Elefant Trompeta

“Vet aquí una vegada el ratolí de ciutat visita al seu cosí al camp. Aquest li ofereix un menjar bo i senzill, i el convidat fa notar que la vida a la ciutat és millor. Aleshores el ratolí de camp visita al seu cosí el ratolí de ciutat. Aquest vol fer veure al seu cosí la vida de plaers i luxes que es viu a la ciutat mostrant-li al ratolí de camp una despensa plena de menjars deliciosos: dolços i saltats.
Però estaven amb el gran tiberi quan de sobte apareixen una parella de gossos que obliguen als dos ratolins a fugir corrents. És aleshores quan el Ratolí de camp torna a casa pensant: “Més val mongetes i bacó en pau que pastissos i cervesa amb por”.
Aquesta és una de les més famoses faules atribuïdes a Isop que les va escriure al segle VII aC, una faula que tot i ser molt antiga continua explicant-se a nens d’arreu del món.
Però com tota aquesta mena de faules durant els segles s’han anat explicant oralment i transformant-se, i és així com ens ha arribat una versió catalana amb el mateix rerefons però d’allò més diferent, es diu: “La rata de ciutat i la rata de pagès”.
“Un bon dia la rata de ciutat decideix emprendre un llarg viatge per tot el món a la recerca d’aventures i camina que caminaràs arriba fins un poble on hi ha una casa de pagès i hi viu una rata. Allà la rata li ofereix allotjament i menjar i li ensenya la seva manera de viure. Només menja els productes que li dóna l’hort i carn, un cop a l’any quan es mata el porc. La rata de ciutat horroritzada amb tanta pobresa, li diu al rata de camp que vagi amb ella a la ciutat. Dit i fet van fins al Palau on vivia la rata de ciutat. Un palau amb una despensa tan gran que la rata de pagès no se’n sap avenir. Hi ha tan menjar! I tot se’l poden menjar elles… Preparades per a fer un bon tiberi, en una taula llarguíssima i amb tots els aliments que ha agafat, es disposen a fer la primera queixalada, quan de sobte, unes escombres enormes els comencen a empaitar. I és que resulta que a Palau no els hi agraden pas les rates.
La rata de pagès torna cap a casa tota decidida de que: “Val més menjar poc i pair bé que tenir molt i patir constantment”.
Una versió recopilada evidentment per Joan Amades i publicada al 1950 en el seu Folklore de Catalunya: Rondallística.
Però evidentment Amades no va ser l’únic en recopilar una versió diferent., també ho va fer Robert Henryson, un poeta escocès de l’Edat mitjana durant el segle XV, o el famòs faulista La Fontaine al segle XVII.
Al segle XX però,  també se n’han fet versions i Disney en va fer un curt l’any 1937 que formava part d’una sèrie de dibuixos animats formada per 75 capítols, un d’ells fou “The Country Cousin”, (El cosí de poble).
Com a curiositat de la història dir que podem trobar variants en que qui ataca a les rates són gats.
La moralina d’aquesta història és força clara: “Més val no ser cobdiciós, que la cobdícia trenca el sac”.
Un conte d’aquells que m’agrada explicar als meus nens, senzill, curt i amb un significat força clar.

Il·lustracions
Comencem amb les il·lustracions per un clàssic en il·lustrar clàssics, es tracta de Milo Winter que l’any 1919 va fer la seva pròpia versió d’aquesta simpàtica faula:

Algunes il·lustracions força clàssiques són les que us presento a continuació.

Pel que fa a les portades, us porto forces en anglès a veure que us semblen.

En català i castellà he trobat alguna coseta. Mireu, mireu…

I per acabar us deixo amb la versió animada de Disney de l’any 1937.

DE TOT COR, VVAA, Editorial Barcanova (2007) –> Aquest llibre és un recull de contes molt bonic i ara us explico perquè. Resulta que una tarda sis autors i il·lustradors es van reunir amb un grup de joves que van néixer amb una malformació al cor. Treballant molt solidàriament, es van posar mans a l’obra per relatar sis contes basats en sis històries reals. Sis històries que recullen els sentiments que els autors i il·lustradors van sentir en conèixer aquests joves.

Són històries pensades tan per a infants, com per a joves o fins i tot per adults. Algunes per a un públic més infantil i altres destinades a un públic adult; però al cap i a la fi sis històries que ens fan reflexionar sobre els problemes que pot ocasionar haver nascut amb un problema al cor.

Ara us poso els títols de les històries, els autors i els il·lustradors que li han donat vida.

ELS CORNINS BOSCANS Autora, Gemma Sales Amill Il·lustradora, Consol Escarrà Piera

ROC TRENCADÍS Autora, Maria Carme Roca Il·lustradora, Rosa Sànchez

EL MEU COR VOL XOCOLATA Autor, Rodolfo del Hoyo Il·lustradora, Pilarín Bayés

SABER MIRAR… Autor, Jaume Comas Il·lustrador, Xavier Adroer Puig

UN DIVENDRES A LA TARDA Autora, Elisa Ramon Bofarull Il·lustrador Ignasi Blanch i Gisbert

EN ROC TORNA AL BARRI Autor, Oriol Vergés Il·lustrador, Josep Antoni Tàssies

L’altre dia vaig descobrir a Gràcia, que al carrer gran han obert un nou Eurekakids, i evidentment, hi vaig entrar a tafanejar. Em pensava que d’aquetses botigues ja havia descobert totes les marques possibles, però no. En vaig treure molt de profit de la visita i en vaig descobrir algunes més.

Una de les millors descobertes fou la de les joguines JANOD, una marca francesa, que tot i no tenir web, vaig trobar un munt d’imatges de les seves joguines per la xarxa.

Precioses joguines de fusta i cartró, entre les que podem destacar els camions, avions i derivats, així com els seus bonics trencaclosques, o fins i tot les seves cuinetes.

Us deixo amb una petita mostra, i ja sabeu, si us ha agradat aquesta marca, busqueu el conillet!

Sovint se’ls parla als infants de que tothom és igual, que no hi ha diferències entre els homes i que tots, siguin del color que siguin, de la religió que segueixin… són iguals. Avui us porto dos contes que ens parlen precisament d’això, de les diferències, de les igualtats, de la importància de fer valer la pròpia identitat… I és que potser no tots som ben bé iguals, i potser per aprendre a respectar-nos hem de ser capaços de fer veure i entendre aquestes diferències. En fi, us deixo amb les recomanacions d’avui:

ELS DE DALT I ELS DE BAIX, Paloma Valdivia, Editorial Kalandraka- Hipòtesi (2009) –>Aquest conte és una fantàstica proposta feta per aquesta il·lustradora, es tracta d’una història en que se’ns mostra la vida que fan els que viuen a dalt, i la que fan els que viuen abaix; ambdós comparteixen costums i maneres de comportar-se; i si ens els mirem bé, podem veure que són iguals. Que poden passar el mateix tipus de coses en una banda i l’altra del món.

Un conte amb uns personatges divertits, senzills i un estil molt fresc i original. Una bona proposta per veure que tots sóm iguals.

DUES RODONES IDÈNTIQUES, Neus Moscada, SD Edicions, Col·l Una rodona quadrada (2009) –> Una editorial petita ha donat cabuda a aquest conte petit, quadrat i que pel seu aspecte sembla un catàleg. Però no, dins amaga una història sorprenent. Aquesta col·lecció inclou tots els contes que es troben a camí entre la il·lustració infantil i el disseny gràfic, i aquesta història si mireu la portada és evidentment així.

Les dues rodones protagonistes neguen ser identiques malgrat tenir la mateixa mida, color, tamany, diàmetre… Però no, elles asseguren ser diferents en molts aspectes, i a mesura que avança la història ens adonem que això és així. I és que és un conte per tots aquells que sempre es comparen amb algú, i a aquells que defensen el seu dret de ser diferents. Una molt bona història, i una proposta molt interessant.

CRIATURES.CAT és un portal on podem trobar tot tipus d’informació relacionada amb els més petits: notícies, continguts curiosos, recomanacions de contes i llibres educatius, música per a nens, receptes de cuina per fer amb els més petits, activitats, llocs web d’interès, mites infantils… Tot això complementat sovint amb vídeos de tallers de cuina, imatges curioses, o fins i tot, una explicació de l’Olivia salva el circ a través d’un vídeo, on se’ns presenta el personatge de la simpàtica porqueta.

La gent hi pot participar, fer suggeriments, entrar al fòrum i fer les seves preguntes. Tot per acostar-nos a tots plegats el desconegut món dels infants, nens i adolescents. I és que sovint no parem atenció a que són diferents dels adults i que tenen un món ric, ple d’experiències i emocions.

Criatures.cat és una idea de la productora Anar fent, sl del periodista Carles Capdevila. La periodista Anna Homs s’encarrega de la direcció del portal i els continguts, i ho fa de manera acurada, documentada i es nota que de gust i amb il·lusió pel món dels infants.

Jo, em quedo amb la secció de recomanació de contes, evidentment, són la meva debilitat. Si voleu conèixer més coses d’aquest portal, només cal que hi entreu.

Com ja us vaig comentar, l’altre dia em vaig acostar al Pati de Llibres, i el motiu de la meva descoberta fou que hi havia una exposició d’en Valentí Gubianas, a part d’una exposició col·lectiva d’originals de diferents il·lustradors com la Mariona Cabassa, Javier Andrada, Marta Balaguer, Rebeca Luciani, Cristina Losantos, Mercè Canals, Lluís Farré, Xavier Salomó…

En definitiva, un munt de bons il·lustradors i bones imatges, i els originals d’en Valentí eren preciosos, grans, coloristes… Em quedo sens dubte amb la seva fantàstica versió dels músics de Bremen. Era tan bonic… llàstima que algunes fotografies feien reflex i no em van quedar gaire bé. Sens dubte els originals guanyen envers del producte final que podem observar en els contes.

Us deixo amb algunes de les imatges.

Fa un parell de dies vaig estar de passeig per Sant Cugat, i vaig descobrir un racó fantàstic, una llibreria infantil preciosa. Es tracta de l’espai EL PATI DE LLIBRES, es troba al carrer Xerric 22.

Els contes estan molt ben organitzats, podem trobar diferents seccions: contes per nadons, contes i llegendes, àlbums il·lustrats, pop-up, contes en altres idiomes… És un espai encantador, decorat i organitzat amb molt gust, una molt àmplia selecció de contes, una molt bona presentació, dues plantes, i un espai dedicat a acollir originals de grans il·lustradors del panorama català.

M’agrada especialment, la gran quantitat de material de que disposen i la seva perfecta organització, un espai molt ben aprofitat, sens dubte. Si us agrada el món de la literatura infantil i un dia us passeu per Sant Cugat, no dubteu en entrar-hi! És com una petita llar de conte…

De moment us deixo amb algunes imatges d’aquest bonic espai perquè hi aneu fent boca, per a més info, podeu entrar a la seva web.

Si us hi voleu acostar, ja sabeu:

LOS MEJORES CUENTOS DE LA LITERATURA UNIVERSAL, Il·lustrador Arthur Rackhman, Editorial Joventut –> Aquest es tracta d’un recull complert i llarg on la gràcia principal de que siguin els contes de sempre, radica en el seu il·lustrador. I és que l’Arthur Rackhman fou un gran il·lustrador de clàssics que va donar una molt peculiar visió dels clàssics infantils. En general és d’aquella mena d’il·lustradors que va il·lustrar tants clàssics que quan en busques un, sempre t’apareixen les seves imatges. És per això que aquest recopilatori, més destinat a amants de la literatura infantil que a infants, ens ocupa la nostra recomanació de reculls.

Els contes de sempre amb estil propi.

Fa un parell o tres de dies vaig rebre un correu on se’m presentava una nova llibreria infantil i juvenil, vaig mirar-me les fotografies, vaig entrar a la seva web i em va semblar molt interessant parlar-vos-en. Es tracta de BAOBAB, la podeu trobar a Palma de Mallorca al Carrer Carnisseria 11.

Es tracta d’un espai dedicat al món dels contes i la literatura infantil, en el que a més a més, podeu trobar com a curiositat excel·lents aparadors fets amb figures de plastilina, tots ells relacionats amb la temàtica de l’època de l’any en que ens trobem.

A part, sembla un espai molt agradable i acollidor, decorat amb molt de gust i el millor de tot, amb molts contes!

Si voleu conèixer millor l’espai, podeu anar-hi i si hi viviu lluny, us podeu conformar entrant a la seva web o mirant les fotografies que us deixo a continuació.

Llibreria infantil i juvenil Baobab
C/Carnisseria, 11
Palma de Mallorca
Tel 971 727 949

Avui més que contes d’una temàtica en concret, em venia de gust portar-vos una col·lecció que vaig descobrir el passat estiu i que em va semblar d’allò més interessant. Es tracta de “Quina gana!” i ara us explicaré perquè em va sorprendre tant.

EL PIRATA JACK LLENTIES, Pere Prats i Sobrepere, Editorial La Galera, Col·lecció Quina Gana! 1 (2009) –> Abans de parlar-vos del conte en qüestió, m’agradaria parlar-vos de la col·lecció, es tracta de dos contes que es conformen per una història senzilla il·lustrada a través de diversos plats combinats de menjar. Un plat de llenties es pot convertir en la bandera d’un pirata, o una plat de pasta en una cara divertida. Són contes si més no curiosos, i al final podeu trobar la recepta de cadascuna de les planes, per fer per aquells nens que no els hi agrada gaire el menjar, una experiència d’allò més divertida.

Explicat això, us puc dir que la història d’en Jack és la d’un pirata que desembarca en una ciutat, la temible bandera espanta a tots els habitants. Què deu voler aquest temut pirata? Si ho voleu descobrir només cal que obriu el conte.

LA CLÀUDIA ES DISTREU, Pere Prats i Sobrepere, Editorial La Galera, Col·lecció Quina Gana! 2 (2009)–> Avui a classe la mestra pregunta un per un a tots els seus alumnes paraules que comencin per la lletra C, la Clàudia va rumiant mentre espera el seu torn. Quina dirà?