Els racons de… WATERSTONES

31 gener 2012
0

Com ja sabreu, per Nadal vam estar a London, i tot i que vaig estar buscant una llibreria infantil, no en vaig trobar cap d’especialitzada. Tot i així vaig descobrir les Llibreries Waterstones, concretament la seva botiga més gran, la de Piccadilly Street, i en puc destacar que tenien una secció infantil i juvenil força complerta. De fet, va ser allà on em vaig comprar els meus “contes souvenir”, com ja acostuma a ser característic dels meus viatges.

Els llibres de lectura estan ordenats alfabèticament per autor. I els contes i àlbums il·lustrats estan dividits per: recomanacions, contes de fades, grans regals, poemes i refranys, aprenent a llegir de 5 a 8,  clàssics, novel·les gràfiques… La resta d’àlbums il·lustrats estan ordenats alfabèticament.

A part de tot plegat, tenen seccions especials pels seus grans il·lustradors i autors infantils, la secció del Grúfal, la de Beatrix Potter, els llibres de l’autora original de Winnie de Poh, la secció pel tren Thomas, i evidentment la destinada a l’osset Paddington.

La veritat és que m’hi vaig estar una bona estona tafanejant, mirant i remirant. Així que su animo a que si us acosteu a Londres i us agraden els llibres, entreu a fet un cop d’ull a la seva botiga central. Cal dir, també que tenen un munt de botigues de la marca escampades per la resta de la ciutat.

Us deixo amb l’adreça de la botiga principal i els horaris.

WATERSTONES PICCADILLY

203-206 Piccadilly street

Horaris

De dilluns a dissabte de 9 a 22h

Diumenge d’11:30 a 18h

Els orígens de… EL PARE LLOP

30 gener 2012
0

“Diu la llegenda que a la Cova dels Orriols, ben bé a meitats de l’Edat Mitjana i fins ben començat el segle XX hi vivia el Pare Llop. Aquest personatge tenia un aspecte clarament humà, però tenia uns poders ben especials. I és que d’ell diuen que governava els llops dels voltants de la Pobla de Lillet i Castellar de N’hug. Els seus poders eren extraordinaris i sovint sobrenaturals, fet pel qual havia estat considerat un bruixot, motiu pel que també se’l coneixia sota el nom de l’Encantador de Llops, i és que al igual que el famós flautista d’Hamelí, els llops el seguien allà on anés i l’obeïen cegament.
Mentre feia bon temps, al Pare Llop li agradava dormir al ras, sota la llum de les estrelles; i quan feia més fred s’amagava a la cova que li feia de llar. Però vet aquí, que un hivern va ser molt i molt dur, tan fred que ni la cova que durant tan temps li havia servit de refugi, li servia ara per reguardar-lo d’aquell cru hivern. Fou així com es va acostar a una gran pagesia de la Pobla, la més rica i poderosa del poble, a demanar aixopluc. L’inhòspit i desagradable aspecte de l’inesperat hoste va generar cert fastig i rebuig en els amos de la casa que es van decidir a negar-li alberg. Fins aleshores era la casa més rica de la zona, tenia un ramat de xais enorme, format per centenars de caps de bestiar; i també disposaven del millor ramat d’eugues de tota la contrada.
Però vet aquí, que des d’aquella fatídica nit en la que van negar-li l’alberg al Pare Llop, que les desgràcies es varen anar succeint a la masia. Els estols de llops més nombrosos atacaven una nit rere l’altre les eugues i els xais de la masia. Tan ferotges van ser aquests atacs, que tot i que els amos de la masia, s’esforçaren en intentar anar refent els dos ramats, els llops van acabar amb tots i cadascun dels animals d’aquella casa.
Quan el pagès ja es veia arruïnat del tot, els caçadors més destres de la contrada, van decidir organitzar batudes per posar fi a tota aquella bogeria dels llops, però batuda rere batuda, mai aconseguien atacar ni ferir un sol llop, i és que encapçalats pel Pare Llop es passejaven davant dels caçadors que ni amb una sola de les seves bales aconseguien el seu objectiu d’abatre algun llop.
Veient clar l’origen de la seva desgràcia, el pagès, va decidir que l’únic remei perquè els llops el deixessin estar a ell i a tot el seu bestiar, era fent les paus amb el Pare Llop. És per això que ben entrada la primavera, un bon dia el pagès es va acostar cap a la cova per parlar amb el Pare Llop i li va demanar disculpes pel tracte que havia rebut per part seva i de la seva dona l’hivern passat. Li va oferir aixopluc sempre que ho necessites, i des d’aquell dia ni un sol llop va atacar més a les seves eugues i als seus xais.
Durant dècades, en senyal de gratitud, l’amo de la casa i tots els seus descendents pagaven un tant anual al Pare Llop, de manera que garantien que no els hi tornés a passar mai més una cosa semblant. A més, li oferien menjar i casa sempre que ho necessitava.
Els pagesos del voltant, ben aviat s’afegiren a aquesta tradició per tal d’evitar futures desgràcies. I va ser durant una època tan gran i amb tan poder la presència del Pare Llop en aquelles contrades, que fins i tot els pagesos de la zona popularitzaren una oració sota el nom del “Parenostre del llop”, una oració que segons diuen servia per protegir els pagesos i els ramats dels possibles atacs dels llops; però que només sorgeix efecte si és dita per bruixes, bruixots o gent que hagi tingut tractes directes amb el diable. Només es pot recitar La Nit de Sant Joan i els nou dies posteriors, i diu així:
“Cans i llops les dents serrades; lladres i traïdors les mans lligades
Déu nos guard de cuca i fam i de tota cosa que fa mal.
Déu nos guard de cuca i serpent i de tota mala gent”
Diuen però, que l’estranya figura del Pare Llop i l’oració que protegia als pagesos va anar desapareixent de manera gradual, al igual que també van desaparèixer els llops dels nostres boscos durant el primer terç del segle XX, a causa de les nombroses batudes que es varen anar fent fins que finalment van acabar extingint els llops de les nostres terres.”

Aquesta és la Llegenda del Pare Llop, una llegenda que com ve heu pogut llegir s’ubica a la zona de la Cova dels Orriols, a la Pobla de Lillet (Berguedà). Una història de tradició oral transmesa de pares a fills i molt present en tota aquesta zona. Una llegenda que probablement té el seu origen força enrere, quan els llops eren molt presents a les nostres contrades i quan els atacs de llops al bestiar de les masies es succeïen constantment. És així com va néixer aquest personatge.

La figura del Pare Llop va ser recollida evidentment pel gran folklorista Joan Amades en el seu llibre “Éssers fantàstics” (BDC,  XV. Barcelona, 1927), on apareixien éssers de la mitologia catalana com els minairons, els encantats, l’aloja i evidentment, el personatge que avui ens ocupa.

El Pare Llop aparentment, era físicament un home qualsevol, però amb alguns aspectes que el feien diferent: una expressió ferotge a la cara i una gran melena. D’ell s’explica que es refugia en els boscos més frondosos i misteriosos, però que en nits molt fredes, sovint baixa a demanar refugi a les masies dels voltants, i pobre de tu que li neguis alberg, et pot succeir una desgràcia, com als amos de la masia de la llegenda que avui us he explicat. Una llegenda que durant molts i molts anys va estar ben viva a banda i banda dels Pirineus, i que avui, degut a la desaparició dels llops dels nostres boscos, ha quedat pràcticament relegada a ser una simple anècdota.

Explica'm… EL LIBRO DE LAS PRINCESAS

29 gener 2012
0

EL LIBRO DE LAS PRINCESAS, Carmen Gil, Il·L. Sonia Sanz, Editorial Toromítico –> Ja fa forces mesos us vaig portar El libro de las hadas, i avui us porto el llibre de les princeses. Un llibre de poesia infantil que reucll petites històries i relats de princeses diferents. No us enganyeu, ja que no es tracta del típic conte nyonyo, i els prototips de princeses que ens porta la Carme Gil són molt diferents de les que estem acostumats a veure. Tot plegat, acompanyat de les il·lustracions de la Sonia Sanz, li donen un caire molt imaginatiu als textos i amb una personalitat molt característica, la d’una il·lustradora no gens habitual, i potser no gaire infantil, però amb un estil molt captivador.

Espero que us fascinin tan com a mi aquestes princeses i que us animeu a descobrir-les.

Els racons de… HONEY JAM

29 gener 2012
0

Com ja aneu sabent, de les meves vacances Nadalenques a Londres, en vaig poder treure un munt de racons, contes, marques de joguines… Avui, us vull descobrir un dels petits racons que vaig trobar. Es tracta de la jogueteria Honey Jam, ubicada al barri de Notting Hill, ben a prop de Portobello Market.

Aquesta jogueteria no té gaire antiguitat, de fet va ser oberta l’any 2006, però es tracta d’una jogueteria de joguines de fusta, tradicionals i amb cert aire retro molt bonica i acollidora. Va ser una autèntica llàstima no poder-hi entrar, i és que estava tancada. Però si hi teniu l’ocasió, val la pena acostar-s’hi, i és que tan sols veient l’aparador saps que és d’aquells petits racons  ens els que val la pena perdre-s’hi durant una estoneta.

HONEY JAM

2 Blenheim Crescent Street

Hr.: De dilluns a dissabte de 10 a 18h

Jugant a… MAMAS&PAPAS

28 gener 2012
0

Avui us porto una marca que es diu Mamas&Papas, es tracta d’una marca de puericultura i complements per al teu nadó: cotxets, cadiretes pel cotxe, saquets pel cotxet, banyeres, canviadors… Però no us he portat aquesta marca per aquest fet, sinó perquè aquesta marca també té joguines i es tracta de joguines molt ben pensades per als més menuts: joguines tovetes, de roba i molt suaus. Amb un colors molt atractius per als més menuts i un molt bon disseny.

Espero que us agradin tan com a mi.

El Trompeta recomana… MÉS CONTES DEL GOSSET TENTO

27 gener 2012
0

Ja fa un temps que us vaig portar una petita col·lecció molt bonica il·lustrada per en Gusti, es tractava del gosset Tento, i ara s’han publicat quatre títols més, de petit format, quadrats i pàgines dures. Són històries sebzilles, amb il·lustracions també força senzilles, colors plans, línies gruixudes i molt vistosos. Un format perfecte per a nens molt menuts. És per això que m’agradaria molt portar-vos-els i que els descobríssiu.

EL TENTO I EL REGAL DE LA MARE, Ricardo Alcántara, Il·l. Gusti, Col·lecció El Gosset Tento, Editorial Baula (2011) –> El Tento és un gosset molt dolç i molt especial que volia fer un regal a la seva mare perquè se l’estimava molt. Però ben bé no sabia què regalar-li, havia de ser alguna cosa que li agradés molt, no feia falta que fos massa gran… Així que va agafar una capsa de sabates, en va treure la tapa i…

EL XUMET DEL TENTO, Ricardo Alcántara, Il·l. Gusti, Col·lecció El Gosset Tento, Editorial Baula (2011) –> Sembla força complicat el tema de treure’s el xumet i deixar-lo per sempre més per als nens més menuts, i és que sovint hi tenen una relació molt gran d’afecte. És aquest el cas del Tento que no deixava el seu xumet ni de dia ni de nit, a totes hores el portava a la boca. Un bon dia, coneixerà un petit gatet, molt i molt menut que no para de plorar, l’intenta consolar amb una carícia, les seves joguines… però res. Al final en Tento acabarà descobrint el que li cal de debò.

EL TENTO I ELS BOLQUERS, Ricardo Alcántara, Il·l. Gusti, Col·lecció El Gosset Tento, Editorial Baula (2011) –> El control d’esfínters és sens dubte un gran repte per als més menuts. Estan aprenent a fer servir l’orinal o el lavabo i a deixar de portar una cosa que només porten els nens petits: els bolquers. El Tento també n’està aprenent, però una nit, mentre dorm se li escapa el pipi. Està molt preocupat i és que es pensa que li tornaran a posar bolquers. Sort que la mare l’ajudarà en aquest camí ple d’entrebancs.

EL TENTO I LES JOGUINES, Ricardo Alcántara, Il·l. Gusti, Col·lecció El Gosset Tento, Editorial Baula (2011) –> Els nens petits no tenen gaire clar el que implica la paraula compartir, i amb les joguines el tema encara és més complicat. Als nens no els agrada deixar les seves joguines, són seves i punt! I al Tento li passa això mateix, però un dia vindrà la seva cosina a casa a jugar amb ell, i al final haurà d’acabar cedint, o potser no?

Sessió de Contacontes: Llibres a la pista!

26 gener 2012
0

Si fa just una estoneta us he parlat d’una presentació a l’Abacus de València, ara us porto un taller de contacontes organitzat també per Abacus pel mateix dia, però aquesta vegada a l’Espai Cultural Balmes. L’acte tindrà lloc el mateix dissabte 28 de Gener a les 12h, al carrer Balmes 163.

El contacontes es diu Llibres a la pista, i es tracta d’una selecció feta pel grup Tantàgora i la sempre genial Roser Ros de contes sobre el circ, tots plegats s’acostaran a l’espai cultural Abacus per fer aquesta sessió de contacontes. Us recomano moltíssim que hi aneu, i és que la Roser Ros, a part de ser una de les millors especialistes en conte i àlbum il·lustrat, és una contacontes excel·lent, fascinant. És d’aquelles persones que és capaç de copsar l’atenció dels nens amb les narracions que fa dels contes, però si sou adults i us acosteu, també us deixareu captivar per la seva màgia. I és que és capaç d’enganxar la seva manera d’explicar històries i de deixar a tothom amb la boca ben oberta.

Recordeu:

LLIBRES A LA PISTA

Dissabte 28 de Gener de 2012

12h

Espai Cultural Balmes (Abacus, Carrer Balmes 163)

Organitza Tantàgora i Roser Ros

Presentació de EL RATOLÍ I LES DISFRESSES

26 gener 2012
0

El proper dissabte 28 de Gener de 2012 a les 12h, tindrà lloc a l’Abacus València (C/ Don Juan de Austria 4) la presentació del conte El ratolí i les disfresses. Un conte de Irene Verdú i il·lustracions de Noèlia Conca. Aquest conte ha estat publicat per Edicions del Bullent i ho ha fet en una època molt adequada, ben a prop de Carnestoltes.

L’acte comptarà amb la presència de l’autora i la il·lustradora. No dubteu en acostar-vos-hi si us agrada aquest bufó ratolí.

Dibuixant a… LA CÈRVOLA BLANCA

25 gener 2012
0

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2012)

Els racons de… BENJAMIN POLLOCK'S TOYSHOP

24 gener 2012
0

Si hi ha un racó a Londres petit, amagat però molt especial, aquest és sens dubte el de Benjamin Pollock’s Toyshop. Es tracta d’una botiga molt petita, que podeu trobar just pujant unes petites escales al pis de dalt de Covent Garden Market.

Es tracta d’una botiga de joguines independent de més de 100 anys d’antiguitat, establerta l’any 1880, i que està especialitzada en la venta de joguines antigues per a nens i col·leccionistes i teatres de titelles de tota mena i mida. Només entrar-hi és un d’aquells llocs atapeïts, menuts que desprèn màgia i història en cadascun dels seus racons.

Els petits teatrets són sens dubte el seu producte estrella, també hi podeu trobar titelles, retallables antics, baldufes de fusta, llibres amb edicions molt especials…

No dubteu en acostar-vos-hi, crec que us semblarà tan especial com a mi. Els podeu trobar a:

BENJAMIN POLLOCK’S TOYSHOP

Covent Garden Market (al primer pis en l’Avinguda Central del mercat)

Horari:

De Dilluns a Dissabte de 10:30 a 18h

Diumenge d’11 a 16h

Ara us deixo amb les fotografies que vaig poder fer d’un racó tan especial, espero que us serveixin per entendre bona part de la seva màgia.

<