Elefant Trompeta

Els animals, són aquelles entranyables criatures que sovint apareixen en un munt de contes i històries, i aquesta vegada no podia ser menys. A vegades són protagonistes menuts, altres vegades enormes, però sempre tenen aquella tendresa i innocència que sovint oblidem els adults.

L’ABELLA DE MÉS, Andrés Pi Andreu, Il·l. Kim Amate, Editorial Takatuka (2011) –> Al rusc s’ha armat un gran rebombori. Cada dia sembla que hi ha menys espai disponible. Una comissió d’abelles creada expressament es posa a estudiar les causes d’aquestes estretors i arriba a la conclusió que falta espai perquè hi ha una abella de més. Les sospites recauen sobre totes les abelles del rusc, però cap hipòtesi sobre com deu ser aquesta abella estranya porta a un resultat concret, així que les abelles reunides en assemblea decideixen acabar la recerca i donar una solució molt més solidària a aquesta falta d’espai. Quina serà la solució, potser fer fora a una abella és cruel. Qui serà la pobre abella que sobra? Al final, tots junts arribaran a una solució molt menys traumàtica.

Aquest conte em va fascinar per diversos aspectes, un d’ells és que les seves protagonistes no són gens habituals, i és que trobar un conte protagonitzat per abelles no és gaire comú. El segon aspecte que em va destacar és el títol i la història en sí. I per acabar, però no per això menys important, té unes il·lustracions fantàstiques, d’un il·lustrador que desconeixia i em va fascinar. El resultat de tot plegat és un àlbum il·lustrat que val molt la pena.

QUÈ LLEGEIXEN ELS ANIMALS ABANS D’ANAR A DORMIR, Noé Carlain, Il·l. Nicolas Duffaut, Editorial Joventut (2011) –> Als animals també els agrada llegir abans de dormir, però cadascun té les seves preferències: el cangur només llegeix llibres de butxaca, els ratpenats es fan un tip de riure amb les històries de vampirs, els cavalls no es perden el diari de les curses…

Aquest és un conte que a nivell gràfic us encantarà, cada plana és una autèntica obra d’art. I és que podem trobar les diferents il·lustracions de cadascú dels animals que hi apareixen sobre com els hi agrada més llegir i què és el que llegeixen. Són il3lustracions de molta qualitat, molt ben fetes, i amb un cert punt divertit i irònic que li donen com a resultat unes imatges molt ben acabades. A mi, tot i que l portada en un inici no em va cridar gaire l’atenció, em va agradar moltíssim per dins.

El diumenge al matí, vam agafar el metro i cap a Gràcia, als cinemes Verdi a veure Kérity, la Casa dels Contes, i no puc dir altra cosa que és una pel·lícula que em va fascinar. Té tot l’encant i la màgia de les històries de fantasia dels anys 80 com la Història Interminable, i la delicadesa i bellesa de les il·lustracions de la Rébecca Dautremer. El resultat de tot plegat és una pel·lícula d’animació preciosa, recomanada per a tots aquells que encara els hi agradi somiar i que els fascini el món dels contes. I és que ja se sap, que si mai deixes de creure amb els personatges de conte, un dia potser desapareixeran, no?

Sovint és complicat trobar cinema per a infants de qualitat, i lluny dels estàndards imposats per Disney, que no us negaré que fan molt bones pel·lícules. I és que aquest film d’animació, es tracta d’una pel·lícula francesa d’una hora i quart que et transporta al món de tots aquells contes que ens han llegit i explicat mil vegades de petits. Allunyats de la imatge preconcebuda que en tenim creada, podem veure personatges com el capità Garfi, Peter Pan, l’Alícia del País de les Meravelles, el Conill i el seu rellotge, en Pinotxo i en Gepetto… molt diferents de la figura que tenim presnet en el nostre imaginari. També apareixen personatges sovint oblidats i no tan coneguts com en Nils Holgerson i9 la seva oca, la Sherezade de les 1001 Nits, l’Ogre, la Bruixa dolenta present en tantes i tantes històries, en Jack i la mongetera màgica…

Només puc fer una cosa, i és dir-vos que si teniu l’oportunitat, l’aneu a veure en català, castellà o francès, com pugueu o com vulgueu, però que us la mireu i recordeu els contes que us explicaven a vosaltres de petits, ja sigui la vostra encantadora tieta, el vostre avi, la iaia del poble, la mare, el pare o el vostre germà gran; i penseu què hauria estat de vosaltres i de la vostra infantesa sense uns relats que formen part de la nostra vida, la nostra quotidianitat, la nostra societat i la nostra manera de fer i de viure.

Una preciositat…

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2011)

El proper dissabte 1 d’Octubre a l’Abacus de Sant Cugat a les 12 del migdia, tindrà lloc un taller infantil destinat als més menuts que vulguin conèixer La tira dels nens i nenes. Els nens i nenes podran pintar el personatge de la Tira que vulguin. També es podran dibuixar a ells mateixos per formar part de la Tira. Retallarem tots els dibuixos i els unirem fent una tira ben maca que decorarà la llibreria d’ABACUS. Ens ho passarem molt be!

Si us hi voleu acotsra, ja ho sabeu, segur que els més menuts ho passaran molt bé!

“La llegenda del Comte Estruch, de nom Guifré,  es situa durant el regnat del Rei Alfons II d’Aragó, el Cast, 1173, massa jove per ser Rei i que tenia com a tutor Guillem Torroja. En la guerra de València i per petició del propi Guillem, Bisbe de Barcelona, el comte Estruch fou enviat als Pirineus per lluitar contra el paganisme i la bruixeria. Residia al castell de Llers, on es va originar la llegenda. Però fou assassinat ja de vell, i diuen que va tornar a la vida convertit en un ésser jove, atractiu i endimoniat. Xuclava la sang a la gent d’aquell temps, seduïa a les més joves i boniques donzelles, deixant-les embarassades. Al cap de nou mesos, aquestes dones parien petits monstres que morien només al néixer.
Aquest horror va durar uns quants anys, fins que finalment el monstre va ser trobat i mort per una vella monja. Altres versions diuen que un ermità d’origen jueu que el va fer descansar en pau amb un sortilegi ancestral relacionat amb els rituals de la càbala.”
I així és com va morir el personatge i néixer la llegenda situada al castell de Llers a l’Alt Empordà, de l’antiga Catalunya Vella. Castell que fou destruït durant la Guerra Civil Espanyola, degut al bombardeig de la seva església annexa, destruint-se així tota mena de documentació sobre aquest conte.

Però del Comte Estruch se’n poden explicar un munt de coses, i és que estem parlant d’una llegenda sobre Vampirisme al segle XII, a les contrades catalanes; quan en un principi les llegendes de vampirs es van originar a Transilvània en el segle XVIII, moment on va aparèixer per primera vegada la paraula vampir, per designar als éssers malignes que s’alimenten de xuclar la sang de les seves víctimes.

Així que en el Comte Estruch podem trobar el primer vampir català. El cognom va derivar en Estruch, però en un inici era Astruc, un cognom de procedència occitana i amb algunes branques jueves.
En relació a l’origen d’aquesta llegenda se n’ha especulat moltíssim, però la hipòtesi més creïble ens diu que podria estar relacionada amb el catarisme a Occitània, que la Església de Roma va condemnar a la foguera a molts dels seus fidels. Molts d’ells van poder fugir a Catalunya, com fou el cas del Comte Estruch. Dels càtars s’explicaven un munt d’històries macabres per justificar la seva persecució.

Se’ls va acusar de servir a Lucífer, de dur a terme tota mena d’actes satànics i aberracions, i fou així, com tota aquesta sèrie de calumnies en el cas del Comte Estruch es va acabar convertint en una llegenda de vampirs.

D’aquesta llegenda, com de moltes altres, se n’expliquen diferents versions, totes relacionades amb la conversió del Comte en un no-mort, també conegut com a vampir.

Una versió explica que el rei Pere el Catòlic premià Estruch per la victòria a la batalla de Las Navas de Tolosa concedint-li el castell empordanès de Llers. En una dels seus atacs contra la bruixeria, i en concret en la crema d’unes bruixes a la foguera, aquestes li van llençar un malefici que el convertí en un no-mort.
L’altre versió és la que situa la història al 1173, com us he explicat abans, i afirma que el Comte va morir assassinat per enverinament a mans dels seu propi capità, Benach, que l’assassinà per encàrrec de la filla del Comte, Núria, que l’odiava profundament.  També influí en la seva conversió en vampir, que Estruch cremés sense pietat a persones condemnades per bruixeria, les quals el condemnaren a una vida eterna d’aterroritzar al seu poble i xuclar la seva sang.

Sigui com sigui, el Comte Estruch, és una de les poques referències vampíriques existents a les nostres contrades i al territori espanyol, que l’ha convertit en un autèntic mite del Vampirisme català.

Imatges
No hi ha cap imatge, il·lustració o gravat d’aquest temible personatge, el que sí que em ve de gust portar-vos, són algunes imatges de les runes del castell de Llers, on va néixer la llegenda.

RONDAIES DE MENORCA, Andreu Ferrer, Edicion Nura –> Avui us porto un petit i menut llibre de recopilacions de Rondalles menorquines. No es tracta d’un llibre per nens, però sí que recull algunes de les més importants rondalles menorquines de la mà del folklorista Andreu Ferrer. Andreu Ferrer va nèixer a Mallorca però va exercir com a mestre a Menorca, a la zona des Migjorn Gran, allà va ser on va poder recopilar durant els 9 anys que hi va viure les històries que podem trobar en aquest llibre. Històries com:

– En Ciuronet

– Sa Paparreta

– Es vei d’es doblers

– Es set bandolers

– S’animalet verd

– Mestre Gelabert

– Sa criada trapassera

– Es bibiloti

– En Pere de sa maça

– Es tres germans

– Sa jove de penya mabre

Sia és una marca de productes de decoració de la llar que va néixer a Suècia ja fa forces anys. Els dissenys escandinaus per als productes de la llar ja sabeu que són fascinants, sorprenents, pràctics i moderns. Doncs bé, Sia té una col·lecció que es diu Sia Kids, que és el que ens interessa a nosaltres. Es tracta de productes i mobiliari infantil per a l’habitació dels més menuts de la casa, no cal oblidar però que també disposen de joguines i peluixos que es caracteritzen per uns dissenys molt coloristes, atractius i sorprenents.

De botigues Sia, actualment n’hi ha arreu del món i és que s’ha convertit en una marca internacional. Us deixo amb imatges dels seus productes per a nens, mireu les joguines i també el mobiliari, hi ha autèntiques cucades.

Avui us porto un parell de contes que tenen en comú, que es tracta de contes rimats. històries molt diferents però que es caracteritzen perquè el seu text és rimat. Els voleu conèixer?

ROJO CORAZÓN, Saúl Schkolnik, Il·l. Víctor Hugo Riveros Strange, Editorial Ekaré (2010) –> Aquesta és una història estranya, la història d’un ou en una cuina, el seu destí, on anirà a parar. I és que es tracta d’un ou amb sentiments, un ou que sap que guarda en el seu interior un cor que palpita i que es pot transformar en un pollet, però la propietària de l’ou no ho veu de la mateixa manera, i és que està disposada a menjar-se un ou ferrat per dinar. És una història bonica d’esperances i il·lusions. El text està fet amb rima i té un cert aire de cançó.

SANA QUE SANA, María Cristina Ramos, Editorial Océano Travesía –> El Sapito és un petit gripau que s’ha fet mal i la seva mare evidentment li cantarà unes boniques paraules. es tracta d’un conte rimat inspirat amb la cantarella “Sana, sana culito de rana…” Una cura pel pobre Sapito que resultarà efectiva, i és que no hi ha res millor que les paraules d’una mare per consolar al pobre gripauet. Es tracta d’un conte senzill i dolç.

Demà, dia 23 de Setembre, s’estrena en català Kerety i la casa dels contes, una pel·lícula d’animació francesa estrenada ja fa dos anys que per fi ha arribat a les nostres contrades. Una obra fantàstica que compta amb les il·lustracions de la Rebecca Dautremer i la podreu veure en algunes sales del nostre país.

Es tracta de la història de Nathaniel, un nen de set anys, que encara no sap llegir, però  que hereta de la seva tieta una biblioteca plena de llibres i contes antics. Una herència que no li fa especial il·lusió al nen. El que Natanäel no sap és que cadascun d’aquests contes conté un meravellós secret: quan es fa de nit personatges com Alícia, la bruixa o el Capità Garfi surten dels seus respectius contes. Una nit, avisen en Natanäel que corren un greu perill ja que poden desaparèixer per sempre més i amb ells les seves fantàstiques històries que han acompanyat els infants durant generacions.

Un tema fascinant i sorprenent extret d’un dels contes de Dautremer i que és el fil conductor d’una pel·lícula que promet ser commovedora i molt maca. Una temàtica que s’assimila força a un altre film mític del cinema per a nens: La Història Interminable.

És d’aquelles estrenes que estarà poquet temps en cartellera, així que us recomano que hi aneu ben aviat.

Els cinemes on la podeu veure en català són:

Cinemes Verdi (Barcelona)
Palau Balañá Multicinemes (Barcelona)
Cinemes Full HD (Cornellà)
Ocine Girona (Girona)
JCA Cinemes Alpicat (Lleida)
Multicinemes Bages (Manresa)
Cinemes Urgell (Mollerussa)
Cinema Arinco (Palamós)
Ocine Les Gavarres (Tarragona)
Cinemes Majèstic (Tàrrega)
Multicinemes Sucre (Vic)
Cinema Bosc (Vilanova i la Geltrú)
Cinemes Illa Carlemany (Andorra)

Us deixo algunes imatges i el tràiler perquè en pogueu anar obrint boca.

De Ciutadella a Maó, i és que la jogueteria – llibreria que us porto avui es troba a l’altre punta de l’illa de Menorca, a la seva capital a Maó. El Padronet és una botiga que també vaig trobar per casualitat, aquell dia estava buscant un bon lloc per esmorzar i vaig anar a parar a una petita plaça, la Plaça Des Padronet on l’únic que hi destacava eren els fantàstics colors d’aquesta botiga, i és que no us puc dir el número, però si us acosteu aquesta placeta, és tan menuda que és el que veureu més fàcil, la botiga Padronet, jocs i contes.

Com el seu nom indica Padronet és una tenda en la que podem trobar tota mena de joguines de fusta i jocs de taula també de fusta per a gent de totes les edats, també hi ha joguines de fusta menorquines i un petit racó on podem trobar una bonica selecció de contes.

No hi ha un sol racó de la botiga que no sembli pensat al milímetre, tot molt ben posat, amb molta cura i estima i això es nota en el resultat. es tracta també d’una botiga petita i acollidora, on per un moment et pots permetre somiar una estona.

Una autèntica joia.