Hola a tots i totes! Estreno una secció amb molta il·lusió per portar-vos una entrevista de l'autor del llibre Rondalles Valencianes de Josep Franco.
Les rondalles existeixen des de més enllà que els signes escrits, són aquells relats transmesos de boca-orella, de pares a fills. Històries per espantar a la mainada, per ensenyar-los lliçons moralitzadores, per transmetre els costums dels avantpassats… Sigui com sigui, són relats més antics que els propis signes escrits gairebé.
Amb aquest llibre us porto un recull de nou Rondalles Valencianes que es poden identificar en pràcticament totes les cultures: Andreu, el vell; L'Home del Sac; Brígida i l'afaram; La Rosa; Esclafamuntanyes; El sabater i el dimoni; El Jugador del Molí…
Un llibre de Josep Franco (Sueca, 1955), autor de més de seixanta llibres de diversos gèneres, i distingit amb nombrosos guardons. Entre les seves obres en destaquen: Manuscrit de mossén Gerra, L'últim roder o Les potències de l'ànima.
Unes il·lustracions excel·lents i curioses de mà de Enric Solbes (Alcoi, 1960), pintor i il·lustador; amb més de quaranta títols al seu darrere.
Doncs bé, us deixo amb una entrevista que espero que us ajudi a descobrir i conèixer una mica més aquesta obra excel·lent:
– Què el va portar a escriure aquesta obra?
La veritat és que és un llibre d’encàrrec; Bromera publica una col•lecció de llibres il·lustrats o “Grans obres”, en la qual ja havia participat d’alguna manera amb llibres com “Les ciutats valencianes” o “L’Albufera de València”. Com que Enric Solbes i jo hem treballat junts sovint, la idea ens va semblar atractiva i ens posàrem de seguida a la feina.
– D'on ha tret les rondalles que apareixen en l'obra? Qui les hi ha explicat?
Les rondalles són una adaptació molt lliure d’altres rondalles populars, tant valencianes com universals; algunes, les he sentides en boca dels meus pares, encara; d’altres les he llegides ací o allà; algunes provenen de les recopilacions de Joan Amades, Enric Valor o Joan Alcover… En definitiva, es tracta d’històries que Déu sap d’on provenen i que han anat evolucionant amb el temps, adaptant-se als llocs, els costums i les llengües, i que jo he reestructurat, amb la intenció d’aproximar-les als lectors del segle XXI.
-En coneix els orígens d'aquestes rondalles?
Jo crec que l’origen de les rondalles es remunta a l’origen de la paraula: així que els humans començàrem a parlar, començàrem també a inventar històries, a recordar-ne, a adaptar-les a la realitat que envoltava el narrador… Les rondalles són l’ADN de la literatura i, com qualsevol ésser viu amb voluntat de sobreviure, han anat adaptant-se, en el transcurs del temps, als llocs, els pobles i les circumstàncies. Jo només he tractat de continuar aquesta tradició d’origen remotíssim…
–Considera que les rondalles són un gènere de caire infantil, o més aviat, un gènere dirigit a tots els públics?
Hi ha rondalles que tracten d’inculcar bons costums o normes morals i de conducta a qui les escolta (o les llegeix) i, aquestes, supose que anaven dirigides al públic més jove; però també hi ha rondalles que parlen de les diferències entre homes i dones, del triomf de la justícia sobre la injustícia, de l’astúcia sobre la força, del bé sobre el mal, en definitiva, i aquestes són “per a tots els públics”, sens dubte. Però crec que tot depén de com s’escriguen, de quin nivell de llenguatge s’utilitze i de les intencions del narrador.
– Quin és el personatge, segons el seu punt de vista, més utilitzat o recurrent en les rondalles valencianes?
No sé si l’hauríem de considerar un personatge ni si únicament és recurrent en les rondalles valencianes, però, sens dubte, es tracta del dimoni. El maligne tempta les persones, els posa trampes, vol emportar-se ànimes innocents a l’infern i és el motor de moltes rondalles d’arreu del món, tant d’una forma implícita com explícita. Però, de qualsevol manera, això és només una opinió personal i jo no em considere, en absolut, un especialista en el tema. Potser hi ha d’altres personatges importants però la meua impressió és que el dimoni és el rei de la rondalla.
– Considera que les rondalles que presenta en aquesta obra tenen algun paral·lelisme amb les rondalles d'altres indrets dels països catalans, o d'altres països del món?
No sols tenen paral·lelismes obvis, perquè formen part de la cultura catalana, amb les rondalles que podien escoltar-se als Pirineus o a Maó, sinó que, com he dit, són adaptacions d’històries universals. La mateixa rondalla que, a les muntanyes suïsses, transcorre en un paisatge nevat, fred i fosc, s’adapta perfectament a un poblet mediterrani assolellat, alegre, càlid… Només cal adaptar-ne els personatges, el paisatge, la llengua; però el fons de la història és el mateix. Les rondalles són com els éssers humans: s’adapten al medi i la diversitat que les caracteritza és la que els confereix unitat.
– En quines fonts bibliogràfiques s'ha basat per escriure aquesta obra?
Ja he esmentat, abans, Amades, Valor o Alcover; però les fonts bibliogràfiques són tan diverses, tan antigues i tan disperses com les mateixes rondalles. Qualsevol lectura, tant de ficció com històrica o, fins i tot, científica, ens permet matisar una rondalla, ampliar-la, adaptar-la a l’entorn.
– Quina és la seva rondalla preferida? Per què?
La veritat és que totes les rondalles del llibre, que en són nou, em semblen interessants i m’han donat moltes satisfaccions mentre les escrivia; potser “Esclafamuntanyes” és una de les que més lliurement he adaptat, perquè hi ha elements de la rondalla “original” per dir-ho d’alguna manera, però també fragments, trucs o situacions que he manllevat, si se’m permet l’expressió, de l’Odissea, de la mitologia grega i romana o, fins i tot, de la mateixa Bíblia.
– I el personatge?
Igualment m’estime tots els personatges, encara que Brígida, per exemple, la jove protagonista de “Brígida i l’afaram” és una jove molt peculiar; o Nadal, l’alcalde que trobà la veritat, és un home honrat però, al mateix temps, astut… Cada personatge “positiu” té les seues virtuts i el seu encant, crec jo.
– Ha triat vosté les il·lustracions que apareixen entremig de les rondalles? Està content amb el resultat?
Amb el result
at, crec que estaria content qualsevol escriptor, perquè Enric Solbes és un magnífic il·lustrador i el resultat del seu treball és espectacular, com pot comprovar qualsevol persona que repasse el llibre; el sistema de treball és el que hem fet servir sempre ell i jo: parlar de què volem contar i de com volem contar-ho, modificar alguns aspectes per donar unitat a l’obra, retre homenatge a la pintura i la literatura que ens agrada, que més ens ha influït o que millor s’adapta al nostre projecte. És un treball conjunt i crec que el resultat, que han de jutjar els lectors, ho posa de manifest.
