Elefant Trompeta

Avui us vull portar un autor i il·lustrador infantil belga que té un estil que em té totalment enamorada. Es tracta d’Émile Jadoul nascut l’any 1963 i format a l’Escola Superior d’Arts Saint-Luc de Lieja. Ha publicat una setentena d’àlbums il·lustrats i tot ells tenen en comú que són històries tendres, senzilles i emotives. Pel que fa a l’estil de les seves il·lustracions, utilitza normalment els colors vius, les línies gruixudes i personatges amb molta personalitat. El seu estil és molt característic i el seu treball ha arribat força al nostre país amb diversos dels seus contes. Estic convençuda que si us l’ensenyo i us acosto algunes de les seves il·lustracions, sabreu enseguida de quin il·lustrador es tracta.

Així que crec que ja poqueta cosa més cal que us expliqui, i us deixo així amb alguns dels seus treballs més significatius.

Pasito a pasito és una marca Barcelonina especialitzada en el món del nadó: bosses per a cotxets, mobiliari infantil, roba de bany, complements, decoració, i evidentment joguines per als més menuts de la casa.

Els seus peluixos són de línies molt clàssiques, colors suaus, i molt agradables per als més menuts. Us deixo amb algunes de les joguines que ofereixen als més petits de la casa, dels quals destacaria els seus peluixos musicals, que són especialment bonics.

Si de la Isabelle Carrier ja us vaig portar un conte que em va semblar magnífic, El caçó d’en Gerard, no em puc estar de portar-vos dos títols més de l’autora en el mateix estil, en la mateixa línia que el del caçó, però tractant temes igual de complicats que el de les malalties mentals. aquesta vegada però dos temes molt diferents entre sí, dos contes que estan units per la seva autora i el seu estil.

DARRERE EL MUR, Isabelle Carrier i Elsa Valentin, Editorial Joventut –>

“«Fa temps que el pare no ens prepara una lasanya», es lamenta el Quim.
Què és aquest mur que s’alça entre ell i el seu pare?
Per què res és com abans?”

Amb un inici de conte com aquest, poques són les paraules que calen per explicar l’argument d’un conte fet amb tanta cura, tanta sensibilitat i tanta delicadesa com aquest. Es tracta d’un conte que ens narra una trista història, però alhora la realitat el dia a dia que li ha tocat viure a un nen. Un nen que no entén perquè el seu pare està tancat darrere uns murs tan alts, engabiat com si es tractés d’un animal al zoo, que no entén perquè no pot compartir amb ell tot el que havien compartit abans. Aquest conte ens narra per una banda escenes que ens recorden la complicitat existents entre el pare i el fill de la història, i per altre banda, escenes d’absoluta solitud i incomprensió del nen, escenes de desconcert.

Res però no pot canviar l’amor que es tenen l’un i l’altre. És un conte bonic, especial, diferent, d’aquells que t’arriben una miqueta, que et fan reflexionar…

UNA MICA DE MAL HUMOR, Isabelle Carrier, Editorial Joventut –> Aquesta és una història sobre l’amistat, i sobre l’enemistat, sobre la complicitat i les desavinences. És la història sobre en Pit i en Pat. Un bon dia es coneixen, es fan amics i es tornen inseparables, es porten tan i tan bé que creuen que mentre estiguin junts mai res i ningú no ls podrà separar. Però un bon dia, no se sap ben bé com ni perquè, comencen a estar en desacord, sovint s’enfaden ies donen la culpa l’un a l’altre. És així com un núvol de mal humor va naixent i creixent entre els dos, un núvol que els separa, ja que cada vegada s’ha fet més gros.

Però acabaran trobant la solució a aquestes desavinences i el núvol s’anirà fent més i més petit, fins que potser algun dia, de nou, tornarà a ser invisible.

En la mateixa línia que El caçó d’en Gerard i Darrere el mur, l’autora utilitza dibuixos a llapis, línies senzilles, il·lustracions pràcticament sense color per dur a terme una feina excel·lent en l’anàlisi de les sensacions i dels sentiments en els més menuts. Sens dubte, contes per a nens i persones sensibles.

Quax és una marca especialitzada sobretot en el món del mobiliari infantil, articles per al nadó, complements, roba… i també joguines i peluixos. De tota la seva gamma de productes i el seu extens catàleg, el que més m’interessa són les joguines i és que els seus peluixos, mòbils i mantes de jocs són especialment dolços.

Els seus productes tenen un disseny de línies molt modernes, colors molt neutres, i colors suaus, i els seus peluixos, tot i tenir un punt clàssic segueixen aquesta mateixa línia. Una marca a tenir en compte en el món de la puericultura.

Avui us vull portar contes que parlen d’arbres i que ho fan de forma molt diferent. Contes més ecològics, d’altres amb històries més boniques, de tipus més sentimental i altres amb un format més de coneixements. Però tots ells amb un tret característic comú, i és que tots ens parlen dels arbres, de la importància de conservar-los.

EL GRAN LIBRO DEL ÁRBOL Y DEL BOSQUE, René Mettler, Editorial Joventut –> Com bé us explicava abans, aquest és un llibre més de coneixements, més enciclopèdic, però no per això menys bonic. Es tracta d’un llibre amb una acurada edició que serveix per acostar als nens els nostres boscos, des de la prehistòria fins a l’actualitat, ens porta els diferents arbres de tot el món a través dels boscos que podem trobar en cada indret.

Ens parla de l’anatomia, creixement dels arbres, procés de fotosíntesis, els arbres conífers, les palmeres… Tot plegat ple d’il·lustracions, amb textos i paraules clares i concises. No es pot demanar més per tots aquells amants de la natura que estimin els arbres.

EL VIEJO ÁRBOL, Ruth Brown, Editorial Joventut –> Aquesta és la història d’un vell arbre i de tots els animals que estan implicats en la vida del mateix. En com una gran X a la seva soca els podria canviar la vida a tots. Però què deu voler dir aquella X que algú li ha senyalat en el tronc? Doncs molt senzill, el que en realitat vol dir és que aquell arbre ha estat marcat per ser talat. Permetran els animals del bosc que així sigui? Només a les planes d’aquest bonic, senzill i dolç conte ho podreu descobrir.

PLANTANT ELS ARBRES DE KENYA, LA HISTÒRIA DE WANGARI MAATHAI, Claire A. Nívola, Editorial Joventut –> La pròpia sinopsi de l’editorial no pot ser més clara al respecte d’aquest llibre tan especial, un llibre que narra una història real, us la deixo a continuació: ” Wangari Maathai, guanyadora del Premi Nobel de la Pau de 2004 i fundadora del moviment Cinturó Verd, va créixer a les terres altes de Kenya, on les figueres amagaven els turons, els peixos omplien els rierols i la gent conreava els seus abundants horts. Però any rere any, les terres van ser desforestades i el paisatge es va transformar cada vegada més. Quan Wangari va tornar després dels seus estudis a Estats Units, solament va trobar horts secs, gent desnodrida i els arbres havien desaparegut del paisatge. Com podria ella sola portar de tornada els arbres, restaurar els horts i retornar la felicitat a la gent?”

Aquesta és la història d’una autèntica heroïna de carn i ossos, d’una dona capaç d’intentar-ho tot per retornar al seu poble el que havia estat seu, per ensenyar a les gents a tornar a viure de les seves terres, a respectar els seus arbres i els seus boscos. Una lluitadora nata i una història increïble il·lustrada amb la delicadesa de les aquarel·les de Claire A. Nívola.

EL DARRER ARBRE DE LA CIUTAT, Peter Carnavas, Símbo Editors –> Aquest conte em va captivar des del moment que el vaig veure per primera vegada, les seves il·lustracions em van fascinar i la història que explicava em va semblar sorprenent, dolça i tendre, a la vegada que real com la vida mateixa. Aquesta és la història d’un nen que viu en una gran ciutat, en una ciutat d’aquelles de gratacels gegants, cotxes, fums, contaminació, una ciutat on tot sembla gris i on el verd és gairebé inexistent. A la ciutat només hi queda un arbre, i el nen protagonista de la història se l’estima amb totes les seves forces, és el seu refugi, el seu alè. Un bon dia el seu estimat arbre serà talat i quan el nen ho descobreix l’invadeix una profunda tristor. Però lluny de rendir-se i després de pensar-hi una mica, troba una manera de fer un món millor.

Un conte sorprenent, amb unes il·lustracions increïbles i una història formidable, un d’aquells contes que val la pena llegir i rellegir.

Avui us vull portar una presentació d’allò més especial, la presentació del darrer llibre de la chilena Paloma Valdivia, un conte sobre una cançó típica d’aquelles terres denominat Duerme negrito.

L’acte tindrà lloc a la llibreria Abracadabra Llibres (C/General Áñvarez de Castro 5) el proper dia 18 de Juliol a les 19:00h. L’acte comptarà amb moltes sorpreses, música en viu de la mà de Francisco Jiménez, i també hi seran l’autora, la Paloma, i la il·lustradora Marta Altés.

Us convido a que us hi acosteu, de ben segur us agradarà moltíssim!

Dudini és una marca de joguines italiana pensada per als més menuts, amb un catàleg molt reduït ofereixen als infants quatre línies de productes amb quatre protagonistes molt diferents: un mico, un lleó, un hipopòtam i un conill. Aquests quatre animals estan en diferents formats en funció de l’edat a la que van destinats. Per una banda tenim el Doudou, per a nens recent nascuts, i després els diferents peluixos de mides també diferents que van creixent amb el nadó. Petits per a nens d’un any, una mica més grans per a nens a partir de 2, i ja més grans per a nens de 3 anys.

Els peluixos Dudini són únics en el món, i són uns productes que per damunt de tot pretenen garantir la seguretat dels més menuts, i ho fan amb un component particular: l’extracte de Phytoncide. Un extracte natural antibacterià que és 100% higiènic i que roman en el peluix després de molts i molts rentats. Els únics peluixos del món que utilitzen aquest sistema sens dubte innovador i sobretot segur, que és del que sempre presumeix aquesta marca.

No és la primera vegada que us parlo dels contes de Jo Ledge, i més de les històries protagonitzades per aquest simpàtic cocodril, el Senyor Coc. Doncs bé, aquesta setmana us vull acostar una nova entrega de contes protagonitzats pel Coc i els seus amics.

EL SENYOR COC TOCA ROCK, Jo Lodge, Editorial Baula (2013) –> Amb el Senyor Coc sempre podem aprendre un munt de coses, a través de la quotidianitat de la seva vida, i amés fer-ho de manera divertida i original. En aquest cas aprendrem de música i d’instruments a través de les pàgines d’aquest conte. I és que aquest cocodril és molt polifacètic, toca un munt d’instruments: el trombó, les maraques, el violí, la guitarra… però el que més li agrada és el rock i el so de la bateria.

LES DISFRESSES DEL SENYOR COC,  Jo Lodge, Editorial Baula (2013) –> Al nostre súper Coc li encanta disfressar-se i ho fa de moltes maneres diferents: de cowboy, de pirata o de superheroi. Aquest conte té un format una mica diferent als altres del Senyor Coc, i és que es tracta de pàgines amb diferents solapes que et permeten canviar com va vestit el Senyor Coc, i vestir-lo de la manera més esbojarrada possible.

Aquest any i gràcies a uns molt bons amics del Trompeta, em vaig assabentar de l’existència d’aquest festival, el Festival de Llegendes de Catalunya, que enguany celebrava la seva quarta edició, i ho feia com sempre a Sant Martí de Tous. Sant Martí, un poble d’aquells que estima les seves llegendes i que les manté vives entre les gents i els nens del poble. Sigui com sigui, el festival es feia el cap de setmana del 5, 6 i 7 de Juliol, i nosaltres vam decidir anar dissabte que era quan hi havia el plat fort.

Al migdia vam poder veure una actuació d’un contacontes per al públic familiar de la mà d’en Carles Cuberes, on ens va acostar tres històries. Després d’un bon dinar i de molta calor, ens vam encaminar cap al Safareig on van fer la seva triomfant aparició les Dones d’Aigua, se’ns va parlar una mica d’aquests personatges, d’alguna de les seves llegendes i les nenes del poble que feien de Dones d’Aigua varen fer una petita coreografia.

Bonic tot plegat, però el plat fort dels actes va venir a la tarda, on sens dubte m’ho vaig passar millor, l’acte anomenat Racons de Llegenda, escampava diversos narradors per tot el poble en sis racons diferents, en cadascú d’aquests racons, s’explicaven dues llegendes, menys en el racó de Sant Martí que se n’explicaven quatre. Tres hores per intentar recórrer tots els racons i veure-les totes, i així ho vam poder fer. Varem descobrir històries, algunes eren desconegudes per mi, altres em sonaven una miqueta més; i sincerament m’ho vaig passar com una nena. Uns molt bons narradors van amenitzar totes i cadascuna de les històries, algunes més llargues, altres més curtes, unes més populars i altres menys.

I per acabar, a la nit ens varem quedar a l’Apagada de Misteri, que consisteix en apagar l’enllumenat públic del casc antic del poble, il·luminar-lo amb més de 6000 espelmes que marquen un recorregut per diferents llegendes i històries misterioses. Tot plegat acaba amb el final de la història, narrat enguany de la mà de Fermí Fernández, i convidant a tots els assistents a cremar les seves pors a la caldera de Tous.

Un dia divertit, fascinant, i un Festival que tot i ser petit, és de gran riquesa per tots aquells interessats en el món del Folklore i de les nostres llegendes.

Avui us vull portar una marca de productes destinats al públic infantil d’allò més especial. Es tracta dels productes Tris&Ton, una marca catalana, que té fàbrica a Lleida i que té com objectiu oferir productes emmarcats en el món de la puericultura i el regal infantil, com ara elements decoratius, complements de canastreta, il·luminació infantil, peluixos i activitats.

Els seus productes pretenen combinar funcionalitat, amb un toc de dolçor, tot utilitzant materials de primera qualitat, colors suaus i dissenys innovadors.

D’entre els seus productes podem destacar un munt de col·leccions per a nens i nenes que inclouen peluixos, peluixos musicals, doudous, portabiberons, portaxumets. Tot un món d’allò més dolç pels més menuts de la casa.