Elefant Trompeta

Avui en el Trompeta recomana us porto un únic títol, el perquè és força clar, i és que és el darrer treball d’una il·lustradora que em fascina, i aquesta vegada ens porta una història fascinant, un conte en el que apareixen altres personatges de conte.

EN NAT I EL SECRET DE L’ESERANÇA, Anik Le Ray, Il·l. Rebecca Dautremer, Editorial Baula (2010) –> No podia ser menys, aquest és el darrer treball de la Rebeca Dautremer, un treball on les escenes semblen més aviat extretes d’una pel·lícula d’animació, els detalls són impressionants i els colors utilitzats molt suggerents.

Pel que fa a la història és d’allò més bonica. La Nat i la seva família es disposen com cada estiu a anar a casa de la seva àvia Esperança a passar les vacances, però tots tindran una pena molt gran quan descobriran que la casa sembla que fa mesos que ha estat abandonada i que l’àvia va morir, no sense abans haver deixat per escrit les seves últimes voluntats. A en Natanael li deixa el contingut de tota la seva biblioteca, però el jove no pot imaginar que tots aquells llibres amaguen secrets sorprenents. I és que els seus personatges de conte preferits, l’Alícia, en Pinotxo, el Capità Garfi, adquireixen vida davant dels seus ulls bocabadats… Viuen sota una amenaça terrible i només en Nat els pot salvar. Una història fascinant que encara ho és més amb les fantàstiques il·lustracions de la Rebecca Dautremer.

Avui us porto un dels grans il·lustradors del nostre país, en Pep Brocal. Fa molts anys que es dedica al món de la il·lustració, no només ha fet il·lustració infantil i juvenil, sinó que també ha treballat en el món del còmic. Actualment, a part de seguir il·lustrant, està descobrint i investigant el curiós món de la xilografia. En Pep és un il·lustrador inconformista, que li agrada buscar i rebuscar en el seu propi estil, per tal de fer en tot moment el que se senti millor i s’identifiqui més amb ell.

Ha treballat amb revistes molt importants com Tretzevents o Cavall Fort, ha il·lustrat moltíssims llibres de literatura infantil i juvenil, ha treballat per a moltes editorials.

Si li demanes en quin àmbit es sent més còmode, respondrà que en el que se sent més lliure en cada moment, i això és el que el fa ser l’il·lustrador que tots coneixem.

Una de les entrevistes més completes i personals que he publicat darrerament, espero que us sembli tan interessant com m’ha semblat a mi.

– Com vas començar en el món de la il·lustració infantil?
Sempre he dibuixat, abans i tot d’aprendre a llegir paraules ja llegia les imatges dels llibres il.lustrats i dels còmics. I, a la meva manera, ho entenia. Sobretot, ja de nen, volia esdevenir dibuixant, això ho recordo com si fos ara. Vaig estudiar Belles Arts a Barcelona i vaig internar-me força jove en el món professional del còmic. Vist des d’ara era mal moment, a finals dels vuitantes, ja que ben aviat, durant els norantes, les revistes tradicionals tancaven, després del boom. En aquell moment de depressió, els autors del país teníem la mirada posada en l’estranger… Pel que a mi respecta, a part de Daniel Clowes i alguns altres americans, tenia el radar posat a França, sobretot. De sempre m’havia encantat el tàndem Philippe Dupuy i Charles Berberian, fins al punt que aprecio encara absolutament tot el que han publicat. Però també m’admirava la gent de l’Association, amb infinitat d’autors joves que estaven començant a renovar el còmic des de la base. També ells, malgrat les diferències abismals amb la realitat molt més dura de més avall dels Pirineus, eren un grupuscle d’autors que s’havien inventat la manera de publicar el que els rotés. En el seu cas, a més, comptaven amb un mercat en el que poder-se recolzar, un gruix de lectors suficientment ampli, fidel i sanejat. Però en les comparacions amb França sempre hi sortirem perdent, en qualsevol dels àmbits de la vida. Així doncs, ja estava format com a dibuixant quan vaig començar a explorar el terreny de la il.lustració per convertir-me’n en professional. Ja des de l’inici em vaig centrar en col.laboracions en les revistes en llengua catalana per a nens com el Tretzevents i el Cavall Fort, en les que he mantingut una presència regular al llarg de més de quinze anys. I així, de mica en mica des de mitjans dels norantes, vaig anar il.lustrant contes per a nens i nenes, i novel.les infantils i juvenils, fins avui.

– Has publicat còmics, il·lustració per a nens…  En quin àmbit et sents més còmode?
Per començar diré que em sento igualment còmode tant en l’un com en l’altre, ja que des d’un mateix terreny comú permeten explorar àmbits diferenciats, i el dibuixant pot tenir tantíssimes dimensions com dies o com estats d’ànim… Tal com ho entenc, les fronteres hi són per forçar-les i, arribat el cas, trencar-les, ja que, al meu parer, la creativitat no en té, de fronteres. Ni tampoc l’estil. Concebeixo tant el còmic com la il.lustració per a nens com dues maneres de narrar amb imatges, si bé en principi el còmic permet moure’t en un registre més ampli i de més llarg recorregut. Evidentment, cadascun dels dos terrenys comporta algun tipus de paràmetres tècnics particulars que condicionen el mètode de treball, però no crec que hagin de condicionar l’estil. Per a mi, l’estil no és una preocupació en funció de l’àmbit de publicació, en tot cas crec que no ho hauria de ser. Crec que continúa estant tot per inventar i que el que no existeix és simplement perquè ningú ho ha fet encara. Tant si treballes per il.lustrar un text, sigui en un llibre, sigui en premsa o sigui en còmic, tens maneres d’atansar-te al text d’origen, més o menys lliures, més o menys circumscrites al que s’hi narra. I el tractament visual pot respondre a molts altres condicionants de major pes real, com quin és el grau de llibertat que t’ofereix l’editor, a quina franja d’edats de lectors et dirigeixes o quin marge tens per allunyar-te del text inicial i proposar res de diferent. Per sobre de tot, hauria de pesar el condicionant principal que és el dibuixant mateix, ja que és ell qui ho fa possible tot. Quan tinc temps suficient i energia, i és possible dins els paràmetres d’un encàrrec, em pregunto“què tens ganes de fer?, què et ve de gust fer de veritat en un exercici de llibertat absoluta?” I aquesta és la resposta més precisa: em sento més còmode quan més lliure sóc.

– Com t’imagines d’aquí a 10 anys pel que fa a la teva tasca com a il·lustrador?
Compto amb seguir il.lustrant, exercint aquesta mateixa manera de fer de la que parlo, lliure davant de cada encàrrec i lliure davant del meu propi estil. Sempre que els editors hi estiguin d’acord, és clar!, ha ha…

– Quins projectes et queden per fer o et faria il·lusió dur a terme?
Tinc uns quants projectes molt engrescadors, tant en l’àmbit del còmic com en el del conte il.lustrat. No em falta entusiasme, i això ja és molt!  A banda, actualment porto algun temps explorant la xilografia, i estic iniciant una serie d’edicions tant de serigrafia com de gravat en fusta de petit format, així com petites edicions artesanals en llibre xilografiat.

– Com és el teu espai de treball?
L’espai ha anat variant a mida que he pogut fer-lo més òptim i funcional. I també més agradable! Ara per ara, és molt prêt-à-porter, hi tinc una taula de dibuix no molt gran i un ordinador força discret, la veritat. El material de dibuix el tinc ben ordenat, això sí, i una taula de llums que guardo si no faig servir. Compto amb una petita biblioteca, ben escollida, a tocar de la taula, i les portes del balcó obertes, si fa bo. L’entorn de treball és molt agradable, hi tinc plantes, música i llum de carrer.

– Un il·lustrador és…
Un il.lustrador és algú immensament afortunat, algú que pot donar forma i color a la seva visió del món i convertir-ho en una professió. És com si Déu dibuixés.

– Un il·lustrador neix o es fa?
Evidentment, es fa. I es fa cada dia, cada hora de cada dia, de tota una vida.

– Com definiries el teu estil?
Sempre fa de mal reconèixer l’estil de cadascú. Crec que el meu recorregut professional en el món de la il.lustració ha estat marcat per una recerca constant, que és el veritable fil conductor, i d’aquesta naturalesa és també el meu estil. Crec que un mateix és el menys indicat per reconèixer el propi estil i definir-lo, com quan escoltes una grabació de la teva pròpia veu! A no ser que siguis un fòssil, l’estil canvia constantment i així ha de ser, ho crec. És una mostra que estàs viu i ho fas valdre. Mirant enrere, en molts dels primers treballs, com “La Clau Mestra”,  “El Misteri dels Fills de la Lluna” o “En Joan Sarruga i els lladres de Bobois”, procurava una concisió de traç, idea i forma, que veig deutora de les troballes que, en paral.lel, aconseguia en format de còmic. Responen al mateix impuls de netedat gràfica i explicativa de la primera època del Maurici Bonull, del Pep Plom i de les pàgines que l’any 1995 vaig publicar a la revista sobre panorama musical Ruta66 o un any més tard al Vang. Amb el temps he perseguit desdibuixar amb major o menor insistència per provar de conjurar la sorpresa creativa, tant per plaer com per necessitat, i a cada revolt he mirat d’inventar formes noves o mecanismes nous que enriquissin el procés i el resultat. Quan ja saps com dibuixar una orella, és bo fer reset i aprendre-la a concebre de nou. En aquesta recerca, canviar de tècnica m’ha permès jugar a allunyar-me dels camins que ja havia recorregut endavant i enrere. Però sota una mirada atenta, entre “Zis-Zas!” , “Una Formiga Original” o “Els Amants de la Carreta”, per exemple, hi roman una mateixa mirada, una mateixa base de dibuix i un mateix estil. Perquè l’estil no té res a veure amb la tècnica emprada. Ni amb treballar a blanc i negre, a dues tintes o a tot color, malgrat els diversos condicionants plàstics que això implica. I, en canvi, deixar de banda l’ordinador i recuperar de tant en tant les aquarel.les o el gouaix ja suposa un exercici renovador i estimulant, és com obrir una porta perquè hi corri aire fresc i pugui succeir l’inesperat.

– T’agradaria il·lustrar clàssics de la literatura infantil? Per quin t’agradaria començar? Perquè?
Sí que m’agradaria, és clar, des de la Caputxeta a Pinotxo, de Hansel i Gretel a l’Alícia o en Peter Pan…, òbviament. Qualsevol. El de la Caputxeta i el llop ja em va bé! Suposaria un repte enorme doncs donar una visió personal i original d’una història que ha estat explicada tantíssimes vegades ha de ser molt complicat i, per això mateix, molt engrescador.

– Si fossis un personatge de conte series…
El llop!, ha ha ha…

– Un país amb bona literatura infantil és…
Hi ha contes fabulosos a tot arreu, a cada racó trobaràs històries per a ser explicades a la vora del foc, en totes les llengües del món.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil i juvenil al nostre país?
Hi tenim enormes professionals, tant en l’escriptura com en el dibuix, o sigui que el present de la literatura infantil i juvenil el tenim més que garantit, i per molts anys. A més, cada any que passa surten de les escoles noves remeses de joves amb una formació que fa por, en el bon sentit!!!

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
El meu projecte més immediat i  més ambiciós és llevar-me l’endemà i seguir dibuixant, qui sap què!, amb la mateixa il.lusió d’avui.

Ja sé que el Bloc del Trompeta és un bloc que parla sobre literatura infantil, sobre contes, i sobre nens; per tant, parlar de cerveses no és gaire adient, però és estiu i fa calor i una cerveseta ben fresqueta ve d’allò més de gust.

Es tracta d’una nova marca de cerveses de producció artesanal creades a Colorado i basades en l’autèntic estil de les cerveses alemanyes. És per això que el títol d’aquestes cerveses havia de ser ben alemany, i què més germànic que els germans Grimm?

Són tres cerveses diferents, i cadascuna d’elles rep el nom d’un dels contes més famosos dels germans Grimm: la Caputxeta Vermella, En Pere sense por o La Blancaneus. Les tres botelles estan etiquetades amb una il·lustració o escena del propi conte, això sí una imatge una mica adulterada de la història. I és que la Caputxeta Vermella no portava una destral amagada al darrere de l’esquena, ni la Blancaneus anava tan sexi vestida…

Sigui com sigui una curiositat ben estiuenca i que fresqueta segur que està molt bona.

L’altre dia tafanejant en una llibreria vaig descobrir un conte curiós, es deia Yumi, i de fet ja us en parlaré d’ell un altre dia; però el que més em va cridar l’atenció sens dubte és la seva il·lustradora: Annelore Parot. Resulta que es tracta d’una il·lustradora francesa amb un estil molt manga i molt dolç, a part de fer molts contes d’inspiració japonesa també en té d’altres amb un altre estil i igualment m’han fascinat.

La seva web és una web dolça i senzilla que reflecteix molt bé el seu estil, us deixo amb algunes imatges.

AIRE IMAGINADO, Tratado de criaturas del cielo y del espacio, Carmen Luisa Mayoral i Álvaro de Andrés, Il·l. Inti Ansa, Editorial Puerto Norte Sur –> Aquest llibre ens porta 20 éssers fantàstics del cel i de l’espai provinents de la mitologia d’un munt de països d’arreu del món. Aquests personatges van acompanyats de la seva descripció, i a vegades de la història o conte que protagonitzen. Un llibre intercultural que recull a través de les seves pàgines éssers mitològics de l’aire d’arreu del món, tots ells il·lustrats per Inti Ansa, amb uns dibuixos realment fascinants.

Decididament, avui us porto una col·lecció preciosa, es tracta d’uns grans àlbums il·lustrats que han adaptat grans clàssics de la literatura juvenil, clàssics com: Tom Sawyer, El llibre de la Selva, Els Tres mosqueters, L’Illa del Tresor, Sherlock Holmes. Grans clàssics perfectament adaptats i il·lustrats per grans del gènere. Voleu conèixer tots els títols d’aquesta fantàstica sèrie d’àlbums?

LES AVENTURES DE TOM SAWYER, Mark Twain, Adap. Rosa Moya, Il·l. Roger Olmos, Editorial Lumen (2009) –>  Aquest fantàstic àlbum ens narra les aventures i desventures d’en Tom a la ciutat de Sant Petersbrug, moltes aventures les que va viure aquest xiquet en companyia del seu amic Huckleberry Finn. De totes elles, aquest àlbum en recull les més entretingudes, conegudes i divertides per als primers lectors. Un homenatge en forma de conte a una gran obra, a la que si a més a més, li sumes les fantàstiques il·lustracions del sempre brillant Roger Olmos, donen com a resultat un conte d’aquells per tenir a la vostra biblioteca particular com un autèntic tresor.

CHEVALIER AUGUSTE DUPIN I LA CARTA ROBADA, Edgar Allan Poe, Adap. Rosa Moya, Il·l. Roger Olmos, Editorial Lumen (2009) –> Un dels casos més misteriosos i interessants d’en Dupin, gran personatge creat per l’Edgar Allan Poe portat a un àlbum il·lustrat preciós. Novament, les il·lustracions del genial Roger Olmos, no deixen indiferents a ningú.

EL LLIBRE DE LA JUNGLA, Rudyard Kipling, Adap. Antoni Garcia Llorca, Il·l. Subi, Editorial Lumen (2006) –> Relat basat en l’obra de Kipling del nen abandonat i criat pels llops fins que als 10 anys decideixen que el millor per a ell és que torni a la civilització. Les il·lustracions d’en Subi són dolces, simpàtiques i com sempre excel·lents.

ELS TRES MOSQUETERS, Alejandro Dumas, Adap. Rafael Ordoñez, Il·l. Subi, Editorial Lumen (2010) –> El jove Dartagnan des de ben petit sempre ha tingut un únic somni, ingressar als mosqueters, la guàrdia personal del Rei de França. Una gran aventura plena de traïcions, venjances, valor, i l’amistat amb tres mosqueters que els portaran a convertir-se en: “Un per tots i tots per un!”. Una història de la que no calen gaires explicacions, i és que és un dels clàssics per excel·lència, de nou il·lustrat per en Subi.

L’ILLA DEL TRESOR, Robert L. Stevenson, Adap. Andrés Ibáñez Segura, Il·l. Mariona Cabassa Cortés, Editorial Lumen (2007) –> Jim és el fill de la propietària d’una posada, en la que un dia apareix un vell mariner que només té com a possessió un cofre. Aquest mora, i el cofre passa a les mans de Jim, en el qual hi troba un llibre no hi ha el mapa d’una illa en la que hi ha un tresor assenyalat amb una creu. Així comença la gran aventura de l’Illa del Tresor, una genial història il·lustrada per la també genial Mariona Cabassa.

SHERLOCK HOLMES I EL CAS DE LA JOIA BLAVA, Arthur Conan Doyle, Adap. Rosa Moya, Il·l. Roger Olmos, Editorial Lumen (2008) –> Una joia d’incalculable valor de la comtessa de Moncar desapareix del cofre de l’hotel on ella s’allotja. Un cas ideal per al gran Sherlock Holmes i el seu ajudant el Doctor Watson, que amb els seu mètode de deducció, enginy i observació arribarà a resoldre’n tot l’entrellat.

De nou, un altre àlbum il·lustrat pel sempre genial Roger Olmos.

EL FANTASMA DE L’ÒPERA, Gastón Leroux, Adap. Francesc Miralles, Il·l. Purificación Hernández, Editorial Lumen (2010) –> El fantasma de l’òpera era un personatge que aterroritzava a públic i actors d’un cèlebre teatre parisí. L’única persona que el va veure i va sobreviure per explicar-ho, deia que era una espècie d’esquelet amb una capa negre i una màscara que li cobria el rostre. Vivia a l’òpera de París, i un bon dia el fantasma va començar a sortir més del compte perquè es va enamorar d’una jove corista…

Una història tètrica adaptada en un preciós àlbum il·lustrat amb unes il·lustracions molt maques, però amb una portada que no fa gaire justícia a les il·lustracions interiors, segons la meva manera de veure-ho, és clar.

FLIC és una iniciativa de Tantàgora Serveis Culturals, que té per objectiu donar a conèixer la literatura oral i escrita a públics d’entre 0 i 18 anys, per tal de fomentar així les indústries culturals relacionades amb la literatura infantil i juvenil de tot el territori de parla catalana.

FLIC és un festival de festivals que acull a cada indret on vagi tot un seguit d’activitats en els seus espais generadors de cultura: escoles, biblioteques, mercats, llibreries, museus etc … que configuren un Festival particular a cada localitat.

Cada localitat pot decidir acollir aquest interessant festival que espero que tingui moltíssima acollida. FLIC obrirà les portes des del primer de desembre de 2010  fins al 28 de febrer del 2011 recorrent les principals poblacions de Catalunya

Nascut a Buenos Aires l’any 1972 en Rodrigo Folgueira és sens dubte un il·lustrador consagrat al seu país, amb un estil infantil, divertit i colorista. Ja deu fer uns deu anys que es dedica a això de la il·lustració infantil, tot i que en Rodrigo anava per pintor. Té un estil molt personal i sorprenent, i la seva producció resulta impressionant. Ha publicat per a llibres de text, literatura juvenil i contes.

Si el voleu conèixer una miqueta més, us convido a fer un cop d’all a aquesta entrevista:

– Quan temps fa que et dediques al món de la il·lustració infantil?
Ya hace unos diez años, desde que comencé con los primeros trabajos infantiles.

– ¿Com vas decidir que volies ser il·lustrador?
La verdad es que no fue una decisión, en mi caso fue más una oportunidad.  Yo me formé en el camino del arte, llamado más por el deseo de ser pintor; camino en el que continúo  y he trabajado desde siempre.
Pero en mi país es muy difícil hacerse un lugar en ese medio, y mucho más aun, lograr vivir económicamente de ello.
Así que, luego de realizar varios y muy diversos trabajos, y como tengo alguna facilidad para el dibujo, un amigo que también es ilustrador, me animó a presentarme en una editorial. Mi trabajo gustó y comenzaron a surgir los primeros encargos de ilustraciones infantiles. Entonces,  supe que también, quería ser ilustrador.

– Ser il·lustrador és…
Una sorpresa, y una hermosa oportunidad! Un poco por lo  que contaba antes, ya que fue algo inesperado.

– Si haguessis de definir el teu estil diries que és…
Una continua búsqueda, producto de cada historia, de cada personaje con el que me encuentro. Si ven mi trabajo, verán que no tengo una única línea. Me gusta escuchar a los personajes y dejar que me cuenten un poco cómo son.

– Has publicat moltíssims contes per a nens. De quin d’ells et sents més orgullós? Perquè?
De todos me siento orgulloso. A veces han salido bien y a veces no tanto; pero en todos he tratado de poner lo mejor de mí. De todos modos,  libros como “El colectivo Fantasma” de Ricardo Mariño, o “Una mentira”, que fue mi primer proyecto como ilustrador y narrador, son libros que me gustó mucho haber hecho. O los cuentos de la selva, de Horacio Quiroga. Pero si empiezo así, los nombro a todos!

– Un il·lustrador neix o es fa amb la pràctica i els estudis?
Yo creo que en nada se nace, todo requiere de trabajo, estudio y esfuerzo. Puede ser que uno tenga predisposición o facilidad para una u otra cosa, pero eso solo, nunca alcanza. En todo hay que esforzarse y trabajar. Y eso es continuo, toda la vida nos la pasamos investigando y perfeccionando nuestro trabajo.

– Què et queda per fer en el món de la il·lustració?
No lo sé, ojalá que muchas más cosas. Todo ha sido una sorpresa para mi, cada libro, cada proyecto y espero que así continúe.
Creo que siempre me queda por hacer el próximo libro!

– Si fossis un personatge de conte series…
Un pirata, surcando los mares en mi barco, visitando islas encantadas y lugares misteriosos. Enfrentando tormentas y aventuras. Qué lindo!

– Ets de Buenos Aires, explica’ns un conte típic del teu país que t’expliquessin quan erets petit.
Desde muy chico he estado en contacto con el mundo de la literatura, ya que mi padre era un gran lector y me acercó pronto a este maravilloso mundo,  y si bien son muchos los cuentos  que recuerdo, el primero que siempre  viene a mi mente es:
“El hombrecito de azulejo” Un cuento que pertenece al libro “Misteriosa Buenos Aires” de Manuel Mujica Láinez. No es un cuento específicamente infantil, y mucho menos el libro;  pero me acompaña desde la infancia. Lo he vuelto a leer muchas veces, siempre me fascina!
Transcurre en una Buenos Aires antigua, y habla de la  amistad entre un niño enfermo y un azulejo único, con la figura de un duende.
Y cómo esta amistad y el amor pueden burlar hasta a la mismísima muerte.
Los invito a leerlo, y ojalá  les guste tanto como a mi.

– Si haguessis d’il·lustrar un conte clàssic, quin t’agradaria que fos? Perquè?
La verdad es que en estos años he ilustrado casi todos los clásicos, ¡algunos hasta más de una vez!
Pero los clásicos son eso justamente, siempre están y estarán presentes.
Tal vez uno que me gusta mucho y aún no he hecho es Peter Pan!
Siempre me gustó mucho esa historia, será  porque me parezco un poco a Peter.

– Quina és la situació de la literatura infantil?
Creo que hay muchos  y muy buenos libros, creo que la literatura infantil logró hacerse un lugar pese a los cambios de los últimos años con la gran influencia de la TV y la computadora en los chicos. Los libros continuaron. También creo que hay una gran cantidad de adultos consumiendo estos libros, lo cual hace un público aún más numeroso y variado.
Me gustaría que muchos más niños pudieran acceder a los libros, ya que a veces los más lindos son muy costosos y muchos chicos no pueden acceder a ellos. Pero eso no es culpa de la literatura infantil!

– Un país amb bona literatura infantil és…
Creo que todos los países tienen lo suyo, como en toda la literatura.
Si bien algunos tienen un mayor desarrollo o presupuesto puesto al servicio, en cada país encontrarás cuentos hermosos, e ilustraciones bellísimas. La literatura, y el arte en general, están por encima de los países. Unen a la gente, la acercan,  nos permiten disfrutar de lo genial de la diversidad. Hay cuentos y libros de cada rincón del mundo. Todos son un universo a descubrir.
Así que te diría que un país con buena literatura infantil es una puerta abierta a ser visitado, descubierto y disfrutado por todos.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Seguir ilustrando, seguir soltando imágenes al mundo y deseando que chicos y grandes se crucen con ellas y los hagan soñar, con la magia, la fantasía, la infancia…  aunque más no sea por un rato!

Mundanalrüido és el nom d’una llibreria força recent oberta a Santander. Una llibreria d’allò més curiosa i original que uneix art i literatura infantil. Treballem amb tot el relacionat amb l’àlbum il·lustrat, el llibre d’artista… és a dir, el llibre com un objecte d’art.

D’una de les noies que portava la llibreria Merienda en el tejado, s’embarca en aquest nou projecte que defineix com a més eclèctic i especialitzat.

Un espai que també serveix per a la creació de llibres, i en el que es realitzen innombrables tallers i laboratoris d’art i literatura. Un projecte realment autèntic i que em desperta una estranya curiositat.

Si com a mi, a vosaltres també us ha cridat l’atenció, el millor que podeu fer si alguna vegada visiteu Santander heu d’anar a:

MUNDANALRÜIDO

Carrer San Celedonio 43

I com sempre, us deixo amb algunes imatges:

EL GRAN LLIBRE DE LES LLEGENDES MEDIEVALS, Il·l. Adrià Fruitós, Editorial Parramón –> El que avui us porto és un recull sobre llegendes i històries medievals, històries que formen part de la cultura de la humanitat i que són conegudes arreu del món: Romeu i Julieta, Tristàn i Isolda, El cantar del Mio Cid, els Cavallers de la Taula Rodona… tots ells són sens dubte grans herois i cavallers medievals de tots els temps.

Amb unes il·lustracions fantàstiques, i una molt bona edició, és un llibre per tots aquells nens i nenes apassionats pel món dels castells, els cavallers i les grans històries d’amor.