El Trompeta navega per… TALE SHIRTS

30 març 2010
0

Tale Shirts és el nou i innovador projecte de l’Òscar Julvé, un il·lustrador català amb un estil molt fresc i característic. Doncs bé, aquest projecte està explicat en una web molt nova feta en anglès, i és la que m’he decidit a portar-vos avui. Per als que aneu una mica peixos amb l’anglès, podeu entrar a la seva web on també explica amb pèls i senyals el seu projecte.

Jo, evidentment, m’ha interessat molt el projecte i per això m’he decidit a portar-vos-el avui. Aquest projecte va nèixer fa un parell d’anys, quan la filla de l’Òscar es va fixar en una samarreta amb dibuixos que el seu pare duia posada. Aleshores va pensar que seria fascinant que els contes es poguessin explicar a través de samarretes. I fou així com va nèixer tot plegat. Es tracta d’un conte- samarreta, per a que els pares, mestres o narradors es posin i els nens puguin anar seguint la història arreu on estiguin. I la capsa que conté la samarreta, es desplega i també conté el conte, per tal de ser explicat a casa.

Va estampar 100 samarretes amb el primer conte, el de la Caputxeta vermella i se’n va anar a la Fira de Bolonya amb el seu dossier i les seves il·lusions en aquest nou projecte sota el braç. Tot sembla rutllar força bé, però amb la crisi tot es paralitza.

Finalment, enguany Estrella Polar s’ha decidit a publicar el seu primer Tale Shirt, una versió sobre “La veritable història de Sant Jordi i el drac”.

ALBERT ASENSIO: "De cada conte hi ha alguna cosa que t’hi sents identificat"

29 març 2010
0

L’Albert Asensio va començar en el món de la il·lustració l’any 2007, fins aleshores havia treballat com a dissenyador gràfic, fet que es reflexa en certa manera en les seves il·lustracions.

Té un estil que combina la part més gràfica amb la relació imatge – text. Li agrada molt el treball en llapis, i mica en mica de ben segur que s’anirà fent un lloc cada vegada més gran en el món dels il·lustradors de les nostres contrades.

Recentment ha publicat un recull de Contes de Reis per a l’editorial Joventut, amb un gust exquisit en la composició de les imatges i un estil molt propi i característic.

Si en voleu saber més coses sobre l’Albert, heu de continuar llegint aquesta entrevista:

– Has treballat com a dissenyador gràfic i ara has encaminat la teva carrera cap a la il·lustració fent un postgrau l’any 2007. Què et va portar a prendre aquesta decisió?

Una sèrie de circumstàncies personals em van dur a fer el cop de cap i decidir-me a aventurar-me en aquest món de la il·lustració, era un projecte que feia anys que em rondava pel cap. De moment no me n’arrepenteixo.

– És difícil fer-se un lloc en el món de la il·lustració?

És difícil viure només de dibuixar, cal compaginar-ho. A més, es tracta d’un treball molt inestable. No saps mai quanta feina tindràs la setmana vinent, ni tan sols si en tindràs!

– De quin dels teus projectes et sents més orgullós? Per què?

De cada conte hi ha alguna cosa que t’hi sents identificat i cada un té el seu moment.
El que si ajuda molt a l’hora de confeccionar-los és la llibertat que et pugui donar l’editorial que te’ls encarrega. Editorials com Bambú, Cruïlla o Juventud m’han donat molta llibertat, i crec que això és reflexa en el resultat final.

– I del que menys?

Treballar per Anglaterra, és difícil, tenen una manera molt metòdica de treballar, els editors són més tancats, descriuen exactament allò que volen, però de tot treus alguna cosa positiva.

– Has publicat recentment “Cuentos de Reyes, príncipes y otros poderosos”. Què ha significat aquest projecte per a tu?

Ha estat llarg alhora de documentar-me degut a què era un recull molt divers de contes i cadascun tenia els seus propis personatges i situació històrica; ha estat molt interessant tot el procés i m’ha donat moltes satisfaccions mentre el confeccionava.

– Amb quina de totes les històries que hi apareixen et quedes? Per què?

El Príncep i l’oreneta, d’Òscar Wilde, és un dels contes que recordo llegir de petit i em va fer molta il·lusió dibuixar-lo.

– Quina de totes les històries que apareixen en aquest fantàstic llibre de Contes de Reis t’ha resultat més complicada o difícil d’elaborar?

Potser el més difícil és aconseguir donar-li una homogeneïtat a totes les il·lustracions, ja que la temàtica d’alguns contes eren molt diferents, l’annex que tots tenien era un personatge de la reialesa.

– Com et defineixes com a il·lustrador?

Sóc de treballar molt el llapis, valoro molt la part gràfica, tant estètica, com compositivament, sense deixar de banda la comunicativa, la relació entre la il·lustració i el text. M’agrada trobar-hi petits detalls que ajudin a comprendre la història que s’hi explica: els dibuixos han de complementar el text de l’autor, en cada narració parteixes de zero.

– El teu il·lustrador preferit és…

Resulta difícil anomenar-ne un sol. M’agrada molt la feina de Kaatje Vermeire, una il·lustradora alemanya, la de Pablo Auladell, la de Meritxell Duran, la de Gallardo, Arnal Ballester,Carmen Segovia…

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?

Aquests darrers anys s’ha anat consolidant dins el món de la imatge. I, poc a poc, crec que es valora més aquesta feina. La publicitat també hi confia….malgrat tot, encara hi ha molta feina a fer.

– Un país amb bona literatura infantil és…

Sense dubte França, un país capdavanter en literatura infantil.

– Normalment pregunto a tots els il·lustradors, quin és el clàssic que els hi agradaria il·lustrar, i molts responen per la gran “Alícia al país de les Meravelles”. Tu això ja ho has fet, que ha suposat per a tu il·lustrar la portada per a aquest gran clàssic?

De fet era una il·lustració personal que vaig fer un estiu, quan estàs més lliure de feina i aprofites per fer projectes més personals. Molt content de què finalment l’editorial la comprés… ara em queda el cuquet de fer l’interior.

– Si fossis un personatge de conte series…

Doncs no ho sé…Pinotxo?

– Si haguessis de triar un conte infantil per a il·lustrar. Quin triaries? Per què?

Dintre el recull de contes d’Òscar Wilde que tenia de petit recordo el Gegant Egoista amb especial nostàlgia, era un conte trist però molt tendre.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?

Estic acabant un recull de contes de terror del segle IX per l’editorial Teide, i una portada per un clàssic com és Tom Sawyer.

Explica'm… 29 HISTORIAS DISPARATADAS

28 març 2010
0

29 HISTORIAS DISPARATADAS, Ursula Wölfel, Il·l. Neus Bruguera, Editorial Kalandraka –> Si la setmana passada ens sorpreníem amb les 27 històries per menjar-se la sopa, aquesta vegada la mateixa autora ens acosta 29 històries esbojarrades amb un estil divertit, fresc, original; i amb protagonistes no gaire habituals.

Se’ns explica per exemple que hi havia una nena que no volia fer les coses com la resta de mortals, ja que li semblava massa avorrit, així que sempre sortia de casa caminant al revés, i fins i tot un dia va atropellar al seu avi.

També se’ns explica la història d’un nen que tenia una mirada tan penetrant que podia tallar el pa a llesques amb només una de les seves mirades.

O fins i tot, hi ha la història d’un home que era tant i tant ordenat, que no suportava que les agulles dels seus rellotges estiguessin inclinades, de manera que per a ell, les úniques hores que podia tolerar eren dos quarts de dotze i tres quarts de tres.

Històries curioses i divertides en un recull fantàstic amb unes sorprenents il·lustracions de Neus Bruguera, que li donen un estil força diferent i modern.

Concurs fotogràfic de l'Editorial Casals

27 març 2010
0

Enguany l’editorial Casals celebra el seu 140è aniversari, i per fer-ho s’ha decidit a convocar un concurs fotogràfic destinat a infants d’entre 6 i 16 anys. Tots ells han de presentar la seva fotografia sobre el món de la literatura amb una frase escrita per a ells mateixos que l’acompanyi.

Les fotografies enviades seran penjades a la seva web i votades pels internautes. D’entre les 20 primeres, Casals seleccionarà les tres millors que rebran premis d’allò més interessants.

Hi ha dues categories, una per a nens de Primària i l’altre per a nens de Secundària, i evidentment, els premis també són diferents.

Una molt bona proposta per a tots aquells infants que hi voleu participar. A mi m’agradaria fer-ho, però ja no en tinc edat. És una llàstima…

Si voleu conèixer les bases del concurs o tota la informació relacionada, només cal que entreu a la seva web.

El Trompeta recomana… TRES NOUS CONTES D'EN XAVIER SALOMÓ

26 març 2010
0

Suposo que tots i totes ja deveu conèixer l’admiració que sento per aquest gran il·lustrador, i és que va ser el primer que em va regalar la seva versió del Trompeta, i això vulguis o no, en fa que li guardi sempre un especial afecte; a la vegada que fa que sempre estigui atenta del que publica i quan ho fa. I aquesta vegada, ha il·lustrat tres contes, que són d’aquells per a treure’s el barret; i és que té un estil tan inconfusible que al taulell de novetats de la llibreria em van destacar per damunt de la resta. Com sempre amb un estil dolç, simpàtic i tendre, de fet una de les il·lustracions del conte de l’arbre està ja fa forces setmanes com a imatge de fons del escriptori del meu ordenador. Pel que fa al pop-up és un projecte conjunt amb la Meritxell del que ja fa molt temps que anaven al darrera i per fi, Combel s’ha decidit a publicar-lo.Si voleu conèixer més sobre aquests  àlbums, llegiu, llegiu:

LA INVISIBLE BRISA, Pedro López de la Osa, Il·l. Xavier Salomó, Editorial SM (2010) –> Aquell dia el sol escalfava moltíssim, tan era així que els animals del bosc van demanar ajuda als quatre vents, però cap els hi va saber trobar una solució. Fins que la lluna va tenir una idea…

Un conte molt ben editat, amb una història molt dolça i que va acompanyat d’un CD en el que es narra la història amb una cançó creada especialment per ell.

EL ÁRBOL GENEROSO, Pedro López de la Osa, Il·l. Xavier Salomó, Editorial SM (2010) –> Don Fresno era l’arbre més vell de tota la comarca, d’arreu venien a tallar-li les seves branques més seques. En ell hi vivia també un petit pardal que era molt i molt vell. Don Fresno es va començar a sentir molt vell i inútil, i l’ocellet i la gent de tot el poble es van decidir a fer-li entendre que això no era pas veritat.

És preciós, simplement preciós…

10 VIATGES I 1 SOMNI, Meritxell Martí, Xavier Salomó, Editorial Combel (2010) –> És tot un repte per aquests fantàstics amics del Trompeta haver publicat el seu primer àlbum il·lustrat en pop-up. I és que el treball amb el paper, les il·lustracions, el text… tot ha estat cosa d’aquests fantàstics artistes. Un llibre que ens permet somiar i viatjar desperts a través de deu paisatges preciosos i un somni, tots ells amb vehicles diferents i de maneres diferents. És d’aquells pop-up’s per treure’s el barret. Enhorabona!

Presentació de Picasso i Minou a Abracadabra

25 març 2010
0

Els amics d’Abracadabra sempre tenen presentacions de bons contes i això és un autèntic plaer. Aquest cap de setmana, el dissabte al matí, si no teniu plans us convido a acostar-vos a aquesta fantàstica llibreria a descobrir un àlbum il·lustrat també fantàstic. Es diu Picasso i Minou, i és preciós, fascinant, bonic… Se m’acaben els adjectius per descriure aquesta fantàstica obra d’art que ens narra part de la vida de Picasso a través dels ulls del seu gat. Un àlbum rigoros, molt ben fet i que ens transporta a l’època de Picasso i creació de les seves obres a un París sempre fantàstic i fascinant.

Les il·lustracions són magnífiques i tindreu la sort els que hi pogueu anar, que l’il·lustrador hi serà. Així que no ho dubteu:

Dissabte, 27 de Març de 2010

12h

Abracadabra Llibres

C/Gral. Álvarez de Castro 5

No hi podeu faltar, us hi estan esperant!

Dibuixant… LA GALLINA DELS OUS D'OR

24 març 2010
0

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)

El conte de… LA GALLINA DELS OUS D'OR

23 març 2010
0

Aquesta història és força complicada de trobar en format conte, de fet, només n’he trobat una versió i és la que m’he decidit a portar-vos avui.

LA GALLINA DELS OUS D’OR, Georgina Mercader, Il·l. Margarita Ruiz Abello, Editorial Combel –> Al igual que la setmana anterior, aquesta setmana m’he decidit a portar-vos un títol de la mateixa col·lecció, ja que són l’única editorial que encara publica títols de contes antics o poc populars, però no per això menys bonics.

Els orígens de… LA GALLINA DELS OUS D'OR

22 març 2010
0

“Hi havia una vegada un pagès molt ambiciós que per voler masses riqueses, va acabar sent pobre. Aquesta és la història que avui ens ocupa.
Aquest pagès tenia una gallina, però no era una gallina qualsevol, i és que aquesta ponia ous d’or, cada dia en ponia un, i l’home venent aquest ou en treia un bon pessic que li permetia viure d’allò més bé.
Aleshores es va anar apoderant d’ell la cobdícia i és que no s’acontentava amb un sol ou. Creia que si la gallina era capaç de pondre ous d’or, era perquè el seu interior estava farcit de tresors.
Així que després de rumiar molt i molt en aquesta idea, se la va acabar creient i va decidir matar i obrir a la gallina per agafar totes les riqueses que de ben segur amagava al seu interior. Dit i fet es va encaminar al corral, va matar la gallina, la va obrir en canal i…
Per més que va buscar i buscar l’or, no en va trobar ni un sol gram. I es va quedar pobre com una rata i sense la fantàstica gallina dels ous d’or.”

Aquesta és una faula anomenada “La gallina dels ous d’or”, i com la major part de les faules que coneixem i han arribat als nostres dies es tracta d’una faula de Isop, escrita el segle VII aC.

Però com a curiositat cal dir que només és en castellà i català que la faula és protagonitzada per una gallina, i és que en la faula d’Isop es tractava d’una oca i la història s’anomenava “L’oca que ponia ous d’or”.

Aquesta faula fou atribuïda posteriorment a un altre adaptador i faulista, Jean de la Fontaine, i al segle XVIII Fèlix María Saramiego en va fer la versió castellana en vers, on la protagonista de la història ja era una gallina. Us deixo amb el text de Saramiego, ja que es tracta d’un relat molt curt:

“Érase una gallina que ponía
un huevo de oro al dueño cada día.
Aún con tanta ganancia, mal contento,
quiso el rico avariento
descubrir de una vez la mina de oro,
y hallar en menos tiempo más tesoro.
Matóla; abrióla el vientre de contado;
pero después de haberla registrado
¿qué sucedió?. Que, muerta la gallina,
perdió su huevo de oro, y no halló mina.
¡Cuántos hay que teniendo lo bastante,
enriquecerse quieren al instante,
abrazando proyectos
a veces de tan rápidos efectos,
que sólo en pocos meses,
cuando se contemplaban ya marqueses,
contando sus millones,
se vieron en la calle sin calzones!

La moralina d’aquesta història és però molt clara i significativa, i és que la cobdícia “rompe el saco, qui molt vol poc té, o fins i tot, es podria parlar de que cal pensar-se bé les coses dues vegades abans d’actuar.
Són però moltes les històries en que un animal amb plomes pon ous d’or, com la història de la gallina o de l’oca que avui ens ocupa, o fins i tot la història de “L’oca d’or” dels germans Grimm.

Tan famós s’ha fet aquest animaló, que sovint el terme “La gallina dels ous d’or” s’empra més enllà del seu context en una faula i s’utilitza per denominar a aquelles persones que tenen molts diners i que els obtenen fàcilment, convertint-se així en autèntiques “gallines dels ous d’or”.

D’aquesta història se n’han fet un munt de versions, i se’n pot destacar també un curt animat protagonitzat per Fèlix el Gat de l’any 1936, on la història acaba molt millor.

Una història amb un final potser una mica dramàtic per un nen, però que et fa reflexionar sobre el comportament cobdiciós de les persones.

Il·lustracions
Pel que fa a les il·lustracions d’aquesta història, n0he trobat algunes protagonitzades per una oca, i altres per una gallina. Us deixo primer amb les de l’oca. La primera és de Milo Winter de l’any 1919, publicada en un recopilatori de Faules d’Isop.

Ara unes portades de contes de diferents indrets protagonitzats per aquesta simpàtica oca.

I ara sí, tres imatges on la protagonista és la gallina.

Anem acabant amb el curt i algunes imatges d’aquest  “Fèlix el gat i la oca dels ous d’or”.

Explica'm… 27 HISTORIAS PARA TOMAR LA SOPA

21 març 2010
0

27 HISTORIAS PARA TOMAR LA SOPA, Ursula Wörfel, Il·l Pablo Bernasconi, Editorial Kalandraka –> Aquest es tracta d’un recull de contes ideal per a tots aquells nens i nenes que no els hi agrada la sopa o que els hi costa molt prendre-se-la, o bé perquè està calenta o bé perquè no en tenen ganes. Sigui com sigui, tot comença quan un nen ha de menjar-se la sopa i li diu a la seva mare que està calenta, la mare li remena fins que es refreda, però aleshores el nen diu que ja no té gana. Aleshores la mare comença a explicar-li una història…

Històries divertides, sorprenents i originals, amb protagonistes no gaire habituals i un il·lustrador amb un estil que m’entusiasma. I és que aconsegueix donar-li més vida de la que ja tenia a les històries que apareixen en el recull.

Un molt bon producte d’una editorial que segons el meu parer, és garantia de qualitat.

<