El Trompeta a… PILARÍN, 50 ANYS DIBUIXANT PER A TOTS

30 abril 2012
0

Al nostre país tenim dues il·lustradores que respecto i admiro per una trajectòria professional àmplia i que han donat fama mundial a les il·lustracions fetes a casa nostra, una és la Roser Capdevila i l’altre és sens dubte la Pilarín. Pilarín Bayés és una dona afable, propera, amable i que després de 50 anys i més de 700 títols a les seves esquenes, és una dona normal, que respon entrevistes de Blocs modestos com el meu, que et regala un Elefant Trompeta i que estima la seva feina, la feina que ha fet durant bona part de la seva vida, i que crec que no deixarà de fer fins el dia en que mori.

Doncs bé, us en he parlat un munt de vegades, i avui una vegada més m’agradaria tornar-vos-en a parlar. I és que han inaugurat al Palau Robert una exposició que homenatja 50 anys de dibuixos per a tots els catalans i catalanes, i vaig tenir la gran sort que el dia de Sant Jordi, la vaig poder visitar.

L’exposició comença amb tots els títols que ha publicat la il·lustradora, per després fer un llarg recorregut en la seva trajectòria passant per onze grans moments diferents de la seva vida com a il·lustradora, cadascun d’aquests moments simbolitza també una generació i onze grans conceptes universals: la bellesa, la comunicació, la convivència, el coneixement, la identitat, la cultura, la universalitat, la generositat, la tradició, la ficció i la diversió.

És una exposició molt bonica, d’aquelles que val la pena anar a veure, i és que tots els que hem crescut al nostre país recordem l’etapa en la que vam començar a veure i a créixer amb les il·lustracions de la Pilarín. I el títol de l’exposició no pot ser més adient… Simplement una exposició molt emotiva!

NÚRIA GIRALT: "Il·lustrar és un diàleg amb el text i el lector"

29 abril 2012
0

Avui us porto una il·lustradora barcelonina, formada a la Llotja on hi va cursar pintuira mural i posteriorment ha realitzat uns seminaris d’il·lustració a l’Escola Massana. Tot plegat l’ha convertit en la il·lustradora que és avui dia, una il·lustradora d’il·lustracions simpàtiques, expressives i coloristes. Un dels seus darrers treballs i amb el que l’he descobert ha estat en Antonino Mussolino, la història d’un simpàtic mussol super expressiu i molt bonic.

Es tracta d’una il·lustradora molt complerta, ha il·lustrat per a revistes, portades de llibres, llibres de text i contes infantils. En tots els àmbits ha intentat adaptar-se a les exigències de cada gènere i els seus treballs han respost amb solvència.

Sense més presentacions, us deixo amb les paraules de la Núria, de ben segur us interessarà tot allò que ens explica:

-Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
De fet, no recordo haver-ho decidit, simplement és el que volia fer des de sempre.

-Quan temps fa que t’hi dediques?
Des de ja fa bastant de temps he anat fent coses, sense la continuïtat que desitjaria, bé per falta de temps, bé per altres motius que m’han dificultat el tirar-m’hi de cap.

-És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Una mica sí, però suposo que és com a tot arreu. És un bosc molt gran on hi ha grans arbres i petites mates.

-De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Perquè?
Doncs de l’últim que acaba de “sortir del forn”: L’Antonino Mussolino, amb text de Patrícia Boldú, a partir d’una idea que va tenir el seu fill quan tenia cinc anys, el Gerard Fornell. Ha estat editat per SD Edicions. És un llibre petit, rodonet, imaginatiu i fresc que ens estimem molt tots aquells que hi hem participat. Tan de bo també agradi als petits lectors. Va acompanyat d’un joc.

-I quin va ser el més difícil?
No  n’hi ha un de més difícil, cadascun té les seves dificultats concretes. I això és el que fa aquesta feina divertida: sempre tens nous reptes i mai és igual.

-Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
De primer llegir i rellegir el text. Rumiar-hi una mica, fer els esbossos amb les idees.
Dibuixar-ho a llapis, després a tinta i pintar-ho. O bé només a tinta. O bé escanejar els esbossos, dibuixar-ho  a l’ordinador i posar-hi color. És divertit anar canviant la tècnica, tot depèn de quin tipus de text i llibre és. De fet és un diàleg amb el text, i és igual que amb les persones, depèn amb qui parles tens un tipus o un altre de conversa.

-Has il·lustrat per a revistes, contes infantils, portades de llibres… En quin àmbit et sent més còmode? Perquè?
Doncs una mica és el mateix d’abans, amb cadascun tens uns reptes diferents i tots són bonics de fer.

-Has il·lustrat un conte de rondalles meravelloses. Amb quina de totes elles et quedes?
És difícil escollir, potser amb el Pare Janàs.

-Consideres que el gènere de les rondalles meravelloses és un gènere sovint oblidat o al que no se li dóna la importància que hauria? O creus pel contrari que està sobrevalorat?
No crec que estigui oblidat ni sobrevalorat, el que sí que crec important és que cada nova generació el descobreixi i el faci seu, i que de mica en mica es vagi modificant i adaptant tal com s’ha fet des de sempre.

-Il·lustrar és…
Un diàleg amb el text i el lector.

-Si no fossis il·lustradora series…
no ho sé pas! Alguna cosa creativa, això sí.

-Com definiries el teu estil?
Em costa molt etiquetar les coses, intento que sigui expressiu, amb sentiments, clar. No hi penso gaire en això, és tal com surt.

-El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
Quentin Blake, amb quatre ratlles et transporta molt lluny.

-Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
En Patufet. Som amics des de fa molts anys.

-Si fossis un personatge de conte series…
Potser una velleta d’aquelles que sempre saben quin camí o quina porta ha de triar o quin objecte ajudarà als personatges que es troben davant de grans dificultats.

-Quin és el conte que més t’agradava quan eres petita?
Tots i més si n’hi hagués hagut. Però recordo quan a l’escola ens explicaven en Pere sense por o La cançó nadalenca amb “l’Escruix”.

-On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
A poder tenir una continuïtat de feina, i que la meva obra agradés a autors, editors i lectors. Poder seguir aprenent i descobrint coses i coses sempre.

-Un país amb bona literatura infantil és…
un país amb futur.

-Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Hi pots trobar coses bones. Hi ha una minoria “militant” que la valora, però malauradament encara hi ha molta gent que ho considera “cosa de nens”.

-Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Sempre hi ha idees barrinant per dins la closca. Després d’haver fet l’Antonino Mussolino amb la Patrícia -amb qui hem congeniat d’allò més-, ens trobem remenant la cassola a veure què més sortirà: “…i si féssim;  podríem…”. Espero que ben aviat puguem ensenyar-vos alguna cosa nova!

Jugant a… TUBE TOYS

28 abril 2012
0

Avui us porto unes joguines molt fashions i certament especials, es tracta de les joguines Tube Toys, creades pel dissenyador espanyol  Óscar Díaz, afincat a Londres. Es tracta d’un nou disseny de cotxes de joguina que parteix de la antiga idea de que abans els nens i les nenes quan no tenien diners per comprar-se joguines, es feien a partir d’una llauna, un cotxe per jugar. Partint d’aquest particular concepte neix Tube Toys. Joguines de fàcil muntatge, on el propi packaging forma part de la joguina. És per això que a més es tracta d’uns productes molt ecològics, ja que es redueix extremament la quantitat de material de rebuig que genera normalment els propis embolcalls de les joguines que comprem habitualment. I l’únic que hauríem de llençar és l’etiqueta del producte on apareixen les instruccions de muntatge.

Totes les peces necessàries per a la construcció del cotxe, camió de bombers, tren o tractor estan dins del propi tub, que esdevé el cos del vehicle. Un tub de cartró dur amb escletxes, pestanyes i petits talls que permeten col·locar-hi els eixos de les rodes i tota mena de complements per a la nostre futura joguina.

Uns cotxets que esdevenen un producte curiós, original i diferent. Una gran idea amb un resultat sorprenent.

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ LLIBRE SOLIDARI

27 abril 2012
0

Avui us porto una col·lecció d’allò més especial, una col·lecció que em fa moltíssima il·lusió. I és que vaig saber de la seva existència molt d’hora i m’ha encantat veure’n els resultats finals en forma de conte. Es tracta de la col·lecció Llibre Solidari, una nova col·lecció editada per Efadós. I és que sovint preguntem als nostres nens, “I tu? Què vols ser de gran?”, i els nens sovint responen: mestre, bomber, metge… Però aquesta col·lecció més enllà de ser una col·lecció que ens acosta diferents oficis, el que ha fet és escollir a diverses personalitats del panorama català actual i preguntar-los què volien ser quan eren petits. Així descobrirem la vida de personatges il·lustres vius del nostre panorama actual. Els personatges escollits han estat un polític, un cuiner, un meteoròleg, i fins i tot uun canataautor són alguns dels primers escollits per a formar part d’aquesta col·lecció.

A més a més, els beneficis obtinguts amb la venta d’aquests exemplars estan destinades a l’associació que hagi escollit cadascú dels protagonistes d’aquestes històries.

Si a tot plegat li sumem, una acurada edició, un text que ens narra la vida de personjatges sovint molt admirats i força desconeguts en el seu àmbit més personal i uns il·lustradors excel·lents donen com a resultat uns contes fantàstics, sorprenents, originals, bonics, entendridors i divertits.

De debò que val molt la pena que hi feu un cop d’ull i que us els compreu per tenir-los a la vostre prestatgeria.

PASQUAL MARAGALL: DE GRAN VULL SER… ALCALDE!, Salvador Comelles, Il·L. Jordi Vila Delclòs, Editorial Efadós (2012) –> Aquesta és la història de Pasqual Maragall, coneixereu des de la seva infantesa, quan jugava a casa del seu avi, el poeta Joan Maragall fins al moment en que es va acabar convertint en alcalde de Barcelona, l’alcalde de les Olimpíades, sens dubte el més important de la seva carrera professional. I fins aquí la història que ens explica un conte preciós i il·lustrat amb un gust i una tendresa increïbles. Coneixereu així els secrets d’un alcalde optimista, entusiasta  i entranyable.

Pel que fa a les il·lustracions són del Jordi Vila Delclós, un il·lustrador que va ser un dels alumnes de les primeres promocions de La Llotja i que ha treballat moltíssim en l’àmbit de la il·lustració, i que considero que amb aquest conte ha fet una molt bona tasca.

TOMÀS MOLINA: DE GRAN VULL SER… HOME DEL TEMPS!, Carles Sala i Vila, Il·l. Subi, Editorial Efadós (2012) –> El segon títol d’aquesta magnífica col·lecció és que us permetrà conèixer a un personatge que per molts és simpàtic, afable, divertit i fins i tot entranyable, i per altres pot resultar un xic carregant, però és sens dubte un personatge que a ningú deixa indiferent i que té una trajectòria professional de molts i molts anys com a home del temps. Ja sabeu que evidentment, us estic parlant d’en Tompas Molina, i amb aquest conte descobrireu una mica més la persona que hi ha darrere el personatge. I és que de vocació mestre, monitor d’esplai, formant part d’un grup de cançons infantils i aficionat al teatre i l’espectacle, tot feia pensar que la vida professional d’en Tomàs s’allunyaria moltíssim del que és avui dia la seva professió. Però les casualitats de la vida el van portar a un càsting que organitzava TV3 a la recerca d’un home del temps, i definitivament, van trobar l’home ideal. La resta, crec que més o menys ja ho coneixíeu. Però si voleu conèixer tot això que us he explicat i molt més, així com la feina de meteoròleg, amb aquest conte aprendreu moltíssimes coses.

Les il·lustracions aquesta vegada són d’en Subi, i com hi tinc debilitat no us en puc dir res més que són simplement genials!

GEMMA CAPDEVILA: "Il·lustrar és explicar històries d'una altra manera"

26 abril 2012
0

La Gemma Capdevila és una jove il·lustradora formada a la Llotja i que va obrint-se un lloc en el món de la il·lustració infantil. Després del seu pas per la Llotja, es va especialitzar en il·lustració infantil i juvenil a l’Escola Eina, i actualment està estudiant Belles Arts. Ha publicat portades per a diversos llibres, ha treballat fent llibres de text, i tot plegat sense renunciar a un estil molt particular i característic. A tot plegat cal afegir que també fa classe de pintura i dibuix a nens, i tot plegat la fa una il·lustradora complerta, vital i amb moltes ganes de créixer.

Ha estat finalista del 1er Concurs d’il·lustració de Proa Espais i ara mateix està treballant en un llibre de pirates… Ha estat molt fascinant i divertit conèixer aquesta jove il·lustradora, la voleu descobrir amb mi?

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Jo tenia 13 anys i en feia 7 que un cop per setmana els meus pares em duien al taller d’un artista, en Jordi Aligué, que també ensenya als nens. Recordo que vaig acabar un dibuix i en Jordi se’l va mirar i em va dir: tu, il·lustració. I ja està, des de llavors no he tingut una altra idea en ment.

– Quan temps fa que t’hi dediques?
Professionalment des de fa només tres anys, però és que no he tingut més temps!

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Com tot, no? Si ho fas a temps parcial i et dediques a una altra cosa és impossible. S’acaba per oblidar la il·lustració i treballar en un lloc més còmode. Si t’apassiona de veritat i tens molta constància, que és la clau, suposo que costa menys. Conec molta gent que és boníssima, però per falta de creure-s’ho o per mandra ara es dedica a altres històries.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Perquè?
Uf! La veritat és que no em sento orgullosa de res que ja hagi acabat! M’agraden els projectes que encara no he començat. Quan me’ls imagino tenen molta més força que sobre el paper.

– I quin va ser el més difícil?
Suposo que el primer, un Vaixell de Vapor. Crec que mai m’he sentit tan perduda com quan vaig rebre el manuscrit, tot enumerat, amb els seus títols corresponents, però sense portada ni il·lustracions! Era una feina feta a mitges i jo l’havia de rematar. És molta més responsabilitat de la que em pensava.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Començo, si té text, llegint, evidentment i si és un nou projecte amb una cosa molt petita que és el detonant d’una de més gran. I després penso molt. Me’n vaig a fer un tomb per aclarir-me, penso quan dino, quan em dutxo, al tren o quan surto amb els amics. I en un moment determinat m’il·lumino i he de treure el bloc on i quan sigui i m’he de posar a dibuixar. I després ja ve tot sol. En la majoria de casos intento no acabar  gaire els esbossos perquè després se m’encarcara l’original. Si em prenc l’original com un esbós, tot respira molt millor.

– No només has il·lustrat alguns contes i n’has fet portades, també t’has obert camí com a escriptora de contes amb l’àlbum il·lustrat “Hi ha cases”. Com va resultar aquesta experiència?
Va ser curiós. Perquè jo tenia una idea, un text a mig escriure i tres il·lustracions i l’editorial em va dir que m’ho comprava tot menys els dibuixos. Vaig tenir uns dies de crisi personal perquè havien rebutjar les meves il·lustracions. Després vaig pensar que tampoc era tan greu, que més aviat era positiu perquè allò volia dir que les meves idees funcionen més enllà de les il·lustracions.

– En quin àmbit et sents més còmode, com a escriptora o il·lustradora?
Il·lustrant, evidentment. El problema que tinc moltes vegades és que tinc la idea d’una història i sé per on aniran els trets amb les il·lustracions, però em falta saber ordenar les lletres per ser capaç de plasmar-ho en paraules.

– També fas classes de pintura i dibuix per a nens.  És molt complicat ensenyar als més menuts? Aquesta vessant més didàctica que t’aporta com a il·lustradora?
És complicat perquè tot el que els digui i els mals costums que agafin se’ls gravaran a la memòria per sempre, i me’n sento responsable. I és encara més difícil evitar que perdin la imaginació i la despreocupació que tenen quan arriben amb 4 o 5 anyets. Però s’ho passen molt bé i jo, millor.
M’aporta molt com a il·lustradora, la veritat. Deixes molt prejudicis enrere i t’adones que no cal fer el gran desplegament perquè una il·lustració funcioni. Són molt ràpids pensant i els envejo molt. És curiós com a vegades dono mil voltes en alguna història que tingui entre mans i quan arribo allà i un nen o nena em demana de dibuixar alguna cosa i surt sola i fantàstica. Allà, en 5 segons, de peu, sobre un foli, amb llapis normal, amb goma normal, amb colors normals i m’adono de quantes tonteries i rituals inútils faig a vegades…

– Il·lustrar és…
…explicar històries d’una altra manera.

– Sinó fossis il·lustradora series…
La veritat és que no tinc un pla B. Però no em molestaria donar classes a l’escola Llotja, on vaig estudiar.

– Com definiries el teu estil?
Jo és que no me’l trobo. La gent em reconeix quan veu les meves il·lustracions, així que dedueixo que el tinc. No m’hi fixo massa. El que sí que intento és que les il·lustracions respirin. Acostumo a deixar el color del paper a la vista.

– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
Me n’agraden molt, però el meu preferit és en Shaun Tan. Perquè tot el que fa, ho fa bé. Li és igual escriure, que dibuixar, que animació, que llapis o acrílic. És un tot terreny!

– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
Potser el Mag d’Oz. Perquè la història és entranyable i té de tot.

– Si fossis un personatge de conte series…
No sé perquè, però sempre m’he sentit molt identificada amb la cabreta petita que s’amaga del llop dins el rellotge de pèndol…

– Quin és el conte que més t’agradava quan eres petita?
M’encantava una col·lecció que es deia ”Mirem” il·lustrada per la Roser Capdevila. Uns llibres de cartró on no hi havia text i els dibuixets eren minúsculs i veies tot el que passava. N’hi havia de la ciutat, del camp, la casa, el supermercat… Fantàstics! Em sembla que ara els han reeditat… no m’estranya!

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
M’agradaria poder canviar la manera de veure les coses als nens i nenes de la mateixa manera que els llibres que em mirava de petita van canviar la meva.

– Un país amb bona literatura infantil és…
un país amb futurs bons il·lustradors!

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que malgrat no és dels països on més s’aposta per les coses noves, s’està fent una bona feina. Tenim il·lustradors boníssims i escriptors fantàstics, creiem en valors i tenim sentit de l’humor. La recepta és bona, només cal que els que posen els diners tinguin vista!

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Doncs aquest mes he d’entregar unes il·lustracions per uns poemes genials sobre pirates de Rafael Villar que edita l’editorial gallega Embora. I dono voltes a un projecte personal sobre l’Oriol, un monstre exiliat, i ja veurem quina acollida té!

 

El Trompeta a l'Exposició d'Emilio Urberuaga

25 abril 2012
0

I de la Trobada d’Il·lustradors de Gràcia el Dia de Sant Jordi, em vaig encaminar cap a la Seu del Districte de Gràcia per veure l’exposició d’originals de l’il·lustrador Emilio Urberuaga, l’il·lustrador convidat d’enguany. Al arribar a l’Ajuntament gairebé no podem veure l’exposició però al final, sí que hi vam poder estar i vam poder veure una petita mostra de l’obra d’Emilio Urberuaga amb il·lustracions dels seus contes més com: Discurso del oso, El libro de la faulas, Los sonidos de la noche, la seva versió de Cuentos por teléfono de Gianni Rodari…

Unes il·lustracions molt boniques que encara esteu a temps de veure fins al proper 4 de Maig.

Us deixo amb les fotos que hi vaig fer.

El Trompeta a la 5a Trobada d'Il·lustradors de Gràcia

24 abril 2012
0

Després d’un intens dia de Sant Jordi replet de contes, llibres, roses i moltíssima gent, recuperem la normalitat i avui us portaré algunes de les imatges que vaig poder fer de l’ambient que hi havia a la Trobada d’il·lustradors celebrada a Gràcia ahir. Entre els il·lustradors que estaven signant hi era Emilio Urberuaga, Comotto, Arianne Faber, Mikel Valverde entre d’altres.

Hi havia una gentada terrible i l’èxit de convocatòria sens dubte va ser rotund, un munt de nens esperant que els hi il·lustressin els seus contes i pares molt animats intentant descobrir quina és la cua de l’il·lustrador del conte que acabaven de comprar, i és que no ens enganyem, les cares dels il·lustradors sovint no són gaire reconegudes per al públic en general.

Ara sí, us deixo amb les imatges.

Exposició d'originals d'Emilio Urberuaga

23 abril 2012
0

Com ja us vaig comentar enb l’article de la Trobada d’Il·lustradors de Gràcia, aquest any l’il·lustrador convidat és Emilio Urberuaga, i podreu veure exposades una petita mostra dels seus treballs en forma d’originals a la Seu del Districte de Gràcia del 20 d’Abril al 4 de Maig. Aquesta exposició però comptarà amb una presentació, que es durà a terme demà 24 d’Abril a les 18:00h de la mà de l’Oblit de Casa Anita (impulsora de la Trobada d’Il·lustradors des del començament) i que comptarà amb una trobada i xerrada amb el propi il·lustrador, Emilio Urberuaga.

Us deixo amb el cartell de l’exposició.

STEFANIE PFEIL: "Un país amb bona literatura infantil és un país on la literatura té el mateix valor que un bon plat de menjar! "

23 abril 2012
0

Nascuda el juny de 1969 a Kassel Alemanya, va estudiar Belles Arts i Paisatgisme a la Universitat de Kassel, va ser allà quan es va adonar que la seva era una feina massa tècnica i va decidir aterrar a Barcelona una temporada per saber què fer de la seva vida. Aquell aterratge en un inici temporal, es va acabar convertint en definitiu, i és que la Stefanie ja fa anys que està afincada a Barcelona. I va ser aquí on va descobrir la seva veritable vocació, il·lustrar contes infantils, que ha convertit en la seva professió, i de la que actualment hi viu amb molt orgull. Va estudiar a l’escola Massana l’any 1997 i des d’aleshores ja han passat 15 anys dedicant-se professionalment a la il·lustració. Contes, àlbum il·lustrat, llibres de text, llibres de lectura, il·lustracions per a revistes infantils com Cavall Fort, Tatano… Tot plegat fa que tingui una àmplia experiència en el món de la il·lustració infantil.

El seu estil és molt fresc, colorista i particularment m’agrada molt, d’ella han dit que té un estil massa nòrdic per treballar aquí i massa del sud per treballar al nord, però jo crec que és aquest terme mig, el que la fa diferent i especial. Vosaltres mateixos jutgeu.

Us deixo ara sí amb les paraules de l’Stefanie que ha tingut l’amabilitat i la paciència de contestar-me en un català perfecte, unes paraules que han donat el resultat que esperava: una entrevista interessant, detallada i propera. Molt maca de llegir:

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Van ser molts, els factors que em van conduir cap a la il·lustració: abans de dedicar-m’hi vaig treballar com a enginyera del paisatge, tot i que la veritat és que estava en una fase d’orientació, perquè la feina que vaig començar era massa “tècnica” i no gaire creativa. Em vaig donar un temps per rumiar què volia fer de la meva vida i vaig pensar que una bona manera de fer-ho seria anar una temporada a un lloc que m’agradava molt: Barcelona. Llavors ja m’agradava molt dibuixar, i sempre deia: si no trobo feina en el meu camp, em trobareu als cafès de Barcelona dibuixant contes infantils. Entre els meus primers contactes a Barcelona hi havia un il·lustrador d’aquí amb qui ens vam fer molt amics i que em va mostrar que la il·lustració existeix com a professió. Amb això ja en tenia prou per saber que era això, al que em volia dedicar.

– Quant de temps fa que et dediques a la il·lustració?
Fa 15 anys que m’hi dedico. Després d’instal·lar-me a Barcelona vaig fer un curs d’il·lustració a l’Escola Massana amb l’Arnal Ballester i vaig tenir la sort de poder començar a treballar poc després.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Crec que cada cop és més difícil. Vaig tenir la sort de trobar gent que buscava el que jo feia en aquell moment. Ara, la veritat és que prefereixo no veure il·lustracions meves d’aquella època… 🙂

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
És molt difícil triar un únic projecte entre els que has fet, perquè n’hi ha molts amb els que tens un lligam especial per raons diverses. Potser podria dir que estic orgullosa del primer àlbum infantil en què vaig fer la il·lustració i el text, que es diu Pipocas? Què és això? (Takatuka), i que era un projecte bastant personal en aquell moment. N’hi ha un altre de més recent, que és un llibre de lectura titulat Què has somiat, Frida? (Baula), que també li tinc molt carinyo, i ara us en podria dir uns quants més…

– I quin va ser el més difícil?
Una de les coses més difícils però a la vegada més boniques va ser il·lustrar un dossier de la revista Cavall Fort sobre Shakespeare. Hi sortien tantes obres diferents d’ell que, al final, per poder dibuixar una petita escena sobre una obra en concret, em vaig llegir moltes parts de la seva obra, i tot i així sempre tenia por d’equivocar-me amb l’època en què estava situada cada escena, amb el vestuari, etc. També puc dir que gràcies a les editores de la revista, que són fantàstiques, va ser una experiència inoblidable!

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Depèn molt del context de cada il·lustració. Si dibuixo un parell de nens per a un llibre de lectura que només surten un cop, els faig directament segons el que m’inspira el text o la situació. Quan és un personatge protagonista d’un llibre, vaig fent esbossos i a vegades és com un miracle: sense tenir una imatge clara d’aquest personatge, pot passar que dibuixant el trobes! A vegades, en un moment, i d’altres en uns quants dies! Aquests esbossos, un cop passats a net, els pinto normalment amb l’ordinador.

– Has il·lustrat per a revistes, llibres de lectura i àlbum il·lustrat. En quin àmbit et sents més còmode? Per què?
No us puc dir en quin àmbit em sento més còmode, perquè el que més m’agrada és variar. Per mi el més bonic de l’àlbum il·lustrat i dels llibres de lectura és que donen molt d’espai per a la creativitat, i són productes normalment molt cuidats en l’acabat. El que m’agrada de les revistes és que t’ofereixen col·laboracions més petites i molt variades, com per exemple un conte, un joc, o el que sigui. El llibre de text potser és la feina menys creativa, amb més pautes predefinides, però també m’agrada, perquè t’obliga a dibuixar molt i seguit, encara que sigui de manera més mecànica, i no has de crear contínuament, que també pot arribar a cansar.

– Il·lustrar és…
Una passada quan estàs inspirada i una creu quan no ho estàs.

– Si no fossis il·lustradora series …
De petita volia ser o detectiu, o cantant d’òpera, o infermera. No ha madurat gaire, aquest tema, en tots aquest anys… Potser és perquè he trobat el que realment m’agrada, i fins ara (toquem fusta) no m’ha calgut pensar en alternatives.

– Com definiries el teu estil?
Que difícil! Això ho hauríeu de preguntar a un crític i no a mi. Amb tot el que faig intento no perdre de vista els nens pels que treballo. Com que no puc respondre de manera molt clara a aquesta pregunta, us explicaré una anècdota: fa uns anys, a la fira de Bolonya uns editors alemanys em van dir que tenia una línia i uns colors massa del sud per poder treballar per a ells, i em van preguntar si tenia cap relació amb la il·lustració de Catalunya. Al final potser tindré un estil massa nòrdic per a aquí i massa del sud per als del nord…

– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
En Wolf Erlbruch, perquè m’agrada la seva obra i fa uns personatges molt expressius i poètics. M’agrada tant la seva obra més detallista del principi com el que fa ara. També el conec personalment, i és tan simpàtic com sembla que hauria de ser quan veus la seva obra.

– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, què t’agradaria que fos? Per què?
“Els músics de Bremen”, perquè m’atrau que els protagonistes siguin tots animals i que passin de ser uns personatges bastant tristos i “desgraciats” a convertir-se en una colla d’amics que viuen alegrement en una casa ocupada del bosc. Dóna molt de joc per il·lustrar. I, per cert: què més es pot desitjar a la vida?

– Si fossis un personatge de conte series…
Un monstre, que els monstres donen molt de joc. Et pots moure entre terrible i patètic, ser gran o petit, pelut com un ós o amb la pell com un rèptil, espavilat i no tant. Jo en voldria ser un de pelut i gros i no gaire espavilat!

– Quin és el conte que més t’agradava que et contessin quan eres petita?
El conte que més m’agradava potser era “La Ventafocs”. Vèiem una peli txeca amb blanc i negre i feia molta il·lusió identificar-se amb la nena pobra i poc valorada. Sóc d’una família amb tres germanes i una no tenia sempre l’atenció que volia tenir! Ara, més que contar-nos històries, el meu pare ens cantava per dormir, i cantava cançons antigues superdramàtiques de germans separats per la guerra que es retroben a punt de matar-se… Al final ens adormíem entre llàgrimes…

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
La veritat és que no m’ho he plantejat mai, potser ho hauria de fer! Ara mateix ja estic en un lloc que m’agrada, em sembla, que és simplement poder viure de la meva feina i poder combinar feines d’encàrrec, que no són totes “unes joies”, amb projectes propis. Avui en dia el més difícil és poder mantenir aquest lloc en els temps de crisi que vivim ara.

– Un país amb bona literatura infantil és …
Un país amb bons escriptors de literatura infantil, amb bons editors i lectors amb criteri on la literatura té el mateix valor que un bon plat de menjar!

– Què li falta i què li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Li falta qualitat, trobo. Quan mires els àlbums infantils ara et trobes tota mena de llibres joguina, llibres electrònics, llibres 3D, etc. A vegades aquesta evolució no va alhora amb l’evolució dels continguts. En aquest sentit sóc bastant clàssica: prefereixo un àlbum ben fet i senzill a un producte molt vistós que no s’aguanti pel contingut. A nivell internacional m’he adonat que cada cop tot és més semblant: abans, quan anava a Alemanya hi veia uns contes diferents dels contes d’aquí. Ara, com que també es compra molt a fora, tot s’ha apropat molt i costa trobar àlbums que et sorprenguin.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil?
Per una banda ens trobem enmig d’un caos de noves tecnologies en el món del llibre que encara ningú sap com ens afectarà, als il·lustradors i escriptors. Per altra banda, estem en un moment de crisi d’un país o de tot un món on es fan retallades que afecten molt a tots els camps “creatius”.  Per sort encara es fan llibres, per sort encara hi ha bons autors i algunes editorials que fan una feina ben feta. Espero que duri!

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
No vull avançar gaires coses, però tinc la idea d’un conte d’un nen que és força diferent de tots els que tenim al nostre voltant, però no puc revelar res més…

5a Trobada d'il·lustradors a Gràcia (II)

22 abril 2012
0

I ara sí, ja us puc dir quins seran els il·lustradors que podreu veure a la Trobada d’Il·klustradors que es celebra com cada any per Sant Jordi a Gràcia a Pla de Salmerón. Més val tard que mai. Il·Lustradors que estaran matí i tarda fent les delícies dels més menuts il·lustrant els seus contes, i que aquest any seran:

– Emilio Urberuaga

– Carme Solé Vendrell

– Mikel Valverde

– Arianne Faber

– ALba Marina Rivera

– Manuela Olten

– Mónica Gutiérrez Serna

– Agustín Comotto

– Maria Espluga

Així que ja ho sabeu, ara ja no teniu excusa per ser-hi, us deixo també el cartell que té per protagonistes uns parents meus!

 

 

<