El Trompeta recomana… CONTES DE CONTES (II)

28 Setembre 2007
0

Hola a tot i totes!

Avui us porto una segona entrega de contes que parlen de contes. Espero que us agradin:

LA NENA QUE ODIAVA ELS LLIBRES, Manjusha Pawagi, Editorial Joventut (2004) –> Vet aquí una vegada, una nena que odiava els llibres. Els seus pares en deixaven per tot arreu, a armaris, prestatgeries, a taules, cadires, sofàs i en immenses muntanyes pel terra. De fet, els llibres la molestaven i li invaien els seu espai.

Tot va canviar quan el seu gat, en Max, es va enfilar al damunt d'una muntanya de llibres i van caure tots al terra. Quan es van obrir d'ells en van sortir tots els animals que protagonitzaven els contes i …

EL RATOLÍ MÉS FAMÓS, Istvansch, Libros del zorro rojo (2005) –> Vet aquí un conte amb un protagonista molt famós. El Ratolí Pérez, un ratolí al que tots coneixem els seu famós hobby de col·leccionar dents de llet. Però al famós també li interessa col·leccionar altres coses: lletres i llibres.

 

Les il·lustracions són sorprenents ja que estan fetes amb cartolina retallada amb tisaores i enganxat amb pega. El llibre és petit, però no per això menys "gran".

ALÍCIA PATAPAM EN ELS CONTES, Gianni Rodari i Anna Laura Cantone, Editorial Beascoa (2006) –> No és la primera vegada que us recomano un conte d'aquests autors. Aquest cop ens porten una nena molt especial, l'Alicia. Una tarda està molt aburrida llegint un conte, badalla i cau de cap al damunt del llibre adormida. Quan desperta resulta que es troba envoltada de personatges de conte tan famosos com la Bella Dorment i¡o el Gat amb Botes. Que potser s'ha convertit en un personatge de conte?

 

Fins aviat!

Un "Gran Hermano" infantil

26 Setembre 2007
0

Hola a tots i totes!

Avui us vull parlar d'un tema que em va escandalitzar força l'altre dia. Als Estats Units, a la cadena CBS han creat un reality per a nens, on tanquen a 40 nens d'entre 8 i 15 anys durant 40 dies en una casa a prop de Nou Méxic.

 

Segons la cadena, aquest programa ha estat creat per cridar l'atenció dels nens pels realities, i per fer-ho, què millor que tancar 40 nens en una casa? Què tenen al cap per fer una cosa així? A l'hora manifesten que volen demostrar que els nens poden crear un món millor del que fem cada dia les persones adultes.

 

Molts pares i altres col·lectius, estan alarmats davant d'aquesta nova iniciativa. Consideren que s'aproxima a l'abús i explotació dels menors.

 

Jo només diré que em sembla vergonyós, que s'aprofitin d'una edat així, com és la infància i la pre-adolescència per tal de generar polèmica i aconseguir grans audiències. I els nens? Com afectarà la seva estança 40 dies en una casa sense cap adult? I els pares que han deixat que els seus fills es converteixin en una mena de gosset en un escaparat?

Amb els nens no es pot jugar i no es pot experimentar com si fossin conillets d'índies sincerament. Definitivament, no entenc la televisió!

Fins aviat!

El Trompeta se'n va a les FESTES DE LA MERCÈ!

22 Setembre 2007
0

Hola a tots i totes! Com sabeu han començat les Festes de la Mercè, Patrona de Barcelona.

Abans de començar m'ha resultat força curiós que molts nens sabien que era festa però no sabien perquè… fins i tot els més grandets (P5), no sabien ben bé gaire que es celebrava. Jo els hi he parlat de les tradicions: els gegants, capgrossos, castellers, bastoners, diables i dracs. S'han quedat encuriosits. Espero que les seus pares els portin a veure molts dels actes que es celebren aquests dies, ja que resulten força educatius i és una fetsa per gaudir en família.

Jo avui, no m'he pogut estar de sortir a passejar per la Ciutadella, on han fet el Parc del Circ… Ja que un molt bon amic meu és un dels mags que participa en l'espai "El Parlament de la Màgia". Així que sense dubtar-ho m'hi encaminat.

Tot i que el dia no acompanyava gaire, la iniciativa és positiva i hi havia molts espais.

A l'entrar, hi havia un espai destinat als més petits, als infants de 0 a 3 amb balancins i inflables; al costat hi havia un petit escenari on han anat fent espectacles al llarg del matí.

Després hi havia diversos espais que ofereixen: tallers de maquillatge, construcció de vaixells amb material reciclat, construcció de jocs, decoració de peixos, quadres solars, tallers de cuina… Molts dels espais relacionats amb l'aprofitament de l'energia i la importància del reciclatge.

També hi havia evidentment, espais de circ on feien actuacions de malabars i un petit circ on els nens podien conèixer una mica més de la vida en un circ.

Si continuaves el passeig, trobaves molts jocs de fusta medievals procedents d'un museu de la joguina francés. Jocs d'habilitat, agilitat, lògica, precisió per a grans i menuts molt divertits i recomanables.

 

Davant del Parlament hi ha 8 taules amb mags de renom del panorama de la màgia, entre els qual destaco al Mag Xurret: fresc, divertit, agradable i per sobre de tot MÀGIC. Aquest darrer espai queda una mica amagat i apartat, però no dubteu en anar-hi, ja que us oferiran una estona agradable i màgia de ben a prop.

Espero que gaudiu de les Festes.

Fins aviat! 

El Trompeta recomana… CONTES DE CONTES (I)

21 Setembre 2007
0

Hola a tots i totes!

Avui m'he decidit a portar-vos la primera entrega d'una sèrie de contes molt especials. Son contes de contes… És adir, contes que parlen d'altres contes o del plaer de llegir, de les biblioteques i altres aspectes relacionats amb el món de la literatura.

EL LLEÓ DE LA BIBLIOTECA, Michelle Knudsen, Editorial Ekaré (2007) –> Aquesta és la història d'un lleó molt especial. És un lleó puntual i silenciós que mai falta a les sessions de lectura de contes que es fan a la biblioteca. Com no incompleix cap norma no el poden fer fora… Però un dia les trencarà…

 

Un conte molt especial amb unes il·lustracions clares i senzilles que ens fa reflexionar sobre la importància de la lectura i escolta de contes en els més petits.

EL COMELIBROS, Agustín Comotto, Edicions Eclipse (2006) –> Aquest és un conte si més no original. El Senyor B és un senyor que es dedica a menjar-se de manera irracional i compulsiva tots els llibres que se li posen a l'abast. El problema surgeix quan les lletres dels llibres llegits comencen a aparèixer en les seves camises.

 

Un conte on les lletres volen i imatge i text s'entrecreuen constantment. Amb colors molt tènues i amb aspecte de còmic, aquest llibre es converteix en una peça especial dins d'aquest gènere.

MAMA, M'EXPLIQUES UN CONTE?, Yael Vent Des Hove, Editorial Joventut –> Aquesta és la història d'una mare ocell que explica un conte als seus pollets. Però el seu fill no para d'interrompre-la. Finalment se n'adona que el conte que està explicant la seva mare li sona una mica… perquè deu ser?

 

Un conte divertit per explicar als infants a l'hora del conte on els oients es poden identificar amb el petit pollet. Il·lustracions senzilles i coloristes.

 

LA BIBLIOTECÀRIA DE BÀSSORA, Jeanette Winter, Editorial Joventut (2007) –> L’Alia Muhammad Baker és la bibliotecària de Bàssora, a l’Iraq. Durant molts anys aquesta biblioteca ha estat el lloc de trobada per a amants dels contes, però una devastadora invassió canvia aquella situació. La guerra s'apodera dels carrers on civils i dones no tenen gaire poder.

 

Aquesta història ens narra la lluita d'una valoenta bibliotecària per salvar la col·lecció de llibres de la seva biblioteca.

 

L'amor pels llibres i la literatura no té pas fronteres. Unes il·lustracions coloristes i una temàtica actual emmarquen aquesta història per l'amor a la literatrura.

Fins aviat! 

Els nens d'avui

20 Setembre 2007
0

Hola a tots i totes!

M'he donat compte d'una cosa: en general, els nens els costa aprendre a portar-se bé. No tots, evidentment, però potser un 25% de la classe no té certs hàbits adquirits que a mi em semblen bàsics. Com per exemple: seure bé en una cadira, respondre quan se'ls crida pel seu nom, fer cas quan se'ls demanen les coses, no contestar malament a la mestra…

En general, les mares diuen que no poden amb els seus fills i que el nen no vol les coses. Amb 3 anys, em sembla que un nen no pot tenir prou capacitat de decisió per anteposar el seu criteri al dels adults que l'estàn intentant fer crèixer.

Però quin és el paper de l'escola i dels mestres i les mestres en tot això? Què hem de fer realment? Hem d'ensenyar certs hàbits a l'escola i evidentment, conceptes i continguts… Però, no crec que sigui pas tot feina de l'escola.

Què està passant amb els nens d'avui dia? Quin tipus de societat o d'educació els hi estem oferint tots plegats perquè amb dos o tres anys contestin, i fins i tot, aixequin la mà a pares i educadors?

He arribat a una conclusió, hi ha una confusió de termes. Es creu que pel fet de que un nen pugui fer el que li vingui de gust, serà més feliç. Que no cal posar límits perquè els pares ja aniran a darrere per seguir-los si fa alguna cosa mal feta. Doncs NO.

Crec que s'ha de tenir la capacitat com a pares i educadors de decidir fins a on podem deixar arribar a un nen o no. Tenir clar què és el que pot fer i el que no. I que si una cosa està mal feta un dia, també ho estarà al següent.

Suposo que no tots els pares han rebbut l'educació que volien. Potser perquè els seus pares van ser amb ells massa estrictes o exigents, en una època en que això era correcte i estava ben vist. Han decidit que el seu fill tindrà una millor educació i que podrà fer el que li vingui de gust. tot allò que ells no van poder fer i més. No crec que aquest sigui el plantejament correcte.

Evidentment que els pares no són els únics culpables, i que part de culpa deu tenir la societat, la televisió, els mestres i els professors. Però hem de fer alguna cosa tots plegats, oi? 

 

El Trompeta recomana… CONTES PER APRENDRE A FER PIPI

14 Setembre 2007
0

Hola a tots i totes!

El tema del control d'esfínters en infants de 2 anys és un tema que preocupa molt a mestres i pares…

Com enfocar aquest tema amb el nen o nena, sovint planteja una sèrie de dubtes. Evidentment, també s'han escrit molts contes sobre aquest tema, i avui m'he decidit a acostar-vos-en uns quants.

TINC PIPI, Manuela Olten, Editorial Kalandraka (2007) –> Aquest conte és una novetat sobre aquest tema, ens explica la història d'un nen que està aprenent a fer pipi solet a l'orinal, li han tret els bolquers. Ens explica els llocs on fa pipi, i ens explica en quins no en pot fer, com ara la piscina. Ens parla també de que a la consulta del metge hi ha un lavabo que fins i tot es neteja sol. Va fins i tot al lavabo del restaurant, però es descuida una cosa: rentar-se les mans. Conte curiós i divertit, amb aspectes propis potser relacionats amb els lavabos alemanys, però amb unes il·lustracions clares i coloristes.

PEPET JA NO VOL BOLQUERS, Sam Williams, Editorial Molino (2007) –> En Pepet és un simpàtic i dolç aneguet que vol que el seu amic, el Porquet jugui amb ell. Però el seu amic sembla que no pot perquè està fent servir l'orinal. En Pepet vinga a esperar i esperar… Avorrit decideix que ell també vol fer servir l'orinal, però no pot perquè necara porta bolquers. Ha arribat el moment de treure's el bolquer i fer-se gran!

NO VULL FER PIPI A L'ORINALET, Roser Rius, Editorial Combel (2006) –> El protagonista de la nostra història és un nen que està aprenent a fer pipi a l'orinal, però té un problema: ell no el vol fer servir pas. Els pares aleshores li proposen: "perquè no fas pipi com les gallines? O com els gossos?". Però no l'acaben de convèncer… Resulta que el que el nen vol és fer un pipi de gran… Què deu ser això?

RUBY, PER A QUÈ SERVEIX LA GIBRELLETA?, Poul Rogers, Timun Mas (2002) –> La Ruby és una ratolineta que té una gibrelleta (orinal) amb la que juga tot el dia, la porta amunt i avall, se'l posa de barret, se l'emporta al parc, al jardí, el posa a l'aigua… La pobra Ruby no sap perquè serveix l'orinal. Però arriba un moment en que és la seva mare que decideix que ja és hora de començar a saber per a què serveix realment.

Espero que les propostes d'avui us resultin útils per a tots aquells que hagueu d'iniciar el control d'esfínters d'algun dels vostres alumnes, o dels vostres fills… Endavant i paciència.

Fins aviat!

 

Felicitats Trompeta!

11 Setembre 2007
0

Hola a tots i totes!

Avui és un dia molt especial! Just fa un any que jo i el Trompeta vem engegar aquest blog, i durant aquest any hem viscut moltes coses: nervis, noves experiències, nous reptes, noves il·lusions…

Hem treballat de valent, portant recomanacions i comentaris sobre coses relacionades amb el nostre món: el món de l'educació.

Durant aquest any hem tingut forces visites, i hem rebut tot tipus de comentaris de tot tipus de persones; i això ENS ALEGRA MOLT, ja que vol dir que potser a algú li interessa el que escribim.

Així que en definitiva: MOLTES FELICITATS a tots els que ens llegiu i sobretot MOLTES GRÀCIES!

Feliç Diada!

El Trompeta recomana… CONTES D'ART

7 Setembre 2007
0

Hola a tots i totes! Avui m'he decidit a presentar-vos uns quants contes d'art, que parlen d'art i que acosten aquest món als infants. Un món, que molts consideren que els infants no poden entendre o no en poden formar part: estan equivocats.

JUEGO DE PISTAS EN VOLUBILIS, Max Ducos, Editorial Kókinos (2007) –> Aquest és un conte força nou, i jo diria que no està publicast en català. De totes totes és l'únic dels que us presentaré avui que ens mostra l'art a través d'una història de conte. No és de pintura ni d'escultura, és un conte que posa de manifest l'art de l'arquitectura més moderna.

 

Volubilis és una casa molt moderna, la verdadera protagonista d'aquesta història. Per primera vegada no ho és un personatge sinó un lloc físic. La casa amaga un antic secret que la nena que hi viu vol descobrir. Seguint una sèrie de pistes descobrirà i ens descobrirà als lectors tots els racons i epais de la casa, fins arribar a descobrir un secret que li cambiarà la vida per sempre.

 

La història d'una nena i la seva recerca per arribar a estimar-se el lloc on viu. 

Realment, és un conte original i fascinant!

FORMES DE MUSEU, Metropolitan museum of Art, Editorial La Magrana (2007) –> Les diferents formes que s'ensenyen als infants, no només es poden aprendre a través d'un dibuix; les formes es poden descobrir i trobar en tot el que ens envolta i evidentment, també en l'art. Aquest conte ens proposa una nova manera de conèixer i descobrir les formes a través de les obres més representatives i originals del Metropolitan Museum of Art.

EL SOMNI D'EN DALÍ, Carles Arbat, Brosquil Edicions (2003) –> Aquest conte forma part d'una col·lecció que rep el nom de: El somni de… A través d'ella en s porta a conèixer l'obra de certs artistes a través dels seus somnis. En el cas de Dalí, és potser dels contes més justificats, ja que ell pintava els seus somnis. Amb una història màgica de somnis i il·lusions, ens endinsa en algunes de les característiques de la seva obra.

EL SOMNI DE MIRÓ, Carles Arbat, Brosquil Edicions (2007) –> De la mateixa col·lecció que la'nterior. Aquest em va agradar al igual que l'altre pel seu il·lustrador, que li aporta gràcia, comicitat i originalitat a la història que explica.

MOMA EN BUSCA DEL ARTE, Jon Scieszka, Editorial Serres (2006) –> Aquest conte és més que una excusa per conèixer les obres que formen part del museu que anomena el seu títol. En Moma va a la recerca de l'Art, i a través d'aquesta recerca trobem les obres del museu… però que és realment l'Art?

Un format allargat, una mida de lletra fluctuant, amb aspecte minimalista i modern i unes il·lustracions acurades. Una manera divertida, original i intel·ligent per tal d'acostar als infants al "estrany" món de l'art contemporani.

MANCHAS, Varis Autors, Edita Museu Nacional d'Art Reina Sofía (2006) –> El món que ens envolta a nivell gràfic està composat per taques, de fet les lletres i els nombres són taques composades de certa manera que fa que ens comuniquem els uns amb els altres. Una original proposta que ens acosta al procés de creació artística i a l'art contemporani.

Espero que us hagin semblat prou interessants aquestes propostes, i que us hagin entrat ganes d'anar a algún museu. A mi sí!

Fins aviat!

Avui fa un any…

4 Setembre 2007
0

Hola a tots i totes!

Just avui fa un any que vaig començar a fer de mestra, per fi es complia un dels meus somnis.

El primer dia el recordo molt dur, els nens ploraven, em costava enrecordar-me dels seus noms, tots els pares volien parlar amb mi, la directora m'anava dient què havia de fer i què no, les meves companyes m'ajudaven… Em sentia força perduda, però sabia que la il·lusió acabaria podent més que tot això, i que tard o d'hora els petits detalls s'anirien resolent mica en mica.

Qui m'anava a dir a mi que aquelles carones, acabarien significant tant per mi? Han estat el meu primer grup i el que aquell dia tot eren plors i inseguretats, es van convertir amb somriures… Tot i que com a tot arreu van haver dies dolents, com aquell primer dia, la memòria té l'estranya capacitat de recordar les bones estones per damunt de les dolentes…

Sóc mestra i fa un any que m'alegro de que aquesta sigui la feina que vaig triar per a mi.

Fins aviat!

Comença una nova etapa…

3 Setembre 2007
0

Hola a tots i totes!

Com suposo que ja sabeu, s'ha acabat la meva etapa en la classe dels Elefants i en la Llar d'Infants on vaig treballar el curs passat.

Tot i estar una mica trista per tot el que deixo enrera; començo una nova etapa, amb noves esperances, il·lusions i reptes.

A partir d'ara, i si tot va bé, seré mestra d'anglès de tot el parvulari d'una escola concertada. Així, que ara seré "teacher". És un repte pel tema idiomàtic i perquè ensenyaré una llengua que no he ensenyat fins ara i a la que li he hagut de treure una mica la pols aquest estiu… Espero que els esforços i les ganes em permetin superar aquests obstacles.

Evidentment, trobaré a faltar els meus "ex-alumnes" (em fa gràcia tenir ja ex-alumnes, tot i ser tan petits d'edat) i a les meves companyes que són maravelloses com a professionals i com a persones. Però bé, no és moment de posar-se nostàlgica…

Si més no, ara el nom del meu blog, perd una mica de sentit, ja que ja no hi serà l'Elefant Trompeta a la classe, ja no estaré a la classe dels Elefants. Però tot i així, mantindré el nom, i el Trompeta us seguirà portant recomanacions i coses noves que espero que rebeu amb tan bona acollida com fins ara… I potser també m'espia des d'un forat a l'aula i us va explicant els progressos que van fent els meus nous alumnes i les activitats que duen a terme.

Fins aviat!