Elefant Trompeta

"És molt dur haver de marxar d'una fetsa quan tot s'ha acabat, quan la clau no et vol obrir i l'alcohol et fa sentir deprimit."

Aquesta és una frase d'una cançó de Sau, i defineix en certa manera com em sento avui. Sé que els meus articles darrerament resulten una mica "nyonyos", però reflexen el meu estat d'ànim.

Avui ha estat el darrer dia que he trepitjat la meva segona Llar durant 11 mesos i no ha estat fàcil el comiat. S'ha tancat la porta darrere meu amb un nus molt gran a la gola i una sensació de buidor immensa. La senyoreta dels Elefants ha fet les maletes per començar un llarg viatge i jo he marxat amb ella.

Aquest post el vuill dedicar a les meves dues companyes, elles han estat les meves companyes, amigues, confidents, la meva família durant aquesta aventura d'11 mesos que ha resultat el curs.

Si elles no haguessin estat, hauria estat un curs més aburrit, més trist i més esgotador del que ha resultat. M'han fet riure i juntes hem viscut moltes emocions, hem compartit molts sentiments, ens hem fet costat i ens hem ajudat molt. Sense elles no hauria crescut tant com a professional ni com a persona.

Per tot això i per a molt més: GRÀCIES! 

Hola a tots i totes!

Aquesta ha estat la darrera setmana de classe, i no tinc ganes de parlar del què hem fet o no, només vull dedicar aquest post a les 19 personetes, als 19 Elefants que m'han acompanyat durant aquest camí.

Les paraules no em surten per expressar com em sento, d'ençà que va començar el mes, mica en mica, m'he anat acomiadant d'alguns dels nens que han anat marxant de vacances, però ahir quedaven la majòria, eren les darreres paraules que els hi diria i l'última abraçada que els faria.

Sabia que ploraria, i molt. És difícil dir "adéu" a persones amb les que has compartit gran part del teu temps durant gairebé un any. He passat més estones amb ells que amb el meu xicot o la meva família pràcticament, i es creen uns vincles afectius molt intensos.

Tots i cadascú d'ells m'ha ajudat a ser una mica millor persona, a mirar la vida amb uns altres ulls i a ser la mestra que sóc ara, no sé si bona o dolenta, però diferent de la que ho era el Setembre passat.

Aquest curs hem rigut i hem plorat, ens hem enfadat i ens hem fet amics; i per res del món no m'agradaria oblidar les seves cares, els seus noms i els seus somriures, perquè per a mi aquest ha estat un grup molt important, el primer que he tingut com a mestra.

Segurament, no els torni a veure mai més, ja que el proper curs canvio de feina i de barri en el que treballaré, i resulta força difícil dir "adéu" o "fins sempre". Així que simplement diré:

"Fins aviat Elefants! GRÀCIES"

Hola a tots i totes! El meu post setmanal arriba tard però arriba. Aquesta ha estat la tercera setmana del mes de juliol i ja queda menys per finalitzar el curs. Per una banda em fa molta penna i per l'altra molta ilusió perquè començarà una nova etapa en la meva vida professional.

Aquesta setmana vem fer un mural que imitava a un quadre de Joan Miró. Vem fer modelatge amb aigua, farina i sal, i vem anar a l'Aquàrium (els nens, a mi em va tocar quedar-me amb els peques).

La veritat és que aquest mes se m'està fent força pesat.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Enceto la meva temàtica animal d'avui amb els porquets, boniques criatures per a qui li agradin, però que en el terreny de l'àlbum il·lustrat han donat molt de joc. Comencem doncs.

ELS PORQUETS NO VOLEN, Ben Cort, Editorial Beascoa (2002) –> Hi havia una vegada un porquet quue pensava que la vida de porc era molt aburrida, que mai els hi passava res interessant i que segur que era més divertit la vida dels altres animals. Així que proba viure com una girafa, un elefant, una zebra, un cangur, un lloro… fins que al final acaba descobrint els plaers del fang.

CRISPÍ, EL PORQUET QUE HO TENIA TOT, Ted Dewan, Editorial Joventut (2000) –> Aquest es tracta d'un conte amb un protagonista una mica especial: el Crispí. És un porc que ho té tot, totes les joguines i invents que qualsevol desitjaria, i no els hi dóna cap importància. Totes acabaven trencades i guardades en qualsevol forat, però per Nadal rep un regal molt especial: una caixa de cartró. Pensa que és el pitjor regal del món, fins que uns amics l'ajuden a descobrir les històries i fantasies que pot amagar.

Una història excel·lent, amb unes bones il·lustracions que ens fa reflexionar a adults i infants sobre el consumisme que es produeix sobretot en èpoques de Nadal. Una història màgica i especial.

OLIVIA, Ian Falconer, Editorial Serres (2000) –> Suposo que alguns de vosaltres ja debeu saber que m'apassiona aquesta protagonista. És una porqueta femenina i pressumida, lluny del cànon de porc que tots tenim en ment. El primer dels contes d'aquesta porqueta es diu simplement: Olivia. I no li calen més presentacions. És divertit, intel·ligent, i gràfica i visulament molt atraient. És la presentació de la nostra porqueta i la seva família i d'allò que més li agrada fer. I el seu color preferit: el vermell.

L'OLIVIA SALVA EL CIRC, Ian Falconer, Editorial Fondo de cultura económica (2002) –> La segona entrega d'aquesta porqueta és gairebé millor que l'anterior. Ens narra l'aventura o fantasia de l'Olivia de com s'ho va fer un dia per salvar el circ. Va fer de domadora, trapessista, presentadora, pallasso… Realment molt xulo!

OLIVIA I LA JOGUINA PERDUDA, Ian Falconer, Editorial Fondo de cultura económica (2004) –> En aquesta tercera entrega, apareix un nou color: el verd. Sabem que el verd no és el color de l'Olivia, però una de les seves joguines és vermella i verda i… es perd. La trobarà?

L'Olivia ha tingut repercussió arreu del món, la podem trobar traduïda a molts idiomes i no és d'estranyar tot el "merchandaising" que s'ha tret entorn de la porqueta. Us en poso una petita mostra.

Espero que us hagin agradat molt aquests contes.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! En aquestes recomanacions volia incloure una sèrie de contes que tenen per protagonistes animals una mica estranys: ni conills, ni ossets, ni elefants. Sinó un estruç, una sargantana, un talp o una cabra! Així doncs, comencem?

GERTRUDIS, L'ESTRUÇ, RachelChaundler, Editorial OQO (2007) –> Aquesta és la història de la Gertrudis, un estruç molt pressumit a la que li agrada molt la seva bonica cua. Però no dorm com la resta d'estruços, sinó que dorm amb el cap a sota terra. Un dia es queda encallada i…

ANNA LA SARGANTANA, Irene Blasco, Editorial Tandem (2006) –> L'Anna és una sarganatana a la que li agrada molt el sol. Tan és així que espensa que canvia de color i que és un camaleó comk el seu tiet. Primer àlbum il·lustrat d’una dissenyadora valenciana que aposta pel color, per l’originalitat del format i pel treball integral de dibuix i text. Una història divertida que ens invita a preguntar-nos qui som.

EL TALP I LA LLUNA REBONICA, Vanessa Cabban, Editorial Beascoa (2002) –> Aquesta és la història d'un talp que una nit surt a prendre la fresca i veu una cosa màgica en el cel. És la lluna, la més bonica que ha vist mai. Tant és així que la vol fer baixar del cel per poder-la tocar. Ho intenta de mil maneres, i …

MARGARIT EL CABRIT I LA POR A LES ALTURES, Jamie Rix i Lynne Chapman, Editorial Beascoa (2003) –> En Margarit viu en una muntanya molt alta amb tot un ramat de cabrit. Tots són molt valents i salten de cim a cim, tots menys un: en Margarit. Té por a les altures i un bon dia decideix marxar. Rodola que rodolaràs cau muntanya avall i es troba amb un ramat d'ovelles, però no li deixen ser part del seu ramat. De cop i volta sent una veueta demanant socors, és una ovella perduda a dalt de tot de la muntanya. S'atrevirà en Margarit a salvar-la?

Espero que ua hagin agradat.

Fins aviat

Hola a tots i totes! En aquesta categoria que vaig encetar fa poc, m'agradaria afegir només un títol, perquè em va agradar molt quan el vaig veure l'altre dia. És aquest:

AVI, TU SAPS FER AIXÒ?, Eve Bunting i LeUyen Pham, Editorial Joventut (2000) –> Aquest conte narra la història d'una avi i un nét. Ens explica les mancances de la vellesa a través d'una història commovedora, on se'ns ensenya que tot i no ser àgils i joves, els avis encara ens poden ensenyar moltes i moltes coses que desconeixem.

Una bonica història amb unes il·lustracions dolces i uns protagonistes molt originals: teixons.

Hola a tots i totes! El post d'avui el dedico a contes per a mares i pares, ja que l'altre dia passejant pel Hapy Books (que personalment, no m'agrada) vaig trobar-ne un d'interessant; i ja de pas us en recomano uns altres.

LA MEVA MARE, Guido Van Genechten, Editorial Acanto (2001) –> D'aquest autor em va agradar més el dels avis, però aquest també està molt bé. Ens explica com el protagonista de la nostra història juga a fet i amagar amb la seva mare i la busca per a tots els racons de la casa.

EL MEU PARE, Guido Van Genechten, Editorial Acanto (2000) –> Aquesta vegada en Pau, que així és com es diu el protagonista, juga amb el seu pare, considerant-lo el més carinyós del món. Una entrenyable història d'amor…

CUA CURTA, Mary Mcquillan i Kes Gray, Editorial Beascoa (2003) –> Aquesta és la història d'una conill molt simpàtic i bufó: en Cua Curta. Però no és un conill qualsevol. La història narra com els seus pares li confessen que és adoptat i la seva reacció davant d'aquest tema.

Em va agradar molt, no només el seu protagonista o la història, sinó les il·lustracions i els colors utilitzats en cadascuna de les pàgines, que em semblen verdaderes obres d'art. M'encanta!

UN REGALO DEL CIELO, Gustavo Martín Garzo i Elena Odriozola Belastegui, Editorial SM–> Aquest es tracta d'un conte amb un autor de Valladolid i una il·lustradora vasca molt especial. Té unes il·lustracions atípiquies i una història realment commovedora. Ens parla sobre la maternitat i l'amor als fills. Es tracta de dues mares, una persona i l'altra animal, que perden els seus fills, i acaben trobant el fill de l'altra i finalment…

Espero que us hagin interessat.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! No em puc queixar aquesta setmana, ja que he tingut pocs nens, tot i així resulta esgotador, ja que hem anat dos dies a la piscina i creieu-me quan dic que és agoobiant. Has de canviar a no sé quants nens, mirar que tot estigui a la motxilla correcta i tot això amb un calor agobiant.

També hem fet jocs d'aigua al pati. I canviar i despullar nens també es fa molt pesat, tot i que després veus lo bé que s'ho passen i acaba valent la pena.

I un dels dies, les senyoretes de les altres classe, van preparar un conte amb titelles amb un teatret de fusta que tenim. La veritat és que va ser força divertit.

També hem fet una manualitat d'un peix amb una ouera de cartró i ha quedat molt xulo.

La veritat és que no parem.

Fins aviat!

Diumenge al matí, sona el meu despertador a les 7:40 del matí, estic nerviosa.

És el dia del Festival. Avui estaran tots els pares i mares, germans i germanes dels nens esperant veure uns balls que portem més d'un mes treballant. És el darrer dia en que veure a alguns dels meus alumnes que ja han marxat de vacances, i ja de bon matí sé que ploraré.

A les 11 comencen a arribar els grans de l'escola, els petits ja han actuat; ens preparem, ens posem un llaç al cap i una "pajarita" pels nens; fem un pre-assaig cantant les dues cançons que cantarem al cap d'una estona. Els pares ja estan impacients al pati de l'escola, fem un tren i ens encaminem cap a la porta de sortida a l'exterior. Cap nen es deixa anar del tren, ni plora, ni se'n va amb els pares: bon senyal.

La directora presenta les cançons que cantarem, compto fins a 3 i comencen a cantar. Aix! Sembla que alguns s'equivoquen de cançó, però enseguida senten el que canto jo i em segueixen. Cantem les dues cançons: "Mireu allà dalt" i "El Lleó no em fa por". Tots aplaudeixen. Tenim al públic a la butxaca…

Els hi dic als nens que es preparin per ballar, tots s'ajupen, comencen a sonar les campanes d'una cançó ben coneguda per a tots: "Bon dia" dels Pets. I quan comença la música tots salten i ballen fent els passos que durant tants dies havíem treballat. Qué bé! La segona cançó és també un èxit: L'Orca Ulisses; i per acabar una cançó d'amor: Boig per tu.

Saludem tres vegades, tirem un petó ben gran a pares i mares i totas són aplaudiments… No em puc creure que tot hagi anat tan bé!

Però totes les emocions encara estan per arribar. Fem una entrega de diplomes a cada nen i aquí sí que començo a plorar. com han crescut i han après… I el millor és que jo sóc en part responsable d'aquests aprenentatges i d'aquest creixement com a "personetes". I pensar que ja no els veure més quan acabi aquest mes, la veritat és que es fa difícil.

Qui no treballi amb nens, suposo que li deu costar d'entendre; però per a mi ells han estat durant aquest curs la meva segona família. Hem plorat i rigut junts, hem caigut i ens hem aixecat, hem estat tristos i molt contents, hem crescut i hem après junts. He passat més temps amb ells que amb el meu xicot o amb la meva família. Són moltes hores i moltes experiències compartides.

Vagi on vagi, sempre guardaré un petit racó dintre meu pels meus "Elefants".

Hola a tots i totes! Aquesta ha estat una setmana molt difícil. És la primera del casal de Juliol que fem a la Llar.

Dilluns vem explicar contes. Dimarts van començar el curset intensiu de piscina i els que es van quedar van fer taller de fang. Dimecres vem fer un collage amb imatges d'estiu tot retallant amb tisores. Dijous vem tornar a anar a la piscina i els que es van quedar van fer música. I ja per acabar la setmana l'assaig general del festival i jocs d'aigua. Realment esgotador!

I avui ha estat el festival… masses emocions, i massa personals per escriure-les ara.

Fins aviat!