Els orígens de… EL MÀGIC D'OZ

31 maig 2010
0

“Vet aquí una vegada hi havia una nena de 12 anys que es deia Dorothy, era orfe i vivia amb els seus tiets en un poble de Kansas amb un gos que es deia Totó com a millor amic. Un bon dia hi va haver un tornado que es va emportar a la casa, la nena i el gos a l’indret de la Terra dels Munshkins, al meravellós món d’Oz. Allà la casa va caure al damunt de la governant de la regió dels Munshkins, la malvada bruixa de l’Est que va morir aixafada.
Aleshores apareix la Bruixa bona del Nord per donar-li la benvinguda a la nena i unes sabates de plata que la protegiran. Aquesta li indica que per poder tornar a casa seva ha d’anar a parlar amb el Mag d’Oz i que per poder-ho fer ha de seguir les llambordes daurades.
De camí, ajuda a d’espantaocells a baixar del seu pal i decideix acompanyar a la Dorothy per demanar-li al Mag un cervell per a pensar; es troben també amb l’Home de llauna que l’ajuda a poder-se moure de nou al posar oli en les seves articulacions, i aquest també s’uneix al grup per demanar al Mag un cor per poder sentir; i finalment es troben amb el lleó que té por de tot i vol anar a veure al Mag perquè li doni valor.
Arriben fins on viu el Mag d’Oz, a ciutat Esmeralda, però el seu ajudant els hi diu que per poder-los ajudar han d’aconseguir matar primer al dolenta Bruixa de l’Oest que governa el país de Winki. La temible bruixa els ataca amb tots els mitjans possibles, enviant-los: llops, corbs, abelles i finalment els seus soldats. Tots són vençuts per Dorothy i els seus amics, és per això que en un darrer intent per vèncer la Bruixa de l’Oest utilitza el poder del Barret Daurat per tal d’enviar micos alats a capturar la Dorothy i els seus companys. Quan desperten a les mans de la temible bruixa, Dorothy li llença una galleda d’aigua que fa que es fongui.
La Dorothy i els seus amics tornen a veure al Mag d’Oz, i el seu ajudant decideix atorgar-los al espantaocells un cervell, al Home de Llauna un cor, i al Lleó valor; però realment el cervell és fet de segó, el cor farcit de serradures, i per atorgar el valor al lleó, li donen una poció. Però és la seva fe en el Mag i els seus poders, el que els fa creure que en realitat han recuperat allò que els hi mancava, que en el fons sempre havien tingut.
Aleshores l’assistent del Mag diu que per poder tornar a la nena a Kansas, haurà de viatjar amb ell en el seu globus; però en el darrer moment el globus fuig amb el Mag deixant a Dorothy i Totó a terra. Un Mag que en realitat és algú que com la Dorothy, va arribar per accident a aquest món i ja té ganes de poder tornar a casa.
És aleshores quan la nena s’assabenta de que la Bruixa Bona del Sud, la pot ajudar a tornar a casa, i ella i els seus amics emprenen un nou viatge per a demanar-li ajuda. Després d’un seguit d’obstacles i noves aventures, finalment arriben a l’indret en el que viu la Bruixa bona del Sud: Glinde. I és aquesta la que li confessa que sempre ha tingut el poder per tornar a casa i sempre ha estat en els seus peus, en les seves sabates.
La nena s’acomiada dels seus amics, que cadascú d’ells va a viure en els diferents indrets del fantàstic món d’Oz, i utilitza les sabates per tornar de nou a casa amb en Totó, on apareix enmig d’una reunió familiar com si mai no hagués passat res. I les sabates de la Dorothy desapareixen i mai més les torna a veure.”

Aquesta és la història de El meravellós Màgic d’Oz (The Wonderful Wizarf of Oz), un dels grans llibres de la literatura infantil escrit L.Frank Baum i il·lustrat per W.W DEnslow l’any 1900 i publicat a Chicago.

WW. Denslow fou amic i col·laborador de Baum, i no només va il·lustrar la història de manera excel·lent, sinó que li va donar tot el disseny, un disseny d’allò més modern per l’època, i és gràcies als mèrits que es va guanyar Denslow, que una part dels drets d’autor de la història també els cobrava ell.
Baum assegura que es va inspirar tant amb els contes dels germans Grimm com en els d’Andersen.

S’ha convertit en una de les històries més conegudes de la cultura popular nord-americana que ha fet que sigui traduïda en moltíssims idiomes. Tan gran fou la popularitat d’aquesta història, que Frank Baum va escriure tretze llibres més que parlaven d’aquest fantàstic món d’Oz.
La popularitat del llibre encara va créixer més, quan l’any 1939 es va fer una de les adaptacions cinematogràfiques de més rellevància sobre un llibre de literatura infantil, en la que la Dorothy fou interpretada per la conegudíssima Judy Garland, transformant la història en un dels films musicals més recordats de tots els temps. De fet, és gràcies a aquesta pel·lícula, que a partir d’aleshores les sabates de la Dorothy van passar de ser de plata a ser de xarol vermell d’allò més lluent. I és que en aquella època era novetat cinematogràfica l’anomenat “Tecnicolor”, i per tal de que destaquessin més els colors, es va decidir posar-li a la protagonista unes sabates vermelles. És per això que en els contes i versions fets a posterior, són d’aquest color.

D’aquest llibre se’n van dir moltíssimes coses, i durant molts i molts anys economistes, historiadors i entesos han estat intentant el possible significat del llibre i les seves possibles relacions amb la situació política de l’època. Tot i que finalment afirmen que l’obra no té cap significat polític.

En canvi, hi ha d’altres que afirmen que el significat polític de l’obra és clar, i que el conte és una clara al·legoria a la lluita política de l’època entre els partits del patró de l’or i els del bimetal·lisme a EEUU a finals del segle XIX. La carretera de llambordes grogues és la falsa promesa de l’or, Kanses l’estat agrícola endeutat i Oz el patró de mida de l’or (oz.=Onza).

Però com va néixer realment el Màgic d’Oz, d’on va sorgir? D’una tarda de 1899 en que Baum estava inventant una història per explicar i distreure als seus fills i a diversos nens del barri. I fou així com va néixer la Dorothy i els seus estranys companys de viatge. I mentre explicava la història, una de les nenes que l’estava escoltant, el va interrompre per preguntar-li com es deia el fantàstic món en el que havia anat a parar la nena. I vet aquí, que diuen que el fet de que es digués Oz va ser a l’atzar.

I és que aquell dia, segons va explicar Baum uns anys més tard en una entrevista, es trobaven al costat d’un arxivador de tres calaixos, el primer etiquetat de la A a la G, el segon H-N, i el tercer O-Z, i fou així com l’indret es convertí en Oz.

Tot i que Baum va explicar aquesta anècdota sovint, els seus biògrafs diuen que en el fons això reflectia la seva gran imaginació, i que realment en un inici el llibre rebia el nom de “Ciutat Esmeralda” (The Emeraid city), que era el nom del país màgic. Durant el procés editorial, Baum li va tornar a canviar el nom al seu llibre anomenant-lo “De Kansas al País de les Fades” (From Kansas to Fairyland), i després “La ciutat del Gran Oa” (The city of the Great Oa); i fins aquell moment el nom d’Oz no era el del indret meravellós, sinó el del mag.
Finalment va aconseguir el nom perfecte per a llibre, un nom que els hi agradava tan a ell com al seu editor “El meravellós màgic d’Oz”, i ràpidament va incloure en el manuscrit original que la ciutat Esmeralda es trobava en el món d’Oz.

Hi ha qui pensa que el nom d’Oz va provenir dels pseudònim que utilitzava Dickens, “Boz”, i com que Baum n’era un gran admirador, va ser la seva manera de fer-li el seu petit homenatge.

També hi ha qui diu que la Ciutat Esmeralda es va inspirar en la comunitat de prop del Castell Holland de Michigan, on Baum estiuejava; i el camí de les llambordes daurades s’inspira en una carretera pavimentada de color groc de la zona.

Un munt de coses a explicar d’una història sorprenent, que té tots els elements per ser, a la llarga, un dels grans contes de fades de la història.

Il·lustracions
Us porto algunes portades i imatges de les primeres i originals il·lustracions de la història, les de l’any 1900 fetes per Denslow.

A continuació us porto unes quantes il·lustracions, totes elles molt boniques i amb l’encant especial que té aquesta història en sí.

Ara us porto unes quantes portades en anglès de la història.

També en alemany és força popular aquesta història, i això es reflexa en el nombre de portades que hi ha, us en deixo una petita mostra.

En francès també gaudeix de certa popularitat.

Però sens dubte un dels racons d’on més m’agrada treure imatges és del Japó, m’agrada veure la imatge que en tenen dels clàssics, i mireu el que he trobat del Mag d’Oz, no té desperdici.

Per acabar us deixo amb la portada de la pel·lícula que va fer famosa aquesta història, la de l’any 1936.



Explica'm… LIBRO DE MONSTRUOS ESPAÑOLES

30 maig 2010
0

LIBRO DE MONSTRUOS ESPAÑOLES, Ana Cristina Herreros, Il·l Jesús Gabán, Editorial Siruela –> Dos autèntics especialistes en contes de monstres, bruixes i dimonis espanyols ens acosten una vegada més un recull de monstres espanyols. I és que m’agrada portar-vos aquest tipus de reculls, ja que els monstres estan a punt de desaparèixer degut a que als infants ja no se’ls parla d’ells. Jo no dic que calgui espantar a la mainada, però sí que no trobo dolent del tot que se’ls expliquin històries d’éssers esgarrifosos i sorprenents, éssers que només existeixen a la nostra imaginació. Un llibre que ens explica com es diuen, on viuen, quines són les seves costums o com es pot conviure amb ells, ens ajuda a perdre-lis la por a aquest personatges tan terribles. Des de ciclops a homes del sac, passant pels famosíssims homes llop. Cap d’ells s’ha volgut perdre el poder-hi aparèixer.

Com sempre Jesús Gabán els recrea de manera fantàstica.

Jugant a… HENBEA

29 maig 2010
0

Henbea és una empresa espanyola que treballa des de l’any 1986 per crear jocs educatius que complementin l’educació dels nostres infants a les aules.

Tenen jocs de coordinació motriu, matemàtiques, psicomotricitat, creativitat, llenguatge i idiomes, espacio-temporals, de naturalesa i ecologia, d’higiene i d’identitat personal.

Es tracta d’un línia de jocs seriosa i educativa que ajuda als infants a assolir nous coneixements a través del joc, convertint-los així en coneixements més significatius per a ells mateixos.

Ara, com sempre, us deixo amb una petita mostra del que fan.

El Trompeta recomana… LES HISTÒRIES DE L'ARTUR

28 maig 2010
0

Aquesta col·lecció de quatre títols que es diu Les històries de l’Artur, en un principi ens pot sembla la col·lecció habitual del dia a dia en la vida d’un nen petit, tipus: en Pau es renta les dents, en Joan no vol menjar, o en Pepet té pipí… però no, aquesta tot i semblar així, és força diferent. Les il·lustracions són tendres i simpàtiques, són amb un format molt manejable i escrits amb lletra lligada, amb molt poc text, pensats per aquells nens que s’inicien en l’art de la lectura…

L’ARTUR I EL MIRALL MÀGIC, Gudule, Editorial Cruïlla (2009) –> El pare de l’Artur li ha portat un regal fantàstic, un mirall! Apa, què divertit! L’Artur té un nou amic que fa les mateixes coses que ell, curiós, no?

L’ARTUR I EL COIXÍ QUE MOSSEGA, Gudule, Editorial Cruïlla (2010) –>L’Artur està molt enfadat, i ñes que li han canviat el coixí, però ell vol el vell. El nou coixí nbo li agrada, i s’hi baralla dia rere dia, fins que un dia el coixí…

L’ARTUR I EL RATOLÍ DISTRET, Gudule, Editorial Cruïlla (2009) –> A l’Artur se li ha caigut una dent justa abans d’anar-se’n a dormir, i està molt content. Tot decidit l’amaga a sota del coixí i es posa a dormir. Al matí següent té una sorpresa enorme, i és que resulta que el famós ratolí que canvia les dents per alguna mena de regal, s’ha descuidat passar a mirar el seu coixí, i quan l’Artur s’ha llevat, ha tornat a trobar-hi la dent tal i com l’havia deixat el dia anterior.

N’ESTIC TIP, DE LES FADES!, Gudule, Editorial Cruïlla (2010) –> L’Artur n’està ben bé fins al capdamunt de les fades, fan coses que no agraden ni a pares ni a adults, i a sobre tothom pensa que ha estat ell. Però l’Artur sap de sobres que ha estat cosa de fades que fan entremaliadures i coses dolentes.

El Trompeta navega per… VALERIA DOCAMPO

27 maig 2010
0

L’altre dia vaig descobrir una il·lustradora que em va fascinar. Es tracta d’una il·lustradora argentina de Buenos Aires que ha publicat per un munt de països des de la pròpia Argentina, Estats Units, Mèxic, Anglaterra, França, Espanya, Catalunya… la Valeria Docampo. Un dels seus darrers treballs i amb el que la vaig descobrir és La fàbrica dels mots, editat en 9 idiomes diferents.

Però a part d’aquesta magnífica il·lustradora, el que em venia de gust acostar-vos avui és la seva web. Una web néta, clara, senzilla, actualitzada on podeu trobar algunes il·lustracions escollides com a mostra del treball d’aquesta il·lustradora.

També hi ha un apartat de Bibliografia, no apareixen tots els contes publicats i el país i l’editor.

I un darrer apartat on podeu conèixer una mica més del que us he explicat jo d’aquesta il·lustradora.

Sens dubte una web que va la pena conèixer i una il·lustradora magnífica que us enamorarà si no ho ha fet ja.

CERTAMEN DE LECTURA EN VEU ALTA

26 maig 2010
0

Fundació Enciclopèdia Catalana convoca el VI Certamen Nacional infantil i juvenil de Lectura en Veu Alta per aquest curs 2009-2010. Certamen en el qual poden participar els centres docents de tota Catalunya. Durant aquest mes de maig s’han fet les finals comarcals, i a mitjans de juny, es farà la final a Barcelona. En aquesta darrera edició s’ha han inscrit més de 200 escoles i en total, uns 500 alumnes, i estic convençuda que la següent s’hi inscriuran moltes més. D’aquests 500 només 65 arribaran a la final de Barcelona en les diferents categories. Tot un repte per a aquests nens i nenes, nois i noies.

Un certamen d’allò més interessant ja que incentiva la lectura en veu alta, que és un mitjà per a afavorir la bona pronunciació, la comprensió dels textos, la transmissió d’idees i sensacions…

Els participants poden ser alumnes tant de Primària com de Secundària i és sens dubte un acte al que totes les escoles haurien de participar.

D'excursió

24 maig 2010
0

Hola a tots i totes!

L’altre dia, amb el cole vam anar d’excursió, i tot i ser un dia esgotador, va ser d’aquells dies que et recorden el perquè t’agrada tant ser mestra. Sempre quan marxem d’excursió, com a mestra vaig amb una tensió afegida. Tensió, perquè estàs al càrrec de 25 nens en un espai que no és al que tots estem acostumats; autocars, vòmits i marejos; que caiguin i es facin alguna esgarrinxada… i acabem tornant tots bruts, cansats i mig adormits a l’autocar.

Del que em quedo però de l’excursió de l’altre dia, és que de tant en tant, una excursió et serveix per desconnectar de la rutina diària de l’aula. Tanta fitxa, lletres i nombres es substitueixen per excursions al bosc, carreres al camp de futbol, veure algun que altra animal de granja… La veritat és que el que més em va agradar va ser el “partit”, si se’n pot dir així que vam fer tots els nens (uns 65) contra dues senyoretes i 6 o 7 pilotes. Vinga a córrer amunt i a baix, i per una estona oblides les diferències entre mestra i alumne, i et tornes en certa manera un d’ells, i després de tornada a l’autocar t’encantaria poder-te quedar adormida igual que fan els teus nens després d’una jornada tan intensa…

També em va sorprendre moltíssim, com pensa el cap d’una nena de quatre anys en el camí de tornada a l’escola amb l’autocar. I és que vaig tornar amb una d’elles, i em va semblar molt curiós, tot el que pensava i com s’anaven els seus pensaments d’un tema a l’altre i m’ho anava comentant. Que si havia vist moltes grues, que si hi ha cotxes de molts colors, però molts són del mateix, que si havia anat al cine fa poc a veure una pel·lícula de dos “chiguagües” que s’enamoren i es casen… Ha estat molt divertit, i ha estat d’aquelles converses que et fan adonar perquè els nens són tan especials: perquè són planers, sincers, van de cara, són honestos, innocents, divertits… Llàstima que moltes d’aquestes qualitats les persones les perdin quan són grans. El món seria molt més senzill en la ment d’un nen o nena de quatre anys.

En Valentí Gubianas i en Patufet

23 maig 2010
0

El proper dissabte 29 de Maig d’11 a 12 del matí a la llibreria El racó de les paraules a Sant Joan de Vilatorrada (Bages) hi podreu trobar al fantàstic Valentí Gubianas fent 4 il·lustracions sobre un dels clàssics més importants de les nostres contrades: en Patufet.

L’activitat està emmarcada amb l’hora del conte que organitza la llibreria, i consisteix en explicar un conte tan popular com aquest sense paraules, només amb els colors i les il·lustracions del fantàstic Valentí Gubianas.

Si voleu anar-hi, ja ho sabeu:

Dissabte 29 de Maig a les 11h

Llibreria El Racó de les Paraules

C/Lluís Companys 8

Sant Joan de Vilatorrada (Bages)

Explica'm… 15 HISTÒRIES DE PRINCESES I FADES

23 maig 2010
0

15 HISTÒRIES DE PRINCESES I FADES, Trad. Teresa Blanch, Il·l. VVAA, Editorial Pirueta (2009) –> Aquest es tracta d’un recull de quinze boniques històries il·lustrades per il·lustradors diferents. Cadascú d’ells amb el seu estil ens porten un conte diferent. Aquells cotnes tan bonics de princeses, prínceps blaus, pocions màgiques, sortilegis, elfs, follets i boscos misteriosos. Tots els elements característics per fer volar la nostra imaginació.

15_histories_de_princeses_i_fades-piru-cat-102009

Jugant a… NATHAN

22 maig 2010
0

Nathan és una marca francesa que té material educatiu de tota mena: llibres, contes, material educatiu… i evidentment també joguines de tela, roba i fusta.

Pel que fa al material educatiu i d’aprenentatge, les joguines i jocs que ofereixen estan dividides en diversos nivells, segons l’edat a la que van destinats els materials, i a partir d’aquí trobem una segona classificació en funció del tipus d’ús que se li pugui donar: catifes, sonalls, joguines sensorials, joguines amb rodes, primeres joguines…

També tenen alguna cosa de plàstic, però totes les joguines ofereixen la garantia de qualitat d’una marca que fa molts anys que es dediquen a fer joguines educatives per als més menuts.

Us deixo una mostra amb algunes imatges de joguines que vaig trobar interessants.

<