Jugant a… SCRATCH

31 octubre 2009
0

Scratch Europe és una marca de joguines precioses, inclouen diferents formats de joguines: puericultura, joguines toves, joguines de fusta, Leo Timmers i decoració. Ara us explico quin tipus de joguines ofereixen en cada apartat i com són:

– Puericultura –> inclou roba de llit, pijames, peücs, pitets… tot per als més petits amb bonics estampats i colors molt vius. Hi ha autèntiques monades.

– Joguines toves –> així, és com he classificat jo aquesta apartat on podem trobar una sèrie de ninots de peluix: ninos d’activitats en forma d’ovella, peix espasa, granota, eriçó, ratpenat… Colors molt vius i una delícia per als més petits.

– Joguines de fusta –> En l’àmbit de les joguines de fusta, podem trobar diferents tipus de jocs: balancins, caminadors, joguines per estirar, carrets, cotxets per a nines… Tots ells amb uns acabats genials i uns personatges d’allò més simpàtics.

– Leo Timmers –> En Leo Timmers és un il·lustrador que m’agrada especialment, és un geni i fa uns personatges, normalment animals, preciosos. Aquesta vegada les il·lustracions i personatges d’alguns dels seus contes han sortit de les seves pàgines per traslladar-se a: tasses, gots, pitets, trencaclosques, pòsters, postals, dòminos, encaixos, material escolar, medidors…

– Decoració –> llums, guardioles, medidors, penjadors, tamborets, taules… Una infinitat de productes per fer l’habitació del teu menut d’allò més personalitzada i divertida.

En definitiva una marca divertida, original, maca i amb molt a aportar. Us deixo com sempre amb una bonica selecció d’imatges.

El Trompeta recomana… CONTES D'ARREU (II)

30 octubre 2009
0

Avui us continuo portant la col·lecció que vam encetar la setmana passada amb els títols que queden.

L’ATRAPALLUNES, Conte del Sud de l’Àfrica, Ramon Girona, il·l Carles Porta i Gaset, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2003) –> Aquesta història ens explica com s’expliquen a l’Àfrica cada vegada que hi ha un eclipsi, i el que diuen és que el gat deu haver atrapat la lluna. Però com s’ho deu fer un  gat per poder atrapar la lluna. En aquest conte llunàtic ho podrem descobrir, un conte on els gats esternuden, les aranyes sospiren, el mar s’arrossega… en fi, una història fantàstica amb unes molt boniques il·lustracions.

05210atrapallunesatrapallunes2

L’OCELL DE LA FELICITAT,  Conte tibetà, Ramon Girona, il·l Lluïsot, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2009) –> Els habitants d’un poble del Tibet no són gaire feliços i és que aquella pobra gent viu envoltada de misèries i desgràcies. un dia, un jove pastor segueix els consells de l’home més vell del poble i emprèn el seu propi viatge a la recerca de la felicitat.

ocellcoberta

LA NENA DEL DIA I LA NIT, Conte veneçolà, Ramon Girona, il·l Christian Inaraja, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2002) –> A la terra dels Guarao hi havia un temps en el que sempre lluïa el sol, una època en la que no sabien tan sols el que era la nit. Fins que un dia va arribar un home amb una bossa que ningú no podia obrir, que ningú no podia tocar. Quins secrets hi amagava? Si ho voleu descobrir només cal que llegiu aquesta història.

05205

LA PRINCESA I EL TALP, Conte georgià, Ramon Girona, il·l Javier Olivares, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2002) –> La princesa d’aquesta història té un mirall màgic, un mirall amb el que veu absolutament tot el que passa al seu voltant. La princesa promet que qui pugui estar-se un dia sencer amagat del seu poderós mirall i sense que ella el vegi, es casarà amb ella. El príncep evidentment, ho vol intentar…

05204princesatalpprincesatalp2princesatalp3princesatalp4

LA TORRE DE LA DONZELLA, Conte turc, Ramon Girona, il·l Rebecca Luciani,  Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2003) –> A l’antiga ciutat d’Istambul s’alça un antic far, un far molt antic que allà rep el nom de la Torre de la Donzella. Però perquè se l’anomena així? Diu la llegenda que fa molts i molts anys… Si en voleu saber més, només cal que us mireu aquest fantàstic conte amb il·lustracions de la sempre original Luciani.

lucianiluciani2luciani3

RES NO ÉS EL QUE ÉS, Conte del Nord d’Àfrica, Ramon Girona, il·l Linhart,  Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2009) –> Al desert hi ha oasis, i és allà on la nostra protagonista ompla la seva gerra d’aigua mentre el seu cap s’omple d’històries. De les històries meravelloses que s’expliquen els mercaders d’arreu que paren a veure aigua. Com li agradaria a la nostra protagonista viure altres històries, conèixer altres móns. Potser una gata la podrà ajudar…

rescobert

El Trompeta navega per… BENJAMIN LACOMBE

29 octubre 2009
0

La web que us porto avui és la d’un il·lustrador francès genial, es diu Benjamin Lacombe. Dels llibres que potser us sonaran més hi ha el de “Els amants papallona”, que ja en vaig parlar en el seu dia. Hi ha qui podria dir que té un estil que ens pot recordar a la Rebecca Dautremer, però jo penso que no és així, ja que té un estil molt personal i les seves il·lustracions sembla que prenguin vida pàgina a pàgina.

Però del que us volia parlar és de la seva web, i és que és molt bonica, navegable, útil i amb una mostra més que extensa dels seus treballs. Podem descobrir com és l’il·lustrador, què ha publicat, hi ha galeries d’imatges, tant per a nens com per adults. Jo sincerament el prefereixo mil vegades amb els seus treballs per a nens, ja que per adults, em semblen una mica macabres.

Tot i així, us deixo amb captures de la web, que també ens redirecciona al seu Bloc, i algunes imatges que podeu trobar-hi. Cada il·lustració és una petita joia.

Dibuixant… TIBIDABO

28 octubre 2009
0

tibidabo_color_pk

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)

Exposició del Valentí Gubianas a Menorca

27 octubre 2009
0

cavall-menorcaAquest proper divendres 30 d’Octubre a 2/4 de nou del vespre a la Galeria Xibau de Ferreries (Menorca), en Valentí Gubianas inaugura una exposició d’il·lustracions fetes entorn a diversos temes menorquins.

L’exposició es podrà visitar fins el dia 22 de Novembre, una exposició que compta amb la imatge que té l’il·lustrador de Menorca a través dels seus dibuixos: la gent, la llum, la pau… Tot això i molt més és per en Valentí Menorca.

Un il·lustrador que com sempre mai em cansaré d’elogiar i dir que és fantàstic, que em va regalar un Trompeta preciós, que és molt amable amb mi i que cuida el Trompeta de la millor manera possible, i és llegint-lo sovint. És per això que m’alegro de enterar-me de les seves exposicion s per poder-ne parlar des d’aquí.

Aquesta vegada no em podré acostar a Menorca… Em queda una mica lluny. Però si tinc lectors d’aquesta bonica illa que no coneguin l’obra d’en Valentí, que s’acostin a conèixer-la, els fascinarà.

Si hi voleu assistir, ja ho sabeu:

Xibau Punt d’Art

Plaça Espanya, 17

07750 Ferreries (Menorca)

Tel. 971373380

xibau@xibau.com

Per acabar us deixo amb el Díptic de l’exposició, on en Quim Pujolar descriu l’art d’en Valentí.

diptic-exteriordiptic-interiorinvitacio

Els orígens de… TIBIDABO

26 octubre 2009
0

“Una antiga tradició situada al cim de la serra de Collserola, que separa Barcelona de les terres del Vallès, ens explica segons Sant Mateu en el seu evangeli, una història sobre Jesucrist al principi de la seva vida pública.
Segons diu la llegenda, Jesús se’n va anar al cim d’una muntanya per estar sol i dedicar-se a la meditació, el cim de la muntanya de Collserola. Va ser aleshores que va passar el dimoni que anava d’Horta a Martorell i ho feia per la carena, que era un camí més segur que el de les valls.
En veure a Jesucrist va tenir la idea de temptar-lo, i va mostrar-li tot el que es veia des del cim, tant des d’una banda com de l’altra, es veia tot el pla de Barcelona, el Vallès i el Baix Llobregat. I el dimoni li va dir:
–    Mira tot el que et donaré si t’agenolles i m’adores.
Evidentment, ho digué en llatí: “Haec omnia tibi dabo se cadens adoraveris me”, i és així com a partir d’aqueslla frase, al cim de Collserola se l’anomenà Tibidabo.
Com és fàcil de suposar Jesucrist es negà a les temptacions del dimoni i aquest marxa cap a Martorell on l’esperava la història d’un estrany pont… Però això ja és un altre tema.”

Aquesta és la llegenda o història que ens explica l’origen del nom de Tibidabo a aquest cim. Antigament del Tibidabo se’n deia Puig de l’Àliga, però el nom és de la mateixa època que d’altre topònims religiosos de Barcelona com ara Vall d’Hebron i Mont Carmel.
El passatge que us he explicat en la història és el 4.9 de l’evangeli segons Sant Mateu, i també el podem trobar en el versicle 4:6 segons Sant Lluc. Es diu que això succeí quan Satanàs mostrà a Jesús els regnes de la terra des d’una gran alçada.

Evidentment, la història relatada es tracta d’una adaptació i interpretació lliure de la Bíblia, ja que en realitat el passatge relatat es produeix quan Jesús es troba enmig del desert, i foren els monjos jerònims els que pensaren que potser el dimoni va temptar a Jesús des del cim més alt de la ciutat de Barcelona.

Un nom religiós que va portar a que l’any 1886 dotze cavallers barcelonesos a construir-hi una ermita.
Es diu que fins i tot en una de les vidrieres de l’església podem trobar el passatge de la Bíblia que relata l’origen del nom del cim del Tibidabo.
En fi, una història curiosa sobre la temptació i la teòrica fortalesa a no caure-hi.

Fotografies
No us en puc portar cap il·lustració, ja que ningú ha publicat aquesta llegenda com a conte. L’únic que us en puc portar és una imatge de la muntanya màgica del Tibidabo i del que hi podem veure des de dalt.

tibidabo1

Explica'm… CUENTOS GALLEGOS DE TRADICIÓN ORAL

25 octubre 2009
0

Hola a tots i totes! Els meus cunyats aquestes vacances es van enrecordar molt de mi i de Galícia em van portar una petita joia que em fa molta il·lusió ensenyar-vos. I és que ser cunyat d’un Elefant tan peculiar no és fàcil…

CUENTOS GALLEGOS DE TRADICIÓ ORAL, Camiño Noia Campos, Editorial Nigratrea (2003) –> Es tracta d’un recull de contes de tradició oral gallega separats per temes: contes d’animals, contes meravellosos, contes didàctics, contes de capellans, contes de dimonis, bruixes i altres creences, contes de dones i contes d’homes.

Són relats molt curts i un llibret molt petit, però amb un munt ‘històries. Algunes que ja coneixem a la “catalana” com Joan de l’ós i altres totalment desconegudes.

47 contes escollits d’entre 336 versions de contes populars gallecs, i que ens narren històries explicades durant segles de pares a fills.

cuentosgallegos

Jugant a… TAF TOYS

24 octubre 2009
0

Tafanejant la web de l’empresa Andreu toys, em va sorprendre que tenien altres segells, i un d’ells em va agradar especialment: es tracta de TAF TOYS. Una línia de joguines pensades per als més petits, fetes en la seva majoria de roba. Són joguines molt maques i molt pensades per als més petits, d’aquelles que deu venir de gust tocar i manipular qua s’és nen.

Hi ha des de nines de drap, contes de roba, ninots per penjar al cotxet, mantetes d’activitats, sonalls… Així com elements de decoració i ordre en les habitacions dels més petits: com capses de diferents tamanys, medidors, llençols i roba de llit per a nadó… Una gama molt complerta per als més petits de la casa.

Valentí Gubianas fa el seu especial homenatge a Xesco Boix

23 octubre 2009
0

La figura d’en Xesco Boix és i serà sempre un referent en el món de les cançons infantils, qui no recorda el famós “Gripau blau”? I és a aquest personatge que la ciutat de Manresa retrà demà al matí un homenatge. Serà a la Plaça Major de Manresa el 24 d’Octubre a partir de les 11 del matí, i en Valentí ha de preparar una pancarta per al fons de l’escenari, aquí en teniu l’esbós. A les 16h comença l’acte.

Si sou de Manresa, no dubteu a acostar-vos-hi, jo ho faria.

esbos-pancarta-xesco

El Trompeta recomana… CONTES D'ARREU (I)

23 octubre 2009
0

Contes d’Arreu més que una temàtica es tracta d’una col·lecció. Una molt bona col·lecció de Publicacions Abadia de Montserrat que compta amb 12 títols diferents. Cada títol és un conte d’un indret del món diferent amb un il·lustrador també diferent.

Són contes per a nens que comencen a llegir o ja en tenen una mica de pràctica, i m’encanten: per la seva edició, per la tria de les històries, pels il·lustradors escollits, per la varietat i el gust… En fi, una delícia de col·lecció. Avui us porto sis títols, i a la setmana vinent sis més.

COMPTA FINS A CINC, Conte Indi, Ramon Girona, il·l Sebastià Serra, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2003) –> L’ase del terrissaire només sap comptar fins a cinc. Una nit però, una veu li va dir que fés únicament allò que sabés fer, i a partir d’aleshores va poder comptar fins a l’infinit. Les il·lustracions del Sebastià Serra són com sempre en els seus treballs, fantàstiques i excel·lents.

05208

EL CÒNDOR I LES ESTRELLES, Conte peruà, Ramon Girona, il·l Lluís Farré, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2003) –> Des de dalt al cel, el còndor veu tot el que passa a la terra, al seu voltant, veu l’home ric i la nena pobra que no té res per menjar. Un bon dia ell i les estrelles, que són noies de cabell daurat i túnica argentada, decideixen donar-li una lliçó a l’home ric. Un preciós conte que ens parla de la riquesa i la pobresa, les desigualtats al món i de la injustícia.

05207

EL CUINER DEL MANDARÍ, Conte xinès, Ramon Girona, il·l Imma Pla, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2002) –>Un conte en el que podem descobrir una història fantàstica sobre un llac d’aigües cristal·lines, un malvat mandarí, un cuiner i una carpa. I és que el poderós Mandarí vol fer buidar l’estany d’aigües cristal·lines perquè segons diu el cuiner s’hi ha amagat una carpa que no vol convertir-se en un àpat pel mandarí. Què tindrà de cert aquesta bestiesa d’història?

05206mandari

EL MAPUTXE SENSE OMBRA, Conte Maputxe, Ramon Girona, il·l Luchini, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2004) –> Fa molts i molts anys a la Patagònia les bruixes vivien en coves dins els volcans, els arbres parlaven i els Maputxe si no en tenien cura podien perdre la seva pròpia ombra! On s’amagarà?

05212

EL RIURE DE LA HIENA, Conte Centreafricà, Ramon Girona,  il·l Pep Brocal, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2001) –> Aquesta és una llegenda molt popular provinent del centre d’Àfrica i que s’ha explicat arreu. I és que les hienes són uns animals molt peculiars, mentre els lleons rugeixen, els gossos borden i els gats miolen; les hienes fan un soroll ben estrany, una espècie de riure temible que les ha convertit en un animal sovint antagonista d’algunes històries. Voleu saber perquè riuen les hienes? Aquesta història ens ho explica.

052011

ELS TRES PANS, Conte rus, Ramon Girona, il·l Mercè Canals, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2004) –> Dos protagonistes molt diferents protagonitzen aquesta història, són el dia i la nit. en Fiòdor és baix i prim, en nikita alt i forçut. En Fiòdor xerra fins i tot pels colzes, en canvi en Nikita no diu pràcticament res. Al poble hi ha un cartell en que diu “lluiteu contra Nikita, el gegant”. En Fiòdor creu que amb tres pans en tindrà prou i tothom se’n riu d’ell. Quina en té pensada aquest petit valent?

05213

<