Exposició Imatgeria popular

31 agost 2009
0

Hola a tots i totes!

L’altre dia passejant per Barcelona, vaig anar a parar al carrer Portaferrissa i vaig descobrir al Palau Moja una exposició d’allò més interessant. Es tracta de Imatgeria popular.

Una exposició que recull part de la col·lecció d’imatge impresa recopilada per l’Arxiu Joan Amades, i feta en commemoració del 50è aniversari de la seva mort. Cal reconèixer la important tasca de recerca sobre les nostres tradicions, cultura i folklore que va a dur a terme Amades, i part de tota aquesta recopilació és el que conforma l’exposició que avui ens ocupa.

Una exposició impulsada pel Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional Catalana, estructurada en diferents àmbits temàtics: romanços, auques, goigs i altres impresos de temàtica religiosa, imatgeria d’entreteniment, joc, imatgeria formativa i cicle de l’any…

Curiós i molt interessant de veure en un Palau que sovint presenta exposicions d’allò més interessants.

Si us hi voleu acostar:

IMATGERIA POPULAR

Palau Moja – Carrer Portaferrissa 1

Del 8 de juliol al 28 de Setembre de 2009

Horari:

De dimarts a divendres: de 10 a 13h i de 17 a 20h

Dissabte: d’11 a 14h i de 17 a 20h

Diumenges i festius: d’11 a 14h

Dilluns tancat.

Ara us deixo amb algunes imatges, tan del cartell, el tríptic com de l’exposició en sí.

Explica'm… CUENTOS DE PERRAULT

30 agost 2009
0

CUENTOS DE PERRAULT, Charles Perrault, Il·l Elia Manero, Editorial Edelvives –> Charles Perrault ens ha portat algun dels clàssics més importants de la literatura infantil de tots els temps: la Caputxeta Vermella, En Polzet, La Ventafocs, La Bella dorment, El gat amb botes… Molts d’aquests grans clàssics queden recollits en aquest volum de contes, il·lustrats aquesta vegada per Elia Manero, un il·lustrador molt colorista i que dota de gran vida els seus dibuixos.

Aquest volum forma part d’una col·lecció de tres títols publicats per Edelvives de reculls de contes clàssics, els tres d’allò més interessants i que compten amb pròlegs de Mauro Armiño.

Jugant a… CHARL'S TOYS

29 agost 2009
0

Charl’s Toys és una marca holandesa nascuda l’any 1971 i compten amb un catàleg i una varietat de productes que arriba gairebé al miler, i és que de fet fan molt tipus de joguines, però destaquen en les boniques joguines de fusta tan per a elements de cuinetes, com a mobiliaris per a cases de nines, trens i cotxes, joguines per caminar, balancins…

Pel que fa a la seva web, com sempre us posaré el link, però és bastant antiga i poc cuidada, i les joguines en el catàleg no estan classificades de cap manera i no hi ha cercador, de manera que la seva recerca en web és una mica complicada.

Això sí, si teniu la sort de trobar-ho en alguna botiga de per aquí, no dubteu en mirar-vos-les.

El Trompeta recomana… CONTES DE CIRC (IV)

28 agost 2009
0

Hola a tots i totes! Avui us porto dos contes, els dos molt diferents tan a nivell de qualitat com a nivell de significat. El primer d’ells fa tan temps que estava esperant poder-vos-en parlar que no us ho podeu ni imaginar… Pràcticament des que va sortir publicat. L’altre és d’allò més senzill i simpàtiic a la vegada. Els dos tenen un element en comú, giren entorn del circ: domadors, equilibristes… i per sobre de tots: ELS PALLASSOS!

CHARLIE, NAS DE LLAUTÓ, Subi i Anna Obiols, Editorial Destino Infantil –> Dotat al premi Apel·les Mestres de literatura infantil i juvenil aquest àlbum il·lustrat esdevé una autèntica obra d’art. I és que el personatge que representa així ho requeria, l’estimat Charlie Rivel serà recordat per moltíssims anys i aquest conte és un petit homenatge. Un conte que ens explica la història de la vida d’un pallasso des de que es prepara al camerino per actuar fins que s’acaba la funció, però no un pallasso qualsevol, sinó el que en va fer del clown tot un art, en Charlie Rivel.

charlie

Què dir-vos de les esplèndides, expressives i dolces il·lustracions d’en Subi. Ja sabeu que en tinc certa debilitat. I és que a través de les línies senzilles amb negre, i com a únic complement el color vermell, ens transporta al món màgic del circ i a les emocions que sentia dia rere dia l’estimat Charlie. La senzillesa de les seves actuacions, amb l’única companyia d’una cadira o una guitarra traspassen al lector gràcies també a la senzillesa de les il·lustracions.

Un conte visual, pràcticament sense text. Una joia!

charlie01charlie02charlie03

PUZZLE CIRCUS BOOK, David Maynar, Editorial Imaginarium –> Sense punt de comparació us porto aquest conte que té un públic completament diferent, és un conte per a nens molt petits, a partir de dos anys; i amb un material molt adequat a aquestes edats. Cada plana està formada per un trencaclosques de quatre peces grans perquè puguin manipular amb facilitat. Un conte senzill amb unes simpàtiques il·lustracions.

44971_3

El conte de… LA FLOR ROMANIAL

27 agost 2009
0

Hola a tots i totes! Com potser recordeu, fa un temps us vaig parlar dels orígens de la Flor Romanial, un fantàstic conte d’origen balear, i del que avui us en puc portar una versió.

LA FLOR ROMANIAL, Antoni M. Alcover, Adapt. Pere Rosselló Bover, il·l Pau Oliver Garcia Delgado, Editorial Moll (2009) –> Aquest conte ha estat creat gràcies al Premi Punta de Llapis, i n’és el guanyador de l’edició del 2008. Aquest Premi pretén potenciar els joves il·lustradors de Ses Illes, així com les seves pròpies històries. D’aquesta adaptació us en puc dir que sempre és un plaer trobar adaptacions de contes tan fantàstics i meravellosos i així poder-los donar a conèixer una mica més. D’aquest premi també va sorgir el conte que us vaig portar de “L’amor de les tres taronges”.

lli1039

MIQUEL ÀNGEL CUESTA: "Però el que fa que continuiïs és la impossibilitat de viure sense un llapis a la mà "

26 agost 2009
0

mac_tastacontes2009En Miquel Àngel Cuesta deu fer cosa d’uns sis anys que es dedica al món de la il·lustració sobretot al món de la premsa escrita, tot i que sent una gran fascinació pel món dels infants. És per això que està  preparant el seu primer àlbum infantil. Ja de petit no podia deixar de dibuixar i sempre li demanaven que fes cartells per una cosa o altre, va ser això, com mica en mica va anar gestant la seva pròpia carrera.
Coordinador de la secció infantil Pambxocolata, hi fa endevinalles, acudits, receptes, manualitats, tires per la canalla…
Personalment considero que té un estil molt divers i variat, en funció del públic a qui dedica les seves il·lustracions i a la temàtica d’aquestes, i això el converteix en un il·lustrador diferent i polivalent. Ara, sense més presentacions, us deixo amb la seva entrevista:

portada-163– Com vas decidir dedicar-te al món de la il·lustració?

Crec que no vaig arribar a decidir-me mai. No va haver un dia en el que em vaig llevar i vaig dir “ ja sé el que vull ser” o alguna cosa per l’estil. I és que sempre he dibuixat. Des de parvulari els professors estaven amargats amb mi perquè era el típic que pintava a les taules. I ells em donaven fulls i cartolines i em renyaven, però a mi m’encantava la textura d’aquelles taules! Esperava sempre amb impaciència la classe de “plàstica” perquè allà era quan jo m’ho passava bé. A mesura que vaig anar creixent, em vaig convertir en el típic del col·legi a qui els professors sempre li donaven per pintar els cartells de Nadal, la quaresma, els reis mags, el carnestoltes… Quan veia venir alguna festa que s’apropava jo ja m’il·lusionava i esperava el crit del profe a l’estil “Cuesta! Has de pintar un cartell per…!” Ja a l’ institut, quan feia BUP, no volia fer una altra cosa que dibuixar… I de fet ho vaig passar una mica malament perquè tot eren assignatures de lletres o ciències! És per això que mai em vaig decidir, perquè el meu “hobbie” de petit es va convertir en la passió de gran.

– Quan temps fa que t’hi dediques? Són complicats els inicis?

Em dedico professionalment des de fa uns sis anys. Tot i que em guanyo les castanyes bàsicament com a dissenyador gràfic, va ser quan vaig entrar en una revista com a dissenyador i vaig incorporar també la il·lustració. Ells em deixaven fer. Vaig canviar la “típica foto de la portada” per una il·lustració. Cada setmana la revista estava il·lustrada segons el tema principal.
No sabria dir si són complicats els inicis perquè em dona la sensació que un il·lustrador “sempre està als inicis”. Viure d’això és complicat, perquè aquí no està considerat ben bé una professió, sinó com un passatemps. Un il·lustrador és com una fura, sempre buscant alternatives, editorials, presentant proves, trucant, estar al dia, book amunt i avall, ara un concurs, ara participar en una exposició…
De fet coneixo dissenyadors web, de moda, o gràfics que han arribat a fer una bona butxaca, però no he conegut cap il·lustrador que sigui ric. Però el que fa que continuïs és la impossibilitat de viure sense un llapis a la mà.

portada 260.indd– Et dediques sobretot a premsa, perquè?

Sempre m’ha apassionat la premsa. L’olor del paper, la tinta… M’encanta el món del diari i la revista. Sempre miro totes les revistes, magazines, fanzines, diaris, etc. que passen per les meves mans, tant internacionals com nacionals. És realment impressionant comprovar les diferències que hi ha entre premsa d’un país i un altre. Em miro com estan maquetades, els il·lustradors que hi participen, el disseny en general.
Per molt que s’intenti fer el mateix de manera digital a Internet, no es podrà substituir mai la sensació de tenir un diari de paper a primera hora del dia, sí que pot conviure com a dos àmbits diferents de comunicar, però substituir-lo no.
Després, sempre he pensat que els diaris no s’esforcen en incloure seccions dedicades als més petits de la casa i trobo que no és bo. Penso que en els diaris hi haurien d’haver una secció especialitzada pels nens, d’unes quantes pàgines, amb notícies de caire infantil – juvenil d’actualitat, tires gràfiques, passatemps, etc. Seria una molt bona manera de compartir el diari amb els pares i també facilitar el camí als nens a l’hàbit a llegir. Crec que ja s’havia fet alguna cosa semblant fa uns anys, al País si no recordo malament. Però això s’hauria de continuar fent, involucrar als nens en la lectura amb els pares, i crec que el diari seria una bona manera de fer-ho.

– Estàs il·lustrant el teu primer àlbum infantil? En què consistirà? Quina serà la temàtica?

Des de feia temps tenia una idea al cap i mai trobava el moment de tirar-la endavant. Però em vaig decidir un dia de fer el meu propi àlbum infantil escrit i il·lustrat per mi. Havia fet algun només il·lustrats per mi i amb text d’altres escriptors. Però aquest projecte em té molt il·lusionat, perquè realment il·lustro el que m’agrada. El que és curiós ara, és que mentre treballo en aquest àlbum, he estat escrivint altres per futurs àlbums. És com si treure la idea que portava temps al cap les seguissin moltes altres… I ara crec que no podré parar!
Tot i que la temàtica principal de moment no la puc confirmar si que puc avançar que toca uns quants temes com l’ecologia, l’amor, la soledat i l’amistat, però des d’un punt de vista molt diferent…

pastisdepinya– Coordines una secció infantil anomenada Pambxocolata. En què consisteix? Quan fa que la vas crear?


Pambxocolata va néixer a una revista, Calaix de Sastre, amb la voluntat de fer arribar la revista també als nens. Al ser una revista d’oci, pensàvem que seria bo incloure una secció on també poguessin participar els nens. Aquí feia el que més m’agradava de tota la revista. Al tancar aquesta revista, la secció es va traslladar a un diari, L’extra. La secció està composada per endevinalles, acudits, manualitats, tires gràfiques, receptes, mots encreuats, sopes de lletres, laberints…  Pambxocolata va néixer, si no ho recordo malament, fa uns cinc anys. I encara continua!


sinpalabras_ninopalabras-Tens un estil força variat i divers, com el definiries?
La diversitat del meu estil no la busco a la força. Jo sóc d’aquells que no es volen tancar en únic estil. Crec que cada projecte et demana un estil: una il·lustració de premsa, un àlbum infantil, una portada d’un llibre, un logotip…  De totes formes em sembla que a cada projecte vaig eliminant i afegint coses al meu estil de tal manera que potser, d’aquesta manera i d’aquí 10 anys, podria ser molt diferent de com és ara.

– Un il·lustrador és…
Uf! aquesta és com la de“d’on venim i cap a on anem” o “què va ser primer, l’ou o la gallina”!

– Què t’agradaria fer en el món de la il·lustració infantil?
M’agradaria tocar tots els àmbits: des d’un àlbum infantil “normal”, passant als àlbums tridimensionals i els retallables i formats nous. És un món realment divers i apassionant. Impossible avorrir-se!

– Si fossis un personatge de conte series…
Joan Salvador Gavina… I poder volar molt amunt!

sara_fanelli_s__pinnochiomaincontent0005imagegif– T’agradaria il·lustrar contes clàssics? Per quin t’agradaria començar? Perquè?

I tant. Crec que a tots els il·lustradors ens encantaria il·lustrar un clàssic, pel fet de que sempre, des de petits els en hem llegit. La veritat és que és un gran repte per a un il·lustrador perquè abans de tu ja l’han il·lustrat molts il·lustradors. Crec que per il·lustrar un clàssic has de tenir uns coneixements previs: conèixer els contes ja adaptats i sobretot donar-li un nou punt d’inflexió, actualitzar-lo. I això comporta molta responsabilitat. Pot passar desapercebut, com molts, o tot el contrari. Ara me’n recordo del Pinotxo de Sarah Fanelli i que va quedar impressionant en tots els nivells, va ser un nou pas en la il·lustració moderna.

– Un país amb bona literatura infantil és…

Un país on els nens somien i volen i riuen i juguen i salten i corren i milers de coses més. És molt trist trobar-te a nens sense somnis ni il·lusions, indiferents a tot. Un bon llibre és un trampolí meravellós cap a la imaginació.

– Quina és la situació actual de la il·lustració infantil al nostre país?

Des del meu punt de vista humil, crec que la il·lustració al nostre país no està del tot ben considerada. Els concursos moltes vegades els guanyen il·lustradors ja reconeguts que (encara que són molt bons), el nom ja ajuda a comercialitzar l’àlbum. Crec que els concursos haurien d’estar solament enfocats a la recerca de nous il·lustradors desconeguts, noves formes de comunicar i d’explicar i no per “engrandir” el currículum d’un que ja porta molts anys en l’ofici. L’estudiant ha de motivar-se i trobar aquí una manera de donar-se a conèixer. El que passa és que, com deia en una pregunta anterior, “l’il·lustrador se sent sempre als inicis”… És com un cercle viciós. En altres països la il·lustració és un ofici reconegut. Aquí has de donar les gràcies si et publiquen. I ja no et dic si et paguen com déu mana.

Quins són els teus propers projectes?

En quant acabi aquest projecte d’àlbum infantil faré un altre, d’un text que acabo d’escriure.

ÉRASE UNA VEZ

25 agost 2009
0

Avui em venia de gust parlar-vos d’un joc que tinc ja fa uns quants mesos. De fet, els Reis Mags, que són d’allò més espavilats me’l van fer arribar el passat gener. Es tracta d’un joc que no és per nens, sinó per adults. Un joc de cartes que s’anomena: Érase una vez. És un joc de cartes per a 3-6 jugadors. Tot i que amb dos també es pot jugar, i que està pensat per crear històries.

erase_una_vez_caja3d

Però no unes històries qualsevols, i és que cada carta és un element característic dels contes de fades de tota la vida. Ja siguin personatges: reina, princesa, rei, lladre, captaire, fada, bruixa…; trets: ric, pobre, malvat…; objectes: corona, tresor, anell, espassa, porta, torre…; llocs: castell, illa deserta, poble… successos: una mort, una lluita, un encanteri…

Totes aquestes cartes les has d’anar lligant, intentant no ser interromput pels teus adversaris, i creant així la teva pròpia història. Història que has d’encaminar cap a un final que et ve donat en una carta al principi de la partida.

I tot es fa més divertit amb les cartes d’interrupció, comodí i l’habilitat, és clar, del narrador.

erase_una_vez_cartas

Un joc que fa volar la imaginació i que et porta a crear històries que podrien formar part de qualsevol conte de fades, però aquesta vegada creades per tu mateix.

Un joc per pensar i passar una bona estona.

El Trompeta vist per… MIQUEL ÀNGEL CUESTA

24 agost 2009
0

elefant_miquelangelcuesta

Molt contenta per aquesta nova versió del meu estimat Trompeta. I és que és el personatge de les mil cares i imatges. Ja en comença a tenir unes quantes… No? Avui us porto una d’en Miquel Àngel Cuesta, que ha sigut molt amable en fer-me aquest fantàstic dibuix. Pobre Trom`peta tan bufar, se li escapa un pet! jejejeje.

De nou, mil gràcies!

Explica'm… CONTES D'ANDERSEN

23 agost 2009
0

CONTES D’ANDERSEN, HC Andersen, Il·l. Maria Jesús Santos Heredero,Editorial Baula –> Es tracta d’una molt bona selecció dels contes d’Andersen on hi podem trobar des dels més coneguts fins als que no ho són tant. Es tracta dels contes íntegres d’Andersen molt ben il·lustrats i amb una edició més que correcta. Aquest conte forma part d’una col·lecció de títols publicats en castellà per Edelvives, dels quals us portaré també el dels germans Grimm i els de Perrault; aquest però té la peculiaritat de ser el primer traduït en català.

Molt interessant de tenir si us agraden els contes del gran Andersen.

Jugant a… FIESTA CRAFT

22 agost 2009
0

Hola a tots i totes! Avui us porto una marca de joguines d’allò més especial: Fiesta Craft. De fet són especialistes en titelles de mà i de dit, i la veritat és que les fan d’allò més originals i és que no s’obliden de cap dels personatges clàssics de tots els contes: fades, bruixes, pirates, princeses i prínceps, reis i reines… Però inclouen altres personatges que potser no són tan populars o no havíem vist tant en titella com: els personatges del Mag d’Oz, el geni d’Aladí, aliens, víkings… En fi, unes titelles precioses.

Però a part de tot això també tenen trencaclosques i jocs de taula, cotxes de fusta, jocs d’activitats… Tot això combinant la roba i la pelfa de les que ells són especialistes amb la fusta.

Una marca com cal provinent del Regne Unit que ha guanyat nombrosos premis per oferir unes joguines originals, ben dissenyades i de qualitat.

Els voleu conèixer, mireu, mireu…

<