Construint la "Careta d'Elefant"

30 setembre 2006
0

Si algu de vosaltres ha llegit el post de l’Elefant Trompeta: "Ja ha passat un mes", potser es pregunta en que consisteix la "Careta d’Elefant", com jo l’he anomenada. Es tracta d’una simple manualitat que consisteix en construir una cara d’un elefant a partir de: dos plats de plàstic blancs i paper de seda blau enganxat en ells i dos gomets per fer els ulls.

De manera que primer de tot, els nens han de trencar trocets de paper de seda blau i enganxar-los en els plats de plàstic. Després, la mestra, tallarà per la meitat un dels dos plats, que seran les orelles, i les graparà de la manera en que s’observa en el gràfic.

Ja per acabar farà dos talls a la part inferior del plat central, simulant la trompa i els nens enganxaran dos gomets que seran els ulls.

Ja ha passat un mes

30 setembre 2006
0

Aquesta ha estat la quarta setmana de feina per mi i la Meritxell, no per a ser-ho ha estat més fàcil que les anteriors. Sembla que l’adaptació els infants ja la tenen força superada, ja no ploren pràcticament… Però ara, la feina va molt més enllà. Cal treballar els hàbits i que els infants aprenguin a seguir les normes marcades per l’escola, i això encara és una tasca molt més difícil, que ni jo ni la mestra a vegades sabem per on començar. Així que s’accepten tot tipus de propostes.

Pel que fa a la feina del grup aquesta setmana, va començar en dimarts perquè dilluns va ser festa. La setmana, va començar amb un aniversari, ja tinc un "elefant" més de dos anys: qué gran! Vam preparar la corona d’aniversari i a la tarda ho vam celebrar. També vam introduir els quatre càrrecs de l’aula: el nen que ajuda a fer el racó del bon dia, l’enmcarregat del temps, el dels pitets (que ajuda a la mestra a repartir-los) i el de dinar: que ha d’anar a preguntar a la cuinera què hi ha per dinar. Els que més s’han complert han estat els dos primers, tot i iaxí, a mesura que passin els dies, els aniran assolint. Una altra de les activitats que van fer els Elefants dimarts, va ser començar a preparar la careta de l’Elefant, fent-ho amb un grup reduit de 5 nens.

El dimecres, vem treballar molt; la mestra i l’auxiliar es van atrevir a intentar fer la careta de l’elefant tots junts, i tot i que tallar trocets de paper de seda blau va resultar fàcil; al introduir la cola i els plats; ja no ho va ser tant.

El dijous, vist el mal resultat de fer-ho tots junts; la mestra va decidir continuar treballant la careta de l’Elefant en grups separats. Mentre la resta del grup es va quedar amb la Marta jugant amb aros i amb el racó de les disfresses.

Ja per acabar la setmana, a la nostra careta de l’Elefant, els faltava els ulls; així que la Meritxell, els va anar cridant d’un en un per enganxar gomets a l’alçada dels ulls. La veritat que els resultats van ser força satisfactoris. Mentrestant, la resta escoltaven atents el conte de Hanzel i Gretel que va portar la Marta.

Ha estat una setmana més llarga del que us pogueu imaginar.

Hi havia una vegada Txernòbil

29 setembre 2006
0

El dia 24 de Setembre vaig anar al CCCB per veure l’exposició: "Hi havia una vegada Txernòbil". D’aquesta només destacaré aspectes relacionats amb la infància i l’educació.

El que més em va commoure van ser els dibuixos realitzats per diferents infants de la catàstrofe. En ells es pot observar la imatge de la desgràcia, la tragèdia, l’explosió, les cases deshabitades, les llàgrimes i la desesperació.

dibuix1dibuix2dibuix3dibuix4

Altres imatges també em van fer remoure moltes sensacions, com aquesta en la que s’observa una classe d’una escola qualsevol, d’una de les moltes ciutats devastades, buida.

classe destrossada

O aquesta altra en que una mestra torna al seu poble, ja deshabitat i recupera una joguina de quan era petita.

mestra

I aquesta d’una gàbia amb un ocell mort que era la mascota d’una escola d’allà… Amb les fotografies dels infants com a únic record.

perico escola

I una de les darreres que ens mostra l’única nena que ha nascut en el lloc afectat per la radiació en els darrers anys, una nena que no sembla tenir cap problema físic greu.

nou naixement

Ciutats en l’oblit, cultures perdudes, escoles buides… Que millor que una exposició així per fer-nos recordar que les desgràcies poden afectar a qualsevol població i indret del món, que no sóm invencibles i que no podem jugar més a ser Déus.

Construint l'Elefant Trompeta

27 setembre 2006
0

L'elefant Trompeta en construcció

Així va començar a cobrar vida l’elefant Trompeta. Quan em vaig proposar fer una titella per a la classe, no sabia ben bé per on començar; però amb uns quants consells tècnics i una mica de memòria de la meva època d’estudiant quan feia plàstica, va haver-ne prou.

Primer de tot, vaig inflar un globus i el vaig enganxar al pal, per després recobrir aquest globus de capes i capes de paper de diari barrejades amb cola blanca dissolta en aigua. Així vaig anar fent, fins obtenir, un cop assecat, un cap dur i rodó. Per afegir les orelles vaig forrar cartró amb paper de diari amb la forma adient i després vaig unir-les al cap amb més paper de diari i cola. El mateix vaig fer amb la trompa, però enlloc d’utilitzar cartró, vaig utilitzar de base un filferro.

Un cop assecat, vaig afegir una capa de paper de cuina perquè fos més homogeni a l’hora de pintar-ho. Ja per acabar vaig escollir el color i ho vaig pintar amb pintura.

Per fer el vestit, vaig necessitar l’ajuda de la meva mare, que me’l va cosir i amb una goma apretada al coll de la titella es va poder aguantar. A sota del vestit i vaig posar un con de cartolina per tal de que agafés més volum i mobilitat.

L'Elefant Trompeta definitiu

Tercera setmana i dos nens més

24 setembre 2006
0

Aquesta tercera setmana va començar una mica complicada per la Meritxell, van arribar dos alumnes més a classe; un ja havia estat a l’Escola el curs anterior, però tornava ara de vacances; i l’altre era una alumna nova. De nou, una altra vegada intentar que els nens s’adaptin el més de pressa possible… Aquesta setmana ha resultat molt dura perquè tots els nens de la classe menys una, s’han quedat a dinar i a dormir…en total 20. Déu ni do. La Marta i la Meritxell han tingut força feina.

Però tot i això, han pogut realitzar forces activitats i propostes.

Dilluns vam presentar als infants el baúl de les disfresses. Van jugar a posar-se les robes per sobre, a amagar-se sota… Va ser molt enriquidor pels infants; ja que resulta sorprenent la màgia que per ells els desperta un simple troç de tela. Per la tarda vam celebrant els 2 anys d’un dels nens.

El dimarts vem acabar el mural de les mans dels nens que faltaven, mentre la resta van classificar les fruites de plàstic de la cuineta.

Ja el dimecres, vem recordar totes les cançons apreses, vem classificar fruites i plats de colors; i per acabar vem fer una activitat psicomotriu que consistia en caminar en línia recta per sobre d’una cinta. Davant aquesta darrera proposta la majòria dels infants se’n van sortir amb facilitat i agilitat.

El dijous entre tots els nens i nenes amb la mestra van recordar el mural de les mans que havien fet, tot buscant la seva mà i el color de pintura amb que l’havien fet. Molts dels nens van fer coincidir la seva mà amb la marca de pintura i es mostraven il·lusionats al veure que coincidien. Un cop fet això, tota la classe vem anar a penjar aquest mural a l’entrada de l’escola perquè pares i mares ho puguessin veure. Després vem ballar tots una estona.

El final de setmana es va presentar amb un altre aniversari. Aquesta vegada vem inflar globus amb dibuixos per celebrar-ho i entre tots vem guarnir la corona amb que després va ser coronat el nen que va complir dos anyets. Un altre novetat que vem introduir va ser una nova cançó: la dels dies de la setmana. Resulta sorprenent l’atenció que els infants són capaços de mostrar quan els hi presentés alguna novetat que els hi crida realment l’atenció! Aquesta és una cançó molt difícil que haurem de treballar cada dia!!!

Com podeu veure aquesta setmana ha resultat força intensa, però a mesura que passin els dies encara ho seran més.

Fins aviat!

Trompeta

Segona setmana, millor que l'anterior

16 setembre 2006
0

Hola a tots i totes! Què us enrecordeu de mi? sóc el Trompeta, el titella de la classe dels Elefants.

Com tots els mestres i les mestres saben, l’adaptació a la Llar d’Infants és un període difícil per a educadors i infants. Els nens ploren tot el dia, troben a faltar a les seves famílies, s’han d’adaptar a un espai que els resulta totalment nou…I jo, la mestra i l’auxiliar de la classe dels Elefants aquesta setmana hem tingut molta feina.

Tot i això, hem pogut fer bastantes activitats. Els nens cada dia al matí estan més contents de rebrem i veure’m. Els saludo i junts cantem la cançó del "Bon dia!".

El dimarts, vem explicar el conte d’en Patufet i després vam descobrir tots els instruments que hi havia a la classe, als nens els hi va encantar descobrir nous sons!

El dimecres vam començar a fer el mural de les mans dels elefants. Cada nen deixava imprempta de les seves mans. Vem continuar descobrint alguns dels materials que tenim a l’aula, aquesta vegada els de psicomotricitat.

El dijous vem acabar el mural de les mans, vem ensenyar les fotos dels infants de la classe i vem presentar un nou material: els aros. Vem mirar els seus colors i vem descobrir les possibilitats que ens oferia. Ja per acabar vem classificar les nines de la classe, segons fossin grans o petites.

Per acabar la setmana, jo que sóc una mica entremaliat vaig amagar el tresor dels elefants per l’escola, i vaig fer que tots els nens busquessin per le’scola el tresor; de manera que van recòrrer diferents espais: la classe, el menjador, el lavabo, la cuina; i finalment van trobar el tresor amagat a la classe dels ossets grans! A dins hi havia posat un peluix d’un elefant!!!

Com podeu veure, aquesta setmana els elefants hem treballat molt! I encara tinc preparades més sorpreses per la setmana que ve!!!

Fins aleshores!

Ningú havia dit que fós fàcil

11 setembre 2006
0

Hola! Sóc l’Elefant Trompeta, de fet sóc una titella que està en una classe d’una escola bressol amb nens d’entre 2 i 3 anys. El dilluns tots els nens i nenes van començar a venir a l’escola. I el dimarts van venir els nens nous d’aquest curs.

La veritat és que tenia preparades un munt d’activitats per fer durant tota aquesta setmana, però no va resultar tan fàcil com em pensava. El primer dia els nens ploraven, el segon dia encara era pitjor… el dimecres semblava que tot començava a agafar forma, però dijous, una altre vegada llàgrimes.

Tot i això, no em vaig rendir i per fi em vaig presentar als nens, que es van mostrar encantats de conèixer-me. Vem poder fer un tomb per l’escola i jugar amb globus, tot dibuixant un elefant en cadascun d’ells i repartint-ne un per cada nen.

Aquesta setmana després de tres dies de festa, és presenta de nou difícil, ja que hauran estat masses dies a casa seva els nens, però jo he preparat un munt de coses per poder fer aquests dies.

Espero que als nens i nenes de la classe dels elefants els hi agradin molt!!!

<