El Sant Jordi de l'Elefant Trompeta

27 abril 2015
0

Aquest any vaig tenir una mica d’embolic el dia de Sant Jordi, així que em vaig decidir a anar a Barcelona al migdia, i la veritat que va ser d’allò més entretingut. Vaig començar el meu passeig per Rambla Catalunya per tal d’acostar-me a l’estand de la llibreria Al·lots per visitar las bons amics del Trompeta el Xavier Salomó i la Meritxell Martí, i a més també hi era la Mercè Canals que signava sobretot la seva darrera novetat “Contes per anar a dormir”. Les signatures van ser tot un èxit i tot i la calor i els sol asfixiant, hi havia força cua esperant rebre la seva dedicatòria d’aquests fantàstics il·lustradors i autors infantils.

2015-04-23-12.48.22 2015-04-23-12.51.46

Després em vaig decidir a pujar a peu fins a Gràcia, ja que a Pla de Salmerón, s’organitzava com ja fa vuit anys la Trobada d’Il·lustradors. Aquest any però, estava força deslluïda. No sé si era pel fet que quan vaig arribar eren les 13:30 i a aquella hora els nens o estaven dinant a casa o a l’escola, però la veritat és que hi havia poqueta gent, acostumada a haver-hi anat a les tardes la resta d’anys se’m va fer força estrany. Tot i així vaig poder veure a l’Anna Llenas, a en Gustavo Roldán, la Mercè Galí entre d’altres.

2015-04-23-13.43.192015-04-23-13.43.322015-04-23-13.43.49

Tot plegat va fer com sempre de Sant Jordi, una jornada màgica i especial.

 

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ M'AGRADARIA SER (2)

24 abril 2015
0

Ja fa forces mesos us vaig parlar de la col·lecció M’agradaria ser, i avui us en portaré dos nous títols. Es tracta d’una col·lecció fantàstica, i és que tots els nens i nenes quan són petitons somien que voldran ser quan siguin grans: mestres, doctors, veterinaris, cuiners… Cada conte ens acosta una professió i ho fan d’una manera dinàmica i molt bonica amb un gran tàndem de la literatura infantil del nostre país com són l’Anna Obiols i en Subi.

M’AGRADARIA SER… CUINERA, Anna Obiols, Il·l. Subi, Col·l. M’agradaria ser, Editorial Baula

106190_Magardaria_ser_cuinera

M’AGRADARIA SER… PAGÈS, Anna Obiols, Il·l. Subi, Col·l. M’agradaria ser, Editorial Baula

106191_Cub_MS_pages

El Trompeta a Món Llibre 2015

22 abril 2015
0

El cap de setmana passat com bé ja us vaig anunciar es va celebrar Món Llibre, la fira de literatura infantil més important del pla de Barcelona. És un espai dedicat i pensat única i exclusivament per a nens, per tal que ells juntament amb els seus pares puguin gaudir de tota una sèrie d’activitats, jocs, tallers, contacontes… Com a apassionada del món de la il·lustració i de la literatura infantil m’agradaria destacar que enguany hi havia dues exposicions d’allò més interessants

Una de l’il·lustrador André Letria il·lustrador portuguès d’un dels darrers àlbums publicats per Editorial Joventut: Si yo fuese un libro i del llibre Mar. L’exposició estava composada per originals d’aquestes dues obres.

Per altra banda, i com bé vaig intuir amb el cartell de Món Llibre d’enguany, la fira volia retre un més que merescut homenatge a l’obra de Lewis Carroll Alícia al País de les Meravelles que enguany compleix ni més ni menys que 150 anys. Per retre aquest homenatge, l’exposició incloïa diversos originals en diferents formats, fets per diferents il·lustradors, alguns de més antics, altres de més moderns… Tots ells de l’Alícia i dels seus rocambolescos personatges, que encara avui no passen inadvertits pels amants de la literatura infantil i de la il·lustració.

La resta en sí, seguint amb el format dels altres anys, amb espais similars i amb un munt d’activitats, això sí diferents. Us deixo amb un munt de fotos que varem fer de quan hi vam ser.

P4195290 P4195292 P4195293 P4195294 P4195296 P4195300 P4195301 P4195303 P4195305 P4195306 P4195307 P4195308 P4195309 P4195310 P4195311 P4195312 P4195313 P4195314 P4195315 P4195317 P4195318 P4195319 P4195321 P4195323 P4195324 P4195326 P4195332 P4195334 P4195336

Els orígens de… LES LLEGENDES DEL GORG NEGRE

20 abril 2015
0

442816Com bé us vaig explicar en la historia sobre les bruixes del Castell de Montsoriu, diu la llegenda que un cop varen ser expulsades del Castell van anar a parar al Gorg Negre de Gualba. I és que el Gorg Negre és un dels paratges naturals del Montseny  amb més misteri i al voltant del qual han nascut moltes històries de bruixes i bruixots, i de dones d’aigua. I és que segons diuen les múltiples llegendes que s’expliquen al seu torn aquest és l’indret on prenien els seus banys nocturns les dones d’aigua, on es congregaven bruixes i bruixots per dansar i on fins it tot el mateix diable es banyava a les aigües negres de l’engorjat. La història que us explicaré en primer lloc té a veure amb les bruixes i bruixots i diu així:

“Segons diu la llegenda el terme de Gualba es veia castigat sovint per tempestes horribles d’aigua oi calamarsa que arrasaven amb els conreus i els boscos, portant a la misèria a la gent del poble. Davant de tantes desgràcies i tan consecutives, els gualbencs i gualbenques varen començar a pensar que aquestes tempestes probablement no tenien un origen natural, sinó que podien ser provocades per éssers de poders malèfics.
Poc a poc els vilatans es van anar fixant en petits detalls i coincidències que podien explicar l’origen de les tempestes que patien. I és que sempre, abans de començar una tempesta, des del Gorg Negre sorgia una boira espessa que s’enfilava muntanya amunt fins a transformar-se en aquelles terribles tempestes, que tant de mal feien a les gents del poble. Relacionant aquest fet amb que les aigües del Gorg Negre era el lloc on es solien banyar les bruixes i els bruixots, pogueren descobrir que els culpables d’aquelles tempestes eren aquests éssers malèvols.
Aquestes tempestes només es podrien acabar resolent amb ajuda divina. I va ser que en aquell moment el rector de Gualba va agafar una creu de ferro i aigua beneïda tot fent camí cap al Gorg Negre amb tots els feligresos al darrere. En arribar varen comprovar que les aigües del Gorg ja bullien degut a la presència de les bruixes. En aquell moment quan el rector comença a llençar aigua beneïda per les pedres i l’aigua del gorg, i les bruixes que es trobaven a dins començaren a xisclar i varen quedar atrapades per sempre més en el fons d’aquelles aigües.
El rector va fer clavar la creu al cim de la muntanya on abans es formaven les tempestes i des d’aquell moment Gualba i el seu entorn varen deixar de patir les pluges intenses i les pedregades que tot ho destrossaven.”

Una altra de les històries que s’explica entorn aquest misteriós indret és “La dona d’aigua de Gualba”  i diu així:
“Una vegada a Can Prat hi havia un amo molt poderós que governava amb intel•ligència terres i ramats. La seva casa era antiga i tenia un munt de terres, i algunes masies i masos sota els seus dominis.
A l’amo de Can Prat li agradava passejar entre les rouredes, li agradava sortir a passejar cap al vespre mentre sentia el bordar dels gossos, els ramats que van cap als corrals i el vent removent les fulles dels arbres. Tant caminava, que sovint se li acabava fent de nit pels camins de la Vall de Santa Fe.
Un vespre en una d’aquestes passejades va arribar fins al Gorg Negre, allà l’amo es va asseure sobre una pedra al costat de l’aigua. I primer una mica enterbolida pel moviment de l’aigua, i després totalment nítida va aparèixer entre les aigües la figura nua d’una dona que es pentinava la cabellera rossa com l’or. L’home no havia vist mai una perfecció com aquella, uns ulls verds, mirada perduda, la perfecció personificada.
De cop i volta, ella se’l va mirar de fit a fit i ell va descobrir en aquell moment que se n’havia enamorat perdudament.
L’amo de Can Prat li va preguntar com es deia però la noia no va contestar. Diu la història que ell li va estar fent preguntes durant una bona estona, però que ella només l’observava sense dir ni un mot. Però va arribar un moment en que de manera molt tímida la noia li va acabar explicant que era donzella de riu, no pas mortal però tampoc immortal, i que obeïa a una llei i unes costums totalment diferents a les humanes, i que si l’abraçava en aquell moment i en aquell lloc podia arribar a ser molt perillós. Diuen també que tenia una veu com d’un altre món, com si es tractés del so d’una campana marina.
Aquella nit després de molt xerrar, l’home li va demanar que s’hi casés, que compartiria amb ella tot el que posseïa; però la jove tenia por de deixar l’indret on havia estat engendrada, s’havia criat i l’indret on es sentia realment protegida; per endinsar-se en una vida que desconeixia del tot. Havia sentit parlar de la inconstància dels humans, de la seva cobdícia i dels seus desequilibris.
Però per altra banda la jove estava també una mica cansada de la freda certitud del seu medi vital i es va adonar també que l’home que tenia al davant li agradava molt. Tant era així que al final va decidir casar-s’hi amb l’única condició que ell mai li recordés ni en públic ni en privat el seu origen com a dona d’aigua.
Tan bé va anar tot plegat, que varen fer més fortuna de la que ja tenia l’amo de Can Prat, que varen governar amb intel·ligència i mà ferma aquelles terres, i que varen tenir dos fills, un nen i una nena. I així varen passar un grapat d’anys.
A vegades però, a Penya negra, a l’altra banda de la plana, hi vivia un Déu mesquí que estava esperant que tot plegat acabés fallant per alguna banda. Un maligne geni del lloc sense nom ni aspecte coneguts, promotor de tota mena de malifetes i autor, potser, de la desgràcia que estava a punt de succeir.
I és que heus aquí que un mal dia, quan l’home i la dona estaven mesurant una terra que calia preparar per al cultiu, varen començar a discutir de què seria el més adient per plantar. L’un volia plantar un tipus de blat, i l’altre un altre, i no aconseguien posar-se d’acord. La discussió va anar pujant de to, fins que el marit enfadat i oblidant el jurament que havia fet i cridant als quatre vents, que ella poc podia entendre de terres i conreus i que no era més que una dona nascuda i treta de l’aigua per ell mateix feia molts i molts anys. Tot just pronunciar aquelles paraules ja se’n penedia d’haver-les dit, però no podia pas tirar enrere.
La dona en sentir aquelles paraules va fugir cap al fons de les aigües del Gorg Negre sense que l’amo de Can Prat la pogués retenir. Ell decaigut tornà cap a casa, mentre que una gran tempesta s’acostava.
I l’amo de Can Prat ja mai més va tornar a veure la seva dona, i anava una vegada i una altra al Gorg, la cridava i res, va intentar-ho tot: sortilegis, encanteris, promeses, però res. I cada vegada que intentava anar a veure-la les nits de lluna plena, que és quan se sap que les dones d’aigua surten a pentinar-se, de camí al gorg queia adormit i no es podia despertar fins a l’alba.
També expliquen que la dona, quan l’amo no se n’adonava. Tornava a casa, a l’habitació dels seus fills a cantar-los i a acaronar-los els cabells. I que quan marxava, li queien les llàgrimes que anaven a parar damunt de la taula de castanyer del menjador, i que a l’endemà aquelles llàgrimes es convertien en perles d’incalculable valor que l’amo de Can Prat recollia. És per això que la riquesa d’aquella família va prosperar molt i molt més.”

Aquesta llegenda està extreta del llibre “Llegendes del Montseny” de Martí Boada.
Com podeu veure un indret que amaga grans i màgiques històries, totes elles giren al voltant de personatges màgics i sens dubte sorprenents.

Signatures per Sant Jordi a Abracadabra Llibres

19 abril 2015
0

I com des del Trompeta sempre intento acostar-vos tota la informació dels actes que giren entorn la literatura infantil i juvenil, no em podia estar de portar-vos les signatures de llibres que per Sant Jordi organitza la llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5, Barcelona). Les signatures tindran lloc a partir de les 13h, us deixo la imatge amb tot el llistat d’autors i il·lustradors que aniran passant per la llibreria.

A4

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ PETITS DESCOBRIMENTS (4)

17 abril 2015
0

Com bé ja us he explicat en anteriors entrades, la col·lecció Petits descobriments pretén ser els primers llibres de coneixements destinats als més menuts, són llibres que volen explicar als nens l’origen de les coses que per a ells els hi són properes i fer-ho de manera senzilla i entenedora, tot combinant il·lustracions amb imatges reals, i fent-ho bàsicament amb lletra de pal, tot i que també introdueix algunes paraules en lletra lligada. Es dos nous títols de la col·lecció són aquests:

L’ESMORZAR ÉS A TAULA, Marta Luna, Il·l. Ximena Maier, Col·l. Petits descobriments, Editorial Baula (octubre 2014) –> A través d’un acte tan quotidià com pot ser esmorzar, aquesta història pretén que els infants parin atenció als lactis, entenguin que són, d’on provenen i els tipus que hi ha.

106188_CB_esmorzar

PARLEM DE TRENS, Marta Luna, Il·l. Ximena Maier, Col·l. Petits descobriments, Editorial Baula (octubre 2014) –> Els tresn és un dels mitjans de transport que més agrada a les criatures, i amb aquest llibre descobriran un munt de coses sobre ells: quin és el més ràpid, quins tipus de trens hi ha, i que hi ha algun que fins i tot va sota el mar.

106189_CB_trens

8a Trobada d'Il·lustradors a Gràcia

16 abril 2015
0

P1070029-760x428Enguany es cel·lebra la vuitena Trobada d’Il·lustradors a Gràcia el dia de Sant Jordi. Un acte que any rere any ha anat creixent més i més i que actualment és tot un èxit d’assistència i participació. L’acte té lloc, com cada any el mateix dia de Sant Jordi, aquest any dijous de 10 a 14h i de 17 a 20:30h al Pla de Nicolás Salmerón, a Gràcia. L’acte com sempre l’ha organitzat la llibreria infantil Casa Anita amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i l’Editorial Ekaré.

Aquest any els il·lustradors que signaran us els poso dividits en si ho fan matí o tarda, així podeu escollir l’il·lustrador que us agradaria que us signés:

Matí a partir de les 10 i fins les 14h:

Carole Henaff
Imapla
Gustavo Roldán
Iratxe López de Munain
Raquel Díaz Reguera
Rocío Martínez
Mercè Galí
Arianne Faber
Liliana Fortuny
Miguel Gallardo
Anna Llenas

Tarda, a partir de les 17h:
Carole Henaff
Imapla
Gustavo Roldán
Iratxe López de Munain
Raquel Díaz Reguera
Rocío Martínez
Mercè Galí
Arianne Faber
Liliana Fortuny
Mercè Canals

Món Llibre 2015

14 abril 2015
0

cartellpepI amb aquesta Món Llibre celebra enguany la seva onzena edició. De nou als espais del CCCB es celebra el ja consolidat com a Sant Jordi pels nens, un festival de literatura infantil referent a la ciutat de Barcelona i que enguany ha volgut dirigir la mirada especialment cap als nens de 8 a 13 anys. Per a ells han creat un espai on podran trobar diferents activitats relacionades a desocbrir l’Alícia en el país de les meravelle.s Els més petits també gaudiran del seu propi espai on podran gaudir d’una biblioteca als núvols o escoltar cançons de bressol. Una altra de les novetats serà la Mónllibreria ubicada a la plaça dels Àngels que acull una desena de llibreries amb una secció permanent de literatura infantil, on es podran comprar llibres seguint el consell del seu personal.

Tot plegat es durà a terme aquest cap de setmana, sempre el previ a Sant Jordi 18 i 19 d’Abril d’11 a 19:30h. Els diferents espais on es duran a temre totes aquestes activitats i moltíssimes més són:

CCCB

Plaça Joan Coromines

MACBA

Plaça dels Àngels

És sens dubte la cita per excel·lència de la literatura infantil, a banda d’una cita pràcticament obligatòria perquè els pares i mares portin als seus fills a gaudir de la literatura i del munt d’activitats que tindran lloc en un cap de setmana fantàstic com és el que any rere any organitzen a Món Llibre.

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ CANTEM (4)

10 abril 2015
0

Són molts els contes de la col·lecció Cantem que us he anat acostant, i és que cada vegada que l’editorial Baula en treu un de nou, m’és impossible no portar-vos-els, perquè em semblen contes molt útils per a mestres i per a famílies que vulguin que els seus infants gaudeixin de la música i els contes i ho facin d’una manera divertida i entretinguda. Us porto dos nous títols de la col·lecció, que com ja sabeu vénen amb les lletres de les cançons, els cd’s per a que les pugueu escoltar, i les boniques il·lustracions que acompanyen cada cançó.

AMB EL DIT, DIT, DIT…, Toni Giménez, Mercè Arànega, Col·l. Cantem, Editorial Baula –> Es tracta aquesta vegada d’un recull de cançons que tenen el cos humà com a protagonista.

105014-Amb-el-dit-dit-dit

CANÇONS DEL MEU ENTORN, Jaume Barri, Il·L. Francesc Rovira, Col·l. Cantem, Editorial Baula (març 2015) –> De la mà de l’autor de les cançons repassarem una sèrie de situacions quotidianes en la vida dels infants, ja sigui passejar pel mercat, anar amb bicicleta, fer un avió de paper o jugar a fer l’animal tot cantant.

106194_Cantem13

Presentació de… DEL DRET I DEL REVÉS

9 abril 2015
0

I sembla que de presentació va la cosa, i és que aquest mateix dissabte 11 d’Abril a les 12htindrà lloc a la llibreria Abracadabra llibres (C/General Álvarez de Castro 5, Barcelona) una altra presentació. En aquest cas es tracta del conte Del dret i del revés publicat per l’editorial La Galera d’Elisabet Alemany i Gustavo Roldán, galardonat amb el Premi Sant Joan de Déu 2014.

De ben segur que us reben amb el braços oberts. Es tracta d’una activitat familiar per a tota la família.

dret_i_del_reves_cubierta

<