JOSEP RODÉS: "Il·lustrar és absorbir una història i caminar al costat del text que l’explica, com a bons amics, sense barallar-se, però fent-se la guitza de tant en tant"

31 agost 2010
0

En Josep Rodés és un il·lustrador català que ja fa uns quants anys va estudiar a la Llotja, i al any 2000m va iniciar-se en la seva carrera com a il·lustrador. Des d’aleshores ha il·lustrat per a llibres infantils i per adults, evidentment jo el vaig descobrir per la seva vessant infantil amb el conte”Pedra, pal i palla”, un conte típic rus que va saber il·lustrar amb un talent i un estil perfecte per a una història com aquella. Tan em va fascinar aquest conte, que em vaig decidir a entrevistar-lo i heus aquí el resultat. Si voleu conèixer el treball d’un il·lustrador original i sorprenent, podeu llegir una micona més i coneixe’l amb mi.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?

Vaig començar molt tard, tot i que des de sempre havia dibuixat de forma autodidacta. Als 23 anys vaig entrar a la Llotja del carrer Avinyó, on durant dos anys de comuns em vaig anar decidint per a l’especialitat d’il·lustració. També m’interessava la pintura, però la il·lustració em semblava una forma d’art popular, i això m’agradava.

–    Quan temps fa que t’hi dediques?

A l’any 2000 vaig acabar els estudis de Llotja i em vaig posar a cercar feina. Com que no tenia molt clar per on començar, vaig dedicar un temps a fer un projecte propi, que mai s’ha publicat però que em va obrir les portes a Kalandraka i a altres editorials. Crec que és una bona forma de començar, ja que els editors veuen que pots encarar un projecte amb quinze o vint il·lustracions i mantenir la coherència.

–    De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Perquè?

De “Pedra, pal i palla”, tot i que no en soc l’autor. De fet no tinc cap llibre publicat de la meva autoria. N’estic content per que és un conte molt senzill que requereix una gran síntesi i claredat compositiva, i crec que ho vaig aconseguir. També n’estic content per que el treball és completament tradicional, sense la intervenció de l’ordinador. És màgic veure que amb un paper i uns pinzells pots sortir-te’n i resoldre les imatges.

–    I quin va ser el més difícil?

Doncs, crec que “Batalla de Naipes”, on no acabava de trobar el fil de la història i vaig abocar-m’hi molt a nivell de composició i simplificació. A vegades voler ser molt perfeccionista acaba matant l’anima dels dibuixos, i això va ser una bona lliçó. No s’hauria de treballar amb un text del que no n’estàs plenament convençut.

–    Has publicat tan per a infantil com per adult. En quin àmbit et sents més còmode? Perquè?

En tots dos àmbits em sento còmode. Procuro encarar cada projecte com una possibilitat d’expressar diferents sentiments. M’agradaria tenir més oportunitats en el camp adult, però les oportunitats professionals han sorgit més a l’àmbit infantil. A l’àmbit adult m’he trobat molt còmode en col·laboracions amb poetes, on cadascú aporta la seva part d’una forma molt lliure. Hi ha un lloc on els dos móns, l’infantil i l’adult, es troben. Aquest lloc crec que és el que m’interessa i a l’hora el que em fa por. Ser fidel a un mateix és una tasca que requereix un gran valor, i jo potser encara no he crescut prou per apropar-m’hi del tot.

–    Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?

Generalment, il·lustro llibres amb varies imatges, per tant començo per uns esquemes generals, un cop decidides les parts del text que vull il·lustrar. Procuro fixar-me molt en la continuïtat entre les imatges: Angles, pesos, inclinació, totes aquestes coses que fan que les imatges tinguin una unitat entre elles, que potser no és evident per al lector, però que s’intueix. També decideixo quins personatges apareixen, quins obvio, que m’agradaria afegir que no reflexi el text i que puc eliminar… li dono bastant al coco uns dies. Després encaro cada imatge. Sóc molt perfeccionista amb l’esbós, ja que si tinc aquesta part resolta, després ve quan m’ho passo bé de veritat, que és pintant i colorejant els dibuixos. Ara he integrat l’ordinador a la meva feina com una eina més. És molt útil a l’hora de finalitzar les imatges, netejar defectes o afegir petits detalls. Hi ha encàrrecs que els colorejo completament amb l’ordinador. Amb el temps vaig trobant un caràcter propi digital.

–    Il·lustrar és…

Absorbir una història i caminar al costat del text que l’explica, com a bons amics, sense barallar-se, però fent-se la guitza de tant en tant.

–    Sinó fossis il·lustrador series…

Fuster, bomber…

–    Com definiries el teu estil?

Costa ser objectiu amb un mateix, però m’agradaria que fos un estil propi, amb moltes influències que el moldegen.

–    El teu il·lustrador preferit és… Perquè?

Wolf Elbruck. Trenca motlles i aconsegueix una gran unitat amb elements molt diferents. Utilitza el collage d’una forma molt eclèctica i divertida i és ple d’ironia. També em va influenciar molt en Sergio Mora, que anava un curs més endavant que jo a Llotja i els seus treballs sempre em fascinaven.

–    “Pedra, pal i palla” és un autèntic conte tradicional d’origen rus. Què va significar per tu il·lustrar aquest conte? En coneixies la versió original de la història, abans de llegir l’adaptació d’Ana Presunto?

Com deia abans, aquest conte va ser un repte a l’hora de plantejar les imatges, per tal que tinguessin una bona continuïtat i no fos repetitiu. Un cop aconseguit això, vaig tenir clar el paral·lelisme entre les tres germanetes i les matriushkas, les ninetes russes. Tot el que ve de l’Est, m’atrau molt i potser per això m’hi vaig trobar molt còmode. Em seria molt difícil, per exemple, il·lustrar un conte africà. No vaig llegir la versió original del conte, però si que he llegit altres contes de repetició. Els trobo molt divertits, als nens els fan molta gràcia les petites variacions sobre un patró.

–    Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?

La caputxeta vermella, un conte molt fosc. Treballar amb un conte clàssic, qualsevol, és per a mi un gran luxe. Et posen a prova, ja que ja han estat il·lustrats en moltes ocasions, i això t’obliga a fer un exercici de comprensió profunda del conte per tal d’entendre’n l’essència, sinó, serà una versió més i prou. No m’agraden les actualitzacions dels contes clàssics, o canviar-los de context, prefereixo ser fidel al moment en que es va escriure, i amb aquestes limitacions, provar d’aportar-hi alguna cosa personal. Potser només alguns gestos subtils, però suficient per a fer-lo teu.

–    Si fossis un personatge de conte series…

No ho sé, tots tenen alguna lliçó per aprendre. Potser preferiria ser el capità Haddock de Tintín.

–    On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?

M’agradaria poder viure tranquil del meu treball, dedicant el temps necessari a cada projecte, sense les presses dels editors. Ara mateix la situació m’obliga a compaginar la il·lustració amb altres feines.

–    Un país amb bona literatura infantil és…

Un país ric en recursos.

–    Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?

En termes de creativitat, em sembla bona. Fa uns anys no podies pas trobar tants llibres interessants a les llibreries. Ara, quan m’hi passejo, veig molts llibres interessants i atractius. També hi há més editorials petites, que potser s’arriscaran a publicar una obra que d’altres més grans s’hi negarien. Fa deu anys, n’hi havia dues o tres, potser. En termes econòmics, ara ho veig fotut, com en altres sectors. Els preus baixen i els contractes es degraden. Crec que tornem a perdre punts en el tracte als professionals, que en definitiva són els que fan possible el producte.

–    Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?

Doncs, trobar feina, i enllestir una nova versió del conte que vaig fer a l’any 2000 i que mai he publicat. Potser ara si que el publicaré.  Gràcies

Explica'm… LA BRUJA YAGÁ Y OTROS CUENTOS

29 agost 2010
0

LA BRUJA YAGÁ Y OTROS CUENTOS. CUENTOS POPULARES RUSOS I, A.N. Afanásiev, Il·l. Violeta Lópiz, Editorial Anaya (Octubre 2007) –> Aquesta es tracta d’una edició d’Anaya d’un recopilatori de contes russos que es va fer en segle XIX per part d’Afanásiev. Afanásiev fou l’equivalent en rellevància als Germans Grimm Alemanys, al francès Charles Perrault o al català Joan Amades, en el seu país.

És per això que aquesta obra, que consta de quatre volums, té aquesta rellevància pels apassionats de la literatura infantil, ja que Afanásiev si es va caracteritzar per alguna cosa, fou per treure les guarnicions i floritures característics d’alguns dels principals recopiladors de literatura infantil europeus.

Aquest volum es recullen contes d’animals i contes meravellosos. La bruixa Yagá, la guineu astuta que enganya a la resta d’animals o la serp de nou caps… Aquestes són entre d’altres, algunes de les històries que podem trobar en aquest fantàstic recull il·lustrat per Violeta Lópiz.

El Trompeta recomana… CONTES "ES PUJA EL TELÓ"

27 agost 2010
0

Sota el títol de “Es puja el teló” us vull portar un parell de contes curiosos, contes d’espectacle. L’espectacle, el teatre, el circ és un món que fascina a grans i petits. Avui us porto dos contes diferents, originals, divertits, bonics…. En definitiva: “Que es pugi el teló!”

UNA HISTORIA DE NARICES, Anna Obiols i Subi, Col·l. Luna de Papel, Editorial La Osa Menor, Grup 62 (2010) –> “Es necessita persona amb un nas molt especial per a la propera estrena teatral.”Així comença la història de Tomasote un director de teatre a la recerca del seu actor perfecte, un actor amb un nas molt especial per a la darrera funció que ha escrit. És igual com sigui, alt, baix, moreno, ros, castany… Això sí, sense cap mena de dubtes, ha de tenir un nas molt i molt especial, un nas que tan és si és gran o menut, recte o torçat. Això sí ha de ser capaç de detectar qualsevol tipus d’olor.

Com sempre les il·lustracions i històries d’aquest fantàstic tàndem són fascinants, dolces, sorprenents i màgiques.

MI CIRCO, Xavier Deneux, Editorial Océano Travesía –> Aquesta fantàstica obra d’art de Deneux és un autèntic plaer per als més menuts, es tracta d’un conte amb tapes toves, de format petit, i que ens mostra el món del circ des del punt de vista de l’autor. Un univers poètic en el que s’amaguen, acròbates, pallassos, elefants…

Molt bonic, la veritat!

El Trompeta navega per… THE MONSTER ENGINE

26 agost 2010
0

Ja fa uns dies em van descobrir un il·lustrador sorprenent, de fet, no resulta tan sorprenent el que il·lustra sinó el com ho fa i des d’on parteix. Es tracta de Dave DeBries, un il·lustrador que ha creat el projecte The Montser Engine, que consisteix en crear il·lustracions de monstres a través de dibuixos fets per nens d’edats compreses entre 3 i 6-7 anys. El fascinant de tot plegat, és la capacitat d’imaginar dels més menuts, i el resultat que després ofereix l’il·lustrador. Si entreu a la seva web podreu trobar coses molt interessants, i com sempre també podeu tafanejar la seva obra a través de les imatges que us deixo a continuació.

Jugant a… SARO

24 agost 2010
0

SARO és una empresa fundada a Madrid l’any 1976 que té com a principal objectiu oferir una sèrie de productes, material educatiu i joguines per a fer més fàcil i millor el desenvolupament dels nadons i infants, a la vegada que pretenen ajudar a les mares i pares de les criatures en la seva tasca educacional i de criança. És per això que aquesta marca de puericultura infantil ofereix no només productes i mobiliari infantil com ara: llums, orinals, banyeres, complements… sinó que ofereix tota una sèrie de joguines per a nadons d’allò més interessants.

Podeu trobar: gimnasos, joguines, peluixos musicals, ninos, catifes d’activitats, joguines didàctiques. Totes elles, especialment pensades i dissenyades per als més menuts.

Us deixo com sempre amb algunes imatges, si en voleu saber més, no dubteu en entrar a la seva web.

Explica'm… NYAM!NYAM!

22 agost 2010
0

NYAM!NYAM!, ELS MEUS CONTES INFANTILS PREFERITS, Lucy Cousins, Editorial Parramón –> Lucy Cousins és l’autora dels famossíssims llibres de la ratolineta més simpàtica i popular de la literatura infantil, la Maisy. Doncs bé, avui us porto un treball d’aquesta autora que m’ha interessat molt més. Es tracta del recull de contes clàssics populars preferits de la Lucy, i il·lustrats pel seu inconfusible estil.

Aquest recull té la particularitat de tenir unes il·lustracions força infantils, allunyada d’altres recopilatoris molt més seriosos i amb il·lustracions pensades per a un públic amb una edat una mica més avançada. I no només es queda amb els clàssics més populars, sinó que també ens aporta altres que potser no gaudeixen de tanta popularitat a les nostres contrades.

Els títols dels contes que hi podeu trobar són:

– La Caputxeta Vermella

– Les tres cabretes

– El nap més gran del món

– La gallina Marcelina

– La Rínxols d’or

– La gallineta vermella

– Els tres porquets

– Els músics de Bremen

Un molt bon recull per a nens.

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ MULTICOLOR

20 agost 2010
0

La Col·lecció multicolor és una col·lecció molt interessant publicada per l’Editorial Ecir que aporta contes bilingües en diferents idiomes, tots ells il·lustrats per a diferents il·lustradors, escrits per diferents autors. Històries originals, sorprenents, però sobretot històries que pretenen transmetre una sèrie de valors. Voleu conèixer alguns dels títols d’aquesta col·lecció?

EL SACRIFICI DE MORAD (Algèria), Nadia Daud, Il·l. Soledad Vázquez, Editorial Ecir (2007) –> A vegades les famílies passen per situacions complicades, però a vegades gràcies al coratge dels més petits, ens podem adonar que les coses no sempre seran tan negres.

LA XICA NOVA (Argentina), Paula Fernández, Il·l. Pablo Smerling, Editorial Ecir (2007) –> Qui no ha estat mai la nova en algun lloc? Un canvi d’escola és sempre complicat per a un infant, nova escola, nous companys, nous mestres… Una història sobre l’amistat i la integració en un lloc nou.

EL SOL (Armènia), Marina Mikayelyan, Il·l. Carmen Michavila, Editorial Ecir (2007)–> Varduhi trobarà per fi una família que l’estimi. Una història que ens explica la importància del calor de la llar.

LA FLOR DE LA KANTUTA (Bolívia), Alejandra Nayar, Il·L. Toni Corts, Editorial Ecir (2007) –> Una bonica història que ens ensenya el repsecte per les diferències tradicions i mostres culturals, de manera que cadascú es pugui sentir ben orgullós d’ell mateix i de la seva terra.

UN TURPIAL MOLT IMPACIENT (Veneçuela), Iván Ernesto Martínez, Il·l. Ana Roig, Editorial Ecir (2007) –>El turpial que protagonitza aquesta història viu a les selves de l’Amazones i als corrents de l’Orinoco, i aprendrà les dificultats que li comportarà haver aprés a volar abans d’hora.

L’ABAC DE XIAO MING (Xina), Yangle Thun Chen, Il·l. Herminia Torres, Editorial Ecir (2007) –> No tots els nens de la Xina poden anar a l’escola, però els pares d’en Xiao Ming faran un esforç enorme perquè el seu fill sí que hi pugui anar.

EL DIMINUT PITI (Colòmbia), Marina Eliana Vèlez, Il·l. Mayte Ramos, Editorial Ecir (2007) –> Aquesta és la història de dos germans, l’un és molt gran, l’altre en canvi és d’allò més petit. Els dos aprendran a través d’una sèrie d’aventures que l’un amb l’altre es complementen.

REMI I ELS CORBS (França), Elisabeth Mateo, Il·l. Ana Zurita, Editorial Ecir (2007) –> Un grup de corbs acaba amb la collita de Remi. Com ho solucionarà? Sembla que res no funcioni…

HAMZA I EL GEGANT HERKEL (Marroc), Saleem Muhamad, Il·l. Lacasta Clueca, Editorial Ecir (2007) –> Aquest conte ens narra l’inici d’una llegenda que encara avui s’explica a les platges de Tànger, és la història de les aventures del gegant Herkel i el seu amic.

L’ÀNEC DAURAT (Polònia), Ewa Anna Taras, Il·l. Mauricio Jacome, Editorial Ecir (2007) –> És la nit de Nadal i el nen protagonista d’aquesta història està decidit a trobar el tresor de l’ànec daurat.

ELS DOS GERMANS (Rússia), Natalia Ilina, Javier Navarro, Editorial Ecir (2007) –> En un cabanya en plena muntanya, dos germans aprendran a portar-se bé, en aquest camí els ajudarà un gosset.

EL GUAMBRA VOLADOR (Equador), Thomas Javier St’orner Zamora, Il·l. Marco Chamorra, Editorial Ecir (2007) –> En Pablo i la seva família canvien de llar, això li servirà al nen per conèixer una nova cultura i en ella trobar-hi nous amics.

ELS DÉUS DE NIMO (Nigèria), Chukwudi Libertu Igwendu, Il·l. Stygryt, Editorial Ecir (2007) –>  Els Déus de Nimo protegeixen i ajuden a tota la comunitat, un dia un ciutadà voldrà enganyar als Déus. Ho aconseguirà?

WIRAPACHA I EL CÒNDOR PLATEJAT (Perú),Percy Pereda, Il·l. Jonathan García Bellés, Editorial Ecir (2007) –> En Wirapacha és un jove valent que va a la recerca del còndor platejat per tal de demanar-li una de les seves plomes. Per aconseguir-ho haurà de passar algunes probes.

Jugant… MARE MAMA

19 agost 2010
0

MARE MAMA és una marca de joguines per a nadons que vaig descobrir, ja fa unes quantes setmanes en una llibreria infantil. La veritat és que em va agradar força, i és que resultava una marca dolça i entranyable, pel que fa als productes que oferien.

Però busca que buscaràs per Internet i resulta que no tenen web, tot i així, finalment vaig trobar algunes imatges d’alguns del productes de la seva marca i m’he decidit a portar-vos-els. Bàsicament els seus productes són de peluix, i gairebé tot o bona part del que ofereixen són diferents menes de sonalls per a nadons.

Crec que us agradarà, a mi m’ha agradat moltíssim!

El Trompeta navega per… OLIVER JEFFERS

17 agost 2010
0

L’Oliver Jeffers és un il·lustrador peculiar, de fet, d’ell ja us n’he portat algun dels seus àlbums il·lustrats. Avui però us porto la seva web, una web original, sorprenent i bonica. On a més de poder veure els seus treballs com a il·lustradors, podem descobrir altres facetes de l’autor: pintures i obres d’art curioses. Evidentment, jo em quedo amb la vessant infantil de l’autor.

Us deixo amb algunes captures de pantalla, però si en voleu veure més, entreu a la seva web.

Explica'm… CONTES PER A LES VACANCES

15 agost 2010
0

CONTES PER A LES VACANCES, VVAA, Editorial Timun Mas (2005) –> Un títol adient i refrescant per a aquesta època de l’any, època en que les vacances tot just per alguns comencen i per altres arriben al seu fi. Aquest llibre ens acosta 15 relats divertits i sorprenents per llegir abans, durant i després de les vacances. Una família de mags que no saben viure sense la seva màgia, una senyora Talp una mica maldestre que coneix a un Senyor Talp molt atractiu durant les seves vacances, el senyor Llangardaix que guanya un premi de la fira… totes  aquestes i un munt més són les històries que podeu trobar en aquest llibre distret i divertit.

<