El Trompeta recomana… EL PALACIO DEL PÁJARO AZUL

28 febrer 2013
0

Avui em ve de gust portar-vos un d’aquells contes especials, d’aquells que no saps ben bé com classificar, que són especialment bonics i que requereixen una entrada només per a ells.

EL PALACIO DEL PÁJARO AZUL, Orianne Lallemand, Il·l. Carole Hénaff, Editorial Edelvives (2012) –> Aquest és un conte d’inspiració russa, pel que fa a la tipologia de les seves il·lustracions, tot i que l’autora de les imatges no és d’allà, ha sabut donar-li aquesta sensació de nines d’inspiració russa que li donen a tot l’àlbum un toc molt especial.

Pel que fa a la història, és la història de la Sacha, una jove de gran bellesa que va néixer un bon dia en el cor del Bosc Blau. Però era tan bella com capritxosa. Una història que és un autèntic conte de fades, ja que compleix tots els requisits per a ser-ho: somnis de riquesa, desitjos complerts de manera màgica, el càstig i el perdó.

El format en el que ve l’àlbum és sens dubte el més original, i el que li dóna aquest tret diferencial. Ve dins d’una capsa de nines que reprodueix el palau del conte, i conté els personatges “troquelats” per tal de poder reproduir la història.

Us deixo amb algunes imatges del conte, estic convençuda que us encantarà, la bellesa de les seves il·lustracions, els colors, la màgia de la història…

01 102174_Cub_Palacio.indd palacio pajaro azul 02 03 04 05 06 07

Dibuixant a… EL GEGANT ROTLLÀ, D'HISTÒRIC A MITOLÒGIC

27 febrer 2013
0

gegantrotllapk

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2013)

Els orígens de… EL GEGANT ROTLLÀ, D'HISTÒRIC A MITOLÒGIC

25 febrer 2013
0

I és que com Rotllan va passar d’home a llegenda és un fet ben curiós, i és que de fet, la història va fer néixer la llegenda, i la llegenda el va convertir d’un home a un gegant. Un dels éssers mitològics més prolífers del nostre país i al voltant del qual s’expliquin més llegendes és el gegant Rotllà, que es tracta de la deformació mitològica del personatge històric.
De Rotllà es deia que era un autèntic gegant, d’ell es deia que havia nascut amb bona estrella, i que per tant no podia morir a mans de cap arma punxant ni ferit per cap espassa. Era atrevit o forçut, cabdill de l’exèrcit de Carlemany i frisós per matar moros. Portava una espassa de virtut, la Durandal, una vara de ferro, i la seva pròpia massa o mall. A més deien que portava un corn. I que cavalcava damunt d’un cavall gegantí que tenia un sol ull al front.
Però anem a pams, i parlem de que cadascun d’aquests elements que l’acompanyaven:
Rocam_durandal_082005– La Durandal és l’espassa de virtut que portava Rotllan, i en diferents zones d’Europa ha rebut noms diferents ja que a molts indrets s’han fet ressò de la llegenda. Durlindana en italià o Durandarte en Espanyol. Diuen que l’espassa contenia diverses relíquies, i que aquesta era en part la font del seu poder i la seva màgia. Contenia una dent de Sant Pere, la sang i els cabells de Sant Basili, i un tros de mantell de Santa Maria.
D’on va anar a parar aquesta espassa s’expliquen moltíssimes coses. Per una banda hi ha la llegenda de l’arcàngel Miquel i de que es troba clavada a la a la roca de la Mare de Déu de Ròcamador, on realment es pot observar un tros d’espassa que sobresurt de la roca.
lago1En altres versions diuen que Rotllan va llençar l’espassa a l’aigua abans de morir, i al Bierzo s’explica que l’espassa es troba al fons del llac Carucedo.
O fins i tot es diu que el cavaller Lleonés, Bernardo del Caprio després de vèncer a Rotllan, li va prendre l’espassa i la va portar fins la seva mort. Va ser enterrat amb ella i Carles I diuen que la va robar de la pròpia tomba, i el va acompanyar durant bona part de la seva vida.
Hi ha altres versions que diuen que el propi Carlemany es va trobar el cos mort de Rotllan amb l’espassa al costat.

3755254340_b73a83d1dc_o– La vara de Rotllà, era una vara de ferro  gruixuda de més de cinc metres d’alçada que un dia va decidir llençar-la (algunes versions diuen que des del pont de Ceret, altres que des del castell de Cabrenys, a Serrallonga al Vallespir), ja que creia que mai més la tornaria a necessitar per lluitar contra els sarraïns. I aquesta va creuar quilòmetres de distància, va passar per damunt de les muntanyes i es va anar a clavar a la plaça de Maçanet de Cabrenys (a l’Alt Empordà). I mentre la llençava, la llegenda explica que va dir “Allà on la meva maça caurà, Maçanet de Cabrenys serà”. Tot i que aquesta frase ens por portar a certes confusions, ja que del que estem parlant realment en aquesta història és de la vara de Rotllà, però és una expressió que s’utilitza a Maçanet de Cabrenys per donar sentit al nom del seu propi poble.
Aquesta vara però es va col·locar al mig de la plaça l’any 1834 i la van fer a l’antiga foneria del poble, per tant, sembla fruit de l’imaginari col·lectiu, la història que us he explicat sobre la vara.

Image17– El mall de Rotllà era el mall amb el que segons diuen el gegant havia forjat la seva pròpia espassa, un mall que sempre l’acompanyava en totes les seves guerres i conquestes. I sobre aquesta gran pedra s’expliquen també algunes llegendes i versions d’on va anar a parar.
Segons una versió recollida per Pep Coll quan va ser ferit de mort a la batalla de Roncesvalls, va demanar al seu lloctinent que la portés sempre a sobre per tal d’evitar que caigués en mans enemigues, però Oto, que així és com es deia el lloctinent després d’enfilar la serralada dels Pirineus, va arribar a les Valls d’Àneu, el mall es va deslligar, va caure del cavall, va quedar clavat a terra, poc abans d’arribar a La Guingueta, i per mandra de baixar-se del cavall per recollir-lo, el va deixar allà plantat.
Una altra llegenda que s’explica entorn al mall, canvia la situació geogràfica en el que el podem trobar, i és que segons Pere Molera, diuen per Espot, que el mall de Rotllà es conserva al peu de la carretera i del pantà de la Guingueta, és el mall de la Farga de Boí que Rotllà va llençar fins on es troba ara.
I la darrera de les llegendes entorn el mall, i la que sembla més estesa, diu que quan Rotllà va obrir la bretxa amb la seva espassa, va llançar la maça abans de morir, tot lo lluny que va poder i aquesta va caure a la vall d’Àneu.

– El corn de Rotllà era un corn d’olifant, que es com se’n deia de l’Elefant en català antic i que quan el feia sonar se sentia des de Tolosa a Saragossa.

– Del seu cavall d’un sol ull, hi ha qui el relacionava amb un elefant, i és que a l’antiguitat es considerava una animal meravellós, i com en la seva calavera només hi ha un forat, que és on s’allotja la trompa, es relacionava que eren animals d’un sol ull. Fos com fos, es tractava d’un cavall gegantí, que segons diuen, imagineu-vos la força que tenia, que burxant una roca, un dia pasturant al peu del Canigó, amb el morro va fer-hi un clot, on recollia aigua de la pluja per abeurar-s’hi i va fer el que és conegut actualment com l’Abeurador del Cavall de Rotllà, a Arles ( Vallespir ).

Però a part de totes aquestes històries, se n’expliquen moltes més de la seva vida, del seu pas pels diferents pobles i regions del nostre territori i de la petja que hi va deixar. Ara us faré cinc cèntims d’algunes d’aquestes històries.
La petja de Rotllà la podem trobar a Sureda, i la història explica que un bon dia el gegant es trobava al peu d’un cingle que va travessar d’una sola passa i que hi va deixar marcada la que avui dia es coneix amb aquest nom.

Maurizio AC Quarello

24 febrer 2013
0

01Avui us vull portar un il·lustrador sens dubte particular, es tracta de Maurizio AC Quarello. Nascut a Torí, Itàlia el maig de 1974, es va formar ben aviat com a il·lustrador. El 1993 estudiava disseny gràfic, i entre 2002 i 2004 va anar complementant la seva formació en diversos estudis sobre les tècniques a l’hora de pintar.

Té un llarg currículum pel que fa guardons i premis de tota mena, però el que m’interessa a mi avui és parlar-vos del seu estil, de la seva forma de fer, dels contes que ha il·lustrat.

En Maurizio té un estil força surrealista i peculiar, té certa debilitat per deformar o exagerar certs aspectes de la realitat que li interessen representar. Té una vessant fosca en aquells títols que així ho requereixin, i per altra banda és capaç de crear personatges un xic més dolços, tot i que amb cert aire d’inexpressivitat en els seus rostres.

Parlar del seu estil, és complicat, ja que en cada conte dóna la sensació d’adoptar un estil difernet a l’altre, tot i que jo diferenciaria clarament entre els seus contes foscos, on l’estil si fa no fa pot ser similar; i els contes que pretenen ser més alegres i infantils, tot i mantenir aquest peculiar punt de surrealisme de les seves il·lustracions.

En les nostres contrades el coneixem sobretot pel seu treball amb l’editorial OQO, amb la que ha publicat bona part dels seus contes infantils. Entre els seus títols més populars, o si més no, els més vistos i els que més m’han cridat l’atenció a les llibreries, podem trobar: la Bruja rechinadientes, El Tragaldabas i Ojobrusco. Així que us deixo algunes imatges d’aquests contes, i algunes més perquè descobriu d’aquesta manera, una mica més i millor aquest peculiar il·lustrador.

0 04 08 9788496573048_0 9788496573833_0 9788496788404_0 untitled ojobrusco02

Jugant a… INGELA

23 febrer 2013
0

Aquesta mateixa setmana, fa un parell de dies, us portava la il·lustradora Ingela P. Arrhenuis i els seus àlbums i contes il·lustrats. El que us vaig amagar però, és que a part d’il·lustradora és també dissenyadora, i té tota una línia de productes amb les seves il·lustracions. Les seves joguines les vaig descobrir a la botiga nòrdica a Barcelona Nordicthink . I buscant a la seva web vaig trbar tota una sèrie de productes, des de packagings d’una marca de tè,  xocolata,  iogurts o llet, fins als estampats i dibuixos de bodies i roba per nadó. Passant per plats de plàstic, vinils per a les parets i adhesius, i fins i tot el disseny per a un calendari d’advent.

bottle2 chokladkalender chokobak ka1 kappahl3 plates6 stickers

Però el que us vull destacar d’aquesta il·lustradora són les seves joguines. Es tracta de productes amb un estil, retro, vintage, un estil que sembla antic però actualitzat, colorista i modern. Les joguines més significatives que en podem trobar són una espècie de de matriuskes russes però amb famílies de personatges i d’animals diferents; també memoris, trencaclosques, i uns peculiars trencaclosques en dos dimensions. A la vegada també ha fet els dissenys per una línia de peluixos japonesos.

nestingdolls3 nestingdolls2 dsc_1553 dsc_1552 21011 11211 memory11 memory memory31 forpackning animal2 animal5 animal6 skarmavbild-2010-06-09-kl-194650 my-four-animals skarmavbild-2010-01-20-kl-145639

El Trompeta recomana… CONTES DE KIWIS

22 febrer 2013
0

Avui us porto unes recomanacions una mica especials, i en podríem dir que fins i tot són un xic peculiars. Contes d’animals, n’hi ha de tota mena, n’hi ha de gossos, ossets, gats… aquests en podríem dir que són els més comuns. Però avui, us porto dos contes d’un animal ben peculiar: dos contes de Kiwis. Sí, els kiwis, aquell animal tan peculiar que són ocells, però no tenen ales, menuts i amb el bec allargassat. Estic convençuda que als que volgueu descobrir, conèixer una mica més a aquest animal tan peculiar, aquests dos contes us encantaran. Contes molt diferents però amb el mateix protagonista.

KIWI, Susanna Isern, il·l.  Rebecca Luciani, Editorial La Fragatina, Col·l. Lo murallero –> Aquest conte és un conte sobre el kiwi, que viu al bosc, i del que la resta d’animals diuen que és un ocell. Com ha de ser un ocell? Si les seves ales són menudes, no té plomes i no pot volar? I a més té el cos recobert d’un pèl que punxa? Aquest és un conte que ens parla de la importància de les diferències. Està bellament il·lustrat per la gran Rebecca Luciani, és sens dubte un conte preciós, un conte d’aquells tan bonics que els nens demanaran una vegada i una altra que els expliquin. A mi em va encantar descobrir-lo, em va semblar preciós i especial.

kiwi_portada pag01-02kiwifinal kiwi luciani03 kiwi luciani04 pag13-14kiwifinal pag21-22kiwifinal pag23-24kiwifinal

KIWI, Grégoire Reizac, Il·l. Steg, Trad. Pere Comellas, Editorial Takatuka –> Aquesta és de nou una història sobre en Kiwi, que va néixer sense ales i que somia poder volar algun dia. Però serà gràcies al seu enginy i la seva voluntat de superació trobara finalment la manera de solcar els aires amb els seus companys. Un llibre sobre l’èxit de la creativitat i la perseverança en el procés d’aprenentatge, on l’esforç es veu compensat. Un conte per tal d’encoratjar als nens a perseguir els seus somnis i els seus anhels.

Kiwi-cat kiwi-takatuka2

 

Ingela P. Arrhenius

21 febrer 2013
0

Ingela Arrhenius1Avui us porto una il·lustradora amb un estil que a mi, personalment, em va captivar. És Sueca i es diu Ingela P. Arrhenius, i té un estil molt particular. És una amant  de l’estil i el disseny dels productes, estampats i colors dels anys 50 i 60, i això es nota sens dubte en l’estil de les seves il·lustracions. Viu a Stockholm amb el seu marit i els seus dos fills, treballa com a freelance, i entre tots els seus treballs podem trobar: contes per a nens, il·lustracions per a revistes i portades de llibres.

De la seva feina, però sembla evident que em crida especialment l’atenció els seus contes per als més menuts. El format de conte amb el que treballa és el de contes de format senzill, colorista, planes dures i vocabulari bàsic, alguns abecedaris, i llibres de l’estil de les imatges que us deixo a continuació.

leker lagger-oss 521 614 712 88 134 224 323 422 PixiJulensABC

Però també té molts altres contes que ens narren històries, com els que podeu veure després.

santa1 santa5 santa6 santa9 dsc_1003 dsc_1005 dsc_1010 comptes comptes3 comptes4 black1 black3

I com a curiositat, hi ha un llibre sobre una exposició que va fer l’autora l’any 2010 en que va exposar un centenar de blocs de fusta pintats i personalitzats que representaven diferents personatges de l’imaginari col·lectiu i del món dels contes. I d’aquesta exposició se’n va fer aquest llibre.

121 22 54 32

Dibuixant a… LA BRETXA DE ROTLLAN

20 febrer 2013
0

rotllanpk

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2013)

Ana Ventura

19 febrer 2013
0

ana_venturaAvui em ve de gust presentar-vos a la il·lustradora portuguesa Ana Ventura. L’Ana va estudiar un títol en Pintura a l’Escola de Belles Arts de Lisboa (2000); però això no va ser suficient per ella. I es va apuntar a un Erasmus que la va dur fins a Brussel·les per fer un curs de Grabat. Il·lustradora polifacètica i multidisciplinar, em va cridar l’atenció el seu peculiar estil. Imatges sense línia, il·lustracions a vegades un xic surrealistes i irreals. Però sens dubte amb una manera de fer molt marcada.

Entre els seus llibres podem destacar “Nove histórias sobre o amor” o “O poço dos segredos”. Malauradament és una il·lustradora que no ha arribat gaire a les nostres contrades, i això fa força complicat que la podeu descobrir.

2 2f plato love segredo1

Els orígens de… LA BRETXA DE ROTLLAN

18 febrer 2013
0

En els propers tres dilluns, començant per aquest mateix, us portaré uns orígens molt especials. Us conduiré a descobrir una nova llegenda, la de la Bretxa de Rotllan, que ens anirà portant a la descoberta d’un personatge històric fascinant, que es va anar convertint mica en mica en ésser mitològic. De la història de la seva vida, dels seus amors, i de la seva mort. L’anireu descobrint setmana a setmana, però avui començarem per la Bretxa de Rotllan.

Avui us parlaré d’una arma de virtut, si ja us vaig parlar dels anells amb l’Anell de virtut del Castell de Vilarig, i altres anells màgics; avui us parlaré de les espasses de virtut, concretament d’una que tot i no ser la més famosa de Catalunya, va tenir una llarga història darrere que crec que val la pena que us expliqui. Tot plegat comença així:

La_breche_de_roland_2“La història que avui ens ocupa la protagonitza el cavaller Rotllan i de com va morir. Rotllan era nebot i paladí de Carlemany i lluitava contra els sarraïns. Va ser anomenat cavaller amb 17 anys i en aquell moment va rebre com a arma l’espassa Durandal. Una espassa de virtut que contenia diverses relíquies i que va acompanyar al jove cavaller fins la seva mort.   
En la batalla de Roncesvalls, abans de morir a mans dels bascons que els havien tendit una emboscada, va decidir destruir la seva pròpia espassa perquè ja mai més ningú la pogués utilitzar. Va intentar trencar-la etzibant-li un fort cop contra una roca, però la fulla de l’espassa va continuar intacta i en aquella roca es va obrir una escletxa tan gran que va obrir la coneguda Bretxa de Rotllan als Pirineus. Diuen algunes versions del final de la història que en aquells moments Rotllan va demanar a l’arcàngel Miquel que l’ajudés llençant l’espassa cap a la vall, el més lluny que li fos possible. És així com de manera miraculosa l’espassa va travessar diversos centenars de quilòmetres i es va clavar a la roca de la Mare de Déu de Ròcamador, on encara avui dia la podem veure.”

La_breche_de_roland_3Aquesta història és la llegenda de la Bretxa de Rotllan, i ens explica la formació d’aquest curiós fet geològic, aquesta Bretxa està situada en la frontera entre França i Espanya pels Pirineus, entre Aragó i la Gascunaya. Es tracta d’un esvoranc de 40 m d’ample i de 100 m d’alçària. Però la història que avui ens ocupa prové de la Chanson de Roland. La Chanson de Roland és una cançó de gesta del segle XI que narra la batalla de Roncesvalls, tres segles després de que es produïssin els fets històrics. D’ella podem dir que està escrita en francès antic, que és el cantar de gesta més antic de tota Europa del que se’n conserven manuscrits. El que ha encuriosit durant molts anys als diversos estudiosos que han treballat amb aquests manuscrits és el fet de que fossin escrits tres segles després de què succeïssin els fets, amb quin intenció i per qui van ser escrits encara és una incògnita. L’únic que sabem del cert és la data aproximada entre la qual es van escriure aquests textos, entre 1130 i 1150.

Però la història de la Chanson de Roland no és ben bé igual que la llegenda que us he explicat, i és que ens parla de que Rotllan és atacat pels sarraïns mentre intenta arribar a Saragossa amb el seu exèrcit. Saragossa és governada pel Rei Marsil, i aquest juntament amb un traïdor de Carlemany, Ganeló, li tendeixen una emboscada a l’exèrcit de Rotllan i li donen mort. Abans però intenta destruïr la seva espassa. Diuen que Carlemany en trobar el seu cadàver, l’espassa jeia al seu costat.

Tot plegat, però conté alguns elements que no narren amb exactitud els fets històrics que tingueren lloc en la batalla de Roncesvalls. El text ens explica la desfeta que va viure l’exèrcit de Carlemany el 15 d’agost de 778 als Pirineus  contra els vascons i els sarraïns, que popularment podrien haver rebut ambdós el nom de moros, ja que vindria a ser un sinònim de bàrbar en la nostra terminologia popular. Però sens dubte aquest poema queda un xic allunyat de la realitat i va ser escrit amb una finalitat moralitzadora, que va exagerar i fins i tot inventar alguns dels fets per tal de presentar a Carlemany com al model d’home cristià ideal de l’època.

Pel que fa a Rotllan, no es tractava del nebot de Carlemany, sinó que era un dels seus dotze paladins. El fet que se’l considerés nebot, i que en moltes versions de la llegenda, i històries creades a posterior hagi passat a la història com a tal, és pel fet d’una mala traducció dels textos originals, ja que a l’època carolíngia, existien els primi palatii (o primi in curia), que consistien en els principals vassalls al servei del rei, els més importants. I el traductor va caure en l’error de que els dotze paladins de Carlemany eren cosins entre ells i per tant, nebots del propi Carlemany. El que sí que han considerat molts estudiosos és que Rotllan sí que es podria tractar del fill il·legítim de Carlemany que havia tingut fruit d’un incest amb la seva germana, i que l’havia criat Ganeló, el paladí traïdor de Carlemany. Que en veure la prefèrència que Carlemany sentia per Rotllan (al ser el seu fill), aquest el va trair i li va parar una emboscada que va portar a la mort al propi Rotllà.

Però tot plegat són teories dels romanistes, el que sí que podem dir del cert és que Rotllan fou un personatge històric que va existir, paladí de Carlemany,  i que va morir en la batalla al coll de Roncesvalls. Una batalla històricament important, i a la que un poema escrit tres segles després, li va donar una importància i una rellevància més gran de la que en un inici va tenir. I del que en un inici simplement era un prefecte de la marca de Bretanya com Rotllan, es va convertir en un autèntic heroi, un autèntic mite.

<