Elefant Trompeta

Aquesta nova col·lecció de Combel com bé indica el seu nom es tracta d’una col·lecció de contes que creixen, contes amb planes que s’estiren, i que s’obren i tanquen per donar lloc a les diferents sorpreses que contenen els contes. Són contes de format quadrat, força petits, molt coloristes, divertits, tots de cartró, força resistents i pensats per a nens força menuts. De ben segur que us agraden, de moment són dos els títols d’aquesta col·lecció. Us els presento:

HI HA UN PANDA AL MEU PÍCNIC, Lo Lodge, Col·l. Llibres que creixen, Editorial Combel (2015) –> Tot d’animals estranys s’han ficat dins la cistella de pícnic del protagonista d’aquesta història. EL nen els podrà anar descobrint plana rere plana.

HI HA UN LÈMUR A L’ESTENEDOR, Lo Lodge, Col·l. Llibres que creixen, Editorial Combel (2015) –> Una sèrie d’animals s’ha colat dins de casa: des de la serp al calaix dels mitjons fins al lèmur a l’estenedor.

“Hi havia una vegada una pobre viuda que tenia una filla única que es deia Ludmila.Com no tenien ni prat ni bestiar, es guanyaven la vida filant. Però a la jove Ludmila no li agradava gens. De fet detestava filar, i era molt però que molt vaga. De fet, la seva ganduleria era el seu únic i més gran defecte, perquè era una jove preciosa i amable, i molt ben educada.
Cada vegada que la jove s’havia de posar a la roda de filar era un drama, plorava, la mare s’enfadava, i al final el que filava no valia gaire la pena. Un dia tan va ser així que la mare es va enervar fins al punt de donar-li un mastegot. Aquell dia la seva filla sí que va plorar de debò. I vet aquí, que just en aquell moment passava per allà el carruatge de la Reina que en sentir els plors es va detenir i va preguntar a la mare de la Ludmila què li passava. Aquesta, per no deixar en evidència a la seva filla dient que era una vaga, li va dir tot el contrari, que a la seva filla li agradava tan filar que era impossible arrencar-la de la filosa dia i nit.
A la reina aquell fet li va agradar molt, i va decidir que s’emportaria la jove al seu castell que allà tenia tot el lli del món perquè la noia pogués filar, a més de ser lli d’alta qualitat. Una vegada allà, la Reina li va ensenyar a la jove tres habitacions plenes fins dalt de lli, i li va dir que si era capaç de filar-lo tot li entregaria la mà del seu fill. Després d’això li varen fer portar una roda de filar, i només marxar la reina, Ludmila es va posar a plorar desconsoladament.
Va passar un dia sencer i quan la Reina va venir a veure el que havia fet la jove, i va veure que aquesta no havia mogut ni un dit, la jove es va justificar dient que havia plorat molt perquè havia trobat a faltar a la seva mare. La Reina va entendre la justificació i va decidir tornar al dia següent. Evidentment, la Ludmila no havia fet res i es va justificar dient que tenia mal de cap. Al tercer dia, i veient que encara no havia mogut ni un dit, la reina no va ser tan comprensiva i li va dir que o espavilava i començava a filar o la tancaria en la torre més alta i fosca del seu castell tota plena de serps, granotes, gripaus, i tota mena d’animals llefiscosos.
És en aquell moment quan entre llàgrimes, Ludmila decideix començar a filar, però no per gaire temps, es va asseure a la vora de la finestra i va plorar fins la nit. Va ser aleshores quan varen trucar a la finestra, tres velles horribles d’aspecte força fastigós que li demanaven que obrís la finestra per poder entrar.  
La primera tenia el llavi inferior enorme que li penjava fins la barbeta, la segona tenia el dit polze tan gran que li tapava tot el palmell de la mà, i la tercera tenia el peu dret tan aixafat que semblava que li haguessin destrossat. De primeres, la jove es va espantar, però una vegada superat el primer ensurt els hi va obrir la finestra.
Les velles li van preguntar què li passava, i la jove els hi va explicar amb tots els ets i uts. És aleshores quan les velletes li van dir a la noia que si els hi prometia convidar-les al casament, seure-les a la taula amb ella i no avergonyir-se del seu aspecte, li filarien tot el lli de les tres habitacions.
Dit i fet, van enviar a Ludmila al llit i es van posar a la feina. La del polze gegant estirava el fil, la del llavi el llepava i l’allisava i la del peu aixafat feia anar el pedal i feia les troques. Van treballar tota la nit, i al matí següent havia baixat molt la feina a fer, però evidentment no havien acabat i varen anar tornant cada nit per seguir treballant, mentre la reina anava observant els progressos, preparant el casori i reafirmant-se en que la decisió de recollir aquella jove filadora havia estat la correcta. Va haver un dia que la feina va estar acabada, i amb el casori pràcticament a punt Ludmila es va recordar de les tres velletes i de la promesa que els hi havia fet, i uns dies abans del casori li va demanar al seu futur marit i a la reina s’hi podien venir al casament tres velles ties no gaire educades i pobres però que l’havien ajudat moltíssim. El futur rei, i la reina li varen donar el seu consentiment, i el dia del casori quan les tres velles es van presentar, tothom va començar a riure-se’n. Menys la núvia que no només les va convidar a seure a la seva taula, sinó que a més els hi va oferir tot el menjar i el beure que varen desitjar.
Després del menjar, quan la majoria de convidats ja s’havien retirat de la taula, el ja rei i espòs de Ludmila els hi va preguntar a cadascuna de les velles perquè tenien el peu tan gran, el dit tan inflat i el llavi penjant. Les tres li varen contestar que per filar, i el jove rei es va espantar tant que li va ordenar a la seva jove esposa que mai més toqués un sol fil.
Mentrestant les tres velletes van desaparèixer amb el mateix misteri com ho havien fet i Ludmila va mantenir per sempre més la paraula de que mai tocaria un sol fil, i així van ser feliços i van menjar anissos.”

Aquesta és la llegenda de Les tres filadores, la versió que us he portat per començar és de Karel Jaromír Erben un historiador, poeta i escriptor txec de meitats del segle XIX conegut especialment per haver escrit Kytice z pověstí národních (Bouquet de llegendes populars) l’any 1853. Es tracta d’un recull de poemes basats en els principals elements folklòrics del país. Tot i que també va escriure el llibre Contes de fades Txecs pels volts del 1860 on probablement va aparèixer aquesta i d’altres històries.

Tot i això cal destacar que la primera versió escrita que hi ha d’aquest conte la podeu trobar en el recull de contes de fades dels Germans Grimm l’any 1812, una cinquantena d’anys abans. Fet que ens fa pensar que l’origen txec de la història no és del tot clar. Tot i això us puc explicar que la temàtica d’aquest conte forma part de la tipologia ATU 501, i que es va fer popular i es va estendre per tot Europa.

Giambattista Basile va incloure la versió italiana d’aquesta història en el seu recull de contes italians gairebé dos segles abans del que ho farien els germans Grimm, en la seva obra pòstuma de contes publicada entre el 1636 anomenat el Pentamenrone, el conte però rebia un altre nom, i tot i que la història semblava diferent en un inici, la temàtica i l’argument eren molt similars, es deia Les set petites escorces de porc.

Italo Calvino en els seus contes de Fades italians de l’any 1956 inclou una altra versió que rep el nom de “I set!”.

Cal dir també que la primera versió dels contes de fades dels Germans Grimm incloïen una versió més curta d’aquesta mateixa història que es deia “El filat del lli odiós”.

De fet la versió dels germans Grimm ja ampliada i amb el nom de les Tres Filadores, ens explica que l’excusa que dóna la mare és que la filla plora perquè la mare no té prou lli per oferir-li perquè segueixi filant i per això se l’emporta. Un altre dels aspectes que canvia és el fet que la protagonista només té tres dies per filar el contingut d’una sola habitació, i no són tres habitacions com en la primera història que us he explicat. La resta de la història coincideix amb la versió txeca.

En canvi, la versió de “El filat de lli odiós” la història és una mica diferent, un Rei ordena a la seva esposa i a les seves filles a filar una capsa de lli enorme, cosa que totes detestaven. És per això que la reina convida a tres solterones al castell a fer-ho, el rei quan les veu els pregunta que perquè tenen les deformitats que tenen i aquestes contesten que el fet de filar les ha deixat així. Des d’aleshores prohibeix a les filles i a la seva esposa filar.

També hi ha una versió noruega d’aquesta història anomenada Les Tres tietes i escrita per  Peter Christen Asbjørnsen i Jørgen Moe en el seu llibre Norske Folkeeventyr.

“La història en qüestió ens narra com una jove molt pobre, el pare de la qual havia enviudat, decideix anar a buscar feina al castell de la Reina. És molt treballadora, de fet la que ho és més, és per això que ben aviat es converteix en una de les donzelles preferides de la Reina sota l’enveja de la resta, que per intentar treure-li el lloc s’inventen que la jove ha presumit de ser capaç de filar una lliura de lli en quatre hores. La reina li va demanar que ho fes, i la jove incapaç de dir-li que no, va demanar una habitació només per ella. Allà se li va aparèixer una vella que li va fer prometre que si li deia que era la seva tieta en el seu casament i la deixava seure a la seva taula nupcial, li filaria el lli.
Dit i fet, i de nou li demanen a la jove dues probes més de filar gairebé impossibles, i dues velletes diferents se li apareixen.
Un cop complertes les probes, la reina decideix casar-la amb el seu fill, i el dia del casori, es presenten les tres velles, l’una amb un nas horriblement llarg, l’altra amb un gep enorme i la tercera amb els ulls grans com dues taronges. Les tres seuen a la taula nupcial i són tractades de titetes de la núvia. La primera li explica al recent casat que té el nas així de tant filar, la segona la gepa de tan teixir, i la tercera els ulls tan grans de fixar tan la vista en la costura. El príncep va prohibir així que a partir d’aleshores la seva jove esposa ja mai més filés, ni teixís, ni cosís.”

Sigui com sigui totes aquestes històries ens recorden en certa manera la història de Rumpelstilskin que pertany a la temàtica de l’ATU 500, i la que avui ens ocupa 501. Les dues coincideixen en que hi ha una espècie d’ajudants màgics que ajuden a les protagonistes a complir amb les missions que se’ls havien encarregat, missions impossibles que elles no saben complir i per les quals els seu pare o mare les han entregat al rei o la reina.

Il·lustracions
Són algunes les il·lustracions que he trobat d’aquest conte, us les porto a veure què us semblen. Algunes són més clàssiques i altres una mica més modernes, però totes elles són il·lustracions d’aquesta fantàstica història que us he pogut portar avui.

I avui us porto alguns títols més d’aquesta fantàstica col·lecció de primers coneixements que permeten a l’infant aprendre a través de l’observació d’imatges acompanyades de textos senzills i que alhora són útils per ampliar els seus coneixements i relacionar-los amb aquells previs que ja tenen i que formen part del seu entorn més proper. Avui us porto dos temes molt interessants a la vegada que diferents entre ells l’hort, que ens parla de com plantar, així com de les hortalisses, fruites i verdures que hi podem plantar; i la pluja, que ens parla de la importància de la pluja per al món que ens envolta i dels seus beneficis per al planeta.

LA PLUJA, Equip Baula, Col·l. Petits Mons, Editorial Baula (Març 2015)

L’HORT, Equip Baula, Col·l. Petits Mons, Editorial Baula (Març 2015)

Avui us porto una col·lecció de l’Editorial Cruïlla que em va agradar molt especialment. Es tracta d’una col·lecció de diccionaris visuals temàtics, d’aquests contes amb un munt d’il·lustracions i vocabulari entorn d’un tema. Em va cridar l’atenció l’estil de la il·lustració del seu autor i il·lustrador en Yayo Kawamura, que fan d’aquests contes, uns contes especialment bonics però a l’hora interessants i clars, amb un munt de vocabulari que els infants podran anar a prenent a través de les seves planes.

QUIN MUNT DE VEHICLES!, Yayo Kawamura, Editorial Cruïlla

QUIN MUNT D’ANIMALS!, Yayo Kawamura, Editorial Cruïlla

Avui us porto dos contes que el que pretenen és ser una espècie de llibre-joc. Els dos amb dos formats molt diferents, i amb un estil molt diferents. Els dos són contes de l’Editorial La Galera, i els dos pretenen donar una volta als contes clàssics per explicar-los i treballar-los de manera diferent- Dues propostes molt diferents que no he pogut evitar portar-vos.

CONTES PER LLEGIR I JUGAR, Gina Samba, Il·l. Maria Tarragó, Editorial La Galera –> Aquest llibre és més aviat una maleta, i el que pretén és oferir als infants una manera divertida, original i nova d’acostar-se als contes clàssics. El conte té quatre clàssics i amb ells podrà fer moltes coses: des de separar les peces dels trencaclosques per contes i ordenar la seqüència en que tenen lloc els fets; i fins i tot triar el final que més t’agradi per cada conte, tens tres opcions: el final clàssic, un inventat per la pròpia autora i un darrer que podràs crear tu mateix.

La maleta en qüestió conté:

– Un llibre amb quatre contes: La Caputxeta Vermella, Polzeta, Rínxols d’Or i Els tres porquets. I alguns dibuixos per pintar!

– 28 peces de puzle: set peces per a cada conte.

– Un retolador de tinta esborrable per completar les fitxes blanques.

EL MEU GRAN TEATRE, Madeleine Deny, Il·l Marion Billet, Editorial La Galera –> Aquesta proposta a diferència de l’anterior és una proposta un xic més clàssica, però és sens dubte molt completa, a banda de ser també molt divertida per als menuts. El que pretén és ser un conte-teatre de titelles, amb el que els nens puguin gaudir dels grans clàssics de la literatura infantil. El llibre està conformat per un teatre, 24 titelles de dit de tots els seus personatge preferits, 11 decorats diferents, i les narracions de tots els contes tradicionals que componen el teatret. El contes que hi apareixen són: El gat amb botes, La Caputxeta Vermella, Hansel i Gretel, La Rínxols d’Or i els tres óssos, La Bella Dorment, La Blancaneu, La Ventafocs… I tots ells il·lustrats per la francesa Marion Billet. Un bonic regal a fer als vostres menuts i menudes.

Sé que feia força temps que no us portava cap conte per aquesta secció, però aquesta vegada per fi tinc el conte de EL Golem de Praga! Us n’explico cosetes i d’on el podeu treure.

GOLEM, UNA ANTIGUA LEYENDA DE PRAGA, Jan Kruta, Jiri Votruba, Fun Explosive (1a Edició 2001) –> Sento dir-vos que aquest conte només el podeu adquirir a Praga, i d’allà és on el vaig trobar. La marca Fun explosive fa anys que estan creant un nou imaginari i tota una sèrie de productes nous a oferir als turistes. Productes que s’allunyen del clàssic souvenir i que tenen un disseny atractiu i modern, i molt característic també dels il·lustradors incipients del país. És el cas del conte que avui ens ocupa, el que em vaig comprar forma part de l’onzena edició, i està editat en moltíssims idiomes per a turistes d’arreu del món que visiten la bonica ciutat de Praga. És per algú com jo, com l’Elefant Trompeta, el souvenir perfecte, i a sobre està en castellà (ja seria massa que estigués en català). I avui em feia moltíssima il·lusió portar-vos-el en aquesta secció. Un aire curiós, modern i una autèntica delícia per tenir a les meves prestatgeries.

“Segons explica la llegenda, cap als volts del segle XVI, sota el regnat del Rei Rudolf II (rei d’Hongria, Croàcia, Bohèmia i Arxiduc d’Àustria), hi havia un rabí jueu anomenat Judà Loew ben Bezalel també conegut com el Maharal de Praga o simplement el Maharal. El rabí Loew va ser un important erudit i líder espiritual, així com el líder rabí de diferents ciutats entre les quals destaca Praga. Indret que avui ens ocupa.
Segons explica la llegenda el Rabí Loew, una nit mentre dormia, se li va aparèixer un àngel que li va dir que havia de protegir el poble jueu de Praga de possibles atacs antisemites, i que per fer-ho havia de construir un Golem. És per això, que aquella mateixa nit un grup de deixebles del rabí varen anar al riu Moldava  a recollir l’argila necessària per construir al Golem. Van fer amb argila la figura d’un gran home, el van modelar, li van fer forats als ulls per a veure-hi, i forats al nas. El rabí li va donar vida a través d’antics rituals llegits de llibres i conjurs hebreus. El Golem es va anomenar Josef, i tenia al Rabí Loew com el seu únic amo. Es deia que el rabí li va manar vigilar el Josefov, el barri jueu de Praga, i que des d’aquell moment els jueus es sentien molt més segurs. No només s’encarregava de la vigilància del barri, sinó que a més s’encarregava d’ajudar al rabí i als seus veïns en tot allò que calia.
Segons la llegenda l’única incapacitat del Golem era que no podia parlar, i d’ell s’expliquen moltes i incomptables anècdotes.
Una d’elles i que és una de les més destacables, és que un dia la dona del rabí, el va enviar al riu a buscar aigua, i tant va ser així que va acabar inundant la ciutat.
Similar és l’anècdota que explica que una vegada la criada del rabí, el va enviar al pou a per aigua, però com tenia tanta força i li agradava tant dur a terme la seva feina de manera correcta, va agafar el pou sencer i se’l va posar a les espatlles, de manera que va deixar la plaça mig inundada.
Un cop el van enviar a buscar llenya i va arrencar arbres sencers.
I fins i tot en una ocasió, un general espanyol, al assabentar-se de la seva força, va decidir que el volia contractar per al seu exèrcit, i el va seguir fins a casa del rabí. El rabí evidentment va rebutjar l’oferiment i es va adonar que el Golem es podia acabar convertint en un ésser perillós per a tots i que el millor seria destruir-lo.
Les restes del Golem es van acabar convertint de nou en fang i pols, i segons diuen es van guardada en un taüt que encara avui descansa en l’àtic de la Sinagoga Nova – Vella de Praga, a l’espera de ser tornat a la vida de nou, sempre i quan sigui necessari.
L’any 1609 el Rabí Loew va morir i va ser enterrat en el cementiri jueu de Praga, i allà és visitat per molts turistes que sota petites pedretes hi deixen notes amb els millors dels seus desitjos, que diuen que el vent i el propi rabí poden llegir.”

Aquesta llegenda és sens dubte la llegenda més famosa de Praga i és coneguda com “El Golem de Praga”, una història que té per protagonista principal el Golem i el rabí Loew.

Sobre la figura del Golem us puc explicar que es tracta d’un ésser mitològic del folklore medieval jueu. Un ésser fabricat a partir de matèria inanimada (normalment fang o argila) i el seu nom deriva de l’hebreu Guélem, que significa matèria. Tot i que el Golem més famós és el que us he portat avui, el golem hauria estat creat en diferents ocasions i per diferents rabins il·lustres al llarg de tota l’Edat Mitjana. De fet , la primera existència del golem es remuntaria a la pròpia existència de la humanitat, on un golem hauria estat creat per una persona creient i propera a Déu. Ja que com Adan, el golem és creat a partir de fang i després és insuflat de vida. De manera que la creació d’Adan és inspiradora del naixement i creació dels propis golems. De manera que crear un golem era possible per a totes aquelles persones amb la suficient fe, saviesa i poder diví per fer-ho. Però amb la diferència que tot Golem creat per qualsevol home per molt savi que fos, li mancaria l’ànima, ja que l’ànima és l’únic capaç de donar Déu.

Les desavantatges del Golem sembla que s’han vist prou clares en el relat que us he explicat, la seva manca d’intel·ligència fa que portin a terme les accions que se’ls hi demana de manera sistemàtica i literal, sense cap mena de qüestionament.

Però en contrapartida era poderós i servicial, capaç de protegir un barri sencer amb la seva sola presència.

La seva existència però, queda com a simple part d’un relat, ja que han estat diversos els intents que ha hagut al llarg de la història de trobar les restes del Golem a l’àtic de la Sinagoga Vella-Nova i aquests han estat infructuosos. Fins i tot l’any 1984 un equip de filmació va entrar a l’àtic càmera en mà i no va trobar les restes de dit ésser. Tot i així, l’àtic no està obert al públic en general. En part, suposo per guardar part del misteri que la història en qüestió amaga.

Sobre el rabí Loew, us en puc explicar forces coses. Com heu pogut suposar és un personatge que va existir en realitat i que va ser una de les figures religioses jueves més importants de la Bohèmia de tots els temps. Va néixer a Polònia l’any 1520, i va morir l’any 1609 a Praga. Va tenir sis filles i un fill, venia de família rica i acomodada i va ser rabí de Mikulov a Moràvia, i de Praga a la Bohèmia, on va passar bona part de la seva vida i on va decidir morir-hi. A ell se li atribueix la creació del Golem. Però què té aquesta llegenda de cert?

Segons diuen aquesta llegenda va ser una invenció literària alemanya del segle XIX, i que la història va ser traslladada a Praga. De fet a Praga, la primera història escrita sobre el Golem data de l’any 1837 per Berthold Auerbach, poeta i autor jueu alemany.

L’any 1841 Gustav Philippson va escriure Der Golam, eine Legende; i també el mateix any Franz Klutschak va escriure Der Golam des rabí Löw. El 1842, Adam Tendlau escriu Der Golem donis Hoch-rabí Löw; i el 1847 Leopold Weisel, Der Golem.

Totes aquestes primeres versions del Golem estan en alemany, i tot fa pensar que formen part d’un moviment de ressorgiment de folklore jueu que va créixer de manera paral·lela al moviment folklorístic alemany. Aquesta història prové de la tradició oral jueva.

Pel que fa a les fonts escrites, cal dir que diuen que aquestes es varen inspirar en uns antics manuscrits de llegendes orals que es varen trobar a la biblioteca principal de Metz.
Una llegenda sens dubte molt coneguda a Praga, i un dels seus símbols.

Il·lustracions i imatges
La llegenda del Golem és sens dubte la més coneguda de Praga, i jo diria que de la República Txeca en qüestió. Primer de tot, us volia portar una imatge de la Sinagoga Vella- Nova, on diuen que en el seu àtic es poden trobar les restes del Golem.

També us porto una escultura que es torba en el barri jueu, i que representa el Rabí Löw  damunt del Golem.

Ara us vull portar una il·lustració d’aquesta llegenda de Mikoláš Aleš de l’any 1899 en la que s’observa al Rabí Loew donant vida al Golem.

Una altra il·lustració d’aquesta llegenda.

Una curiositat és que en un capítol dels Simpson és Crusty el pallasso el que explica aquesta història del Golem, i és que tots sabem els orígens jueus d’aquest personatge.

I és que aquesta història a Praga s’ha fet tan famosa, que a moltes de les seves botigues de souvenirs pots adquirir la teva pròpia figureta del Golem, en una reproducció d’una versió neocubista força recent.

I ja per acabar la portada d’un conte del Golem, il·lustrat per Fun explosive, una forma Txeca que s’encarrega de bona part del marxandatge de Praga més modern, i als que també se’ls va encarregar il·lustrar una versió d’aquest conte.

Després d’haver-vos portat tantes i tantes entrades sobre aquesta col·lecció, se m’acaben les coses a explicar-vos-en. Com a curiositat destacar-vos que la Ximena Maier torna a il·Lustrar aquests clàssics i que és la il·lustradora que més contes d’aquesta col·lecció ha il·lustrat. Sumant-ne ja un total de 10. Els clàssics d’aquesta vegada són dos contes de princeses que fan les delícies de les més menudes.

LA PRINCESA I EL PÈSOL, Il·l. Ximena Maier, Col·l. Petits Contes, Editorial Baula (març 2015)

ALADÍ I LA LLÀNTIA MERAVELLOSA, Il·l. Ximena Maier, Col·l. Petits Contes, Editorial Baula (març 2015)