En Josep Rodés és un il·lustrador català que ja fa uns quants anys va estudiar a la Llotja, i al any 2000m va iniciar-se en la seva carrera com a il·lustrador. Des d’aleshores ha il·lustrat per a llibres infantils i per adults, evidentment jo el vaig descobrir per la seva vessant infantil amb el conte”Pedra, pal i palla”, un conte típic rus que va saber il·lustrar amb un talent i un estil perfecte per a una història com aquella. Tan em va fascinar aquest conte, que em vaig decidir a entrevistar-lo i heus aquí el resultat. Si voleu conèixer el treball d’un il·lustrador original i sorprenent, podeu llegir una micona més i coneixe’l amb mi.
– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Vaig començar molt tard, tot i que des de sempre havia dibuixat de forma autodidacta. Als 23 anys vaig entrar a la Llotja del carrer Avinyó, on durant dos anys de comuns em vaig anar decidint per a l’especialitat d’il·lustració. També m’interessava la pintura, però la il·lustració em semblava una forma d’art popular, i això m’agradava.
– Quan temps fa que t’hi dediques?
A l’any 2000 vaig acabar els estudis de Llotja i em vaig posar a cercar feina. Com que no tenia molt clar per on començar, vaig dedicar un temps a fer un projecte propi, que mai s’ha publicat però que em va obrir les portes a Kalandraka i a altres editorials. Crec que és una bona forma de començar, ja que els editors veuen que pots encarar un projecte amb quinze o vint il·lustracions i mantenir la coherència.
– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Perquè?
De “Pedra, pal i palla”, tot i que no en soc l’autor. De fet no tinc cap llibre publicat de la meva autoria. N’estic content per que és un conte molt senzill que requereix una gran síntesi i claredat compositiva, i crec que ho vaig aconseguir. També n’estic content per que el treball és completament tradicional, sense la intervenció de l’ordinador. És màgic veure que amb un paper i uns pinzells pots sortir-te’n i resoldre les imatges.
– I quin va ser el més difícil?
Doncs, crec que “Batalla de Naipes”, on no acabava de trobar el fil de la història i vaig abocar-m’hi molt a nivell de composició i simplificació. A vegades voler ser molt perfeccionista acaba matant l’anima dels dibuixos, i això va ser una bona lliçó. No s’hauria de treballar amb un text del que no n’estàs plenament convençut.
– Has publicat tan per a infantil com per adult. En quin àmbit et sents més còmode? Perquè?
En tots dos àmbits em sento còmode. Procuro encarar cada projecte com una possibilitat d’expressar diferents sentiments. M’agradaria tenir més oportunitats en el camp adult, però les oportunitats professionals han sorgit més a l’àmbit infantil. A l’àmbit adult m’he trobat molt còmode en col·laboracions amb poetes, on cadascú aporta la seva part d’una forma molt lliure. Hi ha un lloc on els dos móns, l’infantil i l’adult, es troben. Aquest lloc crec que és el que m’interessa i a l’hora el que em fa por. Ser fidel a un mateix és una tasca que requereix un gran valor, i jo potser encara no he crescut prou per apropar-m’hi del tot.
– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Generalment, il·lustro llibres amb varies imatges, per tant començo per uns esquemes generals, un cop decidides les parts del text que vull il·lustrar. Procuro fixar-me molt en la continuïtat entre les imatges: Angles, pesos, inclinació, totes aquestes coses que fan que les imatges tinguin una unitat entre elles, que potser no és evident per al lector, però que s’intueix. També decideixo quins personatges apareixen, quins obvio, que m’agradaria afegir que no reflexi el text i que puc eliminar… li dono bastant al coco uns dies. Després encaro cada imatge. Sóc molt perfeccionista amb l’esbós, ja que si tinc aquesta part resolta, després ve quan m’ho passo bé de veritat, que és pintant i colorejant els dibuixos. Ara he integrat l’ordinador a la meva feina com una eina més. És molt útil a l’hora de finalitzar les imatges, netejar defectes o afegir petits detalls. Hi ha encàrrecs que els colorejo completament amb l’ordinador. Amb el temps vaig trobant un caràcter propi digital.
– Il·lustrar és…
Absorbir una història i caminar al costat del text que l’explica, com a bons amics, sense barallar-se, però fent-se la guitza de tant en tant.
– Sinó fossis il·lustrador series…
Fuster, bomber…
– Com definiries el teu estil?
Costa ser objectiu amb un mateix, però m’agradaria que fos un estil propi, amb moltes influències que el moldegen.
– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
Wolf Elbruck. Trenca motlles i aconsegueix una gran unitat amb elements molt diferents. Utilitza el collage d’una forma molt eclèctica i divertida i és ple d’ironia. També em va influenciar molt en Sergio Mora, que anava un curs més endavant que jo a Llotja i els seus treballs sempre em fascinaven.
– “Pedra, pal i palla” és un autèntic conte tradicional d’origen rus. Què va significar per tu il·lustrar aquest conte? En coneixies la versió original de la història, abans de llegir l’adaptació d’Ana Presunto?
Com deia abans, aquest conte va ser un repte a l’hora de plantejar les imatges, per tal que tinguessin una bona continuïtat i no fos repetitiu. Un cop aconseguit això, vaig tenir clar el paral·lelisme entre les tres germanetes i les matriushkas, les ninetes russes. Tot el que ve de l’Est, m’atrau molt i potser per això m’hi vaig trobar molt còmode. Em seria molt difícil, per exemple, il·lustrar un conte africà. No vaig llegir la versió original del conte, però si que he llegit altres contes de repetició. Els trobo molt divertits, als nens els fan molta gràcia les petites variacions sobre un patró.
– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
La caputxeta vermella, un conte molt fosc. Treballar amb un conte clàssic, qualsevol, és per a mi un gran luxe. Et posen a prova, ja que ja han estat il·lustrats en moltes ocasions, i això t’obliga a fer un exercici de comprensió profunda del conte per tal d’entendre’n l’essència, sinó, serà una versió més i prou. No m’agraden les actualitzacions dels contes clàssics, o canviar-los de context, prefereixo ser fidel al moment en que es va escriure, i amb aquestes limitacions, provar d’aportar-hi alguna cosa personal. Potser només alguns gestos subtils, però suficient per a fer-lo teu.
– Si fossis un personatge de conte series…
No ho sé, tots tenen alguna lliçó per aprendre. Potser preferiria ser el capità Haddock de Tintín.
– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
M’agradaria poder viure tranquil del meu treball, dedicant el temps necessari a cada projecte, sense les presses dels editors. Ara mateix la situació m’obliga a compaginar la il·lustració amb altres feines.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país ric en recursos.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
En termes de creativitat, em sembla bona. Fa uns anys no podies pas trobar tants llibres interessants a les llibreries. Ara, quan m’hi passejo, veig molts llibres interessants i atractius. També hi há més editorials petites, que potser s’arriscaran a publicar una obra que d’altres més grans s’hi negarien. Fa deu anys, n’hi havia dues o tres, potser. En termes econòmics, ara ho veig fotut, com en altres sectors. Els preus baixen i els contractes es degraden. Crec que tornem a perdre punts en el tracte als professionals, que en definitiva són els que fan possible el producte.
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Doncs, trobar feina, i enllestir una nova versió del conte que vaig fer a l’any 2000 i que mai he publicat. Potser ara si que el publicaré. Gràcies
