Jugant a… LA MARELLE ÉDITIONS

30 juny 2012
0

La Marelle Éditions és una marca de productes de papereria i de complements francesa. I us preguntareu, quin interès té el Trompeta en els productes de papereria? Doncs bé, resulta que es tracta de productes amb uns acabats molt bonics i uns dissenys i il·lustradors espectaculars. I és això el que els fa especials, les il·lustracions de les seves capses de llapis,  o dels plats i gots per a nens, de les seves capses per a l’esmorzar, de les seves arrecades o penjolls… Però amb el que sens dubte em quedo i m’ha agradat més, de fet és amb el que vaig descobrir aquesta marca, és amb els seus trencaclosques. Uns trencavclosques preciosos, amb unes il·lustracions sorprenents i pensats per a diferents edats. I és que les il·lustracions més infantils i els trencaclosques amb menys peces estan pensats per a nens de 3 anyets, i els més difícils i amb il·lustracions més complexes per a nens més grans.

Us deixo una petita mostra dels seus productes, sobretot dels seus contes, tot i que us adverteixo que en la seva web tenen molts més productes, tot i que resulta un xic caòtica.

El Trompeta recomana… ELS CONTES D'ANTONINO

29 juny 2012
0

Avui us porto una col·lecció composta de moment per dos únics títols i molt diferent de les col·leccions tan infantils i per a nens més petits que us estic portant aquestes darreres setmanes. Aquesta vegada us porto un parell de contes que narren les històries i aventures d’un personatge principal: Antonino. Antonino és un home menut i es deixa emportar sempre pel més pur estil aventurer. Li encanta viure aventures, superar obstacles, i tot plegat fer-ho sempre en plena naturalesa, allunyat de la ciutat. Antonino és un personatge amb el que un nen de quatre anys s’hi pot identificar amb facilitat, i és que les necessitats dels infants i d’Antonino són molt similars: menjar, dormir, sentir-se estimat, conèixer i descobrir.

Us deixo amb els dos títols de la col·lecció, crec que us semblaran curiosos, originals i divertits, i és que en cadascuna de les seves planes es respira l’art i l’essència d’en Lluïsot, un gran de la il·lustració al nostre país.

ANTONINO CONTRA EL TIEMPO, Juan Arjona, Il·l. Lluïsot, Editorial A Buen paso –> En aquesta primera entrega Antonino, tot i ser de complexió molt menuda, serà capaç de treure forces d’allà on sigui per aconseguir rescatar un ós ferit del bosc i portar-lo a l’hospital en només 5 minuts. Una empresa impossible que sembla que Antonino aconseguirà, i és així com naixerà una bonica amistat amb l’ós rescatat!

ANTONINO VA Y VIENE, Juan Arjona, Il·l. Lluïsot, Editorial A Buen paso –> Oso és l’amic d’Antonino i avui el que vol aconseguir per ell són els millors menjars, els menjars més exquisits, per aconseguir-ho serà capaç d’escalar la muntanya i munyir la cabra per agafar la seva llet fresca per esmorzar, es submergirà en les profunditats del mar per pescar per el seu amic, per la tarda escalarà l’arbre més gran per aconseguir berenar mel amb l’ós… Una història sobre el valor de l’amistat, sobre la importància de sentir-se estimat, de donar i de rebre, de ser generós. I és que els dos títols d’aquesta col·lecció són ben bé això una exaltació a l’amistat, en ajudar-se l’un a l’altre i a comprendre’s i compartir les coses, i tot plegat amb uns contes que no són gens nyonyos pel que fa a la il·lustració o a la història, que tenen un punt de surrealisme i que són molt divertits.

TXELL DARNÉ: "Il·lustrar és expressar-te amb imatges"

28 juny 2012
0

Txell Darné és sens dubte una il·lustradora particular, com molts d’altres il·lustradors del nostre país va estudiar a l’Escola Massana, i des del 2004 es dedica al món de la il·lustració de manera professional. Jo vaig tenir el plaer de descobrir la seva obra en un dels seus darrers treballs, el de El mariner de Sant Pau, amb l’editorial Efadós, i em va agradar moltíssim. Treballa amb la tècnica del collage per a fer les seves il·lustracions: papers, diferents textures, taps de suro, cartes, pinces d’estendre… qualsevol cosa pot servir per formar part dels seus personatges i els seus paisatges, si a tot plegat hi afegim el seu estil a l’hora d’il·lustrar fan que el resultat sigui veritablement sorprenent.

És sense renunciar a aquest estil, amb la seva particular visió dels seus propis personatges que ha arribat a ser la il·lustradora que és ara i a tenir un estil tan reconeixible per a tots. Estic convençuda que si no la coneixeu, us encantarà descobrir-la.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Sempre m’havia agradat dibuixar, remenar papers i experimentar,  però  no coneixia la il·lustració, és a dir la carrera d’il·lustració en sí. Va ser una mica de casualitat, parlant amb una companya que ella ho havia començat a estudiar a l’escola Massana em va dir que m’agradaria que era molt interessant. Em vaig informar, em va agradar moltíssim , vaig fer les proves d’accés i vaig decidir matricular-m’hi.

– Quan temps fa que t’hi dediques?
Podríem dir des  del 2004, per tant, 8 anys!

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Bé el treball que he anat fent ha estat el que m’ha anat obrint de mica en mica les portes, a poc a poc s’han anat coneixent les meves il·lustracions i potser sí que m’he anat fent un lloc o un raconet en el món de la literatura infantil.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Perquè?
De l “My longest Puzzle”, de Londji. No és un llibre, és un puzzle, “el puzzle més llarg del món” 200 x 15 cm. Però va ser una feina molt bonica, d’anar-lo construint de mica en mica, d’anar buscant diferents històries i anar-les enllaçant. És un tren, en el que hi passen un munt de coses, s’hi pot trobar des d’un casament, fins a una àvia que estén la roba …
La feina que realitzo amb Londji m’omple molt ja que són projecte smolt divertits, de crear joguines, com Londji diu, joguines poètiques,  que aporten un valor als nens. Hem creat junt amb el meu company Joan Gómez de l’estudi de disseny Canseixanta, diferents projectes per a Londji i de tots n’estic molt contenta ja que cada projecte és molt interessant i a la vegada arriscat a l’hora de crear. Podeu veure’ls a la web de Londji (www.londji.com).

– I quin va ser el més difícil?
Difícil però a la vegada molt gratificant, “La Llegenda del mariner de Sant Pau” d’editorial Efadós. Va ser “difícil” en el sentit que havia d’il·lustrar paisatges reals, i amb la meva tècnica del collage era un repte. Però per contra, va ser un treball molt bonic  ja que des de l’editorial em van donar molt de material antic, fotografies sobretot, molt interessant, que em van anar molt bé per poder emmirallar-m’hi .

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Començo pensant què voldré dir i com ho voldré dir. Faig un petit esbós en llapis i després començo a buscar el material que em farà falta: paper, taps de suro, ferro… i començo a combinar-los entre ells, després faig fotografies o bé escanejo per tal d’acabar de muntar la il·lustració digitalment.

– Les teves il·lustracions són molt característiques: combines diferents textures, materials… És senzill il·lustrar o representar una escena fent-ho amb collage de diferents materials?
Bé, és laboriós però no és difícil, la veritat és que és molt divertit.

– Il·lustrar és…
expressar-te amb imatges.

– Sinó fossis il·lustradora series…
veterinària. A casa meva tenen una botiga d’animals i sempre havia dit que volia ser veterinària, però sense fronteres. M’agrada molt viatjar i els animals i pensava que seria una bona combinació.

– Com definiries el teu estil?
Diuen que és un collage de l’Europa de l’est, dels anys 50, naïf, entranyable… no sé.

– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
L’Isidro Ferrer. M’encanta com treballa, les imatges que crea són boníssimes! Sempre amb molt de doble sentit, buscant sempre el límit, és molt bo.

– Has il·lustrat recentment una llegenda catalana, El mariner de Sant Pau, una història molt popular a les nostres contrades. Com va sorgir aquest projecte? Què va significar per tu? Ja coneixies la història?
El projecte fou un treball molt bonic. No coneixia la llegenda i la veritat és que és una història trista amb un final feliç. El projecte fou un encàrrec de l’editorial. Coneixien la meva feina i van creure que jo seria una bona opció per il·lustrar aquesta llegenda. Em va agradar molt ja que forma part d’una col·lecció de llegendes catalanes il·lustrades pels més menuts. Està bé recuperar la tradició catalana i transmetre-la als infants ja que és una manera de fer-la viva i mantenir-la.

– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
Alícia al país de les meravelles. Perquè hi ha molts de personatges fantàstics, és una història molt bonica i divertida que dóna molt de joc a l’hora d’il·lustrar.

– Si fossis un personatge de conte series…
En Patufet.

– Quin és el conte que més t’agradava quan erets petita?
El Soldadet de Plom

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
No ho sé, el que sí sé és que el que m’agradaria és continuar fent com ara. Il·lustrant amb il·lusió perquè això és el que es transmet en la imatge i crec que és molt important ja que les imatges parlen i transmeten aquestes ganes de que surti bé, de què cada imatge sigui especial.

– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país ric

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que encara ens queda molt camí per fer. A diferència d’altres països com França en què la il·lustació infantil té un paper molt important i valorat. Aquí estem tot just als inicis. Els àlbums infantils il·lustrats cada vegada van agafant més protagonisme, potser  gràcies a editorials més petites que procuren tirar més per aquest camí i aposten per bons àlbums il·lustrats.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Bé estic treballant amb un nou projecte de l’Editorial Efadós i també amb Londji.  Projectes molt interessants i bonics, que si tot va bé sortiran per Nadal.

Dibixant a… LA MUNTANYA DE MONTSERRAT

27 juny 2012
0

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2012)

Els racons de… LA PETITA

26 juny 2012
0

Avui us porto un nou racó, un racó molt important pel Trompeta. Es tracta de la quarta llibreria especialitzada en literatura infantil de tota Barcelona. Sí n’hi ha poques però són de qualitat, després d’Al·lots, Casa Anita i Abracadabra Llibres (i degut al tancament de La peixera de Sarià), LA PETITA és la quarta. Establerta al barri de Poblenou, és un negoci obert amb moltes esperances i il·lusions de cara al futur que vol acostar bona literatura infantil al més menuts, vol portar productes de qualitat, i ho vol fer amb coherència i criteri. I si les coses es fan així, de ben segur que els anirà molt bé a aquesta parella de propietaris que es van allunyar del món de la premsa gastronòmica per apostar per un projecte propi i en comú: crear una llibreria especialitzada.

És un espai petit i acollidor, que es troba en una zona comercial i tranquil·la del barri del Poble Nou, en un carrer semipeatonal just al costat del mercat. Una zona de ben segur molt transitada pels veïns i que respira aquella pau i aquella sensació de barri que només es pot trobar en algunes zones del pla de Barcelona.

Pel que fa a la llibreria, hi ha un fons editorial triat amb molta cura, i ben distribuït. Podem trobar àlbum il·lustrat en llengües estrangeres i també algunes joguines ecològiques i curioses d’aquelles que tan li agraden a l’Elefant Trompeta.

Els contes estan dividits per edats, i també per temàtiques, i hi ha una part de recomanacions. I una curiositat de les estanteries, és que a la part de dalt hi ha un tros de pissarra que fa que no els calguin anar canviant els cartells si decideixen canviar l’organització del seu fons editorial, només en esborrar el que hi ha escrit a guix, que determina el que hi ha en aquella estanteria, n’hi ha prou. Això li dóna més funcionalitat i dinamisme a l’espai, i la possibilitat de decidir-se per una altra distribució més endavant en cas de no funcionar l’actual.

En definitiva, un projecte molt engrescador, uns propietaris molts amables i moltes ganes de tenir una altra llibreria infantil ben a prop.

Us animo a tots els apassionats pel món de la literatura infantil, tots els papes amb nens menuts i al públic en general que us hi acosteu. No us decepcionarà!

La Petita

C/ Marià Aguiló, 115

telf: 93 188 24 56

info@lapetita.com

Us deixo amb les fotografies que he pogut fer.

I més fang!

26 juny 2012
0

Com ja és tradició a l’escola en la que actualment treballo es fa una exposició de fang on cada nen ha de fer tres figuretes. Enguany us porto les fotos d’aquest curs, una feinada esgotadora que s’ajunta amb tota la feinada habitual que comporta un final de curs de treball frenètic, calor, ganes de que arribin les vacances…

En fi, us deixo les fotos, aquest any cal dir que han quedat força bé i es veu millor que en d’altres anys, he fet un autèntic reportatge fotogràfic. Espero que us agradin…

Els orígens de… LA MUNTANYA DE MONTSERRAT

25 juny 2012
0

“Diuen que fa molts i molts anys, on actualment hi ha la Serra de Montserrat, hi havia un gran llac, un llac que cobria tota la plana i en el que desembocaven els cabalosos rius de Tramuntana. Un llac rodejat de verns, pollancres, salzes, i on els ramats hi pasturaven tranquil·lament.
Però vet aquí un dia, un pastor un xic despistat amb el seu bastó va moure una pedra que va obrir un reguerot en la zona on els contraforts de Reixac s’ajuntaven amb la falda de la muntanya de Montcada.
Les aigües del llac van començar a escolar-se, primer poc a poc i després molt més de pressa, fins que el llac va acabar formant el riu Besós, i tota l’aigua anava cap al mar i el llac es va eixugar del tot. El darrer dels indrets que es va buidar va ser el de la Rodàlia de Gallecs, on el llac era més profund. I és així com van néixer les muntanyes de Montserrat, per culpa d’un pastor despistat.”

Aquesta llegenda o rondalla popular ens narra una explicació en forma de conte de la formació de d’aquestes muntanyes tan populars. Es tracta d’una rondalla de transmissió oral explicada de pares a fills. I és que sobre els orígens d’unes muntanyes amb una forma tan peculiar com les de Montserrat, se n’expliquen un munt d’històries, llegendes entorn a com va néixer aquesta formació geològica. Montserrat té unes característiques morfològiques tan peculiars que l’han convertit en un dels símbols i emblemes de les nostres contrades, i un indret màgic entorn el qual el desenvolupen tota una sèrie de llegendes.

Però lluny de poder ser una història verídica, es tracta d’una rondalla o llegenda que intenta explicar un fenomen geològic peculiar i ho fa, en certa manera de forma no massa allunyada de la realitat. I és que fa uns 50 milions d’anys hi havia un gran golf marí d’aigües no gaire fondes, on ara podem trobar la Depressió Central Catalana. Un golf al qual desembocaven rius procedents del massís catalano-balear, desaparegut avui dia evidentment, i que transportaven grans masses de còdols. Els còdols són fragments de roques arrodonides com a conseqüència de l’erosió i el transport. Aquests còdols es van anar barrejant  amb altres materials més pastosos i van acabar formant una gran massa que quan va desaparèixer el massís catalano-balear i es van anar succeint tota una sèrie de cataclismes geològics als terrenys del voltant del gran golf, el relleu de Montserrat va emergí del fons del mar fa uns 10 milions d’anys. I els vents, pluges i glaçades, li van acabar de donar el relleu tal i com el coneixem avui dia, generant formes d’allò més curioses i espectaculars que han fet d’aquesta, una muntanya única en el món.

El fet de que hagi estat capaç de mantenir aquests relleus inversemblants és en part gràcies a la duresa dels materials amb els que està composada la muntanya, formats per conglomerats (còdols, sorres i un duríssim ciment calcari), que els científics anomenen pudingues.

És per tot plegat que en certa manera, la teoria científica ve a reafirmar allò que ens explica la rondalla que en el fons Montserrat estava inundat per un gran llac, que va acabar buidant-se, l’únic que canvia, evidentment, és l’explicació de com ho va fer.

Però de Montserrat se’n diuen un munt de coses, i hi ha un munt de llegendes, mites i teories al seu voltant. Hi ha fins i tot una profecia que diu que al igual com la muntanya emergí del mar, el dia que arribi la fi del món i dels segles aquesta es tornarà a enfonsar.

Sigui com sigui, Montserrat, els seus orígens, les peculiars formes d’alguns dels seus cims, i la relació amb la religiositat i la troballa de la Verge de Montserrat, ha fet d’aquesta la muntanya més emblemàtica del país, la muntanya de les catalans i catalanes per excel·lència, i del Virolai, un dels himnes de la nació.

Explica'm… INVENTARIO ILUSTRADO DE ANIMALES

24 juny 2012
0

INVENTARIO ILUSTRADO DE ANIMALES, Virginie Aladjidi, Il·l. Emmanuelle Tchoukriel, Trad. Pedro A. Almeida, Editorial Factoría K de Libros –> Avui us porto una espècie d’enciclopèdia d’animals per a nens, tot un recull de múltiples espècies, algunes en perill d’extinció, altres no… totes elles, però fantàsticament recollides en aquest inventari, amb unes il·lustracions detallistes, realistes i excel·lents.

El llibre recull un centenar d’exemplars d’animals diferents: vertebrats, invertebrats, amfibis, aus, peixos, rèptils… De cadascú d’ells s’indica el nom comú i el científic, i s’afegeix una descripció que acompanya unes il·lustracions coloristes, naturalistes i pintades amb aquarel·la. Són unes il·lustracions precioses que fan d’aquest gran recull d’animals, un llibre realment fantàstic per a tots aquells nens que els fascina el món dels animals d’arreu del món.

Un recull d’animals molt interessant que m’encantaria que li donessiu una oportunitat.

Jugant a… GLOBAL AFFAIRS

23 juny 2012
0

Si la setmana passada us portava una marca de productes holandesa, aquesta setmana us en porto una altra, i no precisament perquè siguin marques que hi vaig descobrir allà, de fet les he descobert per les nostres contrades. L’any 1999 Annette Bog Klein va decidir fer de la seva passió per viatjar, la seva feina, i és que es va decidir a importar a Holanda productes dels seus viatges a la Índia i la Xina, productes i complements per la llar i joguines per als nens. En aquests viatges es va enamorar dels colors brillants de tots aquests productes i l’ús de teixits tradicionals, i va ser així com va decidir crear la seva pròpia marca de productes: Global Affairs.

Global Affairs neix al cor d’Amsterdam i des d’allà fabriquen elements decoratius per l’habitació, pitets, joguines per als nadons, objectes de fusta, elements decoratius per a festes i per a diferents èpoques de l’any, bosses i tota una sèrie de productes per la llar.

Evidentment de tot plegat, el que em va cridar més l’atenció varen ser les seves joguines, algunes fetes de ganxet, altres amb teixits de colors molt vius i divertits, titelles, i tot plegat fet amb robes i fils naturals seguint les premisses dels productes indis i xinesos que van servir d’inspiració per aquesta marca.

Us deixo amb les joguines que més em van agradar, ja veureu com són fantàstiques.

El Trompeta recomana… ELS CONTES DEL NO

22 juny 2012
0

Els dos títols que us portaré a continuació es tracten d’una mateixa col·lecció pensada per als nens més petits de la casa, aquells que quan comencen a parlar sembla que el NO sigui l’única paraula present en el seu vocabulari, nens que a partit de l’any i mig – dos anyets comencen a dir que no a tot, no vull menjar, no em vull, banyar, no vull anar a dormir, i què han de fer els pacients pares davant d’una resposta tan contundent? Doncs tenir molta paciència, establir unes pautes i uns límits de conducte ajustats, ser ferms en les seves decisions i en definitiva no acceptar aquests “nos” tan habituals. Tot plegat és molt senzill de dir i molt complicat d’executar i en sóc plenament conscient, així que deixant de banda consells que pares i mares trobareu molt idealitzats, m’he decidit a portar-vos un parell de contes que poden ajudar als més menuts a comprendre el perquè SÍ han de fer allò que NO volen fer.

Es tracta de contes molt senzills, amb il·lustracions molt infantils, pensats per a nens molt petits, colors ben vius, línies senzilles, poques pàgines, tapes dures i format quadrat.

NO TINC SON!, MacMillan Publishers Ltd., Trad. Georgina Mercader, Il·l. Kayt Manson, Combel Editorial (2012) –> Aquest és un conte que serveix per convèncer als més menuts de que han d’anar a dormir d’hora, quan ho diu el pare i la mare, quan ja ha arribat l’hora de marxar cap al llit. I és que després de tota l’energia consumida durant el dia corrent, saltant, ballant i divertint-nos amb els amics, és hora de marxar a dormir perquè de ben segur que estem molt cansats d’haver viscut un dia tan intens.

NO EM VULL BANYAR!, MacMillan Publishers Ltd., Trad. Georgina Mercader, Il·l. Kayt Manson, Combel Editorial (2012) –> Si el conte anterior servia per convènmcer als infants de que s’han d’anar a dormir a l’hora, aquest els servirà per convèncer-los de que han d’anar a banyar-se després d’un dia en que hauran fet moltes coses amb les que hauran acabat ben bruts com per exemple: pintar, cuinar, regar el jardí, jugar amb els amics…

<