Elefant Trompeta

Un conte de molta tradició a alguns països, que potser no és dels més populars a les nostres contrades. Tot i així se’n poden trobar versions, no gaires però sí interessants. Us porto la que més m’ha agradat:

EL PEIXET D’OR, Adap. M.Eulàlia Valeri, Il·l Francesc Infante, Editorial La Galera –> Dintre de la col·lecció popular de la Galera podem trobar moltíssims títols, un d’ells aquest que té un il·lustrador força curiós i amb un estil divertit i bastant de còmic, que ja ha fet per aquesta mateixa editorial El vestit nou de l’Emperador i El enano saltarín.

“Vet aquí una vegada, en un petit poble, en una cabanya molt i molt petita, hi vivia un pescador molt vellet i la seva dona. Era tan pobre que només podien menjar el que ell pescava cada dia. Un bon dia només va pescar un peix molt brillant, era un peix daurat.
El peix va parlar i li va demanar que el deixés anar que li concediria tot el que li demanés. El pescador el va deixar anar i li va dir que no calia que li concedís res.
Quan el pescador li va explicar a la dona, aquesta es va enfadar molt, i li va dir que tornés a cercar-lo i li demanés menjar. La dona no es conformà i li va fer demanar una casa de senyors, que fossin marquesos, després prínceps i finalment déus.
Va haver un tro molt fort i una gran tempesta, i el mar s’ho va emportar tot i els pescadors tornaven a ser pobres, famolencs i amb la seva anterior casa.”

Aquest és el conte de “El peixet d’or” o “El peix daurat”, un conte amb una moralina molt clara: “La avaricia rompe el saco”.  I evidentment, la cobdícia de la dona del pescador va fer que de poder-ho tenir tot, per voler tant, al final es quedessin sense res.
La procedència d’aquest conte és molt diversa, ja que hi ha moltes versions diferents a molts indrets també diferents.
Sembla que és una rondalla popular russa, que també pot ser coneguda sota el nom de “El pescador i el peix”. Aquesta obra fou escrita per primera vegada, en vers per Alexander Pushkin a la tardor de 1833, i publicada en la revista literària Biblioteka dlya chteniya el maig de 1835.
Aquesta història s’assembla molt al conte de fades rus “La vella esposa cobdiciosa” i al recopilat pels germans Grimm sota el títol de “El pescador i la seva dona” o també li van dir “El nens d’or”.
“Aquest darrer és un conte popular alemany en el que el peixet d’or els hi ofereix un castell o palau i menjar a canvi de no explicar-ho a ningú. El marit es negà a explicar l’origen de les seves riqueses a la seva dona, però aquesta insistí dia i nit fins que el marit li confessà la veritat.
Ho van perdre tot de nou i no van tenir altre remei que tornar a la seva vida d’abans, però la sort va voler que el pescador es trobés de nou amb el mateix peix, que li tornà castell i menjar a canvi de no explicar-ho a ningú. De nou passa el mateix i el pescador es torna a trobar amb el peix.
Aquesta vegada li digué que el tallés en sis trossos, que li donés dos a la seva dona, dos més al cavall i els dos darrers els enterrés a terra. De la terra van néixer dos lliris d’or, de la euga dos poltres d’or i de la seva dona dos fills d’or.
Els fills al créixer, van voler marxar-se amb els dos cavalls a cercar aventures. D’or només li quedaren al pescador els dos lliris que li indicarien com estaven els seus fills.
La gent es va començar a riure d’ells i un va tornar a casa mentre que l’altre va decidir continuar. Va arribar a un bosc ple de bandits i per evitar-lo es va cobrir a ell i l seu cavall amb pells d’ós.
Es va enamorar d’una jove amb la que es casà, i va sortir un dia de caça a buscar un cérvol. En el bosc es trobà amb una bruixa que li anava a dir on trobar el cérvol, però tenia un gos que no parava de bordar. El noi enfurismat li va dir al gos que es callés, que si no el dispararia; la bruixa el va convertir en estàtua.
Mentrestant a la casa paterna l’altre germà va veure com un dels lliris es marcia i es va començar a preocupar, va marxar a la seva recerca, va convèncer a la bruixa del que el tornés al seu estat natural, i l’un va tornar a casa i l’altre amb la seva esposa.”
Aquest conte, tal i com es pot intuir, té una part del peixet d’or i una part d’un altre conte anomenat “The blood brothers”.
Sota el títol de “El vell home i el peixet d’or” es coneix la versió xinesa d’aquesta història.
En català també la podem trobar com “Els pescadors ambiciosos” o “El peixet de la sort”.
Sigui com sigui, ja sabeu que si us trobeu un peixet d’or li heu de fer molt cas i complir el que us demani, no fos cas que perdéssiu el castell.
Il·lustracions
Començant com sempre amb el blanc i negre, us porto les següents il·lustracions:

Ja en color és aquesta seqüència de dibuixos que il·lustra tota la història.

  
Classificant les il·lustracions per països, comencem per Rússia, probable origen d’aquest conte i per tant, amb una gran varietat d’il·lustracions:
        

No ens allunyem gaire de Rússia per veure les imatges que he trobat d’Ucraïna.

Xineses són les següents il·lustracions, fet que ens fa pensar que en aquest país aquest ha esdevingut un conte tradicional.

En anglès i alemany són les portades d’aquests contes.

Més il·lustracions en color d’aquesta història:

En català són les següents portades que us presento ara.

 
D’una pel·lícula de 1950 de dibuixos animats sobre aquesta història és el fotograma que us presento a continuació.

 
Sens dubte un conte amb moltes variants però amb una mateixa coincidència: un peixet daurat força especial.

De fet, vist per la “menuda” de la Moni de Monimenuts, un elefant que ha fet la seva nena preciós, un Trompeta genial, diferent! Mil gràcies!

Si en voleu saber més, o conèixer aquest fantàstic Bloc, només cal que entreu a Monimenuts

CUENTOS DE HANS CHRISTIAN ANDERSEN, Editorial Edelvives (2003) –> Un llibre recopilatori dels millors contes d’Andersen, on hi podem trobar moltes històries amb una acurada edició com acostuma a caracteritzar a Edelvives-Baula. Les il·lustracions són molt maques i és el que fa especial a aquest recopilatori, qui les fa? Mª Jesús Santos Heredero. EXpressives il·lustracions de les històpries que a tots ens han explicat alguna vegada.

L’inconvenient que hi trobo en general a aquesta editorial és que resulta molt complicat trobar imatges i informació de les seves publicacions, fet que dificulta la meva tasca de recerca i m’haig de quedar amb el que apunto a la meva llibreta quan vaig per les llibreries.

Així que només us en puc ensenyar una petita mostra de la portada.

Hola a tots i totes! Deu fer cosa d’un mes la Moni de Monimenuts em va parlar de la marca de joguines que us porto avui, però com tenia algunes marques ja preparades, se m’ha enrederit una mica, tot i així l’espera val la pena, i avui us puc parlar d’una marca de joguines de drap genial, es diuen Oskar&ellen, de seu a Suïssa tenen joguines de diferents tipus: llibres de drap, joc simbòlic, jocsa i música, decoració de Nadal i Pasqua. Personalment em quedo amb tot el que és joc simbòlic, i amb els contes, hi ha un de “Nursery Rhymes” genial! No en tingueu cap mena de dubte de que és especial de debó tot el que fabriquen. Una empresa petitona i de caire tradicional creada per una parella l’any 2000, moment en el que neix la seva filla.

Els resultats de les joguines, només cal veure’ls per saber que són relament especials.

A en Valentí Gubianas li han concedit el Premi Parcir d’al`bum il·lustrat d’enguany pel seu treball amb un text de Quim Pujolar. Des d’aquí el volem felicitar, no per guanyar (que també), sinó per fer unes il·lustracions vives i que enamoren a molts, al Trompeta i a mi inclosos. Enhorabona!

Hola a tots i totes! Sota un títol suggerent com aquest, us porto dues verdaderes joies. D’aquells àlbums que val la pena mirar-te’ls més d’una vegada, que com més els mires més t’agraden. Històries que et permeten somiar i imaginar despert… Coneixeu-los amb mi siusplau:

EL CAVALL MÀGIC DE HAN GAN, Chen Jiang Hong, Editorial Corimbo (2004) –> Una història genial sobre un personatge que va ser real. Aquest fantàstic àlbum ens narra una història oriental basada en el pintor Han Gan, ue es va fer famós per pintar els cavalls més bonics i més reals. Tan és així que dels seus quadres i de la seva història se’n va fer una llegenda, una llegenda de cavalls que prenen vida, i d’un temible guerrer amb un cavall irreal i invencible… Simplement genial!

Les il·lustracions de l’àlbum han estat fetes sobre seda, tal i com pintava Han Gan, ara fa més de 1200 anys. Hi ha històries que amb el temps es fan llegenda. Magnífic!

IMAGINA’T UN DIA, Sarah L. Thomson, Il·l Rob Gonsalves, Editorial Juventut (2006) –> Imagina’t que pots nedar entre les branques d’un arbre o anar cap al sol, que pots volar, que el teu castell de sorra pot aguantar les onades més altes… i imagina que aquest dia és avui. Genial! Amb aquestes frases, amb auqests somnis, aquest llibre només et pot convidar a somiar, a volar amb els ulls oberts, a estimar obres com aquestes que et recorden perquè t’agradava tan ser nen…

Unes grans il·lustracions per una història preciosa…

 L’Ignasi de petit ja dibuixava, va marxara Berlín el 1988 per tal de formar-se, hi va etsar durant cinc anys, allà va decidir que es volia dedicar al món de la il·lustració quan tornés a Catalunya. Durant aquell temps a Alemanya va conèixer a autors i il·lustradors amb els que va poder establir amistat.

Actualment viu a Barcelona de la il·lustració, a la vegada que també es professor d’aquest dífícil art. Una persona molt activa amb un munt de projectes i iniciatives al darrera, entre les que destaquen el darrer cartell i participació en la segona Trobada d’il·lustradors que es farà a Gràcia per Sant Jordi;  l’exposició “Prínceps, herois i valents”, i la seva selecció a la Biennal d’il·lustració de Bratislava. Un il·lustrador que per sobre de tot estima la seva feina, i això es nota en la seva manera de pensar i de contestar les preguntes que li he pogut fer:

– Per començar, explica’ns, com vas decidir que volies ser il·lustrador? Quan temps fa d’això?
Crec que ho vaig decidir a Berlín. Estava ampliant els meus estudis i vaig pensar que al tornar a Catalunya, intentaria treballar com il·lustrador. Vaig marxar a Berlín l’any 1988 i vaig tornar per viure a Barcelona al 1993. Fou durant aquests anys. Tot i que des de petit dibuixava sense parar  i el meu somni era arribar a ser dibuixant!
– És complicat fer-te un lloc en aquest món?
És un treball lent, disciplinat i constant. Es necessita voler-ho molt i tenir clar quina és la fita.
– T’han seleccionat per participar en el Biennal d’il·lustració de Bratislava, què significa això per tu?
Estic realment molt content. No m’ho esperava i el llibre seleccionat “Alícia” és un llibre que estimo molt i estic content de poder mostrar les il·lustracions originals a Bratislava.
– S’acosta Sant Jordi, i per segon any es realitza a Gràcia la trobada d’il·lustradors. L’any passat ja hi vas participar i aquest any hi fas el cartell. Què et sembla aquesta iniciativa? Què suposa pels il·lustradors que hi participen?
Aquest any faig el cartell i tornaré a ser-hi! Em sembla una iniciativa necessària i sobretot per a ubicar en un espai concret a la gent que treballem en il·lustració. Les escoles, els pares, els bibliotecaris i gent en general interessada en la literatura infantil i juvenil, sap on trobar als il·lustradors en una data tant senyalada.
– Has tingut la idea de fer una exposició, “Prínceps, herois i valents” en la que s’intenta replantejar el rol dels personatges de conte masculins. Per tots els que hi volem anar, amb què ens trobarem?
Una mostra de catorze il·lustracions  de contes clàssics de la literatura infantil i juvenil on es proposa una visió alternativa als rols estereotipats. Fetes amb tècniques diferents per joves il·lustradors. Tots ells han estat alumnes meus i crec molt amb el seu treball.
– Per ser bon il·lustrador cal…
Estimar els llibres, treballar molt i molt, dibuixar cada dia, viure amb il·lusió i també llegir, viatjar tot el que es pugui, conèixer realitats diferents, saber idiomes, cuidar als amics…
– Un il·lustrador neix o es fa?
Es pot néixer amb capacitats i predisposició, però cal educar la sensibilitat, adquirir coneixements i un llenguatge professional. Estar segur del valor dels colors, del traç, la composició, continguts, figura, fons…
– De quin dels teus projectes estàs més orgullós o recordes amb més carinyo? Perquè?
Ara mateix estimo especialment  “Alícia”. Fou un projecte que  volia fer i vaig convèncer  a l’escriptor Àngel Burgas per a treballar conjuntament i després vam aconseguir fer-lo realitat, amb una edició molt bona i acurada.
Estic també molt content del llibre “Fill de Rojo”, guanyador del Premi Llibreter.
– Una de les preguntes que acostumo a fer és “quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar?”, la majoria d’il·lustradors em parlen de l’Alícia en el país de les meravelles. Tu tens la sort de ja haver-la il·lustrat. Què va significar per tu? També era el teu clàssic preferit? Quin altre t’agradaria il·lustrar?
Com a clàssic i a part de l’Alícia, he il·lustrat “La Blancaneus”. Alícia és un llibre que m’agradava, però que de petit no entenia del tot. Tota aquella tropa de personatges estranys, parlant i dient bestieses a una nena innocent, no era fàcil d’entendre, però m’atreia moltíssim. Per mi fou un plaer comptar amb el text i la complicitat  de l’Àngel Burgas per fer un àlbum il·lustrat, reinterpretant, d’una manera molt poètica, el text original de Lewis Carroll.
M’agradaria il·lustrar “El llibre de la selva” de Rudyard Kipling o “Mujercitas” de  Louisa May Alcott. També una nova versió de “La Ventafocs”.
– Si fossis un personatge de conte series…
No ho tinc clar. De petit m’identificava amb Mowgli, del “LLibre de la selva”.
– Un il·lustrador és…
Una persona que estima l’art, estima dibuixar sobretot i té alguna cosa a dir. Un observador il·lusionat amb la vida i feliç per poder representar-la amb un llapis.
– Què és el que canviaries de la teva feina?
M’agradaria tenir més temps i anar amb menys preses.
– Què et queda per fer que encara no hagis provat en el món de la il·lustració?
Vull pensar que moltes i moltes coses. Vull seguir aprenent. He conegut il·lustradors alemanys amb qui he fet una bona amistat, Jutta Bauer per exemple i m’agradaria poder tenir una col·laboració en un mateix llibre. Tot arribarà!

 
– Tens un estil molt característic i definit, què és el que et permet aconseguir-lo?
Dibuixar molt, i tenir clar com ets i què vols explicar amb els teus dibuixos.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Vull pensar que és un moment amable, malgrat econòmicament és una feina molt poc remunerada i els preus s’han estancat ja fa temps. Per altra banda, es comencen a estimar els àlbums il·lustrats i hi ha una gran diversitat d’estils, formats i criteris. Evidentment estem molt endarrerits en relació a altres països, com França per exemple, però per això hem de continuar avançant i fent propostes renovadores.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país amb bona literatura és el que coneix als seus escriptors, als seus il·lustradors i els promociona tant com les propostes culturals dirigides als adults.
– Per acabar, quins són els teus propers projectes? Què se’n pot saber?
Vaig realment “de bòlit”. A part de participar, per vuitena vegada, al Saló del llibre de Saarbrücken (Alemanya) al mes de maig, tinc un  nou àlbum il·lustrat  amb l’Àngel Burgas i dos novel·les  juvenils de l’escriptora Lolita Bosch. També un parell d’àlbums amb temes molt particulars que han de sortir dintre d’aquest any!

Il·lustració de lE’lefant Trompeta (2008-2009)

En Pitu Alvárez va nèixer a Sabadell al 1974, l’any 2003 la seva passió per la il·lustració es va despertar amb força, i després de molta feina feta, de molts cursos, de molt i molt dibuixar, sembla que de la lavor plantada en van naixent els seus fruits. Una de les seves darreres publicacions Nara, és una autèntica delícia, és bonic, és dolç.

Té un estil molt maco i amb molt camí i molts projectes per fer, si el voleu conèixer una mica més, llegiu i veureu:

Quan fa que et dediques al món de la il·lustració? Com vas començar?
Doncs ja vaig començar a dibuixar des de molt petit, però no va ser fins que vaig voler fer un llibre que em vaig adonar que em feia falta aprendre la tècnica de la il·lustració. Al 2003 vaig començar el primer curs, i em va fascinar tant,  que encara no he parat.

Que prefereixes el món del còmic o de la il·lustració infantil?
Durant uns quatre anys vaig fer molt de còmic. Ara mateix sí que m’interessa molt  més la il•lustració.

Has fet un curs amb l’Ignasi Blanch, què has arpés d’un il·lustrador amb una trajectòria com la seva?
L’Ignasi va ser la persona decisiva, és el que em va ensenyar a fer que els meus dibuixos parlin, i em va donar una bona empenta al món professional, li estic molt agraït.

Nara, és una dels teus darrers projectes publicats, què ha suposat per tu?
Bé doncs, Nara ha estat per mi com el primer gran repte assolit amb èxit i això m’ha donat molta força. Té a veure amb tot el procés de començar il•lustració, aprendre-ho tot dels mestres (Ignasi Blanch, Lluís Farré, Rebeca Luciani…), picar les portes de totes les editorials any rere any, etc., fins que es va editar. A més, Nara, és una reduïda autobiografia vista des dels ulls d’una nena, on he deixat molt de sentiment i passió.

On estàs i on vols arribar com a il•lustrador?
Estic en un punt actualment en que veig que estic recollint tot allò que he estat sembrant  i no paro de treballar amb editorials i altres entitats. M’agrada poder fer veure la vida des d’una altra perspectiva, educar i sobretot continuar aprenent, descobrir noves coses i passar-m’ho molt bé!

El teu il·lustrador preferit és…
Tal com amb la música, em va per èpoques i estils, però sí que citaré alguns com Merlin, Kveta Pacovska i Javier Zabala.
El teus estil és molt definit o canvia en cada projecte?
canviar i utilitzar noves tècniques amb cada treball, sinó seria molt avorrit, però sí que hi ha una línia personal que fa que es reconegui l’estil.

Quin conte clàssic t’agradaria il•lustrar? Perquè?
Sincerament, m’interessen moltes històries, ja siguin clàssiques o no, inclús m’interessen molt més les que no ho són perquè prefereixo innovar amb històries que encara no estiguin inventades.

Si fossis un personatge de conte series…
De vegades em sento una mica com Alícia al país de les meravelles, que està sempre vivint els somnis… Però també m’identifico amb Oliver Twist o amb el Patufet.

Un il·lustrador és…
persona que il·lustra, entre moltes d’altres coses, és algú que fa màgia amb la imaginació i que és capaç de transmetre-ho i donar-ho als demés.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
La veritat és que no la veig molt optimista comparada amb altres països veïns, tot el circuit va molt lent i caldria potenciar els nous talents i editorials petites que aposten per propostes més arriscades i educatives.

– Un país amb bona literatura infantil és…
França, Alemanya, Bèlgica…

– Per acabar, quins són els teus propers projectes? Què se’n pot saber?
Per començar, estic a punt de publicar un altre llibre, Emilio, amb Andrés Paniagua com a escriptor. Aquest abril sortiran dos llibres de text amb les meves il•lustracions, i també estic treballant molt en un parell de projectes personals, així com en un curtmetratge d’animació en 2D i 3D. També estic preparant alguna exposició per les Illes.