencs m’encantes i és per això que un any més, m’ha estat impossible no portar-vos les novetats nadalenques editorials.

FEM EL PESSEBRE, Eva Santana, Eumo Editorial –> Un conte senzill sobre la il·lusió de la Maria de muntar el pessebre, ho té tot a punt: la molsa, el bou, la vaca, el nen Jesús, el Caganer, fins i tot un Dimoni…

fem-el-pessebre_9788497665285

ON HA ANAT EL TIÓ?, Eva Santana, Eumo Editorial –> Aquest en la línia del conte anterior, és una història senzilla que aquesta vegada ens parla del Tió, però no d’un Tió qualsevol, sinó que es tracta del Tió del Pau, que un bon matí quan es lleva s’emporta un bon ensurt, i és que no se’l troba on l’havia vist la nit anterior.

on-ha-anat-el-tio_9788497665278

LA MÀGIA DEL PARE NOEL, Pep Molist, Il·l. Ximena Meier, Col·l. Capsa de Contes, Editorial Baula –> Aquesta és una tendra història de la col·lecció Capsa de Contes, col·lecció que es caracteritza per la sensibilitat i delicadesa de le sseves històries  il·lustracions. Aquesta vegada, evidentment el seu darrer títol havia de ser nadalenc, i la sinopsi del llibre diu així: “La Mar coneixia molt bé el Pare Noel. Els seus pares li havien explicat contes on hi sortia. Però no l’havia vist mai de prop. Els contes deien que hi ha molt poques persones que l’hagin vist. Viatja una sola nit a l’any, la de Nadal, i quan tothom dorm.”

106016_Pare_Noel

EL TIÓ AL PAÍS DELS CONTES, Vivim del cuentu, Il·l. Albert Vitó, Col·l. Contes desexplicats, Editorial Baula –> Curiosa i divertida, així com totalment alternativa, història d’un Caga Tió d’allò més particular. Tot comença quan el llop va bufar i bufar i la casa al terra de fusta va tirar, però va bufar amb tanta força que un dels troncs va anar a parar a casa de la Ventafocs. Aquesta el va acollir com si es tractés d’un  gran amic, el va cobrir amb una manta, li va posar barretina i li va pintar una cara. Així és com neix el Tió d’una història sorprenent que sens dubte ens aporta una visió totalment diferent.

106195_Tio

BON NADAL!, Enric Larreula, Il·l. Daniel Jiménez, Col·l. Nous Esbojarrats, Editorial Baula –> Aquesta col·lecció de Baula es caracteritza sempre per ser divertida, i com bé diu el títol de la pròpia col·lecció, esbojarrada. Sempre aporten el contrapunt, i en aquest cas una manera diferent de viure el Nadal, la manera en que els animals d’una granja qualsevol, en un indret qualsevol decideixen viure el Nadal. Un Nadal que volen viure amb una gran festa, amb un gran tiberi. No volen menjar ni pinso, ni gra, ni herba, volen menjar de veritat. És per això que tots junts entraran a la cuina a veure què poden preparar.

NE-bon_nadal

ON ÉS EL CAGANER?, Roser Calafell, Col·l. Tradicions, Editorial La Galera –> I un nou conte d’aquesta col·lecció però aquesta vegada al més pur estil “On és Wally?” a la catalana. I és que es tracta d’anar buscant el Caganer que s’ha perdut en cada plana, i ajudar així a la resta de figures del pessebre a que aquest estigui complert.

9788424651633_imatge_portada_llibre_detall_9788424651633 9788424651633_Página_2 9788424651633_Página_3 9788424651633_Página_4 9788424651633_Página_5

CAGA, TIÓ!, Toni Dalmases, Il·l. Stefanie Pfeil, Editorial Cruïlla –> Aquest és un conte nou i divertit sobre el Tió, una història més, una mica diferent sobre el perquè al Tió, a banda de donar-li cops de bastó se li ha de cantar. Us deixo amb la sinopsi del llibre: “Al Pol li fa vergonya cantar la cançó del tió davant dels seus companys de la classe. Seguint els consells del seu germà, en lloc d’assajar la cançó s’entrena a clavar cops a tort i a dret per poder estomacar fort el tió i que així li cagui moltes coses. Però el tió només et fa cas quan li cantes la cançó, i els cops de pal només són per seguir el ritme com cal, i el Pol queda molt sorprès quan veu que no li ha cagat res. Potser si prova a cantar la cançó…”.

es152085_152593

BONES FESTES!, Roser Calafell, Col·l. Tradicions, Editorial La Galera –> I una de les novetats d’enguany de la Galera és aquest llibre d’activitats, o llibre postal. I és que es tracta d’un nou format força innovador que permet als infants començar el Nadal d’una manera molt especial. Amb aquest llibre el nen podrà crear més de 40 postals per escriure i enviar a les persones que més s’estima. A cada plana hi trobarà dues postals, una ja pintada i l’altre per acolorir, i el nen no només podrà pintar la de sota, sinó que a més podrà completar tant l’una com l’altra amb alguns dels adhesius que també completen el llibre. De totes elles, el nen podrà escollir-ne les millors i enviar-les al seu professor, als seus companys de classe o als seus familiars. A més si retallés les pàgines per la línia de punts, podràs aconseguir un fantàstic llibre d’endevinalles d’allò més nadalenques.

cobertes-Postals.indd

ELS PASTORETS, Pilar Serra, Il·l. Roser Calafell, Col·l. Tradicions, Editorial La Galera –> Aquest conte no és altre cosa que una adaptació del gran clàssic dels Pastorets d’en Josep Maria Folch i Torres amb en Rovelló i en Lluquet. Un imprescindible per tots aquells que us agradin els Pastorets i volgueu transmetre aquesta tradició als vostres infants. A més, el llibre compta amb pàgines extres amb tots els personatges per retallar i jugar.

port_Els_Pastorets_OK.indd 9788424649517_Página_3 9788424649517_Página_4 9788424649517_Página_5 9788424649517_Página_6

 

Els orígens de… ELS AJUDANTS DE SANT NICOLAU (part 2: el Krampus i el Knecht Ruprecht)

15 desembre 2014
0

Krampus
800px-Nikolaus_krampusEl Krampus és una bèstia-dimoni característica del Folklore germànic que cada any té la funció de castigar als nens que s’han portat malament, tot capturant-los en el seu sac i emportant-se’ls al seu cau. La seva aparença és la d’un dimoni i tot i ser característic dels països de parla germànica, aquesta figura ha traspassat fronteres i té les seves pròpies variants a Àustria, Romania, Baviera, el Sud-Tirol, República Txeca, Hongria, Eslovàquia, Eslovènia i Croàcia. De fet és a Àustria on té més popularitat avui dia.

Físicament és un ésser pelut, de cabell marró o negre, amb banyes de cabra, potes amb peülles i llengua afilada. Diuen també que porta cadenes i campanes de diferents mides, i a les mans pot portar branques de bedoll per a pegar al cul dels nens que es porten malament. Les branques de bedoll són probablement part del seu origen pagà i podien formar part d’una espècie de ritus d’iniciació; en representacions posteriors s’ha substituït per escombres. També pot portar a les seves esquenes un sac o una tina amb el qual porta als nens que s’han portat malament directament a l’infern o fins i tot els ofega.

En Krampus actua la primera setmana de Desembre coincidint amb la celebració de les Festes de Sant Nicolau i camina pels carrers de les ciutats espantant als infants amb les seves cadenes oxidades i campanes.
Per trobar els orígens del Krampus, ens hauríem de remuntar a l’època precristiana. Han estat diversos els estudis realitzats que intenten explicar el seu origen.

En Krampus sovint està emparentat amb els antics Déus amb banyes i amb les bruixes, i pel que fa a les cadenes, aquestes poden haver estat introduïdes amb el Cristianisme, degut al fet d’encadenar el Diable, tot i que hi ha qui assegura que les cadenes poden formar part d’un antic ritus d’iniciació.

L’antropòleg austríac John J. Honigmann en un estudi de l’any 1975 assegura que a Alemanya Sant Nicolau comença a gaudir de certa popularitat ja en el segle XI, i la unió entre Sant Nicolau i la figura del Krampus es comença a donar ja des del segle XVII, moment el que el Krampus s’introdueix a les celebracions d’hivern, tot i que la creença estesa arreu d’Europa ens fa pensar que la figura del Krampus és més antiga i prové d’una tradició anterior.

Durant la guerra Civil Austríaca de l’any 1934, la figura del Krampus va ser totalment prohibida, i el 1950 el govern va fer una campanya en contra d’aquest personatge característic del folklore germànic. A finals del segle XX han ressorgit les festes entorn a aquest personatges i s’ha reobert de nou el debat sobre si en Krampus és una figura adient o no per als nens.

640px-Krampus_at_Perchtenlauf_KlagenfurtActualment en els països alpins la nit del 5 de Desembre es celebra la Krampusnach on el temut dimoni apareix pels carrers, a vegades acompanyat per Sant Nicolau, i altres anant pel seu compte tot visitant les llars i els comerços que va trobant al seu pas, tot buscant als nens que no s’han portat bé, dels qual s’encarregarà ell mateix, mentre que Sant Nicolau només s’encarregarà dels que han estat bons. Els hi pren els regals i els hi deixa carbó.

Es celebren d’aquesta manera una espècie de cavalcades que reben el nom de Krampuslaufen i que consisteixen en que un munt de Krampus envaeixen els carrers de la ciutat espantant a grans i petits en forma de desfilada.

Knecht Ruprecht
ruprecht Knecht Ruprecht és d’origen alemany i apareix per primera vegada en forma escrita al segle XVII com una figura de la processó de Nadal de Nuremberg. La tradició ens diu que apareix a les llars alemanyes la nit de Nadal i que porta una llarga barba, va vestit amb pells o fins i tot cobert de palla i porta un llarg bastó, un sac ple de cendres i en algunes versions fins i tot porta tot de campanetes penjant de les seves robes. A vegades cavalca damunt d’un cavall blanc, i fins i tot a vegades pot anar acompanyat de fades o d’homes amb les cares pintades de negre i vestits com a dones.

D’acord amb la tradició Knecht Ruprecht s’encarrega de preguntar  als nens si han resat, i si ho han fet rebran pomes, nous i galetes de gingebre. Si no han resat, els hi donarà cops amb el seu sac ple de cendres. En altres versions de la història (probablement versions més modernes) el Knecht Ruprecht els hi dóna als nens entremaliats regals inútils, lletjos, trossos de carbó, pedres, pals; mentre que els nens que han estat bons rebran dolços per part de Sant Nicolau. Una altra de les opcions o tradicions és que els nens han d’estar adormits quan passa per les cases i deixa dins de les sabatilles dels nens dolents un bastó perquè els pares renyin o peguin al seu fill per haver estat dolent i entremaliat; en comptes de dolços, fruita i fruits secs com és característic de la tradició alemanya. O una versió més “light” és que els hi deixen un bastó dins la sabatilla per advertir-los que el seu comportament no ha estat bo i que si no millora, vindrà el Knecht Ruprecht a pegar-los amb ell.

En d’altres regions és costum que el Knecht Ruprecht truqui a les portes de les cases i els nens hagin de sortir a rebre’l tot cantant alguna Nadala, poesia o fent alguna cosa que pugui demostrar lo bons nens que han estat. Els que ho facin malament seran colpejats, i els que ho facin bé rebran per part de Knecht Ruprecht algun regal o algunes llaminadures. I fins i tot els nens que han estat molt dolents se’ls emportarà amb el seu sac al Bosc Negre on viu per a menjar-se’ls o per llançar-los al riu.

En alguns indrets més apartats de certes regions dels Alps Europeus, en particular als pobles nevats del sud i l’oest de Salzburg (Àustria), el Knecht Ruprecht té les funcions d’ajudant de Sant Nicolau i s’encarrega de vigilar el Sant durant el seu viatge ajudant-lo a que tot surti correctament. Tots dos personatges en aquestes regions, van acompanyats dels Krampus, com ja us he explicat, que són éssers que aterroritzen als nens austríacs que creixen pensant que si són dolents poden acabar dins del sac del Krampus, rebent de valent amb els seus bastons de bedoll o fins i tot ofegats dins les seves tines o en els rius.

Sigui com sigui Knecht Ruprecht és en algunes versions un simple servent, en d’altres és un salvatge que Sant Nicolau troba i que creix i cria al seu costat; i en d’altres versions fins i tot va una mica coix, ja que segons explica un altre variant de la llegenda va patir una lesió de petit.

2156730_1_10-12-01_NIKOLAUS_WERNER_TEUPE_MARC

El Trompeta recomana… COL·LECIÓ TOCA TOCA (4)

12 desembre 2014
0

Si la setmana passada ja us vaig portar dos nous títols d’aquesta col·lecció, avui m’he decidit a tornar-vos a parlar de Toca Toca per portar-vos un nou format de títols que formen part de la mateixa col·lecció. Es tracta de dues novetats d’aquesta col·lecció amb un format més petit, centrades en conceptes molt més bàsics com poden ser els nombres i els colors. Es tracta d’una proposta molt més senzilla, amb una sola imatge i una textura a cada plana per tal d’atraure l’atenció dels nadons. Contes pensats per a menuts a partir de tres mesos només i que són molt bàsics, però molt bonics, acolorits i vistosos. Un nou format que pretén desenvolupar la consciència sensorial dels més menuts.

COLORS, Ladybird Books, Il·l. Fiona Land, Col·l. Toca Toca, Editorial Combel (tardor 2014)

Colors

NOMBRES, Ladybird Books, Il·l. Fiona Land, Col·l. Toca Toca, Editorial Combel (tardor 2014)

Numeros

 

Contacontes d'Allà on viuen els monstres

11 desembre 2014
0

El proper dissabte 13 de Desembre a les 12h tindrà lloc a la llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5) un contacontes i taller del conte Allà on viuen els monstres, així com d’altres contes de Maurice Sendak. L’activitat és gratuïta i anirà a càrrec de l’Editorial Kalandraka, pensada per a nens a partir de 3 anys. Normalment no us porto aquesta mena de tallers o activitats, ja que realment l’oferta en aquest aspecte és molt àmplia. Però no he pogut evitar recomanar-vos-ho, ja que m’apassiona Allà on viuen els monstres, i considero que tots els nens haurien de conèixer aquesta història, així com d’altres del mateix autor.

Sendak

Presentació de… CARA DE PARDAL

10 desembre 2014
0

Demà mateix dia 11 de Desembre a les 19:30h a la Llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5) tindrà lloc la presentació del darrer llibre Cara de Pardal, la darrera novetat de Rocio Bonilla. L’acte comptarà amb la presència de l’autora i il·lustradora del llibre.

cara_de_pardal_abracadabra

Explica'm… REGÁLAME UN BESO

7 desembre 2014
0

REGÁLAME UN BESO, David Aceituno, Il·l. Roger Olmos, Editorial Lumen (octubre de 2014) –> I tres anys després de la publicació de Besos que fueron y no fueron Roger Olmosi David Aceituno ens regalen la segona entrega d’aquell recopilatori de petons on apareixen alguns dels que no hi varen caber en la primera part, alguns dels descartats, per formar de nou un catàleg de petons realment sorprentn i preciós. I és que ja em perdonareu, però sempre he pensat que el Roger Olmos és un geni il·lustrant, un d’aquells il·lustradors que és impossible que et deixin indiferent, un home amb un estil més que personal, peculiar i que o t’agrada molt o t’horroritza, no pot tenir terme mig. Una vegada explicat això parlem d’aquest recull de petons, una obra d’allò més poètica, bonica i romàntica on les hagi. Amb petons que ens entendriran, i potser d’altres que no ens fan el pes o ens horroritzen. Petons de tota mena: petons màgics, petons de conte, petons i més petons. I és que, què seria de la nostra vida sense els petons?

I ara, us deixo amb un fragment de la història perquè comprengueu la part més poètica del llibre.

“Regálame un beso para esta noche, por si me cuesta dormir.
Que sea dulce, por si hace frío y no estás conmigo.
Que sea valiente, por si acaso.
Envuélvelo como quieras: con palabras o caricias,
con una mirada o un rubor a juego con este lazo rojo que desato.
Regálame un beso que no se gaste, que pueda guardar en los bolsillos
y tocarlo con los dedos mientras paseo una tarde de invierno.
Un beso que sea un cuento de princesas con final abierto,
que me rescate de desiertos y naufragios,
que me lleve lejos y me llegue al corazón,
que me dé las buenas noches y me despierte
sin que se rompa lo que sueño.”

Evidentment aquesta no és una història per a nens, de fet és un conte per adults, però és tan especial i tan màgic que se’m feia difícil no portar-vos-el perquè el poguéssiu descobrir.

be40563 274ba9902bf7c575ea84eb1d16793f11 2f8d7e1a364a591a023c5a8bc0e0fcb8

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ TOCA TOCA (3)

5 desembre 2014
0

Ja us he portat forces contes d’aquesta col·lecció i ‘és força inevitable que cada vegada que hi ha alguna novetat em vingui de gust acostar-vos-el. Aquesta vegada la novetat són dos nous títols amb el format de sempre de la col·lecció Toca Toca amb textures, planes de cartró dures i que a més serveixen per aquells nens que tot just comencen a parlar que reconeguin cadascuna de ls escenes interpretades en aquests dos contes. En un totes aquelles activitats quotidianes que podem fer quan estem a casa, en l’altre totes aquelles activitats que podem fer quan sortim. Llibres amb textures, solapes i colors vius. Els trets comuns de sempre de tots els títols d’aquesta col·lecció és els colors vius, la senzillesa de les il·lustracions, la rigidesa de les planes, les textures i sobretot la simplicitat del vocabulari emprat.

Us deixo les imatges dels dos nous títols, a veure què us semblen.

COSES DE CASA, Richard Dungworth, Il·l. Maria Maddocks, Col·l. Toca Toca, Editorial Combel (tardor 2014)

PER MINICOVER_TT_At_Home_C_86394_SPA.indd

AVUI SORTIM, Richard Dungworth, Il·l. Maria Maddocks, Col·l. Toca Toca, Editorial Combel (tardor 2014)

FRONTCOVER-Avui-sortim-CAT-98259254

<